Just Deploy It!

Etiqueta: malalties respiratòries

  • La Marató 2024 recollirà fons per investigar malalties respiratòries  

    Dos milions de persones conviuen actualment a Catalunya amb un problema de salut respiratòria, segons dades del Departament de Salut. Són situacions que comporten una gran afectació en la qualitat de vida, i representen el segon motiu d’ingrés hospitalari. Les malalties respiratòries s’estan incrementant, a més, per factors ambientals, com la contaminació, i socials, com l’increment de l’esperança de vida.  A elles estarà dedicada la 33 edició de La Marató de 3Cat d’aquest any, que se celebrarà el diumenge 15 de desembre.

    Les malalties respiratòries poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida, amb una alta incidència en la infància i en la gent gran. Al món són una important causa de mort en infants de menys de cinc anys. A Catalunya, una de cada quatre persones mor per una malaltia respiratòria. Són: 10.000 persones cada any, 27 al dia, i una cada hora que moren per patologies que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració, la funció de la qual és el subministrament de l’oxigen, necessari per al metabolisme cel·lular i l’eliminació del diòxid de carboni resultant d’aquest metabolisme.

    Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que provoquen les patologies vinculades a la respiració, però també n’hi ha de causa infecciosa (bacteris, virus, fongs), immunitària i amb component genètic.

    350 malalties respiratòries reconegudes

    L’edició d’aquest any serà la segona Marató dedicada a les patologies de la respiració, després de la que es va fer el desembre del 2003.  Segons la classificació internacional de malalties (CIE-10), oficialment hi ha reconegudes unes 350 malalties respiratòries, 71 de les quals són molt freqüents, com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma i les al·lèrgies respiratòries, els trastorns respiratoris del son i les infeccions respiratòries. No tan prevalents, però de gran impacte per la seva gravetat, són la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó i la tuberculosi. A Catalunya, a més de les malalties cròniques de l’aparell respiratori més freqüents (MPOC, asma i apnees del son), que limiten greument les activitats de la vida diària, hi ha un altre grup d’aquestes patologies, com ara les malalties intersticials pulmonars, la hipertensió arterial pulmonar, les bronquièctasis, la fibrosi quística i el dèficit d’alfa-1-antitripsina, que afecten més de 200.000 persones –individus joves i de mitjana edat– i redueixen molt l’esperança de vida.

    Tercera causa de mort a Catalunya

    Les malalties respiratòries representen la tercera causa de mort a Catalunya (després del càncer i les malalties cardiovasculars). L’any 2022 van causar la mort de 10.000 persones, el 23% de les morts totals. A més, representen el 10% dels ingressos hospitalaris, el 6% dels motius de consulta als centres d’atenció primària, el 25% de les visites pediàtriques i la pèrdua d’11 anys de vida per cada mort prematura provocada per una malaltia respiratòria (els anys que deixa de viure una persona, segons la mitjana d’anys que viu la població), i són una de les causes més importants en la disminució de la qualitat de vida de les persones.

    Els estudis científics evidencien que el conjunt de les patologies respiratòries experimenten un creixement continu en prevalença i incidència arreu del món, degut a factors com la contaminació ambiental (la qualitat de l’aire), el tabac, l’obesitat, els canvis en la resposta immunitària lligats als hàbits higiènics i a la microbiota, i a determinades exposicions a agents irritants laborals.

    Prevenció ciutadana i en centres educatius

    La campanya de sensibilització i divulgació prèvia al programa La Marató permetrà acostar la salut respiratòria al conjunt de la ciutadania i, sobretot, s’incidirà en el jovent, a través dels milers de sessions divulgatives que es fan als centres educatius d’arreu del territori. Per això, s’impulsarà el coneixement del conjunt d’aquestes patologies sobre aspectes com ara les conseqüències de la contaminació, el canvi climàtic i la promoció d’hàbits de vida saludable.

    Respirem partícules i gasos contaminants que estan incorporats en l’aire que ens empassem durant les 20 respiracions que fem cada minut al llarg de la nostra vida. En aquest sentit, cal saber que respirem 10 litres d’aire per minut, 600 litres per hora o 14.400 litres d’aire cada dia. Això fa els pulmons especialment sensibles als canvis ambientals que són causa de malalties respiratòries. Per tant, es fa imprescindible la conscienciació social sobre la necessitat de prevenir-les al màxim per intentar frenar la tendència a l’alça de la prevalença, la incidència i la mortalitat que representen.

