Just Deploy It!

Etiqueta: La Marató

  • El retorn social de la recerca sobre el càncer

    El retorn social de la recerca sobre el càncer

    Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.

    El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.

    La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.

    Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

    Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

    Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”

    Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

    Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.

    Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.

  • La Marató 2024 recollirà fons per investigar malalties respiratòries  

    Dos milions de persones conviuen actualment a Catalunya amb un problema de salut respiratòria, segons dades del Departament de Salut. Són situacions que comporten una gran afectació en la qualitat de vida, i representen el segon motiu d’ingrés hospitalari. Les malalties respiratòries s’estan incrementant, a més, per factors ambientals, com la contaminació, i socials, com l’increment de l’esperança de vida.  A elles estarà dedicada la 33 edició de La Marató de 3Cat d’aquest any, que se celebrarà el diumenge 15 de desembre.

    Les malalties respiratòries poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida, amb una alta incidència en la infància i en la gent gran. Al món són una important causa de mort en infants de menys de cinc anys. A Catalunya, una de cada quatre persones mor per una malaltia respiratòria. Són: 10.000 persones cada any, 27 al dia, i una cada hora que moren per patologies que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració, la funció de la qual és el subministrament de l’oxigen, necessari per al metabolisme cel·lular i l’eliminació del diòxid de carboni resultant d’aquest metabolisme.

    Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que provoquen les patologies vinculades a la respiració, però també n’hi ha de causa infecciosa (bacteris, virus, fongs), immunitària i amb component genètic.

    350 malalties respiratòries reconegudes

    L’edició d’aquest any serà la segona Marató dedicada a les patologies de la respiració, després de la que es va fer el desembre del 2003.  Segons la classificació internacional de malalties (CIE-10), oficialment hi ha reconegudes unes 350 malalties respiratòries, 71 de les quals són molt freqüents, com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma i les al·lèrgies respiratòries, els trastorns respiratoris del son i les infeccions respiratòries. No tan prevalents, però de gran impacte per la seva gravetat, són la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó i la tuberculosi. A Catalunya, a més de les malalties cròniques de l’aparell respiratori més freqüents (MPOC, asma i apnees del son), que limiten greument les activitats de la vida diària, hi ha un altre grup d’aquestes patologies, com ara les malalties intersticials pulmonars, la hipertensió arterial pulmonar, les bronquièctasis, la fibrosi quística i el dèficit d’alfa-1-antitripsina, que afecten més de 200.000 persones –individus joves i de mitjana edat– i redueixen molt l’esperança de vida.

    Tercera causa de mort a Catalunya

    Les malalties respiratòries representen la tercera causa de mort a Catalunya (després del càncer i les malalties cardiovasculars). L’any 2022 van causar la mort de 10.000 persones, el 23% de les morts totals. A més, representen el 10% dels ingressos hospitalaris, el 6% dels motius de consulta als centres d’atenció primària, el 25% de les visites pediàtriques i la pèrdua d’11 anys de vida per cada mort prematura provocada per una malaltia respiratòria (els anys que deixa de viure una persona, segons la mitjana d’anys que viu la població), i són una de les causes més importants en la disminució de la qualitat de vida de les persones.

    Els estudis científics evidencien que el conjunt de les patologies respiratòries experimenten un creixement continu en prevalença i incidència arreu del món, degut a factors com la contaminació ambiental (la qualitat de l’aire), el tabac, l’obesitat, els canvis en la resposta immunitària lligats als hàbits higiènics i a la microbiota, i a determinades exposicions a agents irritants laborals.

    Prevenció ciutadana i en centres educatius

    La campanya de sensibilització i divulgació prèvia al programa La Marató permetrà acostar la salut respiratòria al conjunt de la ciutadania i, sobretot, s’incidirà en el jovent, a través dels milers de sessions divulgatives que es fan als centres educatius d’arreu del territori. Per això, s’impulsarà el coneixement del conjunt d’aquestes patologies sobre aspectes com ara les conseqüències de la contaminació, el canvi climàtic i la promoció d’hàbits de vida saludable.

    Respirem partícules i gasos contaminants que estan incorporats en l’aire que ens empassem durant les 20 respiracions que fem cada minut al llarg de la nostra vida. En aquest sentit, cal saber que respirem 10 litres d’aire per minut, 600 litres per hora o 14.400 litres d’aire cada dia. Això fa els pulmons especialment sensibles als canvis ambientals que són causa de malalties respiratòries. Per tant, es fa imprescindible la conscienciació social sobre la necessitat de prevenir-les al màxim per intentar frenar la tendència a l’alça de la prevalença, la incidència i la mortalitat que representen.

