Just Deploy It!

Etiqueta: jubilacions

  • Medicina interna i pediatria seran les especialitats més afectades per jubilacions

    Acaba una vaga que ha posat en boca de tots els problemes que envolten el dia a dia dels nostres professionals sanitaris. Una vaga que va unir a hospitals i a centres d’Atenció Primària als carrers amb reivindicacions orientades i especificades de diferents maneres però que provenen d’unes mateixes arrels. La incapacitat i la frustració que això genera entre els professionals de donar una atenció de qualitat als pacients, la sobrecàrrega laboral que pateixen, les condicions tècniques i d’infraestructures sota les que treballen, la poca projecció professional que poden desenvolupar i la falta de formació continuada a la que poden optar van ser algunes de les queixes.

    Una de les idees que va repetir-se durant la setmana de vaga, si bé ja s’havia manifestat anteriorment, és la falta de metges en diverses especialitats. Com ja analitzàvem, i del que se’n feia ressò el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), els metges jubilats augmenten més ràpidament que els no jubilats: el 30% dels metges catalans en actiu tenen entre 55 i 64 anys el que significa que en els pròxims 10 anys es jubilaran el 30% dels metges en actiu.

    De totes les especialitats seran medicina interna i pediatria i les seves àrees específiques les que es trobin abans amb el problema d’aquest fenomen si no hi ha una renovació clara, ja que són les més envellides.


    Les dades en les que es basa aquest gràfic corresponen a la província de Barcelona i provenen del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que compta amb 33.565 professionals col·legiats, segons dades actualitzades a 31 de desembre de 2017. El 65% tenen almenys una especialitat registrada a la base de dades del Col·legi mentre que pel que fa a la resta no hi consta cap especialitat. Agafant el total d’especialitats registrades, es pot veure que hi ha un total de 23.904, la qual cosa permet concloure que més de 2.000 metges col·legiats tenen més d’una especialitat.

    De tots els metges col·legiats als quals se’ls hi coneix l’especialitat, un 45% dels metges especialitzats en medicina interna tenen entre 55 i 64 anys. És aquesta doncs l’especialitat, d’entre les que tenen més volum de professionals, la més envellida seguida de pediatria, on un 37% dels metges tenen aquesta franja d’edat.

    A l’article que ja esmentàvem en començar aquest anàlisi també s’afirmava que la medicina cada cop seria una professió més feminitzada, ja que cap aquí camina la tendència amb les noves incorporacions. Agafant l’exemple de l’especialitat més envellida, la de medicina interna, veiem que tot  que només representa un 5% del total de metges, dels internistes que tenen menys de 35 anys, un 70% són dones. En canvi, els que es jubilaran en els pròxims 10 anys, només són dones un 36%.

    A l’especialitat de pediatria i àrees específiques no s’acaba de reproduir exactament el mateix però sí que augmenta notablement la incorporació de dones. Del 37% de pediatres que es jubilaran, un 63% són dones; però per la seva banda, els pediatres menors de 35 anys que es van incorporant superen aquesta xifra, ja que són un 87% del total.

    Atenció Primària, no molt envellida però amb molt poques incorporacions

    Sempre a partir de les dades del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i, per tant, parlant de la província de Barcelona i d’aquells metges que han comunicat la seva especialitat, veiem que en medicina familiar i comunitària només un 4% del total de metges té menys de 35 anys. La resta es reparteixen més o menys de manera proporcional entre les altres franges: un 31% té entre 25 i 44 anys, un 34% el trobem entre els 45 i els 54 i, per últim, de nou un 31% de metges es troba a menys de 10 anys de la jubilació. 

    De les noves incorporacions un 80% són dones i en canvi entre les que es retiren el percentatge cau al 45%. Així doncs, es torna a repetir l’evidència que la professió cada cop es feminitza més.

    També hem volgut analitzar altres especialitats que tot i no tenir un volum tan gran de professionals, estan molt més envellides. Seria el cas de medicina preventiva i salut pública on un 60% dels metges té més de 55 anys i medicina del treball on són un 58% els qui s’apropen a la jubilació.

  • El 30% dels metges catalans es jubilaran en els pròxims 10 anys: el relleu serà dona, jove i especialista

    El Gabinet d’Estudis Col·legials afirmava que «el perfil que es defineix del metge actual i de futur és el de dona, jove i especialista. D’altra banda, percentualment, els metges jubilats augmenten més ràpidament que els no jubilats». D’aquesta idea se’n feia ressò el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) en el seu Informe sobre demografia col·legial del 2017.