    Catalunya és capdavantera mundial en recerca pneumològica. La investigació en aquest àmbit de la salut té el repte d’aconseguir els mecanismes adients per ampliar el  seu coneixement i reduir la incidència i la mortalitat del conjunt de les malalties respiratòries en la societat. Per això, a través del finançament de La Marató es podrà millorar la prevenció, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació. La incorporació de la telemedicina i la telemonitorització en el seguiment dels pacients; trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques; el desenvolupament d’anticossos monoclonals per al tractament de les al·lèrgies respiratòries o el càncer de pulmó;  l’increment de la innovació tecnològica i la implementació de cribratges preventius en aquest àmbit són algunes de les àrees de la recerca que se’n veuran beneficiades.

    El Patronat de la Fundació ha aprovat la temàtica de les malalties respiratòries a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada el 2022.

    Des del 1992, La Marató ha recaptat 245 milions d’euros i ha finançat 1.022 projectes de recerca, desenvolupats per 1.710 equips d’investigació, que han implicat 10.000 investigadores i investigadors, gràcies a la solidaritat de la ciutadania. Això la converteix en una de les principals fonts impulsores de la recerca a Catalunya.

  • El retorn de les mascaretes

    Davant de l’increment de malalties respiratòries agudes ateses als centres sanitaris de Catalunya, el govern ha decidit que a partir d’avui, i fins a nova ordre, els professionals, treballadors, pacients i, en general, la ciutadania dugui mascareta en qualsevol hospital o ambulatori.

    La mesura s’adopta amb el propòsit de prevenir, a la pràctica limitar o disminuir, la propagació dels gèrmens que causen les malalties respiratòries agudes mitjançant la infecció d’hostes susceptibles que, al seu torn, esdevenen fonts d’infecció escampant els microbis arreu en tossir, esternudar i, encara que amb menys intensitat, en cantar, cridar o simplement respirar.

    No hi ha dubte que els concerts d’esternuts, tos i maniobres de mocar-se en espais tancats i concorreguts, sobretot si els autors no prenen cap cautela, a més de sorolls inconvenients, estimulen la cautela preventiva. I el desig de dur, més que taps a les orelles, una mascareta protectora de l’eventual contacte amb els  microbis vehiculats per les gotetes de Flügge, els nuclis de Well o qualsevol aerosol.

    Serveixi el paràgraf anterior per il·lustrar els arguments dels sanitaris més conspicus en reclamar a la conselleria aquesta mesura preventiva. Si els espais esmentats són concorreguts per malalts infectats per aquests gèrmens i per d’altres no infectats, però tenen altres problemes de salut que els fan més susceptibles, no solament a contagiar-se sinó a desenvolupar una malaltia que pot ser més o menys greu, el raonament encara és més taxatiu.

    Com dèiem el setembre de l’any 2022 ( veure: https://diarisanitat.cat/mascaretes-si-mascaretes-no/) la qüestió és si la mascareta protegeix de debò, en quin grau i durant quan de temps. L’experiència amb la pandèmia de la COVID-19  ha estat molt variada. En els nostres entorns, predomina la percepció que ha estat útil. La veritat és que, aparentment, interposar un obstacle davant les nostres mucoses i vies respiratòries és lògic i comprensible. Millor fins i tot que tapar-se la boca amb la mà en tossir o esternudar, com ens ensenyaven les nostres àvies.

    És clar que no totes les barreres són equivalents; com a mínim en teoria. No és el mateix un tros de tela que una mascareta quirúrgica, ni que un filtre N 95. Tampoc són iguals les mascaretes i els respiradors homologats que els no homologats. Encara que el més important és l’ús que se’n fa. Que ha de ser adient. Ben ajustades i netes. Sense apurar el seu ús massa temps.