    Catalunya és capdavantera mundial en recerca pneumològica. La investigació en aquest àmbit de la salut té el repte d’aconseguir els mecanismes adients per ampliar el  seu coneixement i reduir la incidència i la mortalitat del conjunt de les malalties respiratòries en la societat. Per això, a través del finançament de La Marató es podrà millorar la prevenció, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació. La incorporació de la telemedicina i la telemonitorització en el seguiment dels pacients; trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques; el desenvolupament d’anticossos monoclonals per al tractament de les al·lèrgies respiratòries o el càncer de pulmó;  l’increment de la innovació tecnològica i la implementació de cribratges preventius en aquest àmbit són algunes de les àrees de la recerca que se’n veuran beneficiades.

    El Patronat de la Fundació ha aprovat la temàtica de les malalties respiratòries a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada el 2022.

    Des del 1992, La Marató ha recaptat 245 milions d’euros i ha finançat 1.022 projectes de recerca, desenvolupats per 1.710 equips d’investigació, que han implicat 10.000 investigadores i investigadors, gràcies a la solidaritat de la ciutadania. Això la converteix en una de les principals fonts impulsores de la recerca a Catalunya.

  • La recerca en salut torna a carregar les seves bateries més socials

    Més de tres milions de persones a Catalunya tenen alguna afecció vinculada a una Infecció de Transmissió Sexual (ITS), amb una incidència de més de 210.000 casos nous cada any. Per investigar aquestes infeccions, els seus mecanismes d’aparició, contagi, proliferació i tractaments es destinaran almenys els més de cinc milions i mig d’euros (5.705.395) recaptats fins aquest diumenge a la nit, en el punt final de disset hores de televisió i ràdio al servei de la recerca en salut.

    Desgranant molt gràficament i explicant en primera persona aquestes afectacions en salut sexual i reproductiva, aquesta 32a edició de La Marató no només ha tornat a aconseguir recursos per a la investigació, sinó que ha contribuït a fer que l’audiència conegui i pugui normalitzar més moltes de les malalties que es desconeixen o es viuen en silenci i d’amagat. És la manera de poder prevenir que, ara per ara, és la gran eina de lluita contra aquestes malalties, en mans de  cadascú.

    Són malalties que tenen una prevalença major entre dones i joves, i se sap que s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Segons Oriol Mitjà, infectòleg de l’hospital Germans Trias i Pujol, «hi ha hagut un increment de gairebé totes les ITS molt lligat a una revolució sexual».

    Endometriosi, violència obstètrica, ovaris poliquístics, contracepció, VIH i tantes altres malalties amb les quals més de tres milions de persones conviuen a Catalunya varen deixar-se veure i sentir amb tota dimensió informativa i sense el tabú que les fa invisibles en el dia a dia. Ara, amb la recerca que possibilitarà la recaptació aconseguida amb La Marató, s’estudiarà com poder-les evitar o curar.

    La Marató 3Cat va començar a les 8 del matí amb una edició especial d’»El suplement» de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa, i a les 9.30 per TV3, amb Elisenda Carod i Marina Romero, des dels Jardins de la Maternitat, considerat un hospital pioner tant per la seva tasca social com per l’atenció i equipaments.

    Els periodistes Helena Garcia-Melero i Xavi Coral van ser dos dels principals presentadors de la jornada. Foto: Jordi Play/CCMA

    El periodista Xavi Coral, presentador del Telenotícies de TV3, va ser l’encarregat de presentar el tram final del programa fins a la descoberta del marcador al costat d’Helena Garcia Melero, del “Tot es mou”.

