El doctor Alberto García Lledó és Cap de Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Príncep d’Astúries i professor associat de la Universitat d’Alcalá. A més, és portaveu d’una iniciativa de la xarxa clínica CardioRed1, que s’ha proposat com a objectiu aconseguir que el 75% dels sanitaris es vacunin de la grip aquest any per evitar la transmissió als seus pacients vulnerables. L’any passat, a Espanya, només el 35% dels sanitaris decidir immunitzar-se contra aquesta malaltia.
La grip és una malaltia molt perillosa per a la salut cardiovascular, i fins al 10% dels infarts de miocardi durant els brots de grip estan relacionats amb aquesta infecció, segons la Societat Espanyola de Cardiologia. Paradoxalment, els infarts aguts, al menys els registrats, han disminuït al voltant d’un 40% a Espanya durant la pandèmia per Covid-19, fet que s’entén que per dues raons. La primera és el que en biologia denominen «risc competitiu»: els grups als quals de manera més greu ha afectat la pandèmia són els que poden patir amb més facilitat un infart. «Les persones amb alt risc cardiovascular que patien coronavirus emmalaltien i morien per aquesta malaltia, sense poder per això desenvolupar un infart. És com si la meitat de la població morís per un terratrèmol: hi hauria menys infarts, però no podríem dir que els terratrèmols protegeixin de l’infart», explica García Lledó.
Però també hi ha hagut un segon motiu, i és que la por a acudir a l’hospital ha portat al fet que s’hagin diagnosticat menys i més tard aquests greus episodis, el que al seu torn està generant una evolució pitjor i, fins i tot, major mortalitat per malalties cardiovasculars .
Per què és perillosa la grip per l’infart de miocardi? Passa amb altres malalties respiratòries?
Totes les malalties infeccioses poden actuar com a desencadenants d’un infart de miocardi, perquè la resposta inflamatòria que es produeix per la defensa de la infecció fa que s’activi tot el sistema immune. Això fa que les plaques de colesterol que hi ha dins dels vasos també pateixin un augment de l’activitat inflamatòria, es facin més toves i passin a ser el que anomenem plaques vulnerables. En ser més toves, inflamades, poden trencar-se i donar lloc a un infart. Això pot passar amb tota mena d’infeccions, però amb la grip passa més, per dues raons. Primer, perquè la grip és un dels problemes infecciosos més importants que afecten a pràcticament tot el planeta cada any. I segon, perquè avui dia sabem que en la defensa contra la grip estan involucrades directament les plaquetes, que al seu torn són les encarregades d’iniciar la coagulació. Llavors, quan les plaquetes s’activen per defensar-nos de la grip pot augmentar la capacitat de coagulació de la sang, formar trombes dins de les artèries i produir infarts.
La Covid també pot empitjorar o desencadenar malalties cardiològiques?
En principi no hem trobat aquesta relació. De fet, durant els períodes més crítics d’infecció per Covid el que s’ha vist és una reducció de el nombre d’infarts atesos. Això sembla que es produeix per una raó fonamental, i és que en haver afectat tantíssimes persones prèviament malaltes, les persones que patien coronavirus morien sense arribar a tenir l’oportunitat de desenvolupar un infart. D’això se’n diu risc competitiu.
És una dada que crida moltíssim l’atenció, la lògica diria el contrari.
Sí, a tothom li ha cridat l’atenció. Està publicat en bastantes revistes com un fet cridaner. Hi ha dues raons per a això. D’una banda, com deia abans, algunes de les persones que poden patir un infart han emmalaltit i mort per coronavirus. És a dir, diguem que han estat segrestats per una malaltia més greu, un fenomen que és molt conegut en biologia. Els homes prehistòrics no morien d’infart o de càncer, es morien molt abans per infeccions i ferides. I en els països en vies de desenvolupament es moren abans de diarrea i de pneumònia. Això podria explicar en part el que ha passat. El coronavirus ha matat persones que podrien haver tingut un infart i, per tant, ja no n’han tingut.
Una altra explicació és que la por a sortir de casa, a anar a l’hospital, hagi fet que persones que tenien símptomes d’infart no hagin sol·licitat atenció i per aquest motius els infarts que hi ha hagut durant el període de coronavirus han tingut una mortalitat superior a la habitual. En aquest sentit, la Societat Espanyola de Cardiologia ha fet una crida perquè les persones amb símptomes d’infart segueixin sol·licitant atenció, perquè podem atendre’ls, tenim recursos per fer-ho, i perquè si es demora l’atenció per por, els pacients tindran una evolució pitjor.
Una nota de la Societat Espanyola de Cardiologia assenyala que el 34% dels hospitalitzats per grip té una malaltia cardiovascular de base. Es coneix el cas en els infectats per Covid?
Les persones més vulnerables per a les infeccions respiratòries, en general, són persones que tenen un pitjor estat de salut. Solen ser persones grans i amb problemes de salut previs. Sabem que el coronavirus afecta més a persones amb risc cardiovascular, hipertensos, persones obeses, tots ells amb major risc cardiovascular. Amb la grip passa més o menys el mateix.
D’altra banda, aquest tipus de persones, amb risc previ, tenen una pitjor resposta general a la situació de la infecció i evolucionen d’una forma pitjor. Sabem que durant els períodes de grip hi ha una major quantitat d’episodis d’insuficiència cardíaca. Els que es produeixen són més greus, més mortals. El mateix succeeix amb l’infart.
Podríem dir que, fins on se sap, la grip seria pitjor per a les malalties cardíaques que la Covid-19?