    Teòricament també cal pensar en els eventuals efectes adversos potencials que el seu ús pugui comportar. Perquè gairebé totes les intervencions tenen pros i contres. Encara que en ocasions els possibles perjudicis poden ser limitats si aprenem a fer-les servir adequadament. No tots, però. Alguns més polític-ideològics, perquè en ser una barrera, la mascareta ho és a tots nivells, que diuen ara. I obstaculitza les relacions humanes, incloses les dels sanitaris amb els pacients. Però d’altres són més directes, per exemple la limitació de visió que pot significar per a algunes persones, sobretot més grans, amb problemes d’equilibri i de visió. I no caldria dir-ho, per a les persones sordes.

    Centrar la prevenció gairebé de forma exclusiva en l’ús de la mascareta també podria potenciar una sensació de falsa confiança en la població, perquè en totes les situacions, i per tant també fora dels centres sanitaris, convé el que podríem anomenar seny preventiu, és a dir no pretendre a tota costa evitar qualsevol risc de contagi, perquè el risc zero no és practicable, sinó prendre aquelles mesures que siguin proporcionades, com ara limitar al màxim les interaccions estretes i perllongades de les persones infectades amb altres, sobretot amb les que es troben en una situació de risc de patir formes greus i/o complicacions de malaltia respiratòria.

    I, com ens ensenya la dita “Val més poc i ben guanyat, que molt i enllotat”, sembla que el més assenyat és recórrer a la mesura preventiva quan aquesta és clarament pertinent. No només per si de cas. Així doncs, posar-se una mascareta per passejar pel bosc pot ser més que innecessari, arriscat. Segons per a qui, és clar.

    Tot plegat en teoria perquè, lamentablement, no és fàcil avaluar des d’una perspectiva estrictament científica l’efecte protector i els eventuals perjudicis potencials en la pràctica de l’ús de la mascareta. D’aquí que fora bo aprofitar l’oportunitat per avaluar, d’una manera el més rigorosa possible, les conseqüències d’aquesta iniciativa, mitjançant alguns estudis ben dissenyats i executats en algunes de les poblacions usuàries dels CAPS i dels hospitals de Catalunya.

  • La calor multiplica el risc de mort en pacients amb malalties respiratòries hospitalitzats

    Basant-se en la mortalitat per malalties respiratòries registrada en hospitals de Barcelona i Madrid entre el 2006 i el 2019, un equip d’investigadors dirigits des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha mostrat que, tot i haver hagut més ingressos durant els mesos d’hivern, la màxima incidència de morts a l’hospital es va produir durant els mesos d’estiu, i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.

    Els resultats, doncs, a banda de mostrar l’impacte de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic en la  mortalitat d’aquests pacients, també serveixen de base per a plantejar la necessitat d’una millor adaptació dels centres sanitaris al canvi climàtic.

    Aquest anàlisi de l’associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per malalties respiratòries a les províncies de Madrid i Barcelona ha fet servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la meteorologia (temperatura i humitat relativa) i els contaminants atmosfèrics (O3, PM2,5, PM10 i NO2). Tot i que s’ha descrit àmpliament que l’exposició diària a la calor i al fred s’associa a un risc més gran d’ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma, fins ara cap estudi s’havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.

    L’estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i a Barcelona, respectivament. L’efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l’impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l’exposició a altes temperatures. Aquests resultats han estat publicats a la revista The Lancet Regional Health – Europe.

    Tal com explica el primer autor de l’estudi i investigador a Inserm i ISGlobal, que compta amb una beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea, Hicham Achebak, “els resultats suggereixen que l’augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l’agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes».

    Principals malalties agreujades

    La recerca mostra els efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l’associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.

    De la investigació també se’n desprèn que les dones van ser més vulnerables a la calor que els homes. Segons explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi, “és molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s’activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació i, per tant, més susceptibilitat als efectes de la calor».

    Adaptar-se al canvi climàtic als centres hospitalaris

    Segons l’equip investigador, la major mortalitat durant els mesos d’estiu podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries. En aquest sentit, els resultats de l’estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d’adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana. «Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival», indica Hicham Achebak.

    La recerca s’ha publicat sota el títol Ambient temperature and seasonal variation in inpatient mortality from respiratory diseases: a retrospective observational study. L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació la Caixa i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat.