Just Deploy It!

Etiqueta: Marea Blanca Catalunya

  • Els sanitaris, al límit

    Els sanitaris, al límit

    El Pla Estiu que va anunciar fa uns dies el departament de Salut ha estat la gota que ha fet vessar el got. Davant les previsions de no substituir el personal sanitari als centres d’atenció primària i del tancament de quiròfans i llits d’hospitalització de juliol a setembre als principals hospitals públics de Catalunya –actuacions que, segons el departament de Salut, es fan cada any–, bona part dels sindicats del sector sanitari han tornat a sortir al carrer per denunciar el que consideren una mala gestió per part de la Conselleria i també per alertar la ciutadania que s’estan duent a terme una nova tongada de retallades en sanitat i que, malauradament, els pacients en patiran les conseqüències.

    Segons Cristian Monclús, secretari autonòmic del sindicat SAE (sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya), “en sanitat no s’ha de retallar, s’ha d’invertir; i ens trobem que s’estan tancant plantes, quiròfans i es deixen d’atendre necessitats… és un pla general de retallades i això no ho podem permetre, perquè afecta tant a professionals com a usuaris. (…) La gent patirà aquest estiu”, va dir. En la mateixa línia es va manifestar José Joaquín Durán, secretari d’organització de SIETeSS (Sindicato estatal de Técnicos Superiores Sanitarios), qui va considerar que “estem pagant els plats trencats d’una mala gestió sanitària i d’un Tercer Acord infame, el qual va en contra de molts professionals –especialment dels tècnics superiors sanitaris i dels tècnics d’infermeria–; nosaltres, dels 320 milions, en vam obtenir el 0’18%… Seguim esperant propostes concretes i decents, i sinó a la tardor tornarem a la càrrega”.

    El sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya es va concentrar davant del Departament de Salut. | Pol Rius

    La concentració de CATAC-CTS (Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat) davant de la conselleria de Salut, que duia com a lema “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”, va tirar endavant malgrat la pluja. El seu delegat, Jesús Frías, apuntava que “no creiem que sigui una qüestió de pressupostos, sinó que estem convençuts que és una aposta d’aquest govern per la sanitat privada i en contra de la sanitat pública. Pensem que s’està produint un deteriorament continuat de la nostra sanitat i de les nostres condicions de treball; i venim de la negociació d’un Tercer Acord que, per a nosaltres, va ser una autèntica vergonya i la  proposta al Pla de Salut del 2026 de la conselleria és directament l’eliminació de l’ICS i del Servei Català de la Salut… tenim claríssim que és un atac frontal d’aquesta conselleria contra la sanitat pública”.

    El sindicat convocant CATAC portava una pancarta on es podia llegir “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”. | Pol Rius

    Infermeres de Catalunya, SAE, Marea Blanca i Intersindical també van acudir a la convocatòria. El sindicat d’infermeres va posar el focus en el tancament de tretze centres d’atenció a les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) a la ciutat de Barcelona en un moment en què les malalties de transmissió sexual estan registrant xifres rècord a la capital catalana. Elisabet Parés, portaveu d’Infermeres de Catalunya va  concloure que “aquest any estem veient una incapacitat total de gestió per part del Govern i veiem que estem abocats a no tenir suplents a l’estiu, al tancament dels centres d’ITS a Barcelona… un cop més se’ns expliquen molt ajustadament les condicions i ens ho justifiquen amb la pròrroga pressupostària, però per a nosaltres això són unes retallades més”.

    El sindicat d’infermeres veu unes retallades més a la contenció que Salut atribueix a la pròrroga pressupostària. | Pol Rius

    “Menys corbates i més bates”, “La meva salut no fa vacances” i “Sense infermeres no hi ha sanitat” van ser alguns dels clams que es van poder sentir durant la concentració gairebé simultània davant de l’Institut Català de la Salut, convocada pel sindicat d’infermeria SATSE Catalunya. La seva delegada de la Regió sanitària Metropolitana Sud, Pilar Juste, va reconèixer que el sector se sent “maltractat” per la Conselleria  i va denunciar que Catalunya està a la cua d’Europa pel que fa al nombre d’infermeres per cada 1000 habitants: “Volem protestar per les injustes i perilloses retallades, que afectaran la salut de tota la població i la dels professionals, i que faran que s’incrementin les llistes d’espera, l’accessibilitat als CAPs i als centres hospitalaris”.

