El Gabinet d’Estudis Col·legials afirmava que «el perfil que es defineix del metge actual i de futur és el de dona, jove i especialista. D’altra banda, percentualment, els metges jubilats augmenten més ràpidament que els no jubilats». D’aquesta idea se’n feia ressò el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) en el seu Informe sobre demografia col·legial del 2017.
Les xifres d’aquest fenomen, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), asseguren que el 30% dels metges catalans en actiu tenen entre 55 i 64 anys. Sent aquest el grup d’edat més nombrós que encara incrementa més el percentatge si es compten els metges majors de 65 anys que segueixen en actiu. De fet, el percentatge de metges més grans de 55 anys ha augmentat molt des del 2009, quan representaven el 19% de la plantilla. Això mostra una tendència en augment.
En aquest sentit, el CoMB ha estudiat que els metges jubilats fa temps que creixen a un ritme superior al dels no jubilats. De les seves dades a Barcelona es veu que l’any 2017 els metges jubilats creixen un 8% davant el 2% dels no jubilats i en l’última dècada han augmentat un 84%, per un 15% dels no jubilats. En el total de la col·legiació els metges jubilats són l’11,5%.
Això, com diuen moltes veus com ara la del secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, no hauria de suposar un problema si les administracions fessin polítiques per retenir el miler de metges especialistes que es creen cada any. Defensa que «el recanvi generacional està totalment assegurat»: en 10 anys es jubilaran 8.600 metges però se n’hauran creat 11.000.
Les jubilacions dels pròxims 10 anys deixaran una professió molt més feminitzada
Tornant a les dades, si observem les xifres de l’INE agafant el gènere com a premissa veiem que l’envelliment de la plantilla és més pronunciat entre els homes. Un 40% dels metges homes tenen entre 55 i 64 anys, mentre que només un 23% de les metgesses es troben en aquesta franja d’edat. En canvi, els menors de 35 anys representen un 15% dels metges mentre que les metgesses d’aquesta franja d’edat són el 25%.
A banda de la diferència per edat i sexe, també en termes absoluts hi ha més dones que homes metges, un 57% front un 43%. Les dones metgesses són, de mitjana, més joves que els homes metges però estudiant-les per separat veiem que entre les dones, la distribució per edats és més equilibrada. Agafant les dades d’homes i dones es dóna que mentre que en el grup més jove (menors de 35 anys) les dones representen un 69% del total de facultatius, en el grup més gran (entre 55 i 64 anys), les dones representen el 43%.
Per províncies no hi ha grans diferències, però a Lleida és on hi ha una plantilla més envellida: un 34% dels metges tenen més de 55 anys, el que comparativament es situa quatre punts per sobre de la mitjana catalana. Perquè això passi hi influeix molt que gairebé la meitat dels metges homes, el 48%, estan en aquesta franja d’edat, mentre que només un 24% de les dones tenen més de 55 anys.
Pel que fa a les dades totals de metges sense distingir per edats, del 2009 a l’any 2017, la quantitat de metges ha incrementat un 5%. No obstant aquesta pujada genèrica, hi ha un 5% menys de metges homes que s’ha vist compensada per un 20% de dones metgesses.
És la jubilació de la generació baby boom realment un problema?
El mes de desembre es va celebrar el I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya. En aquesta cimera, anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya, es van tractar diverses problemàtiques. Temes que els agents que hi van participar van demanar que fossin assumits per les institucions: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…
Vinculat a la formació i amb un efecte directe a la gestió de les jubilacions, Vergés va destacar que «a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència». Assegurava aleshores que hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí», deia Vergés aleshores.
Davant d’això, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, manifesta en una entrevista per aquest diari que les jubilacions en si no són un problema: «és un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema». Com explica, Catalunya és la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya: «molta gent se’n va a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes… estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any».
Argumenta que molts metges decideixen marxar perquè «només per passar la frontera guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat» i comenta que el pensament és que «per què ens hem de quedar aquí? Si estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo…». Així, denuncia que «paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa… Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic».
Aquesta fugida, per Puig, és un dels fets que explica que «hi hagi una por tremenda que la generació del baby boom arribi ara a la jubilació perquè seran 8.600 professionals en 10 anys». Fent números és capaç d’afirmar que «no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent». Les preguntes que es fa resolen que el problema no són ni les jubilacions ni formar pocs Metges Interns Residents, ja que sí que es fa i el canvi generacional està totalment assegurat: «Qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliquem per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? Que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema».
Un problema que, com opinava Joan Gené en aquest mateix diari a través d’un article anomenat Bye-Bye Baby Boomers, «segurament és el problema sanitari més important que tenen actualment sobre la taula els responsables sanitaris del nostre país».
