Etiqueta: malaltia cardiovascular

  • El Dia Mundial contra el Tabac 2018 celebra el descens en el seu consum: el tabaquisme entre les dones cau fins el 18,5%

    El consum de tabac constitueix un dels principals problemes de salut pública a tot el món i és responsable de la mort d’uns 6 milions de persones cada any. Està relacionat amb més de 25 malalties i és el principal responsable del 85% dels casos de càncers de pulmó, del 75% de les bronquitis cròniques i del 25% de les cardiopaties isquèmiques. El tabaquisme passiu també afecta considerablement a la salut: gairebé la meitat de les morts per tabaquisme passiu es donen entre les dones.

    Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE) cada vegada es fuma menys. El 53% de la població major de 15 anys afirma que mai ha fumat; 24% fuma diàriament; el 20% es declara exfumador; el 3% és fumador ocasional. Per sexe, el percentatge de fumadors és del 30% en homes i del 20% en dones. Des de 1993 a 2012, el percentatge de població que consumeix tabac diàriament mostra un continu descens, fonamentalment a costa dels homes, sent el declivi en dones menys acusat. Així, s’estima, en les previsions a mitjà i llarg termini, que les malalties relacionades amb el consum de tabac tindran la mateixa incidència entre homes i dones.

    A Catalunya, el consum de tabac també continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim dels últims 25 anys, data des de la que es recullen aquestes dades. Durant el 2017 va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, encara fumen més d’un milió i mig de persones a Catalunya.

    Des de divendres passat i fins avui, Dia Mundial contra el Tabac 2018, s’ha celebrat la  XIX Setmana Sense Fum sota el lema ‘Viu a sac, sense tabac’. L’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques algunes dades rellevants. Dades com les explicades anteriorment però també dades enfocades a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular.

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, durant la presentació d’aquestes dades va posar en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac.

    Tot i així, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. El tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.

    Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.

    Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.

    L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013).

    Aquestes dades signifiquen que al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària (EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF).

    Tota aquest feina té el suport de diversos organismes. Per exemple, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.

    Prohibir és la solució?

    La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.

    L’enquesta s’ha realitzat a Catalunya en motiu de la Setmana Sense Fum amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones. Dels enquestats, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. El 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.

    L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.

    Tria salut, no tabac

    El Dia Mundial Sense Tabac, promogut per l’OMS des de 1988, focalitza l’atenció sobre el problema que representa el consum de tabac per a la salut pública, propicia actuacions concretes que es consoliden i s’integren en el conjunt d’estratègies per a la prevenció i el control del tabaquisme. Aquest esdeveniment anual, que se celebra el 31 de maig, pretén informar la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, la principal causa prevenible de defunció al món.

    La jornada també pretén fer difusió de les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres i de les iniciatives que coordina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per lluitar contra l’epidèmia del tabaquisme, així com donar a conèixer tot el que les persones poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana. Un altre dels objectius d’aquesta celebració és protegir les generacions futures del consum de tabac, que actualment mata quasi sis milions de persones arreu del món, més de sis-centes mil de les quals són fumadores passives.

  • 90.000 morts a l’estat espanyol associades a una alimentació no sana

    Menjar insà perjudica fins al punt que una dieta inadequada és el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i és responsable d’una de cada quatre morts evitables al món. Així ho indica el macroestudi Global Burden of Disease (Càrrega mundial de morbilitat) publicat recentment a The Lancet. A l’estat espanyol l’associació VSF Justicia Alimentaria Global calcula que unes 90.000 persones moren anualment per malalties relacionades amb una alimentació insana.

    Entre un 40 i un 55% de les malalties cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30-40% d’alguns tipus de càncer poden atribuir-se a una alimentació insana a l’estat. A més, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat.

    A les portes de la batalla per una alimentació sana

    Així ho recull VSF Justicia Alimentaria Global en l’informe Viatge al centre de l’alimentació que ens emmalalteix, que obre la campanya Dame Veneno. L’associació que treballa per la sobirania alimentària recorda en la publicació que “la indústria dels aliments segueix adoptant estratègies per negar el paper de l’alimentació processada, alta en grasses, sucres, afegits i sal”. A més, defensen que en el moment en què “una de cada quatre persones emmalalteix a causa de deolències on el factor alimentari és determinant” el problema és sistèmic i demanen polítiques públiques que intervinguin sobre aquesta problemàtica.

    Sobre el cost econòmic que suposa el tractament sanitari d’aquestes malalties, l’associació calcula que la suma de les tres patologies a l’estat ascendeix a 20.000 milions d’euros. Per exemple, només la despesa pública destinada al tractament de l’obesitat ja suposa el 8% de la despesa pública sanitària a l’estat. Del total de costos que calculen pel tractament de les tres patologies -les malalties cardiovasculars, la diabetis i l’obesitat- 8.000 milions seria el cost del tractament associat a una mala alimentació.

