Just Deploy It!

Etiqueta: malària

  • RTS,S/AS01, la vacuna que ha revolucionat la lluita contra la malària

    El 2020, gairebé mig milió d’infants van morir de malària només a l’Àfrica, o el que és el mateix: un infant per minut. I és que la malària, també coneguda com a paludisme, és encara avui una de les primeres causes de mort en infants menors de cinc anys. En aquest sentit, la primera vacuna antipalúdica, la RTS,S/AS01, de la companyia farmacèutica de GlaxoSmithKline (GSK), representa un important avenç per a la salut infantil.

    Recentment, UNICEF ha aconseguit l’adjudicació d’un contracte per al primer subministrament de la vacuna contra la malària per un valor de fins a 170 milions de dòlars -al voltant de 167 milions d’euros-. Aquesta concessió històrica permetrà que 18 milions de dosis de RTS,S/AS01 estiguin disponibles durant els pròxims tres anys, el que podria salvar milions de vides cada any.

    Des de l’octubre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’ampli ús d’aquesta vacuna en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquest vaccí és el resultat de més de 30 anys d’investigació i desenvolupament, sent el primer contra una malaltia parasitària. Administrat amb una pauta de quatre dosis als nens a partir de cinc mesos, actua contra el Plasmodium falciparum, el paràsit de la malària més letal a escala mundial i el més prevalent a l’Àfrica.

    Un exitós programa pilot

    Les dades de les experiències pilot iniciades el 2019 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable i redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits. Concretament, les dades actuals mostren que la vacuna té una eficàcia al voltant del 40% i que si es combina amb quimioprofilaxi es poden reduir les hospitalitzacions i la mortalitat per malària severa en més d’un 70%.

    L’OMS és l’encarregada de coordinar el Programa d’Introducció de la Vacuna Antipalúdica, amb ajuda d’associats nacionals i internacionals com ara Unicef, Program for Appropriate Technology in Health (PATH) i GSK, que va donar 10 milions de dosis vacunals per al programa. El desembre del 2021, la decisió de Gavi, l’Aliança per a les Vacunes, de proporcionar fons per als programes de vacunes contra la malària als països elegibles ha obert el camí per una implementació més àmplia de la vacuna.

    «El llançament d’aquesta vacuna envia un missatge clar als desenvolupadors de vacunes contra la malària perquè continuïn la seva feina, perquè les vacunes contra la malària són necessàries i desitjades», va assegurar Etleva Kadilli, directora de la Divisió de Subministraments d’UNICEF. «Esperem que això sigui només l’inici. Es necessita una innovació contínua per desenvolupar vacunes noves i de pròxima generació per augmentar el subministrament disponible i permetre un mercat de vacunes més saludable».

    El camí a seguir

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 30 països tenen àrees amb transmissió de la malària de moderada a alta, i la vacuna podria brindar protecció addicional contra la malaltia a més de 25 milions d’infants cada any quan se n’hagi augmentat el subministrament.

    S’espera que la demanda del vaccí contra la malària sigui alta entre els països afectats. Igual que amb qualsevol vacuna nova, el subministrament serà limitat al principi i augmentarà amb el temps a mesura que la capacitat de fabricació arribi al nivell requerit. A mesura que augmentin els volums de producte final, els costos per dosi disminuiran. A més, ja hi ha plans en marxa per impulsar la producció, inclús a través de la transferència de tecnologia, perquè tots els infants en risc algun dia tinguin l’oportunitat de ser immunitzats contra aquesta malaltia mortal.

    «No hauríem de perdre de vista la necessitat d’accelerar l’accés a aquesta i futures vacunes contra la malària i de realitzar les inversions necessàries als serveis d’immunització i control de la malària, així com en investigació i desenvolupament», afirma la Dra. Ashley Birkett, directora global de Vacunes contra la Malària i productes biològics al PATH. «Els programes efectius contra la malària i la immunització són clau per l’entrega exitosa de la vacuna i contribueixen a enfortir els sistemes de salut en general», conclou la investigadora.

    A banda de l’impacte positiu que tindrà la vacuna contra la malària, en els darrers anys l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia.

  • Augmenten els casos i morts per malària a conseqüència de la pandèmia de la Covid

    La malària o paludisme és una malaltia febril aguda provocada per paràsits del gènere Plasmodium que es propaguen a les persones a través de la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats. Es calcula que el 2019 hi havia 229 milions de casos de malària arreu del món.

    El darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la malària al món analitza l’abast dels danys causats per la pandèmia de Covid-19 a la resposta mundial per fer front a la malària. Les conclusions no són favorables: l’OMS estima que l’any 2020 hi va haver 241 milions de casos i 627.000 morts per paludisme, el que representa que el 2020 va haver-hi uns 14 milions de casos més en comparació amb el 2019, i 69.000 morts més.