    El sindicat SATSE es va manifestar davant de l’ICS. | Estel Huguet

    També Noemí Bosch, de Som Sanitat, amb representació a Vall d’Hebron i Can Ruti, va reconéixer que “els professionals estem molt cansats, i això finalment repecuteix en el ciutadà i en el pacient, que és qui paga les conseqüències de tota aquesta mala gestió; diners n’hi ha, el que passa és que marxen en d’altres coses, i pensem que no és just, perquè és treure drets a la ciutadania.

    Aquestes protestes se sumen a les que es van produir també dimecres a Terrassa (Barcelona), on el comitè d’empresa de Mútua Terrassa i els professionals d’Urgències es van manifestar pel tancament de l’àrea d’Urgències per a pacients amb patologies respiratòries, creada arran de la covid-19;  i també a Mataró, on la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme va fer una crida per salvar el tancament del servei de pediatria de l’Hospital de Mataró durant els mesos d’estiu.

    Aquestes protestes se sumen també a les produides a Terrassa i a Mataró. | Pol Rius

    La plataforma Marea Blanca de Catalunya es va sumar a les protestes, «davant l’alarmant situació del nostre servei nacional de salut, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, per a aquest estiu, generada per la gestió erràtica dels responsables de la sanitat pública catalana».

    L’estiu comença a Catalunya amb un escenari sanitari força agitat, ja que tot indica que les jornades de reivindicacions dels treballadors sanitaris només han començat.

  • Noves mobilitzacions a la sanitat pública al novembre

    Des que l’1 d’octubre la plataforma Marea Blanca Catalunya va celebrar la seva III Assemblea General, diferents organitzacions han iniciat converses i reunions per articular accions amb l’objectiu d’avançar en la millora del sistema sanitari públic i de qualitat. Segons el calendari de mobilitzacions, les entitats prioritzen la segona quinzena de novembre per aglutinar diverses jornades de protestes i propostes.

    Amnistia Internacional; Salut, Drets, Acció; el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP); la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Metges de Catalunya, la Taula sindical de Catalunya o Medicus Mundi són algunes de les organitzacions que formen part d’aquest procés, que busca una col·laboració entre ciutadania i professionals en la defensa dels drets de les persones malaltes i del personal sanitari.

    Per part de Marea Blanca, la seva tasca se centrarà més en la coordinació, ja que serà cada moviment, associació o grup de suport qui decideix la manera i el dia d’organitzar-se, segons les especificitats del territori. Un dels objectius comuns és sortir del ressò mediàtic de Barcelona i distribuir-se pel conjunt de Catalunya.

    El responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya, Enric Feliu, ha explicat que hi ha el compromís “d’estendre al màxim la mobilització que es prepari col·lectivament. Des de la plataforma, haurem de fer un pas endavant per impulsar accions transversals i descentralitzades per arribar al màxim de punts de Catalunya”.

    Els actes tindran lloc a partir de la segona setmana de novembre, prioritzant la segona quinzena. Hi haurà excepcions, com el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en què des del món organitzatiu sanitari es donarà ple suport al moviment feminista. “Aquest dia hem d’estar, però estarem en segona o tercera fila”, indica Feliu. “És un determinant social de la salut i la reivindicació és molt clara, però no som nosaltres els qui ho hem de liderar”.

    No als dobles torns

    Si bé la planificació prioritza fer tot un seguit d’accions la segona quinzena del mes, ja s’han avançat protestes, com les dels metges i metgesses de l’Hospital de Mataró contra els dobles torns a què es veuen sotmesos. El personal facultatiu ha anunciat que deixarà de fer guàrdies no obligatòries a partir del 16 de novembre per reclamar millores laborals i salarials.