L’assumpte és que de la grip en sabem molt, porta amb la humanitat des d’abans de Crist. Mentre que de la Covid sabem relativament poc i de manera molt recent. També són molt diferents quant a la seva presentació. Per a la grip estem relativament adaptats i defensats i els brots que ens sacsegen, encara que tenen una mortalitat anual elevada, són més atenuats. El coronavirus, en aquesta primera pandèmia, ha causat un dany molt brusc en què ha matat a moltes persones en poc temps. El seu efecte sobre les malalties cròniques pot ser diferent i no el coneixem bé.
Una pandèmia de grip com la de 1918 probablement s’assemblés molt més pel que fa al que passa amb els malalts cardiovasculars al que està passant amb la Covid. No són comparables. No podem parlar de situacions similars perquè la forma d’emmalaltir i de morir és diferent. Sobretot, molt més aguda en el cas del coronavirus.
Quin seguiment s’ha pogut fer dels malalts cardiovasculars des que es va desencadenar la pandèmia? Ha empitjorat la salut cardiovascular a Espanya durant aquests mesos?
L’atenció a totes les malalties cròniques s’ha intentat mantenir, però durant els períodes de tancament de les consultes externes hospitalàries no han pogut acudir els pacients perquè no existien les condicions de seguretat per a atendre’ls. S’ha intentat mantenir l’atenció telefònica dels crònics, però no és el mateix que l’atenció habitual que els prestem. En aquest sentit, no només s’ha ressentit la salut de la població pel coronavirus, sinó que tota la salut de la població ha tingut un deteriorament. S’ha retardat el diagnòstic dels casos de càncer, la cirurgia de les malalties cardíaques i altres. L’allau dels mesos de febrer, març i abril ha endarrerit tota mena d’atenció. I la cardiovascular també. En aquest sentit, hi ha hagut un deteriorament. La represa de tota aquesta atenció ha estat una prioritat de la major part dels hospitals i serveis, en el que ha estat possible.
S’està tornant a veure alterada la seva feina a l’hospital per la segona onada de la pandèmia?
No, afortunadament. A la primera onada ens va agafar igual que a tot el país o pitjor. Afortunadament, al meu entendre l’hospital (d’Alcalá d’Henares) s’ha preparat molt bé en el seu conjunt i durant tot aquest segon període s’ha pogut atendre normalment tant als pacients de coronavirus com a la resta dels pacients, perquè s’ha aconseguit mantenir una atenció en zones separades i, fins i tot, amb serveis duplicats.
Tornant a la grip, el fet que la salut s’hagi situat en el centre de les preocupacions informatives, polítiques, etc. conscienciarà més de la necessitat de vacuna aquest any?
Jo crec que sí. En els últims anys estava baixant la taxa de vacunació de la població espanyola. El que recomanen l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea és que per sobre dels 64 anys es vacuni a el 75% de la població. Això redueix la mortalitat i els ingressos hospitalaris. En els últims anys anàvem baixant del 55 al 52%. Cada vegada a pitjor. El coronavirus ens ha posat davant d’una realitat i és que tenim vacunes per a malalties greus que no estàvem utilitzant bé. Ara volem que hi hagi una vacuna pel coronavirus. Ens està fent valorar el que ja teníem.
D’altra banda, hi ha una necessitat d’evitar la grip, perquè els símptomes són molt semblants al coronavirus i tindrem el gran dilema de què és el que té el nostre pacient o el que tenim nosaltres. I en aquest sentit, la complicació diagnòstica pot ser tremenda.
Si sumem, a més, que tots els anys el sistema sanitari pateix un estrès molt gran, amb urgències i hospitals saturats per grip, aquest any la concordança de dos problemes, grip i coronavirus, pot agreujar la situació. És un moment molt oportú per utilitzar la protecció que tenim, al menys per un dels dos problemes.
Al fil de la campanya que s’ha llançat per part de CardioRed1, pot explicar molt breument en què consisteix? Per què es vacunen tan poc de la grip dels metges i resta de personal sanitari?
Cardiored1 és una iniciativa dels professionals sanitaris dels serveis de cardiologia i cirurgia cardiovascular de quatre hospitals de Madrid, els centres de salut corresponents i el servei d’emergències SUMMA per treballar com a xarxa assistencial amb criteris i protocols unificats. La campanya #unaXuna aconsegueix que per cada professional sanitari de CardioRed1 vacunat de grip es vacuni a un nen de poliomielitis a través d’UNICEF. El principal objectiu és millorar la qualitat de l’assistència a la salut cardiovascular de forma integrada i integral. Per aquest motiu, aconseguir que els professionals de la xarxa ens vacunem i vacunem als nostres pacients és un objectiu prioritari: volem protegir-los de la grip.
Pel que fa a per què els professionals sanitaris ens vacunem menys del que s’aconsella, jo crec que hi ha un excés de confiança, perquè la grip no és una malaltia que per a persones relativament joves i sanes sigui greu. De fet, no està recomanada la vacunació de la grip en menors de 60 anys, excepte als que tinguin malalties respiratòries, cardiovasculars, diabetis o embarassades. Llavors a persones de la nostra mateixa edat no ho estem recomanant, i si no l’hi recomanem a persones de la nostra mateixa edat, llavors tendim a no fer-ho nosaltres.
Quin és el problema dels sanitaris? Que en el nostre cas, la vacunació no està pensada perquè no emmalaltim. Està pensada perquè no la transmetem als altres. Nosaltres treballem amb gent que té grip. Agafem la grip, l’ha passem a altres pacients que sí que estan en risc i ens convertim en vectors d’infecció. Nosaltres ens hem de vacunar no per protegir-nos a nosaltres sinó per protegir als altres. És un acte de generositat i de compromís.