    Segons l’OMS, aproximadament dos terços de les morts addicionals per aquesta malaltia al llarg del 2020 -uns 47.000- van estar directament relacionades amb les interrupcions en la provisió de prevenció, diagnòstic i tractament del paludisme durant la pandèmia de la Covid-19. Tot i això, segons el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, la situació podria haver estat molt pitjor si no fos pels esforços dels països on la malària és endèmica per tal de mantenir els serveis assistencials. De fet, l’abril del 2020, durant els primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, l’anàlisi de l’OMS havia previst que les morts per malària es duplicarien durant aquell any si es produïa el pitjor escenari d’interrupció dels serveis de prevenció, diagnòstic i tractament.

    Abans de la crisi sanitària, però, ja hi havia indicis que la lluita mundial contra el paludisme s’estava estancant. «Fins i tot abans de la pandèmia, el progrés mundial contra la malària s’havia estabilitzat, i els països amb una càrrega alta de la malaltia estaven perdent terreny», exposa el director general de l’OMS a la presentació de l’informe.

    El 96% dels casos de malària a escala mundial el 2020 es va concentrar en 29 països africans, i només en sis d’ells -Nigèria (27%), la República Democràtica del Congo (12%), Uganda (5%), Moçambic (4%), Angola (3,4%) i Burkina Faso (3,4%)- es van presentar ja al voltant del 55% de tots els casos arreu del món. Entre 2000 i 2019, la incidència de casos a la regió africana de l’OMS es va reduir de 368 a 222 per 1000 habitants en risc, però va augmentar a 232 el 2020, principalment a causa de les interrupcions dels serveis durant la pandèmia de la Covid-19.

    «La situació actual és especialment precària. Si l’acció no s’accelera, correm el risc de veure un ressorgiment immediat de la malaltia, especialment a l’Àfrica. Com s’indica a l’informe, això és degut a una convergència d’amenaces -que van des dels brots de Covid-19 i Ebola fins a les inundacions i altres emergències humanitàries- que han provocat interrupcions en els serveis de malària a diversos països africans amb alta càrrega», descriu Tedros Adhanom Ghebreyesus.

    Tot i els desafiaments que ha implicat la Covid-19, també s’han vist tendències positives aquests últims dos anys. Així, per exemple, el 2020 va haver-hi un augment en el nombre de nens que van rebre medicaments preventius contra la malària, uns 11,8 milions més que el 2019. A més, diversos països, com la Xina i El Salvador, van ser certificats per l’OMS com a lliures de malària, i 25 països més estan en vies d’acabar amb la transmissió de la malària per al 2025.

    Per altra banda, dels 31 països que tenien previstes campanyes de mosquiters tractats amb insecticida (MTI) el 2020, 18 (un 58%) van completar les campanyes a finals del 2020. El 72% dels mosquiters tractats amb insecticida previstos a la campanya es van distribuir a finals d’aquell mateix any.

    /iStock

    Una malaltia prevenible i curable

    Els primers símptomes de la malària, com la febre, les cefalees i els calfreds, solen aparèixer als 10 o 15 dies des de la picada del mosquit infectant i poden ser lleus i, per tant, difícils de reconèixer com a propis del paludisme. Si no es tracta, aquesta malaltia pot degenerar fins a manifestar-se de manera greu i produir la mort de la persona infectada.

    Alguns grups de població corren un risc més elevat que altres de contraure la malaltia i presentar quadres greus, com són els lactants, els nens menors de cinc anys, les embarassades i els pacients amb VIH/sida. Sortosament, en els darrers 20 anys, l’accés ampliat a les eines i estratègies de prevenció del paludisme, incloses les mesures de control de vectors -com els mosquiters tractats amb insecticida- i l’ús de medicaments antipalúdics preventius, han tingut un gran efecte en la reducció de la càrrega mundial de la malaltia. Per prevenir les infeccions per paludisme s’utilitza un tractament quimioprofilàctic basat en medicaments.

    Des de l’octubre del 2021, a més, l’OMS recomana per primer cop l’ampli ús de la nova vacuna antipalúdica RTS,S en nens que viuen en regions amb transmissió moderada i alta de la malaltia. Aquesta primera vacuna contra la malària recomanada per l’OMS, que té l’efecte d’induir la immunitat humana, actua de manera diferent i sinèrgica a altres intervencions de prevenció del paludisme.

    Les dades de les experiències pilot iniciades el mes de gener de 2021 i que es van fer a Kènia, Ghana i Malawi, van demostrar que la nova vacuna té un perfil de seguretat favorable, redueix significativament la incidència de la malària i la forma greu i mortal de la malaltia en els més petits i es pot administrar eficaçment en entorns de vacunació infantil reals, fins i tot durant una pandèmia com la de la Covid-19. «Si s’introdueix de forma generalitzada i urgent, la vacuna RTS,S podria salvar la vida de desenes de milers de nens cada any. Tot i això, seguim necessitant noves eines per acabar amb la malària, i més inversió en investigació i desenvolupament», destaca Tedros Adhanom Ghebreyesus a l’informe de l’OMS.

    Un cop declarada la malaltia, la millor opció terapèutica disponible per al paludisme és el tractament combinat basat en l’artemisinina (TCA). L’objectiu principal del tractament és aconseguir l’eliminació ràpida i completa dels paràsits del torrent sanguini del pacient per tal d’evitar que un cas de paludisme derivi en una malaltia greu o la mort.

