Just Deploy It!

Etiqueta: Malalties pulmonars

  • Els nens oblidats de Bielorússia

    “Txernòbil és un enemic que no es veu”, afirma Valentina Smolnikova, la doctora i fundadora de la Foundation Children of Chernobyl, que va patir en primera persona les conseqüències dramàtiques de l’accident nuclear de fa trenta tres anys. Nascuda a Pinsk (Bielorússia) el 1941, l’any de la invasió nazi de la Unió Soviètica, ha estat testimoni de les dramàtiques conseqüències del desastre nuclear de Txernòbil en la vida i la salut de la població bielorussa, una experiència que difon pel món tot organitzant estades amb famílies estrangeres per a nens bielorussos per tal de millorar la seva salut. Entre d’altres, ha treballat amb l’organització catalana Osona amb els nens, que des de 1996 ja ha portat al nostre país a més de 1.700 nens.

    Enguany, han vingut 23 infants que han conviscut fins el 24 d’agost amb famílies d’acollida de la comarca d’Osona i de tota Catalunya. Són nens i nenes que saben molt bé que l’aire que respiren i els productes que neixen en els seus camps de conreu estan contaminats. Ho han de suportar perquè viuen a només 60 quilòmetres de la central nuclear de Txernòbil. I la seva situació de pobresa i d’exclusió social no els permet sortir d’allà perquè els seus pulmons es netegin. Tots ells provenen d’una zona rural, de Gomel. Quan va succeir l’accident nuclear, la primera radiació es va produir en aquesta zona. Són hereus d’una cosa que no van viure, però la radioactivitat es manté encara que hagin passat molts anys.

    Un estiu lluny de Txernòbil

    L’eliminació de cesi 137 ingerit a través de la cadena alimentària és la raó principal per la qual venen a Catalunya. Com més contínua sigui la sortida del país d’aquests infants, entre els 8 als 17 anys, aconseguiran eliminar més cesi. Surten amb un nivell de cesi de 74 becquerels (unitat de mesura de l’activitat radioactiva) per quilo. És una barbaritat. A partir de 20 ja és perillós.

    Les malalties derivades de l’exposició continuada i constant a la radiació, incideixen molt cruelment en els nens, provocant càncer de tiroides, leucèmia, trastorns metabòlics, endocrins, respiratoris i una llarga llista de disfuncions físiques. L’exposició a la radiació ionitzant evidencia diferents problemes: en alguns casos, el seu sistema immunològic no és prou resistent i pateixen malalties bucals, anèmies i l’agreujament de patologies a l’hivern; i, en altres casos, els problemes són de caràcter psicològic.

    Hi ha motius mèdics evidents, així ho recomana la OMS, que avalen les vacances dels nens afectats per la radiació nuclear. Els nens tornen amb menys radioactivitat en el cos que amb la qual van sortir. Sobretot perquè deixen de menjar aliments procedents d’aquesta terra. L’estada de quatre o cinc setmanes fora de la zona contaminada retarda i fins i tot minimitza l’efecte de malalties provocades per l’exposició continuada a radiacions. Així, és fonamental que facin exercici, que suïn i que beguin molt, per tal que puguin eliminar tota la radioactivitat possible a través de la suor i l’orina. A part de l’objectiu terapèutic, és important que els nens s’ho passin bé i que gaudeixin de l’experiència. Des de fa anys, els programes perquè els nens tinguin unes vacances a l’exterior són abundants. 50.000 nens surten a l’estranger anualment.

    La “Zona Morta” de Bielorússia

    Quan es va produir l’accident de Txernòbil, el núvol radioactiu va contaminar un 23% de la superfície de Bielorússia en què habitaven 2,5 milions de persones. El 70% de les partícules radioactives emeses per la central durant l’accident van acabar en territori bielorús. Com a conseqüència del desastre, 135.000 bielorussos van ser evacuats de les seves llars i reubicats en altres llocs, i molts es van veure afectats per la radioactivitat. Com a conseqüència de la contaminació radioactiva, a la regió de Gomel l’esperança de vida es va reduir en cinc anys entre 1985 i 2000.