    Justícia social

    Colpidors testimonis de persones afectades o que han patit malalties de transmissió sexual varen donar a conèixer com les varen viure, o les continuen vivint elles mateixes i el seu entorn. La seva valentia de parlar-ne sense amagar cap detall esdevenia mirall per a molta gent que desconeix o viu en silenci, culpa, remordiment i pors allò que també els afecta. Per això, el doctor Oriol Porta, ginecòleg cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa parlava de ‘justícia social’ referint-se a la necessitat de poder parlar obertament de tot allò que ens passa, per poder rebre la comprensió i acompanyament del nostre entorn més proper i de tota la societat. Ho feia després de la gran aportació informativa d’un testimoni que va explicar la seva situació convivint amb la incontinència fecal. Colpidor per la necessitat constant d’anar al bany, i colpidor perquè va explicar com se li negava l’entrada al lavabo en diferents bars per poder-se canviar de roba, tacada per la seva incontinència. D’aquesta manera, no només es posava en majúscules la necessitat de la recerca per curar i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen certes malalties, sinó que aquest testimoni ha significat una invitació a la reflexió col·lectiva, davant d’un crit d’auxili en una societat lluny encara de la comprensió de la malaltia, les febleses i la vulnerabilitat.

    Així mateix, tant al plató com fora d’ell, nombrosos reportatges i entrevistes periodístics ens van anar descobrint i apropant, però sobretot fent molt entenedores malalties, tractaments i circumstàncies més o menys complicades amb les quals conviuen cada dia moltes persones. De la mà dels professionals de la salut que els tracten, com Julio Herrero, ginecòleg del Vall d’Hebrón, vam anar sabent molt més sobre conceptes com la infertilitat i l’esterilitat. Herrero va explicar amb tot detall i acompanyat d’un grafisme projectat en pantalla com procedeixen tècnicament a realitzar una inseminació artificial, com seleccionen els espermatozous més ràpids i potencialment millors candidats a fecundar un òvul. L’11% dels nadons nascuts avui dia a tot el món ho han fet amb ajuda dels professionals de la salut reproductiva.

    El Dr. Fèlix Castillo, cap del servei de Neonatologia de l’Hospital del Vall d’Hebrón, parlant de la prematuritat també va situar moltíssim en aquesta afectació molt present avui dia, en part per l’edat, cada vegada més alta, de les embarassades.

    L’esperança de la recerca

    Els canvis de pronòstic gràcies a la investigació són l’esperança que alimenten accions com La Marató 3Cat. Els donatius tenen com a retorn social una atenció i tractaments més precisos i eficaços en la conquesta de la salut.

    Artistes com els Figa Flawas o Mushkaa (Irma Farelo) van atraure molts joves i adolescents fins a l’Espai Fòrum. | Foto: Andreu Puig

    Com en cada edició, a totes les comarques es van organitzar amb motiu de La Marató activitats de caràcter lúdic i esportiu, com ara curses populars, però també es van muntar paradetes solidàries, tot per a recaptar diners per donar a la investigació. Va ser gràcies a aquestes contribucions que el pot dels diners va anar acumulant saldo al llarg del dia, tot i que ja feia dies que es podien fer donacions, i fins al 31  de març es mantindran operatives quatre vies per a fer-ho. Es pot fer per internet, amb targeta de crèdit a través de la pàgina web de La Marató 3Cat. També es pot fer donatiu per Bizum, des de l’apartat «Donacions», amb l’identificador de La Marató: 33333. I, per complir amb les obligacions legals, cal posar el codi postal al camp «concepte» de l’aplicació. Als caixers automàtics de CaixaBank també es pot fer donatiu, així com per transferència bancària, al número de compte ES94 2100 0555 34 0202122222 (des de l’estranger – BIC/ SWIFT CODE: CAIXESBBXXX).

  • L’altra cara de La Marató

    El 16 de desembre vam viure a casa nostra una altra jornada de solidaritat en majúscules. La integració de “La Marató de TV3” en el calendari de festivitats del país és quelcom indiscutible. Solidaritat i altruisme recollits en forma de donatius tant individuals com col·lectius per a la recerca mèdica. Enguany, per exemple, ja eren més de 3500 les activitats programades arreu de Catalunya promogudes per la ciutadania per recaptar fons per aquesta edició. Encara no estan tancades les donacions, però la quantitat obtinguda durant el programa ja ha batut el rècord, amb 10,7 milions d’euros i ha superat els 10 milions que es van recollir en l’edició del 2012, també dedicada al càncer.

    La Marató és un fenomen social que, tal com diu l’eslògan: «diu molt de tu», diu molt de nosaltres. La cara més visible és la de la il·lusió i l’orgull que suposa formar part activa d’una societat que es mou per una causa noble. Professionals del sector salut i artistes diversos participen en nombroses activitats de forma desinteressada i, fins i tot, polítics de tots colors dediquen un temps en contestar trucades per replegar donacions.