    Les fites mundials

    Les fites del 2020 de l’estratègia mundial contra la malària de l’OMS no s’han complert, i, tal com indica el director general de l’OMS, «sense una acció immediata i dràstica, no s’assoliran els objectius del 2030″. De fet, des del 2015, el punt de referència de l’estratègia mundial de l’OMS contra la malària, 24 països han registrat augments de mortalitat per malària.

    Davant això, els experts de l’OMS consideren urgent mobilitzar recursos addicionals per fer front a aquesta malaltia. Segons l’Organització, els aproximadament 3.300 milions de dòlars gastats en la lluita contra la malària el 2020 haurien de triplicar-se amb escreix els pròxims 10 anys per aplicar amb èxit l’estratègia mundial. «La malària ha afligit la humanitat durant mil·lennis. Ara tenim les eines i l’estratègia per salvar moltes vides i amb noves eines per començar a somiar amb un món lliure de malària», expressa el director general de l’OMS.

    L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària 2016-2030 és un marc tècnic per a tots aquells països on el paludisme és endèmic. L’estratègia estableix diverses metes a escala mundial: reduir la incidència i la mortalitat per malària almenys en un 90% per al 2030, eliminar la malaltia en almenys 35 països per al 2030 i impedir-ne la reaparició als països on s’ha certificat la seva absència.

  • Així estan connectats el canvi climàtic i la transmissió de la malària

    Des de fa temps hi ha un debat agitat sobre l’impacte de l’escalfament global en la incidència de la malària. Es creu que una de les regions en les que el major efecte podria observar és en els altiplans, on les menors temperatures limiten l’abundància de el vector, provocant brots intermitents i estacionals de la malaltia.

    «Veiem que l’epidemiologia de la malària en aquestes zones està fortament regida pel control climàtic, que es manifesta a totes les escales (mesos, anys i fins a dècades), la qual cosa rasa d’una vegada el debat sobre si el canvi climàtic està o no afectant la dinàmica de la malària a l’Àfrica», explica Xavier Rodó, director de el programa Clima i Salut en ISGlobal, centre impulsat per la Fundació» la Caixa «i la Universitat de Chicago, i primer autor de l’estudi que es publica ara en la revista Nature Communications.

    A finals de segle XX, es va observar una clara disminució en la incidència de la malària a l’est d’Àfrica. Això podria ser simplement el resultat de l’augment de les mesures de control contra la malaltia, o bé podria ser degut a l’alentiment temporal en l’increment de la temperatura mitjana global de la superfície terrestre, un fenomen que es va observar entre 1998 i 2005.

    Per respondre a aquesta pregunta, Rodó i els seus col·legues van posar el focus en la regió d’Oromia a Etiòpia, un altiplà molt poblat situat entre els 1.600 i els 2.500 metres d’altitud. Aquesta regió té l’avantatge de comptar amb registres molt complets de casos anuals de malària per tots dos paràsits (P. falciparum i P. vivax) entre 1968 i 2007, alhora que les intervencions de salut pública per al control de la malaltia no es van reforçar a la regió fins al 2004. Això permet separar l’efecte del clima de l’efecte de les mesures de control en paràsits que responen a el clima de manera diferent.

    Com va impactar el canvi climàtic

    Usant un model matemàtic, l’equip va analitzar la relació entre casos de malària, el clima regional (temperatures i precipitació locals) i el clima global (en particular des de l’oceà Pacífic per l’efecte de l’Infant i de l’anomenada Oscil·lació Pacífica Decadal).

    Els resultats mostren que la variació en els casos de malària per tots dos paràsits es correlaciona extremadament bé amb els canvis en temperatures regionals: el descens en temperatures a la regió lligat a l’efecte del canvi climàtic va coincidir amb la reducció en casos de malària que es va observar a partir de l’any 2000, cinc anys abans que es reforcessin les mesures de control de la malaltia.

    La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s’observa a diferents escales temporals: de l’estacional als cicles multianuals i, fins i tot, decennals.

    Això, al seu torn, va coincidir amb l’alentiment momentània de l’increment en la temperatura mitjana global de la superfície terrestre per efecte del fenomen de l’Infant i de l’oscil·lació decadal del Pacífic. L’anàlisi també mostra que hi ha una «cascada d’efectes» entre la variabilitat climàtica a nivell global (en aquest cas, la temperatura de l’oceà Pacífic) i la variació de temperatures regionals a l’est d’Àfrica, que a la fi es tradueix en nous casos de malària a l’altiplà etíop.

    «La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s’observa a diferents escales temporals: de l’estacional als cicles multianuals i, fins i tot, decennals. La incidència de la malària no només va reflectir els canvis en temperatura, la qual cosa ja havíem demostrat, però també el descens en l’escalfament que es va observar a l’inici de segle, l’objectiu d’aquest estudi», assenyala Mercedes Pascual, investigadora a la Universitat de Chicago i última autora de l’estudi.