    A dia d’avui, Bielorússia és el país amb més superfície dins de la “Zona Morta” provocada per l’accident. A diferència de la zona d’exclusió d’Ucraïna, que permet visites de forma limitada, les zones d’exclusió de Bielorússia estan tancades al turisme. Entre zones que estan prohibides a tota activitat humana, hi ha petits llogarets. A les regions econòmicament devastades, les famílies només poden subsistir consumint el que cultiven, o els animals que al seu torn també mengen el que cultiven. Fins i tot el vodka s’elabora amb cereal contaminat. Va passar fa trenta tres anys, però calen milers perquè es netegi la zona.

    La majoria de famílies en aquestes àrees són desestructurades, un pare alcohòlic o una mare, un dels dos progenitors ha abandonat l’altre amb els nens. L’alcoholisme entre els homes arriba a índexs desmesurats. Les dones en aquesta regió són en la seva immensa majoria, mares solteres. El salari mitjà d’aquestes famílies pot oscil·lar entre els 80 i 150 euros al mes. Les mares treballen jornades extenuants de 15 hores diàries per mantenir les seves famílies. No poden fer-se càrrec també “emocionalment” dels seus fills. En altres ocasions, encara pitjors, aquests viuen en orfenats.

    Ancorats en el passat soviètic

    El que més preocupa a les associacions o organitzacions és que els nens i les nenes d’aquestes zones de Bielorússia entenguin que hi ha un futur més enllà dels llocs on viuen. Normalment, cases sense aigua, llum o gas, i on els lavabos són fora de l’edifici. La majoria segueixen fent servir la fusta per escalfar-se a l’hivern o cuinar. La feina i l’objectiu és esborrar-los la idea que seran el mateix que els seus pares, amb jornades interminables a canvi d’un salari insuficient. És per aquest motiu que intenten animar-los a estudiar, perquè puguin viure en millors condicions en un futur. El contacte amb altres nens els ajuda.

    Bielorússia és el país més dependent de Rússia i com en gairebé tot l’espai excomunista europeu, l’evolució del capitalisme postcomunista va afectar de manera molt diferent als nuclis urbans i al medi rural. Molts d’ells conserven estructures mentals, polítiques i socials soviètiques. Si parlem de Bielorússia, la seva dependència de Rússia i els seus escassos, o gairebé nuls, recursos, el converteixen en un país gairebé provincial en si mateix, de fet, i no sense raó, es diu que és o més similar a la URSS que queda en els nostres dies. A Bielorússia, país marcat per la identitat incerta i una catàstrofe nuclear violenta, els drets dels nens lluiten per trobar el seu lloc decisiu.

  • L’impacte de la renda sobre la salut en dos municipis veïns: Badia dobla les malalties derivades de la pobresa energètica de Castellar

    Viure de forma continuada en un habitatge amb temperatures inadequades té un impacte negatiu a la salut, especialment a grups vulnerables, com nens, adolescents, persones grans o malalts crònics.

    El fet de viure en temperatures fredes a la llar pot portar a situacions d’estrès tèrmic i afectar no només al sistema immunològic sinó també al cardiovascular, augmentant la probabilitat de patir malalties cardiovasculars i infarts. Aquestes són les conclusions que s’extreuen dels estudis sobre la relació entre pobresa energètica i salut.

    Pot crear, o empitjorar, malalties osteoarticulars o reumatològiques, com l’artritis i les humitats que genera un habitatge fred poden generar un agreujament de certes malalties respiratòries com l’asma o al·lèrgies.

    S’han demostrat dades tant alarmants com que en habitatges amb pobresa energètica el risc per als nens d’haver d’anar a l’ambulatori o hospital augmenta en un 30%.