    Gravar els aliments insans

    A nivell mundial és l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qui està instant els estats a implementar polítiques de prevenció, com ara posar un impost als refrescs. Així ho va dir la setmana passada l’organisme mundial, quan va fer una petició perquè els governs gravin aquest tipus de begudes com una mesura per lluitar contra l’obesitat.

    A Catalunya, Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), presentarà en el pròxim ple al Parlament una moció que defensa mesures com gravar amb taxes les begudes ensucrades i els aliments insans i no permetre l’entrada d’aquests tipus d’aliments en els centres educatius de Catalunya. “Hi ha taxes que es poden fer per gravar en certs aliments i afavorir els preus d’uns altres. Fer més accessibles els aliments sans i més inaccessibles els aliments insans”, va assegurar la diputada Marta Ribas en una intervenció parlamentària aquest dimarts.

    L’alimentació en funció de la classe social

    Més enllà de parlar dels riscos que suposa per a la salut un tipus de dieta o una altra l’informe de VSF Justicia Alimentaria també posa l’accent en el fet que l’alimentació va lligada també a la classe social. Aquesta idea queda palesa en l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya, que mostra que mentre el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioixeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris. Així mateix l’obesitat infantil afecta el doble les famílies de classe baixa que les de classe alta, una condició que ja afecta el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys.

  • El bo, el dolent i la ideologia

    En el relat sobre la salut i la malaltia que elaboren les autoritats mèdiques hi ha, com en tots els contes morals, bons i dolents. Aquest relat, que té una versió professional i una altra més popular, és certament útil i necessari, ja que serveix de guia als metges i als ciutadans. Amb l’excepció del tabac, un dels personatges més malvats és el colesterol-LDL. De fet, se li ha penjat l’etiqueta de dolent per distingir-lo del bo, el colesterol-HDL. Mentre el dolent contribueix a formar la placa d’ateroma que endureix i obstrueix les artèries, el bo ajuda a dissoldre-la; un afavoreix la mortalitat cardiovascular i l’altre la prevé. Dita de manera simple, aquesta és la hipòtesi del colesterol, sedimentada durant l’últim mig segle i marc de referència per a la prevenció i el tractament de la malaltia cardiovascular. El que passa amb aquesta part del conte és que no convenç a tots, perquè té les seves fissures, les seves limitacions i les seves dades contradictòries. Una nova revisió d’estudis ens ofereix ara una versió diferent de la història, en la qual el colesterol dolent no és tan dolent com el pinten.

    L’estudi en qüestió, publicat a BMJ Open, mostra que no hi ha associació entre el colesterol dolent i la mortalitat cardiovascular en majors de 60 anys, o que fins i tot aquesta associació seria inversa. Les dades són polèmiques, ja que contradiuen la versió hegemònica i sembren dubtes sobre si les recomanacions de les principals societats mèdiques són correctes del tot. I no es tracta d’un estudi aïllat, sinó d’una revisió sistemàtica de 19 estudis que inclouen 30 cohorts amb més de 68.000 persones, elaborada per investigadors d’EUA, Japó, Suècia, Regne Unit i Itàlia. El treball ha estat, a més, publicat per una revista de prestigi i després d’una avaluació pública i minuciosa de la feina. La polèmica, per tant, està servida i justificada.

    La revisió del BMJ Open té no poques limitacions i no sembla que a curt termini alteri les actuals recomanacions. La posició ortodoxa està avalada, entre altres proves, per una revisió amb metaanàlisi de 61 estudis publicada a The Lancet. En canvi, la revisió que sembra ara la polèmica és de menor envergadura, no inclou una metaanàlisi (és, simplement, narrativa), només considera estudis publicats en anglès i no discrimina els participants que tenien de partida un colesterol dolent elevat i van rebre tractament amb estatines per reduir-lo, allargant potser així la seva vida. L’assumpte és, sens dubte, molt complex, però aquesta complexitat no és excusa per no seguir estudiant la hipòtesi del colesterol i aclarir si hi ha hagut excessos en demonitzar.

    La idea que el colesterol dolent potser no és tan dolent com es creia, que és el que suggereix aquest nou treball, està lluny de ser confirmada. Però tampoc és desgavellada. Entre els 17 autors de la polèmica revisió, alguns són membres de The International Network of Cholesterol Skeptics i quatre d’ells han publicat llibres criticant la hipòtesi del colesterol. Això no ha de desautoritzar el seu treball, simplement indica que hi ha altres hipòtesis. A les farmacèutiques, en canvi, els beneficia la visió hegemònica, ja que afavoreix el lucratiu mercat de les estatines, que són cada vegada més cares. Tot i que la trama sigui complexa, els metges i els ciutadans necessiten tenir un relat clar a què atenir-se, que no simplifiqui en excés entre bons i dolents, i en el qual la ciència tingui un paper més rellevant que la ideologia. Perquè, sovint, la ideologia no té un altre substrat que el benefici econòmic o professional.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.