    Per Rodó, «l’evidència que el període d’alentiment de l’escalfament global va tenir un impacte sobre la transmissió de la malària demostra el fort vincle entre clima i salut». Aquests resultats també indiquen que, en el moment d’avaluar intervencions de salut pública destinades a controlar la malaltia, s’han de prendre en compte i integrar les condicions climàtiques en els sistemes d’alerta primerenca.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • «Podria fer-se el mateix esforç econòmic per a la malària que per a la Covid»

    Des de l’1 de juliol d’aquest any Silvia Portugal dirigeix ​​el grup d’investigació «Biologia del paràsit de la malària» a l’Institut Max Planck alemany. La Covid-19 va fer que la seva activitat s’aturés durant tres setmanes, després de les quals van reprendre l’activitat tornant a laboratori amb mascaretes i distanciament social.

    Abans, durant 2017 i 2018, ella i el seu equip van estar a Mali en un treball de camp amb 600 persones, de 3 mesos a 45 anys d’edat. Aquesta investigació ha donat com a fruit un estudi publicat a la revista Nature que intenta aclarir la forma asimptomàtica de la malaltia.

    En el seu últim treball parla de com en l’estació seca els humans poden ser portadors asimptomàtics de la malària i que durant l’estació plujosa la malaltia és reactiva. Quines implicacions té això per al seu tractament?

    Ja se sabia que el paràsit de la malària romania en portadors asimptomàtics durant l’estació seca. Diversos grups de recerca l’havien provat abans i nosaltres també. El que no se sabia era com succeïa. Es creia que hi havia més resposta immune implicada. El que vam descobrir és que el paràsit perd la seva capacitat de propiciar l’adherència de les cèl·lules infectades als vasos sanguinis i a causa d’això, les cèl·lules infectades poden ser eliminades a la melsa.

    No és que els paràsits es reactivin quan torna l’època de pluja, el que passa és que, amb el retorn dels mosquits, alguns paràsits són ingerits per mosquits i aquí es renova la transmissió.

    Per què és tan comú en les malalties infeccioses que hi hagi persones asimptomàtiques? En el cas de la Covid-19 ha estat un dels problemes per al seu control.

    Evolutivament, no és favorable per a cap tipus d’infecció ser massa virulenta i matar tots els hostes, o s’extingiria. Potser, amb temps i adaptació, totes progressin a comensalisme (associació entre dues espècies sense perjudici) o mutualisme (associació entre dues o més espècies per a benefici de tots dos).

    Alguns experts suggereixen que totes aquestes infeccions mortals estan encara en procés d’adaptar-se a nosaltres i que hauria de sorgir una virulència cada vegada menor a mesura que l’adaptació progressa. Altres estudis indiquen que, en el cas de P. falciaprum que causa la malària en humans, la taxa de mortalitat de les persones no és tan alta com per imposar una major adaptació. És a dir, com mata aproximadament a l’1% dels infectats, potser no li resulti necessari -evolutivament parlant- reduir el seu nivell de virulència.

    Quin perill corren aquests pacients asimptomàtics de paludisme?

    Hi ha casos d’anèmies relacionades amb infeccions asimptomàtiques de malària, però no és una cosa que passi sempre.

    Com funcionen els anticossos en el cas de la malària?

    Se sap que anticossos són molt importants per resistir a la malaltia. Van augmentant amb l’edat, l’exposició i protegeixen de les formes més greus de la infecció. El que descrivim en l’últim article que publiquem és que aquests paràsits, que persisteixen en l’estació seca, no contribueixen a mantenir anticossos contra la malària. És a dir, tenir o no paràsits durant l’estació seca no altera el nombre d’anticossos contra la malaltia en aquests mesos.

    Quines altres malalties infeccioses es comporten així i per què?

    Hi ha moltes malalties estacionals. La malària és més freqüent durant l’època de pluja, unes altres el que les afavoreix és una major temperatura.

    Per què una malaltia infecciosa que mata tantes persones en països com Àfrica encara no té vacuna?

    No hi ha, fins avui, cap vacuna aprovada per una malaltia parasitària en humans. És molt complex. És un ‘bitxo’ molt més difícil de prevenir d’aquesta manera que els virus o bacteris per als que tenim vacunes. El problema de fer una vacuna contra el paràsit és enorme. Però hi ha algunes molècules candidates prometedores en desenvolupament i existeix una vacuna, encara no aprovada, que proporciona protecció parcial contra la malària en nens. L’OMS l’ha recomanat per a una introducció pilot en alguns països africans. Pot ser que sigui aprovada pròximament. Però com la protecció que proporciona no és total, el treball en millorar o desenvolupar una alternativa millor continua.

    Hi ha una vacuna, encara no aprovada, que proporciona protecció parcial contra la malària en nens.

    Com afectarà la crisi climàtica a aquestes malalties infeccioses transmeses per mosquits?

    No ho sabem amb precisió, però és important estar atents i combatre les alteracions climàtiques. Necessitem mantenir els hàbitats sota una gran biodiversitat d’animals i plantes, perquè estan en risc i cal protegir-los.

    En els nostres estudis de camp, el que observem durant l’època seca a Mali no té a veure amb alteracions climàtiques. Aquí l’alternança entre període sec i plujós ja existia abans d’aquesta crisi. L’estratègia de supervivència del paràsit potser sigui una resposta a aquesta necessitat de sobreviure sis mesos sense mosquits. Ara volem veure què passa en les àrees d’Àfrica on això no passa això, perquè la transmissió és de forma continuada, com ara Uganda, Kenya o Gabon.

    En un altre article parla de la coinfecció entre el VIH i la malària. És molt comú a l’Àfrica?

    La malària és una malaltia que està estesa sobretot en nens. El VIH afecta més els adults. La combinació no és molt freqüent.

    El que cal és que el desenvolupament estructural, educacional i econòmic faci que malalties com la malària no tinguin un impacte tan gran.

    Li hem prestat prou atenció a les malalties infeccioses abans de la Covid?

    En un món industrialitzat, on la densitat de població és molt alta i la gent té molts interessos diferents, per a molts la necessitat de seguir creixent econòmicament és molt important. També hi ha molts altres interessats en què les diferències de desenvolupament entre països siguin cada vegada més petites. Podria haver-hi més finançament per a aquestes malalties, és clar!

    Per a la Covid-19 s’ha fet perquè s’ha convertit en pandèmia mundial…

    Per descomptat, podríem fer el mateix esforç en inversió econòmica per a la malària com el que estem fent per a la Covid-19, que és brutal. A més, hi ha ara mateix molt personal de la comunitat científica dedicat a aquesta malaltia. Però no crec que li estiguem donant l’esquena a les malalties infeccioses. S’està destinant molta gent i recursos a investigar la lluita contra moltes d’aquestes malalties, com fa la fundació de Bill and Melinda Gates o La Caixa a Espanya. El que cal és que el desenvolupament estructural, educacional i econòmic faci que malalties com la malària no tinguin un impacte tan gran en els països on existeix. Cal fonamentalment pau i estabilitat política que per això pugui passar.

    Aquesta és una entrevista original de l’Agència SINC

     

  • «Tenim per primera vegada una vacuna contra una de les malalties més letals del món»

    Pedro Alonso (1959, Madrid) evita caure en llocs comuns, però es mostra convençut que la lluita per a erradicar la malària ha donat en els últims dies un pas històric. Aquest dimarts, Malaui va donar el tret de sortida a la primera campanya de vacunació multitudinària contra aquesta malaltia a nivell mundial, al qual en les pròximes setmanes se sumaran Kenya i Ghana.

    «S’ha començat a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com a part d’una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat», explica des de Ginebra el metge espanyol, director del programa mundial de malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de 2014.

    L’organisme coordina el programa pilot en col·laboració amb els ministeris de salut dels tres països. Uns 360.000 nens rebran les dosis cada any, que han de complementar-se amb altres mesures contra la malaltia com l’ús sistemàtic de mosquiteres, la fumigació d’interiors amb insecticides i la utilització de les proves de diagnòstic i el seu tractament.

    La vacuna, anomenada RTS,S, és fins avui l’»única capaç de reduir dràsticament la malària entre la població infantil». No obstant això, la seva eficàcia és limitada: els assajos clínics van demostrar que redueix els casos en un 40%. «Aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global», defensa l’investigador. Segons dades de l’OMS, la malària es cobra cada any la vida de 435.000 persones, en la seva majoria nens. La major part de les morts es produeixen a Àfrica, on més de 250.000 menors moren a l’any com a conseqüència de la malaltia.

    L’avanç es produeix després de la patacada experimentada l’any passat en la lluita contra la malària, que es va estancar per primera vegada en l’última dècada per la falta d’inversió en programes de prevenció i de tractament. Darrere d’aquest programa pioner impulsat en Malaui hi ha més de 30 anys de recerca. Alonso, amb una llarga i reconeguda trajectòria en aquest camp, també ha format part d’ella, duent a terme els primers assajos fa més de 15 anys.

    El programa de vacunació contra la malària ja és una realitat a Malaui. És un abans i un després en la lluita contra la malaltia?

    El terme ‘històric’ s’utilitza amb certa lleugeresa a vegades però en aquest cas està plenament justificat: és un dia històric. Perquè el reconeixement de la necessitat i els primers intents per a desenvolupar una vacuna contra la malària es remunten a fa més de 100 anys. Aquest dimarts es va començar a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com un estudi o una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat, es va començar a vacunar al primer nen d’Àfrica contra aquesta malaltia.

    Per tant, és un assoliment extraordinari de la ciència, del coneixement i de la tecnologia al servei dels més necessitats. Que es tingui per primera vegada una vacuna contra una de les malalties més letals i que més sofriment ha causat en la història de la humanitat és, efectivament, un moment històric. Estem davant la història de la ciència, de la medicina i de la salut, especialment als països més pobres.

    Com han anat els dos primers dies de la vacunació?

    Està anant tot molt bé. És part de la fita, que són la mateixa gent que vacuna contra el xarampió, la varicel·la o la diftèria són els mateixos que estan vacunant ara en els dispensaris, exactament igual que la resta. És un servei aportat plenament pels ministeris de salut dels països. Són gent molt experimentada i està anant tot molt bé. Aquest és el salt tan especial que s’ha generat. Ja no és un projecte de recerca, no és un assaig com els que hem fet tantes vegades, això és: ja tenim una vacuna llesta i pot començar a utilitzar-se.

    Ho esmentava abans: hi ha hagut molts projectes que han investigat vacunes contra la malària, però aquest és el primer que tira endavant fins a poder aplicar-se de forma rutinària.

    Hi ha hagut molts intents de desenvolupar vacunes -és a dir, la substància que injectes, genera una resposta immune i això et protegeix, o et protegeix parcialment- des de fa 100 anys. Algunes han progressat bastant, però no hi ha hagut cap que hagi completat el procés del que es diu desenvolupament clínic, l’avaluació per agències reguladores i llum verda per a la seva aplicació. En aquest sentit, aquesta sí que és la primera vacuna que pot aplicar-se a gran escala perquè és la primera que ha cobert tot aquest procés. Altres vacunes i altres intents de vacunes s’han quedat pel camí.

    Una altra cosa diferent són altres eines de lluita contra la malària com a fàrmacs o medicines. Sí que comptem amb altres eines, però és la primera vegada que tenim una vacuna que ha cobert tot el seu desenvolupament, com faríem amb qualsevol altra vacuna per a qualsevol altra malaltia, i que estaria llesta per a ser aplicada.

    La vacuna RTS,S ha estat resultat de més de 30 anys de treball. Vostè ha estat més d’una dècada col·laborant en la recerca. Com han estat tots aquests anys?

    Comencen amb una investigadora de la Universitat de Nova York, Ruth Nussenzweig, que va ser la que va descriure per primera vegada la proteïna del paràsit. Després es va decidir intentar utilitzar aquesta proteïna com a vacuna. Parlem de finals dels anys 70, són efectivament més de 30 anys de recerques de diferents persones en diferents moments que han anat aportant diferents components.

    Aquest matí parlava amb la meva filla i em preguntava: «Hi ha un inventor d’aquesta vacuna?». No, no hi ha un inventor, avui dia aquestes coses no són així. Són diferents persones en diferents moments: des de qui descobreix la proteïna, al primer que va generar una proteïna recombinant que la imitava o als quals van començar a assajar-la en humans quan no funcionava.

    Després es van començar a desenvolupar adjuvants [substàncies que s’afegeixen a la vacuna per a augmentar la seva eficàcia, segons l’OMS] que permetien potenciar la resposta de la vacuna, es van començar a assajar i a veure respostes positives. En el meu cas, a primers dels anys 2000 se’ns demana que avaluem si aquesta vacuna podria funcionar i com podria fer-ho en nens africans, que era l’objectiu fonamental.

    Això va permetre que des de l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona i, molt important, un centre de recerca creat a Moçambic, amb suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), es tinguessin les capacitats tècniques i el coneixement per a poder desenvolupar i avaluar el producte a Àfrica. Donats els resultats, van poder entrar altres grups també a donar suport fins que es completa tot el procés amb els comitès assessoris de l’OMS i l’Agència Europea del Medicament.

    És un procés llarg, molt complex, que requereix diferents actors en diferents moments. Això ens recorda la complexitat que és desenvolupar una vacuna contra un paràsit tan difícil com aquest.

    No obstant això, la vacuna té eficàcia limitada. Prevé 4 de cada 10 casos de malària.

    És una vacuna imperfecta, d’eficàcia moderada, que incorpora tecnologies, sobretot quant als adjuvants, realment capdavanteres. Però no és una vacuna com la imatge que molta gent té: ‘Una vegada que estic vacunat, ja estic completament protegit’. No, estàs només parcialment protegit, però perquè en la malària és molt difícil.

    Però aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global. Per això, quan la gent li pregunta «però val la pena produir la vacuna que només redueix el 40% dels casos?», és que el 40% dels casos de 200 milions de casos que tenim cada any i 400.000 morts anuals són molts casos i moltes morts els que aquesta vacuna pot evitar.

    És una vacuna que requereix quatre dosis, que donarem a nens de 5 mesos i dos anys de vida. Tenim esperança que vagi a contribuir juntament amb les altres eines que tenim com les mosquiteres o fàrmacs a tractar de controlar una malaltia que ha vist grans progressos en l’última dècada, però que en els últims dos o tres anys estem veient com ressorgeix amb força.

    Què queda ara per fer per a avançar en l’eficàcia? Quin és el següent objectiu que es marquen?

    Hi ha diversos objectius. El primer és immunitzar, mesurar l’impacte de la vacuna i eventualment estendre la seva utilització. En segon lloc, i això requereix monitorar, veure l’impacte, veure que es compleixen les dosis com cal donar-les, que es confirmen els perfils de seguretat… aquí hi ha tot un treball per fer.

    En paral·lel, cal tractar de nou com millorar aquesta vacuna. Sempre ho hem dit: no és una vara màgica, no és la solució a tots els problemes, però contribueix a una solució. Necessitem altres vacunes eventualment millors i això portarà molts anys encara per davant de recerca, però no renunciem al fet que es pugui millorar els nivells d’eficàcia que aquesta vacuna aporta.

    També és la primera vacuna contra un paràsit.

    Quan parlava de dies històrics no és només perquè s’aplica una vacuna contra la malària, sinó perquè és la primera vacuna contra un paràsit humà. És un assoliment extraordinari.

    Àfrica és la zona del món més copejada per la malària, que s’acarnissa amb les persones més empobrides. Per què són tan importants aquest tipus d’avanços per a reduir la desigualtat?

    Moltes vegades pensem que la solidaritat amb els quals menys tenen es resol amb voluntaris anant a treballar a aquestes zones o amb recursos econòmics. Això és important, té valor, però les capacitats estan en els mateixos països d’Àfrica. No necessitem manar a ningú, ells tenen capacitats i cada vegada més.

    Efectivament, necessiten recursos econòmics. Però moltes vegades falten coneixements, ciència i tecnologia. Aquests són una palanca que poden ajudar a resoldre grans problemes. Des de l’àmbit de l’energia o des de l’àmbit de la potabilització de l’aigua o la salut… moltes vegades requereixen solucions tecnològiques. I tecnologia és precisament el que no tenen.

    L’antic primer ministre de Moçambic Pascoal Mocumbi, un home extraordinari i un dels pares de la independència, deia: «Necessitem investigar precisament perquè som pobres». A Espanya ha costat molt, també en el món, reconèixer que una de les majors aportacions que com a països rics podem fer és posar al servei de les poblacions més desfavorides la ciència, la tecnologia i el coneixement que tenim, perquè són els que tenen la veritable capacitat de transformar.

    Per a mi, la vacuna de la malària, com uns altres, és un exemple d’aquesta capacitat de transformar. Espanya va jugar un paper important i els recursos dels contribuents espanyols a través de l’AECID han jugat un paper fonamental en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Moltes vegades em fa pena veure com avui dia, en el debat públic, aquests temes estan absolutament absents. Em dóna tristesa veure que la discussió sobre la cooperació internacional d’Espanya ha desaparegut completament.

    De fet, Espanya porta des de 2010 sense aportar un sol euro al Fons Mundial contra la sida, la tuberculosi i la malària, un dels organismes que han finançat aquest programa pilot.

    Al costat de GAVI Aliança Global de Vacunes i Unitaid, el Fons Mundial contra la sida és un dels organismes que està finançant aquest desplegament. Espanya està absent. Però està absent del debat públic, no hi ha més que veure els discursos en el parlament o els debats entre els candidats, on aquests temes no apareixen. Espanya ha abdicat de la seva responsabilitat global.

    Aquesta és una entrevista de eldiario.es

  • L’OMS gasta més diners en viatges que en la lluita contra el VIH, la malària i la tuberculosi juntes

    Aquest és un article publicat per eldiario.es

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) gasta al voltant de 200 milions de dòlars (uns 178 milions d’euros) en viatges de personal, gairebé el triple del que gasta en la lluita contra alguns dels majors problemes de salut pública com el VIH, l’hepatitis, la malària o la tuberculosi, segons revelen els documents interns als quals ha tingut accés The Associated Press.

    L’any passat, l’OMS va gastar 71 milions de dòlars en combatre el VIH i l’hepatitis (uns 62,7 milions d’euros), 61 a la malària (54,3 en euros), 59 milions de dòlars per frenar la tuberculosi (52,5 milions d’euros) i 23 milions (20,4 en euros) per combatre els problemes de salut mental de la població i l’abús de substàncies. La inversió en viatges per a 7.000 empleats supera el gastat en afrontar el VIH, l’hepatitis, la malària i la tuberculosi juntes.

    Altres programes reben fons extraordinaris, com la lluita contra la pòlio, per al que l’OMS inverteix 450 milions de dòlars (400 milions d’euros). Segons publica AP, l’organisme ha demanat diners per finançar els programes destinats a afrontar les crisis sanitàries a tot el món i ha intentat controlar les seves despeses en viatges. No obstant això, tot i que va establir noves normes, membres de l’organització s’han queixat a nivell intern que hi ha empleats que les incompleixen en reservar vols en classe preferent i hotels de cinc estrelles.

    «No confiem que la gent faci el correcte quan es tracta dels viatges», va assegurar Nick Jeffreys, director de finances de l’OMS, durant un seminari intern sobre comptes al setembre del 2015, del que es va gravar un vídeo al qual ha tingut accés AP. Els empleats «poden manipular una mica els seus viatges. L’agència no pot estar segura que sempre reservin el bitllet més barat o que el desplaçament fos si més no necessari», va afegir llavors.

    El mitjà també informa sobre un comunicat intern enviat a la directora general de l’OMS, Margaret Chan i altres membres d’alt nivell amb l’assumpte «ACCIONS PER INCLOURE COSTOS DE VIATGE» (en majúscules). El comunicat indicava que el compliment de la norma que els viatges es reservaran amb antelació era «molt baix» i ha assenyalat que els països membres de l’OMS estaven pressionant perquè retallés les seves despeses.