    Està previst que els comitès d’altres centres hospitalaris segueixin els passos de l’Hospital de Mataró. “Ja no poden més”, justifica Feliu. “No es pot assumir que el personal de medicina i infermeria faci dos torns de guàrdia seguits. Un torn esgota, i dos torns destrossen. Hi ha un desgast molt fort per part del personal i el sistema sanitari està aguantant pel seu esforç. Això no s’ho mereix ni la professió ni la ciutadania”.

    Entre les reivindicacions, figura també que el 25% dels pressupostos de la Conselleria de Salut de la Generalitat es destini a l’Atenció Primària, que hi hagi una millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, que s’articuli un pla de xoc sobre les llistes d’espera i incrementar el nombre de personal.

    Per a tot això, es portaran a terme tot un seguit d’accions informatives a nivell local. “Hem de guanyar la batalla de l’opinió pública i de la ciutadania des de baix, als pobles, a les places i a les vil·les. S’organitzaran trobades a llocs on habitualment no s’ha arribat tant, com Vilafranca, Masquefa, Tordera o Arbúcies”.

    Desplaçar-se a tants llocs en 15 dies és un repte per a les entitats, però un dels objectius és sortir de l’àrea metropolitana i treballar també amb les comarques, tenint en compte el ritme i els seus tempos en la presa de decisions: “La nostra força és que som transversals perquè som plataformes independents, cada col·lectiu té la seva idiosincràsia i peculiaritats de funcionament”, afirma el responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya.

    En aquest sentit, cada organització decidirà si és millor fer xerrades informatives, concentracions, manifestacions o les reivindicacions que considerin oportunes, sempre donant-se suport les unes a les altres i treballant de forma tant autònoma com solidària.

  • Comença la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ per un sistema de salut «públic, universal, primarista i de qualitat»

    El Fòrum Català de l’Atenció Primària, Rebel·lió Primària i la Marea Blanca de Catalunya han donat tret a la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ en un acte a l’auditori de Calàbria 66. La campanya, en últim lloc busca «un sistema de salut 100% públic, universal, primarista i de qualitat». I així ho han manifestat a través de diverses veus que han explicat perquè un sistema de salut primarista és essencial, la situació actual de la Primària en termes de gestió i pressupostaris, la situació dels professionals sanitaris però també d’altres treballadors essencials com ara el personal de neteja i finalment l’estructura de la campanya.

    Francesca Zapater de FoCAP ha estat la responsable de desglossar la campanya. Una campanya que pretén «fer visible al carrer, a les associacions i a les famílies la situació de l’Atenció Primària però també fer pressió sobre les institucions perquè es posin les piles i engeguin mesures de millora urgents». En el seu parer, i seguint la tònica general de totes les intervencions, «no podem esperar massa més perquè si no l’AP acabarà agonitzant». Tot i el missatge d’alarma, la campanya ha volgut construir-se a través de missatges positius com ara relació el fet que donar vida a la Primària és donar vida a les persones.

    Durant sis mesos diferents entitats i organitzacions muntaran accions diverses «per posar l’Atenció Primària sobre la taula». Així, la campanya es pretén descentralitzada i inclourà dues parts: una de denúncia i descripció de la situació ‘Saps que està passant’ i una altra de propositiva.

    En aquesta segona recopilen certes demandes com ara la visita màxima en 48 hores per part del metge o infermera de capçalera, ja que entenen que tenir referents «és una millor garantia de salut». També demanen que tothom tingui un professional assignat tan si són visites de dia, de control o a domicili per tal de «mantenir la confiança» i que les visites siguin de qualitat i amb temps. Es manifesten en contra les visites exprés, ja que esdevenen despersonalitzades. Alhora també exigeixen que la major part dels problemes passin a resoldre’s als CAP: «hem de recuperar recursos i funcions perquè als CAP podem resoldre del 80 al 90% dels problemes de la població i per això ens cal el 25% del pressupost global del Departament… Ara només tenim el 13,7%», ha explicat Zapater.