    Les xifres d’aquest fenomen, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), asseguren que el 30% dels metges catalans en actiu tenen entre 55 i 64 anys. Sent aquest el grup d’edat més nombrós que encara incrementa més el percentatge si es compten els metges majors de 65 anys que segueixen en actiu. De fet, el percentatge de metges més grans de 55 anys ha augmentat molt des del 2009, quan representaven el 19% de la plantilla. Això mostra una tendència en augment.

    En aquest sentit, el CoMB ha estudiat que els metges jubilats fa temps que creixen a un ritme superior al dels no jubilats. De les seves dades a Barcelona es veu que l’any 2017 els metges jubilats creixen un 8% davant el 2% dels no jubilats i en l’última dècada han augmentat un 84%, per un 15% dels no jubilats. En el total de la col·legiació els metges jubilats són l’11,5%.

    Això, com diuen moltes veus com ara la del secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, no hauria de suposar un problema si les administracions fessin polítiques per retenir el miler de metges especialistes que es creen cada any. Defensa que «el recanvi generacional està totalment assegurat»: en 10 anys es jubilaran 8.600 metges però se n’hauran creat 11.000.

    Les jubilacions dels pròxims 10 anys deixaran una professió molt més feminitzada

    Tornant a les dades, si observem les xifres de l’INE agafant el gènere com a premissa veiem que l’envelliment de la plantilla és més pronunciat entre els homes. Un 40% dels metges homes tenen entre 55 i 64 anys, mentre que només un 23% de les metgesses es troben en aquesta franja d’edat. En canvi, els menors de 35 anys representen un 15% dels metges mentre que les metgesses d’aquesta franja d’edat són el 25%.

    A banda de la diferència per edat i sexe, també en termes absoluts hi ha més dones que homes metges, un 57% front un 43%. Les dones metgesses són, de mitjana, més joves que els homes metges però estudiant-les per separat veiem que entre les dones, la distribució per edats és més equilibrada. Agafant les dades d’homes i dones es dóna que mentre que en el grup més jove (menors de 35 anys) les dones representen un 69% del total de facultatius, en el grup més gran (entre 55 i 64 anys), les dones representen el 43%.

    Per províncies no hi ha grans diferències, però a Lleida és on hi ha una plantilla més envellida: un 34% dels metges tenen més de 55 anys, el que comparativament es situa quatre punts per sobre de la mitjana catalana. Perquè això passi hi influeix molt que gairebé la meitat dels metges homes, el 48%, estan en aquesta franja d’edat, mentre que només un 24% de les dones tenen més de 55 anys.

    Pel que fa a les dades totals de metges sense distingir per edats, del 2009 a l’any 2017, la quantitat de metges ha incrementat un 5%. No obstant aquesta pujada genèrica, hi ha un 5% menys de metges homes que s’ha vist compensada per un 20% de dones metgesses.

    És la jubilació de la generació baby boom realment un problema?

    El mes de desembre es va celebrar el I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya. En aquesta cimera, anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya, es van tractar diverses problemàtiques. Temes que els agents que hi van participar van demanar que fossin assumits per les institucions: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…

    Vinculat a la formació i amb un efecte directe a la gestió de les jubilacions, Vergés va destacar que «a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència». Assegurava aleshores que hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí», deia Vergés aleshores.

    Davant d’això, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, manifesta en una entrevista per aquest diari que les jubilacions en si no són un problema: «és un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema». Com explica, Catalunya és la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya: «molta gent se’n va a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes… estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any».

    Argumenta que molts metges decideixen marxar perquè «només per passar la frontera guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat» i comenta que el pensament és que «per què ens hem de quedar aquí? Si estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo…». Així, denuncia que «paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa… Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic».

    Aquesta fugida, per Puig, és un dels fets que explica que «hi hagi una por tremenda que la generació del baby boom arribi ara a la jubilació perquè seran 8.600 professionals en 10 anys». Fent números és capaç d’afirmar que «no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent». Les preguntes que es fa resolen que el problema no són ni les jubilacions ni formar pocs Metges Interns Residents, ja que sí que es fa i el canvi generacional està totalment assegurat: «Qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliquem per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? Que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema».

    Un problema que, com opinava Joan Gené en aquest mateix diari a través d’un article anomenat Bye-Bye Baby Boomers, «segurament és el problema sanitari més important que tenen actualment sobre la taula els responsables sanitaris del nostre país».