    Badia del Vallès té un 19,9% més de casos de malalties cardiovasculars i un 73,4% més de malalties pulmonars que Castellar del Vallès

    Badia del Vallès i Castellar del Vallès són dos municipis amb característiques climàtiques i demogràfiques similars però amb un risc a la pobresa energètica molt diferent, valorant els indicadors bàsics, renda i qualitat de l’habitatge (tenint en compte que el preu de l’energia és el mateix).

    A les malalties cardiovasculars és on costa més veure la diferència entre municipis ja que moltes malalties no estan relacionades amb la pobresa energètica. Tot i això estem parlant d’un percentatge 19,7% més alt de malalts a Badia del Vallès. Les malalties on es veu més clara la diferència entre el municipis són:

    La hipertensió arterial no complicada, vinculada a l’exposició continuada al fred, té una diferència d’un 19,33% més alta a Badia del Vallès, sent escandalosament més gran en els nens (de 0 a 14 anys) on hi ha un 706,2% més de casos en proporció a la població.

    La cardiopatia isquèmica sense angor, on hi ha un 53,95% més de casos a Badia del Vallès. On es nota més la diferència és a la franja d’edat de 15 a 65 anys, on hi ha un 60% més de casos en proporció a la població.

    Comparació de malalties cardiovasculars a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès/ Daniel Serrano Serrat

    Les malalties pulmonars representen la part més important del problema. En aquest cas hi ha un 73,35% més de malalts.

    En el cas del síndrome d’apnea del son hi ha un 178,4% més de casos a Badia del Vallès, cosa que crida bastant l’atenció, però torna a ser en el cas dels nens on la dada és més alarmant ja que hi ha un 605,4% més de casos.

    La diferència entre casos de pneumònia (trastorn inflamatori del pulmó) és del 34,62%, havent-t’hi més casos a Badia del Vallès, i és especialment curiós que la diferència només es percep en els grups més vulnerables de població, tenint un 55,5% més de casos en nens (de 0 a 14 anys) i un 61,3% més de casos en gent gran (més de 65 anys). Passa quelcom semblant en el cas de la grip, on la diferència entre municipis no és massa alta (un 16,07% més de casos a Badia del Vallès) però si ho analitzem per grups d’edat veiem que la diferència entre nens és de 55,5% i entre gent gran de un 69,8%.

    En el cas de la bronquitis, que també és una malaltia molt relacionada amb l’exposició continuada al fred, hi ha el doble de casos a Badia del Vallès que a Castellar del Vallès, sent especialment greu en el cas dels nens on hi ha un 201,7% més de casos.

    En el cas de l’asma, segurament més vinculada a la mala salubritat dels habitatges que al fred dins de la llar, hi ha un 61,98% més de casos a Badia del Vallès i és rellevant que no afecta més als grups de població vulnerables sinó que no hi ha diferència entre les edats.

    Comparació de malalties pulmonars a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès / Daniel Serrano Serrat

    Els resultats de la comparació entre malalties pulmonars entre els dos municipis és molt rellevant, ja que les diferències són enormes. En el cas de Badia del Vallès, això ens pot conduir a pensar que probablement a part de l’exposició continuada al fred, la humitat i la mala salubritat, també pot venir donada per l’amiant, un fibrociment que acaba sent tòxic quan entre en descomposició, i que a Badia del Vallès n’hi ha a tots els blocs.

    Per altre banda, els nivells de tabaquisme a Badia del Vallès són molt alts (50,85% més de casos que a Castellar del Vallès), de manera que poden afectar als nivells de salut pulmonar del municipi. Tot i així, tal com s’ha explicat, les diferències més notables són en grups d’edat de nens de fins a catorze anys, de manera que aquesta variable no els hi afecta.