    Però què hi ha a l’altra cara de La Marató?

    La societat ha de saber que la recerca científic-mèdica no pot finançar-se gràcies a la solidaritat de la ciutadania. Una societat madura és aquella que cuida les seves persones, en especial les més vulnerables, com ho són les malaltes i les seves famílies; ho preveuen els pressupostos de les administracions i destinen part important en despesa sanitària, social i en R+D (recerca i desenvolupament). A aquest últim camp, el 2016 Catalunya hi va destinar 3.100 milions d’euros, el 1,46% del seu PIB, molt per sota de la mitjana europea que va ser del 2,03.

    És responsabilitat del sistema dotar aquesta àrea de coneixement de la inversió adequada per satisfer les necessitats i que no calguin iniciatives que supleixin el que els governs no fan. Un dels missatges implícits que arriba a la població és que la recerca depèn de la implicació de la ciutadania més que de les esferes públiques. Aquesta idea està en sintonia amb unes altres nocions equivocades: que la salut depèn més de la persona que de les condicions en què viu, o que l’obtenció de l’assistència sanitària és responsabilitat dels individus, no del sistema sanitari públic. Conceptes, tots ells, en la línia del pensament imperant de caràcter neoliberal.

    Una altra realitat és que les professionals de la salut i del món científic que desenvolupen la seva tasca exclusiva o bàsicament en recerca pateixen de forma estructural una important precarietat laboral. Aquesta situació, en lloc de millorar, s’ha agreujat en els darrers anys provocant que moltes professionals hagin de compaginar aquesta feina amb d’altres per tal de poder subsistir, o estan destinades a un exili científic com molts joves talents (i no tant joves ja) en altres àrees de coneixement. Sovint, els mitjans (especialment la televisió) creen la il·lusió que les persones que es dediquen a la ciència viuen una carrera d’èxits professionals meteòrica i, desgraciadament, no és així. S’entrevista sempre als mateixos científics “mediàtics” i, mentre un grup reduït acapara els focus, són moltes les que lluiten per tirar endavant el dia a dia.

    Quant a la destinació dels fons de la Marató, cal dir que es dediquen quasi exclusivament a la recerca biomèdica, en els camps de la genètica, biologia molecular, proteïnes, principis farmacològics i altres. Evidentment que aquestes àrees de coneixement són cabdals, però n’existeixen d’altres d’igual o major interès per a les millores en salut. En són exemples les que tenen a veure amb el medi ambient, les condicions de vida i de treball, la prevenció de la malaltia, la promoció de la salut, o la salut pública. Dels 33 ajuts concedits per la Fundació la Marató de TV3 el 2017 només 5 es van destinar a aquests temes, quan està demostrat que les condicions de vida i els hàbits que se’n deriven tenen un major pes en la capacitat d’emmalaltir que les causes genètiques i biològiques. La recerca biomèdica està mediatitzada per interessos privats i corporatius que, massa sovint, busquen el benefici econòmic personal o empresarial més que l’interès comú o l’impacte en la salut poblacional. La decisió sobre els temes i les línies d’investigació haurien d’estar en mans d’ens públics i comptar amb control ciutadà com a garantia del seu benefici general.

    A cada edició podem veure alguns personatges polítics que aprofiten el dia de la Marató per donar-se visibilitat i exposar la seva cara «solidària» aportant algunes hores de treball que són recollides puntualment per les càmeres. La majoria d’aquests polítics, fins i tot amb altes responsabilitats de govern, han estat callats i invisibles durant la recent vaga que ha paralitzat un servei essencial per a la salut com és el de l’atenció primària.

    Malgrat tots els aspectes bons que conté la Marató, ens mostra una imatge esbiaixada de la realitat. Sembla que existeix una excel·lència com a país quan actualment estem molt lluny d’assolir-la. Es necessita una inversió seriosa per part dels governs en recerca sobre els reptes en salut que afecten i preocupen a la societat, sense conflictes d’interès amb la indústria. Es necessiten polítiques que permetin desenvolupar línies sòlides de recerca a mig i llarg termini, eliminant la precarietat i la inestabilitat de les nostres científiques i que puguin apropar-nos al vertader objectiu: avançar en recerca per millorar la salut de la ciutadania.