  • Forçar de manera injustificada la jubilació de metges ha costat almenys 6 milions a l’ICS

    El 2003 es va aprovar una llei estatal que afectava el personal estatutari dels serveis de salut i avançava l’edat de jubilació dels facultatius dels 70 als 65 tot i que permetia als professionals que vulguessin continuar fins als 70 fer-ho sempre prèvia petició a l’Administració i conforme a les previsions de la planificació de recursos humans. Durant el Tripartit i amb Marina Geli com a consellera de Salut, però, la interpretació que es va fer de la llei va ser restrictiva. Aquest fet no només va aixecar polèmica sinó que també ha costat, almenys, sis milions d’euros als ciutadans només en indemnitzacions, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat.

    El canvi en l’edat de jubilació i la interpretació restrictiva que es va fer de la llei va provocar que a Catalunya centenars de facultatius dels vuit hospitals i de Centres d’Atenció Primària de l’ICS es veiessin obligats a retirar-se a partir del juliol del 2004 tot i haver fet peticions i demandes per continuar treballant fins als 70 al·legant en molts casos que estaven en perfectes condicions i feien una gran aportació al sistema.

    La negativa de l’ICS però va provocar que afectats de diferents hospitals i CAPs de tot el territori interposessin recursos. Concretament van presentar demanda contra la resolució, segons informació facilitada pel mateix ICS a aquest mitjà, un total de 263 metges, de les quals 196 han estat favorables a l’ICS. Als restants però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar-los la raó i va sentenciar que la negativa indiscriminada no era conforme a dret. Així, l’ICS va haver de recompensar els metges que havia obligat a jubilar-se als 65 entre 2004 i 2008 amb quantitats que representaven la diferència que correspondria entre el salari que els professionals havien deixat de percebre i la pensió de jubilació corresponent fins a l’edat dels 70.

    Tot i que l’ICS assegura que «ara mateix no disposa de la xifra total» de la quantitat que va haver de pagar només en concepte d’indemnitzacions per jubilacions injustificades, aquest mitjà ha pogut conèixer que almenys es van arribar a pagar prop de sis milions d’euros. El que sí confirmen des de l’ICS és que aquest «ha complert amb les sentències i ha efectuat els pagaments corresponents».

    Segons recull un informe del COMB del 2008, «aquesta il·legalitat [la jubilació forçosa d’aquests professionals] es produïa perquè aquestes jubilacions es basaven en unes necessitats d’organització que, segons l’ICS, estaven justificades per un suposat Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) que no existia legalment». Per aquest motiu el TSJC va anul·lar totes les jubilacions forçoses ordenades per l’ICS basades en els PORH de 2004 i 2008.

    Recuperació de l’edat de jubilació als 65

    El 2012, però l’ICS va recuperar l’aplicació de la jubilació forçosa dels facultatius als 65 amb caràcter general després de fer un Pla d’ordenació de recursos humans (el PORH 2012-2015). Ja amb aquest pla de recursos humans el Tribunal Suprem va acceptar que s’havia produït un canvi de criteri i flexibilitzat les condicions però el Govern de Mas va arribar a impedir qualsevol excepció a la jubilació als 65 anys per Llei d’acompanyament de 2012 i per tres anys.

    Des de llavors s’ha forçat la jubilació de prop d’un miler de metges i metgesses i una part d’ells s’ha dedicat a la sanitat privada, que s’ha vist beneficiada de la seva contribució. Un fet que xoca amb el fet que l’exdirector gerent de l’ICS, Pere Soley, ha evitat jubilar-se -com explicava aquest mitjà fa uns dies- incorporant-se a l’Hospital de Bellvitge temporalment i situant-se al capdavant del Consorci Hospitalari de Vic.

    Maria Jesús Martínez Vicente, presidenta de l’Agrupació de Jubilats de Metges de Catalunya, valora a El Diari de la Sanitat que la gestió de les jubilacions dels professionals «s’ha fet molt malament». «Primer es va fer de cop, després es va dir que no i després que sí. L’administració no es caracteritza per ser metòdica precisament», lamenta. Segons ella, és important que els professionals es mentalitzin que s’hauran de jubilar i puguin plantejar-s’ho amb un marge de dos anys com a mínim. «Un s’ho ha de preparar per ell mateix però també has de pensar en els pacients», explica.

    Actualment, afirma, els únics que poden jubilar-se als 70 són els que estan lligats a la universitat, com és el cas dels caps de servei. La resta han de jubilar-se als 65 excepte en alguns casos d’especialitats molt concretes i tècniques en què la jubilació del professional pot deixar un buit difícil de substituir a curt termini.