    Material de difusió de la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ / Carla Benito

    L’altra part, la de denúncia, estructura informació com ara que el 40% del personal té contractes precaris i que aquest, argumenta Zapater, és un dels motius pel qual sovint ens canvien de metge de capçalera i assenyala que «la falta de continuïtat dels professionals és una conseqüència de les retallades i les polítiques del personal de salut». També assenyalen que amb les retallades s’han perdut 3000 professionals «i això és l’explicació de les cues d’espera perquè no hi ha personal per cobrir-ho tot». La campanya, a més, vol servir per recuperar l’essència de la primària i denuncia que cada cop es tracta més per parts i malalties en comptes de tractar «la globalitat de la salut de la persona».

    Promoure xerrades als barris i pobles per tal de difondre el concepte i la importància de l’Atenció primària, posar en coneixement de la població el funcionament del sistema sanitari «basat en l’hospitalització i la medicalització», obrir punts d’informació a les portes dels caps, recollir signatures o realitzar concentracions als CAP un cop al mes així com presentar mocions als ajuntaments i districtes. Aquestes i moltes altres idees que van anar sortint després de la intervenció per part d’un membre del CAP La Sagrera seran els eixos vertebrals de la campanya durant els propers sis mesos.

    Sis mesos que comencen després de tants altres realitzant un document que aposta per un sistema de salut primarista. Maria José Fernández de Sanmamed, membre de FoCAP i de la Marea Blanca de Catalunya, ha participat de l’elaboració del document, un document que partia, en paraules seves, «de la realitat que en tots els països però més en els capitalistes i més industrialitzats hi ha una mercantilització de la salut, ja que aquesta s’ha convertit en un bé de consum i és un camp de negoci».

  • «Donem vida a l’Atenció Primària» contra les condicions precàries, la pressió assistencial i la reducció del pressupost

    «Donem vida a l’Atenció Primària» és una voluntat però també una reivindicació i ara és el lema d’una campanya conjunta entre el Fòrum Català d’Atenció Primària, Rebel·lió Primària i la Marea Blanca de Catalunya. En el manifest conjunt signen que «la situació de l’Atenció Primària de Salut a Catalunya és greu. Per les condicions precàries dels seus treballadors i treballadores, per la pressió assistencial que pateixen, perquè les retallades pressupostàries de la darrere dècada l’han debilitat un any darrera l’altre».

    Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, assenyala que la sensació que hi ha ara a la Primària és encara pitjor després de l’estiu. Observa que les disfuncions vénen perquè s’està debilitant la primària i, si això està passant, és perquè no ha parat de perdre competències, funcions i pressupost. Tot i aquesta pèrdua de pressupost, Vall-llossera assegura que sí que hi ha per a noves contractacions però que, si aquestes no es donen, és per les males condicions que s’ofereixen. «Són condicions molt dolentes, contractes de sis mesos, on no pots establir una relació continua amb uns pacients que la requereixen i això no és gens atractiu… hi ha molta gent de baixa laboral, altres que deixen l’especialitat o molts que es prejubilen». Així descriu Vall-llossera l’estat de molts treballadors de l’Atenció Primària.

    Així, Francesca Zapater, també metgessa de família i membre de FoCAP que ha estat dissenyant la campanya explica que el què es vol a través d’una «sèrie d’accions en els moviments socials i en els professionals per posar sobre la taula la situació d’urgència de l’Atenció Primària». De la mateixa manera que Vall-llossera, Zapater també transmet la idea que «la gent no pot més, hi ha molta de baixa». Zapater també observa que «no hi ha ni personal ni condicions però metges de família i infermeres sí, el problema és que surten de la facultat i no vénen a la Primària». És davant aquesta situació «de destrucció», com assenyalen en el comunicat conjunt, i sumant-ne més motius que a través de la campanya ‘Donem vida a l’AP’ volen animar a la gent a mobilitzar-se alhora que envien un missatge d’alerta.

    La campanya, que durarà uns sis mesos, es presenta aquesta tarda a les 18.30h a la seu de Calàbria 66 per tal d’informar a la ciutadania de la seva existència: motius, eslògans i reivindicacions més importants. La presentació dibuixarà una campanya encara totalment oberta que pretén enriquir-se amb les propostes dels assistents. «Costa trobar històries que puguin ser recollides perquè si ets precari no pots parlar i queixar-te sense tenir conseqüències», denuncien des del FoCAP.