    En quan a la salut mental, és un capítol a part, ja que són patologies més multicausals i on atribuir un motiu de forma clara és impossible. Els resultats són tant alarmants que costa treure una conclusió sobre el tema. Hi ha un 54,43% més de casos a Badia que a Castellar del Vallès (cal tenir en compte que el tabaquisme i l’abús de l’alcohol estan inclosos a aquest percentatge, i la diferència en aquests casos és molt important). Ens centrem en els resultats de malalties vinculades a persones amb risc de vulnerabilitat; depressió i ansietat.

    Comparació de malalties salut mental i addiccions a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès / Daniel Serrano Serrat

    Curiosament, a la depressió la diferència entre municipis és només de un 10% més a Badia del Vallès. Tot i així, cal tenir en compte que en el cas dels nens surten un 19,4% més de casos a Castellar del Vallès, cosa que també es pot interpretar de manera que la gent dels municipis més acomodats tendeixen més a portar als seus fills al psicòleg que els de municipis més pobres.

    Si ens fixem en l’ansietat, angoixa i estat ansiós, que són malalties molt lligades a les persones vulnerables, veiem que hi ha un 71,13% més de casos a Badia del Vallès afectant igual a nens i gent gran, amb un 40% més de casos, i de forma més clara a la gent adulta (de quinze a seixanta cinc anys) amb un 78,2%.

    La ineficiència energètica a la llar combinada amb ingressos baixos i un augment del preu dels subministres provoquen pobresa energètica

    Entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta hi han varis autors que proposen varies definicions, però no és fins 1991 que Brenda Boardman teoritza la definició que ha sigut la més acceptada de forma majoritària.

    La definició original és: “la incapacitat d’un habitatge per assolir una temperatura adequada degut a la ineficiència energètica de la llar”. El mètode per determinar aquesta situació era, en primer lloc, ser pobre, i en segon lloc tenir una despesa energètica superior al doble de la mitja del percentatge gastat pels habitatges de la zona. En el cas d’Anglaterra la mitja del cost de l’energia per un habitatge era un 5% del sou en aquell moment, de manera que el doble era un 10% i aquesta va ser la línia vermella que es va marcar. Això no vol dir que sempre s’hagi d’utilitzar el 10% per fer la diagnosi.

    Aquestes teories es van publicar l’any 1991, però tot i això la pobresa energètica no va tenir el seu lloc dins de la legislació fins l’any 2000, amb l’aprovació de Warm Homes and Energy Conservation Act. Aquesta normativa exigia al govern d’Anglaterra crear una estratègia a nivell estatal per afrontar el problema. Això es va traduir amb la presentació del primer pla contra la pobresa energètica, al 2001.

    El nivell de risc de patir pobresa energètica del municipi de Badia del Vallès és molt alt, ja que les persones que hi viuen tenen ingressos baixos de mitjana i hi han bosses de pobresa així com un atur molt alt i una població envellida, amb molts pensionistes. A part, aquestes persones viuen en habitatges que tèrmicament són deficients, ja que no tenen quasi aïllant tèrmic i tota la pell és de formigó armat prefabricat, amb una transmitància tèrmica molt alta, amb unes fusteries que en la majoria del casos són d’acer, sense trencament de pont tèrmic ni doble vidre ni càmera d’aire. Això sumat a l’augment del preu de l’energia fa que es reuneixin totes les condicions perquè els nivells de pobresa energètica es disparin al municipi, cosa que queda reflectida amb els nivells de salut del mateix.

    Tot i això, cal tenir clar que factor de risc no és sinònim de causa de malaltia o mort. Per relacionar tots dos fenòmens l’OMS utilitza grups de control i càlcul estadístic per assignar a cada factor de risc un percentatge sobre el nombre de morts totals i, així, calcular el nombre de morts atribuïbles. Per exemple, el càncer de pulmó pot ser causat per la contaminació interior, però també per la contaminació exterior o el consum de tabac (entre altres factors), per això és necessari aïllar l’efecte de cadascun dels factors de risc.