    «Els viatges són necessaris», ha assenyalat el missatge, però «com a organització hem de demostrar que som seriosos a l’hora de gestionar-lo de manera apropiada». L’OMS ha respost a AP assegurant que «la naturalesa del treball de l’OMS sovint requereix que el personal viatgi i que la despesa s’ha reduït un 14% respecte a l’any anterior, tot i que el total d’aquest any va ser excepcionalment alt a causa del brot d’Ebola del 2015 a l’Àfrica Occidental.

    No obstant això, els empleats ignoren les regles, segons una anàlisi interna de març a què ha tingut accés el mitjà i que revela que només dos dels set departaments de la seu de Ginebra van complir els objectius, i concloïa que la taxa de compliment de la norma de reservar els viatges amb antelació era d’entre el 28% i el 59%.

  • La lluita contra la malària haurà de fer front als reptes de «lideratge, finançament i implementació»

    Malgrat el progrés que s’ha fet en la lluita contra la malària en els darrers anys – un descens del 60% en la mortalitat i una reducció del 37% en el nombre de casos en els darrers quinze anys- encara queda molt a fer. Si des de l’any 2000 57 països van reduir els seus casos de malària en un 75%, l’objectiu que fixa l’Estratègia tècnica global per la malària 2016-2030 inclou una reducció de, com a mínim, un 90% de la incidència i la mortalitat a tot el món per aquesta malaltia que es transmet a l’ésser humà per la picadura de mosquits femella infectats del gènere Anopheles.

    Segons les últimes dades de l’OMS, el 2015 la malària o el paludisme es va continuar transmetent en 95 països i territoris i gairebé la meitat de la població mundial es troba en risc. Amb tot, la gran càrrega recau sobre l’Àfrica subsahariana, on l’any passat van concentrar-se el 88% dels casos i el 90% de les morts per la malaltia. Tot i ser una malaltia que es pot prevenir i tractar continua sent una amenaça de salut, especialment en els grups de població més vulnerables, com són els infants i les dones embarassades. De fet, més de dos terços de les morts per paludisme es registren en menors.

    Precisament per abordar els diferents reptes i intercanviar coneixements sobre una estratègia multidisciplinar, una cinquantena d’experts d’arreu del món participen a Barcelona aquesta setmana en la cinquena edició del curs ‘La ciència de l’eradicació’, organitzat per ISGlobal, la Harvard TH Chan School of Public Health i el Swiss Tropical and Public Health Institute. Precisament en relació als reptes dels propers anys, el director del programa mundial de malària de l’OMS, Pedro Alonso, va recordar en la seva ponència que serà necessari triplicar el pressupost destinat a lluitar contra la malària i va apuntar com a alguns dels reptes les «enormes bretxes de cobertura que encara existeixen» i  l’amenaça que planteja l’aparició de resistències. I és que una de les preocupacions de l’agència sanitària de l’ONU és que el mosquit vector de la infecció s’hagi tornat resistent a alguns insecticides.

    La lluita contra la malària: una estratègia global

    El 2000 eren 106 els països i territoris amb transmissió de malària activa mentre que a finals del 2015 eren 95. D’altra banda, vuit països van declarar 0 casos de malària el 2014: l’Argentina, Paraguai, Costa Rica, Iraq, Marroc, Sri Lanka, Omán i els Emirats Àrabs Units. Amb tot, prop de 438.000 persones van morir el 2015 per culpa de la malaltia.

    El restabliment de l’eradicació de la malària com un objectiu per la comunitat internacional fa cinc anys ha conduït a canvis importants en les estratègies adoptades per països endèmics. «Hi ha països que estan sent actius en el procés d’eliminació de la malària. L’estratègia ha de ser una combinació de tractament amb medicació efectiva i prevenció. Hem vist països que ho han fet i tenim eines potents per a fer-ho», assegura Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa per l’eliminació de la malària a ISGlobal, una iniciativa de l’Obra Social «la Caixa».

    Segons l’OMS, el ritme en què avança cada país depèn de la solidesa del seu sistema nacional de salut, del novell d’inversió en la lluita contra la malaltia i altres factors com ara la realitat social, política o medioambiental del país.  Rabinovich és conscient que els reptes encara són molts: «Ens trobem amb reptes de lideratge, finançament i implementació», assegura. Segons diu, compten amb fons per fer prop de la meitat del que es necessita per a la recerca o el desenvolupament de programes. Alhora reconeix que «els sistemes de salut en alguns països són crítics i la voluntat política és un ingredient molt important» però es mostra optimista: «El que més m’impressiona quan vaig a Àfrica o a Amèrica és que estem enmig d’un canvi abismal en termes de lideratge polític i la voluntat de prioritzar-ho en el mapa». «És significatiu que es reconegui com un fet que necessita acció, a Àfrica el que encara té més poder és tenir caps d’estat parlant dels objectius a llarg termini d’eliminació de la malària dins de les seves fronteres», afegeix.