    Les tres entitats que l’han creat ja disposen de material imprès, algun suport audiovisual i alguna idea d’acció per «escenificar la situació». Així, un últim i contundent missatge que inclourà l’inici de la campanya serà la denúncia «de la destrucció del primer nivell assistencial» i l’exigència de «mesures urgents a la Conselleria de Salut i altres institucions implicades» així com que «hi hagi unitat política per arreglar aquesta situació: que es posin a treballar».

  • Usuaris i treballadors demanen més mobilització en defensa de la sanitat pública en una jornada de lluita estatal

    Les 12 en punt del migdia i la porta de l’Hospital del Mar de Barcelona ha quedat bloquejada per usuàris i treballadors del centre. El motiu, la Primera Jornada de Lluita Contra les Llistes d’Espera d’aquest 2018 s’ha realitzat a 13 hospitals de tot Catalunya i també a 12 comunitats autònomes més.

    La iniciativa va sorgir des de Madrid de la Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat Pública (CAS Estatal) i ràpidament s’hi van sumar centres de tot l’estat. Treballadors però sobretot usuaris. La Fina fa anys que forma part de diferents plataformes com ara l’Assemblea de Veïns i Veïnes de Verneda-Sant Martí però també la Marea Blanca o la Plataforma d’Atenció Domiciliària. Fa dues setmanes va haver d’ingressar durant un dia a urgències i va poder viure en primera persona un col·lapse que considera vergonyós. “No pot ser que gent de 90 anys estigui tirada pels passadissos o que un noi de 40 anys portés 5 dies a un box d’urgències fent-se proves per saber si tenia càncer de colon”, denuncia la Fina mentre dos companys li donen la raó. Afegeix amb vehemència i contrarietat que la solució que veuen quan els hospitals tenen molta llista d’espera “és destinar diners per la privada perquè les descongestionin i això no pot ser”, afirma la Fina que segueix opinant que “haurien de posar les condicions adients a la pública en comptes de derivar”.

    Entre càntics de Sanitat pública i de qualitat i No a la privada, la concentració ha aconseguit arreplegar un centenar de persones, la majoria d’elles, pacients. “Entre els treballadors hi ha molta por, perquè tenen unes condicions laborals molt dolentes”, ens comenta la Carmen, una de les veïnes que cada dimecres ve a col·locar una taula informativa sobre la situació de l’Hospital del Mar a les seves portes. Valora que hi ha hagut un avanç, “si abans la gent no ens creia quan els explicàvem que hi havia gent morint mentre esperava una intervenció, ara ja han obert els ulls”, explica la Carmen. Si bé el missatge que volen difondre des de les assemblees d’usuàries, veïnes o des de plataformes en pro d’una sanitat pública s’ha anat estenent, no tots els seus membres són positius amb el progrés: “la gent va veient el que passa però d’aquí a que es mobilitzi queda molt”, opina la Carmen.

    Omplen de papers el vidre de l’entrada de l’Hospital del Mar en una mobilització / Carla Benito

    Tot i aquest pensament de la Carmen, en Joan s’ha apropat avui fins les portes de l’Hospital del Mar de manera espontània per donar suport. “Una companya ens va explicar al CDR de Sant Martí que hi havia aquesta convocatòria i hem vingut uns quants veïns perquè cal que lluitem per la Sanitat Pública també”, explica en Joan mentre aguanta ben alt un dels cartells de la concentració.

    Entre aquests cartells de la Nostra salut no es negocia o Retallen per privatitzar, privatitzen per enriquir-se, s’ha llegit un manifest unitari que s’ha repetit a tots els centres de treball. El text denunciava que al juny del 2017 hi hagués a nivell estatal 600.000 persones esperant per una intervenció quirúrgica quan aquesta xifra a més doblava la de l’any 2008.

    També han aprofitat la llista d’espera diagnòstica, on gairebé 2 milions de persones de tot l’estat esperen la primera consulta amb l’especialista i el temps mitjà que han d’esperar ronda els 60 dies. A partir d’aquestes dades aprofiten per denunciar que “els territoris amb major mercantilització i privatització són els que encapçalen aquestes vergonyoses xifres”. Seria el cas de Catalunya, amb 157.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic.

    La Marea Blanca de Catalunya junt a Rebel·lió Primària i altres assemblees més locals van elaborar un llistat de possibles solucions per “afrontar el problema de les llistes d’espera, reduir-les en gran part i amb menys despesa sanitària, utilitzant el 100% els recursos públics existents i fent de l’Atenció Primària pública l’eix fonamental del sistema sanitari”.

    Pancarta a les portes de l’Hospital del Mar: “Usuaris i treballadors per una sanitat 100% pública” / Carla Benito

    Una d’elles, recolzada per gran part dels treballadors, crear un torn de tarda als hospitals per mantenir a ple rendiment els recursos públics. En la mateixa línia, recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària per tal que les esperes al metge de família no s’allarguin més enllà de les 48 h promeses.

    La situació dels treballadors, més en aquestes èpoques de l’any i en mig d’un brot de grip, és molt precària. Una treballadora d’urgències de l’Hospital del Mar ens explica que l’ampliació de les urgències no ha servit per massa: “han augmentat els metres però no els llits ni el personal… la situació és horrorosa”. Sobre quines expectatives tenen, ella respon que la gent es mobilitzi. “És necessari perquè sobrevisqui tant la sanitat com nosaltres mateixos”, afegeix.

    Xavi Tarragon, membre de La PAICAM, auxiliar d’Infermeria a l’Hospital del Mar i Delegat Sindical de CATAC-CTS/IAC al Parc de Salut Mar denuncia el mateix que la seva companya. Tarragon ens explica que la situació a urgències ha millorat lleugerament des que van obrir alguns llits a l’Esperança i també perquè han improvisat alguns racons extra per atendre pacients. “Han creat una sala transfer a una de les sales d’espera on atenent pacients pendents d’ingrés i pacients pendents d’alta. Ara mateix hi ha 13 persones”, relata Tarragon. A la tarda les mobilitzacions han seguit a les portes d’altres centres, com l’Hospital Clínic de Barcelona.

  • Comín es compromet a fer reunions periòdiques amb la Marea Blanca de Catalunya

    El conseller de Salut, Toni Comín, s’ha reunit amb la Marea Blanca de Catalunya i s’ha compromès a fer un calendari de reunions periòdiques entre el Departament de Salut i la plataforma. L’objectiu d’aquestes trobades serà tractar situacions concretes de la sanitat, com ara les llistes d’espera, la reorganització de l’atenció primària, les urgències i les visites amb els especialistes.

    A la reunió, que va durar tres hores, es va acordar fer un calendari de reunions però encara no es coneix quan serà la primera trobada. Des de la plataforma van exposar a Comín «la situació de precarització dels treballadors sanitaris i el col·lapse de les urgències» que es viu als hospitals catalans, explica la seva portaveu, Trinitat Cuesta.

    Des de la Marea Blanca de Catalunya admeten la bona predisposició del conseller per impulsar mesures de millora de la situació actual, però es queixen que addueix al fet que cal abordar el Pla Nacional d’Urgències «sense pressa». És per això que, segons Comín, no es pot solucionar la situació del col·lapse d’urgències immediatament.

    La portaveu de la plataforma, en declaracions a aquest mitjà, ha explicat que a la reunió hi havia un representant del grup QuirónSalud que assegura que el grup viu un augment del nombre de llits. Davant d’això, la plataforma denuncia que la sanitat privada està «augmentant el nivell de productivitat a costa del col·lapse de la pública».

  • Les llistes d’espera per ser visitat, operat o diagnosticat al sistema públic fan estralls

    Els estralls i els costos en salut que suposen el retard i l’incompliment dels terminis de referència en les llistes d’espera per una prova diagnòstica o una intervenció quirúrgica tenen cada vegada més rostres. «Els casos que avui presentem són només la punta de l’iceberg, podríem omplir tota la sala», ha assegurat en roda de premsa Toni Barbarà, membre de la Comissió permanent de la Marea Blanca de Catalunya i de la Plataforma en Defensa del dret a la Salut.

    Barbarà estava acompanyat entre d’altres de persones que han patit en pròpia carn el viacrucis que suposa a vegades arribar a sotmetre’s a una operació o aconseguir fer-se una prova que pot ser determinant. «L’agreujament de les diferents esperes [també aquelles per una primera visita a l’Atenció Primària] suposa més dolor i un empitjorament de la malaltia», ha afegit. Un exemple és el cas de la Lluïsa Villar. El 2007 va començar a tenir dolors lumbars i fins al 2009 no li diagnostiquen una hèrnia lumbar. Llavors va iniciar rehabilitació i a prendre’s medicació pel dolor i no ha estat fins al març d’aquest any que l’han posat en llista d’espera.

    Durant aquest temps i a causa de la medicació la Lluïsa se sentia desorientada i un dia va caure per les escales i es va fracturar una vèrtebra. També durant aquest temps es va fer una hèrnia sobre l’hèrnia existent i des de fa dos anys que segueix un tractament antidepressius i ha hagut de posar-se pegats de morfina pel dolor, al que inicialment es resistia a posar-se. «Fa set anys del diagnòstic i encara segueixo esperant», ha denunciat aquesta afectada.

    Qui també ha hagut de recórrer a la morfina per alleugerir el dolor i en aquest cas a medicació per dormir és Mari Cruz Ríos. Li van diagnosticar la desviació d’una vèrtebra i l’esquena contracturada entre altres i fa un any que és en llista d’espera per operar-se. Sap que com a mínim li caurà un any més d’espera i veu perillar el seu lloc de treball -de moment està de baixa- així com també reconeix que se sent limitada pel dolor, que sovint l’obliga a quedar-se a casa.»Els terminis de garantia s’incompleixen sistemàticament», ha denunciat l’advocat José Aznar, de Dempeus per la Salut Pública i Que no pase más.

    Les esperes poden arribar a tenir conseqüències irreversibles. La Sònia López ha volgut compartir el cas del seu pare, que després de sotmetre’s a una operació el 2009 per extirpar-li la part danyada del fetge a causa d’un càncer, va tenir una hèrnia com a conseqüència. «Des del 2013 era en llista d’espera a l’Hospital de Bellvitge per l’hèrnia, que havia anat creixent d’una pilota de ping pong a una de bàsquet i havia d’anar cada dia al CAP perquè li fessin cures», ha explicat. «El 2014 però l’hèrnia li va rebentar i el van haver d’operar d’urgència a Vall d’Hebron. Després de tres mesos i mig a l’UCI va morir», ha afegit.

    «Des de fa anys que l’assistència sanitària s’ha anat degradant. Ens neguem a canviar la nostra visió sobre l’assistència sanitària, que veiem com un dret. Seguirem revindicant els nostres drets perquè totes les persones puguin ser ateses amb igualtat de condicions», ha afirmat Marta Carreras, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Des de la Marea Blanca han animat a aquelles persones que es trobin en situació similar a presentar reclamacions, bé sigui individuals o col·lectives, als centres hospitalaris ja que «l’experiència és que funciona».

  • Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat pública

    Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb més activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l’objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d’accés universal. Prèviament més de 40 entitats havien firmat el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, el document central d’aquesta organització.

    Aquest dissabte s’ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d’aquest moviment i fixar les línies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.

    Aquesta plataforma naixia de l’esforç de confluir lluites de diversos col·lectius que s’havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s’hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Català d’Atenció Primària) o Dempeus per la Salut Pública que s’havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l’intent de l’euro per recepta de l’executiu català i al decret espanyol de 2012 que limitava l’accés universal a l’atenció sanitària.

    “La PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com podíem unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut”, explica l’Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. “Però uns anys més tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant”, afegeix. D’aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, que marcarà després la línia ideològica de l’organització. “La Marea Blanca neix per la confluència de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i després per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esforç més enllà de les lluites particulars”, explica Feliu a Catalunya Plural.

    Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessió del Parlament Ciutadà a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d’aquesta organització va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma més de 70 entitats i 300 persones. “La Marea Blanca ha tingut importància sobretot en aglutinar esforços, gent diversa amb interessos comuns”, explica Jordi Mir, director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

    “El punt de trobada al que s’arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents és el de dir: som gent diversa però ens hem de recolzar els uns als altres”, emfatitza Mir.

    La Marea Blanca de Ponent i Pirineus

    Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esforços de ciutadans i treballadors de la província de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organització va prendre forma fa dos anys, quan el govern català va decidir impulsar el projecte de la creació del Consorci Sanitari de Lleida.

    “L’inici de la Marea aquí parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se”, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.

    La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir més de 38.500 signatures a favor d’aturar el projecte. “Això evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutadà i significava un rebuig a les polítiques empeses pel govern”, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l’assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.

    Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per aquest moviment ciutadà. “En les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, allí es va visibilitzar que el model sanitari català era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest anàlisis compartit va ser el que va unir forces”, explica Sala, que pensa que el triomf d’aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.

    La importància d’un manifest

    “Redactar el decàleg sobre el servei nacional de salut ens va donar la línia ideològica”, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s’aglutinen moviments socials de diversa índole amb un mateix objectiu; la creació d’un sistema nacional de salut. Més enllà de les lluites particulars aquest document resumeix les línies principals amb les quals tots els col·lectius hi estan d’acord. Es parla de model d’atenció sanitari públic i universal, d’assegurar l’eficiència, eficàcia i la transparència. De fomentar la participació del personal, potenciar l’atenció primària o derogar els copagaments, entre altres coses.

    El fet d’elaborar un manifest que es converteix en l’eix central del moviment és, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perquè es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col·lectiu. “Aquest document vol ser un element clar d’aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la línia”, explica.

    Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO
    Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO

    Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Començava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les polítiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quiròfans, per les llistes d’espera i per la pèrdua de qualitat i de drets laborals. “Marea Blanca ha tingut gran incidència en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Això no és tan visible com les grans mobilitzacions, però han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com és el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari”, explica Mir.

    De fet, segons aquest expert en moviments socials, és difícil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. “És difícil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a polítiques diferents és possible que fruit de l’esgotament la mobilització no vagi a més”, explica Mir. “No estem davant d’un actor com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilització perquè tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca té tota una llista d’objectius i qui es mobilitza no són activistes sinó més aviat afectats”, explica. Això fa que pugui ser més difícil mantenir la mobilització en actiu o organitzar grans accions.

    La lluita al carrer

    L’Enric Feliu recorda com un dels grans dies la manifestació del 14 de novembre a Mataró per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasió els manifestants, 700 persones vingudes d’arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalescència del centre Sant Jaume a l’Hospital de Mataró, perquè suposaria perdre 40 llits d’aguts de l’Hospital. “Aquell dia hi havia presència de tots els col·lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes desplaçar-se, perquè entenien que aquesta lluita era també la seva lluita”, relata l’Enric.

    “Hem d’entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta és també la nostra lluita”, puntualitza. Destaca també les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l’acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d’això.

    Una altra de les accions destacades va ser la cadena humana que va envoltar de la mà de 1.500 persones l’hospital Vall d’Hebron el 17 de maig de l’any passat. Exigien un sistema nacional de salut català, de qualitat, universal, públic i demanaven, com havien fet en altres ocasions, la dimissió del conseller de salut, Boi Ruiz.

    Vist en perspectiva, l’Enric Feliu està satisfet amb el que han aconseguit. “El fet d’establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja és una victòria”, diu. “El primer èxit ha estat posar en seu parlamentària aquests defectes o problemes dels quals ens queixàvem al carrer. És un èxit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d’àmbits polítics”, afegeix. Per altra banda anima a més gent a unir-se a la lluita perquè diu que «cal defensar la salut perquè és la primera qualitat que tenim com a persones”. “Sense salut estaríem desapareguts”, reflexiona per acabar.