Just Deploy It!

Etiqueta: Marea Blanca de Catalunya

  • Un centenar de persones reclamen a Comín revertir les retallades en sanitat

    Més personal, més dotació per atenció primària i reobrir serveis tancats. Aquestes són les principals reivindicacions de diferents col·lectius per una sanitat pública aplegats sota el paraigua de la Marea Blanca de Catalunya. Han estat prop d’un centenar de persones les que han enviat el missatge en una concentració davant el Departament de Salut.

    «Volem revertir les retallades dels anys anteriors», ha expressat Enric Feliu, de la Marea Blanca. Si bé el projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, suposa un augment de 408 milions respecte el 2015, només aconsegueix revertir parcialment les retallades des des del 2010. «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat», deia fa unes setmanes el conseller de Salut Toni Comín al Parlament. Feliu, ha recordat que «el metge d’urgències no pot esperar per passar el malalt a planta». «Tampoc no poden esperar la metgessa que ha d’assumir més pacients perquè no es cobreixen les baixes del personal o la infermera que no té lliteres disponibles pels malalts», ha afegit.

    Els assistents també han reivindicat una partida més gran per reduir les llistes d’espera després que la dotació pel Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera hagi patit una rebaixa en 39 milions d’euros. Una altra reivindicació visible ha estat la de posar en valor l’Atenció Primària. «No arreglarem una situació dramàtica als hospitals mentre hi hagi un 20% de retallada en atenció primària», ha dit Toni Barbarà, portaveu de Dempeus per la Salut, en relació a les retallades que ha patit aquest àmbit assistencial.

    Dues manifestants durant la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    D’altra banda els manifestants també han posat el focus de protesta en l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que s’encarrega de la gestió i l’avaluació en l’àmbit de les incapacitats laborals. «Denunciem el conveni entre l’Institut Català de la Salut i l’ICAM perquè es guia per criteris economicistes i no per criteris de salut», ha dit una portaveu de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM (la PAICAM).

    Amb la mirada posada en els mestres

    El reclam per uns «pressupostos socials» en sanitat arriba just després que el col·lectiu de mestres hagi aconseguit amb les protestes una millora en els pressupostos pel que fa a la partida d’Ensenyament. «Ja no demanem 4.000 professionals més, amb 1.000 treballadors en l’àmbit de la salut, amb contractes no precaris ens conformem», ha dit Barbarà.

    «Quan la mobilització i la pressió social és més forta és més fàcil aconseguir objectius i segurament nosaltres no fem prou, hem de ser més. Si la reivindicació d’una educació pública és imprescindible, la reivindicació d’una sanitat pública és urgent», ha assegurat Toni Barbarà.

  • Un centenar de persones demanen unes urgències «dignes» a Vall d’Hebron

    Les urgències dels grans hospitals segueixen col·lapsades. Aquest és el missatge de denúncia que han volgut expressar el centenar de persones que s’ha concentrat aquest dimecres a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Membres de Marea Blanca de Catalunya, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya i treballadors del centre han reivindicat solucions front a la situació de col·lapse de les Urgències de l’hospital, pocs dies després que el Síndic hagi obert una investigació. Aquestes solucions, segons han expressat, passen per reforçar l’atenció primària i els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) així com més coordinació.

    «Desconfiem dels plans estacionals i els plans dels gestors, que fins ara han resultat un fracàs», ha assegurat Trini Cuesta, activista de SAP Muntanya referint-se al Pla d’hivern que Salut preveu activar com cada any per fer front a l’increment de demanda que es produeix durant aquest període. Com ha recordat Cuesta, des dels diferents col·lectius per la defensa de la sanitat pública ja fa mesos que adverteixen de la pressió assistencial als serveis d’urgències dels principals hospitals catalans, com ara el Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic o el Sant Pau, entre altres. «El sistema d’amuntegament als passadissos no deixa als pacients cap mena d’intimitat, volem acabar amb el patiment de les persones», ha expressat Cuesta.

    Durant la concentració, que no ha durat més de mitja hora, els assistents han corejat càntics com «retallar en sanitat és assassinar» o «pública sí, privada no», entre altres. Així mateix també han llegit en veu alta la carta que van fer-li arribar el mes de novembre passat al conseller de Salut Toni Comín. Tot plegat sense deixar de sostenir un cartell gran on s’hi podia llegir: «no més de 24 hores a urgències». I és que si bé legalment no hi ha un límit, els estàndards de bona pràctica dels hospitals estableixen que l’atenció urgent pot fer-se entre 12 i 24 hores des de l’arribada del malalt. Fonts coneixedores d’aquests estàndards expliquen a El Diari de la Sanitat que es preveuen 10 minuts per al triatge, quatre hores per conèixer el diagnòstic i unes hores de marge perquè el pacient sigui ingressat si és necessari.

    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO
    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    La direcció de l’hospital: «no hi ha col·lapse»

    Per la seva banda, la directora assistencial de Vall d’Hebron, Ana Ochoa de Echagüen, afirma convençuda «que no hi ha cap col·lapse». «El servei està igual que els dies previs, millor que durant el pont de desembre, però ara el servei està en una situació de normalitat», ha declarat. Respecte els dies en què un pacient pot arribar a passar a Urgències a l’espera de ser traslladat a planta -que segons les associacions de defensa de la sanitat pública poden ser fins a 5 dies- , la directora assistencial justifica que a l’àrea d’observació els pacients no hi estan més de 13 o 14 hores.

    Preguntada per si convé un replantejament dels serveis d’urgències, Ochoa de Echagüen sí que ha reconegut que seria convenient diferenciar d’alguna manera l’atenció de les urgències de menys complexitat i més complexitat, que es concentren en els hospitals de tercer nivell (d’alta complexitat) com el cas de Vall d’Hebron. «Els hospitals terciaris tenim una complexitat afegida perquè s’hi barreja el pacient comunitari amb el pacient terciari i això fa que en un moment determinat el volum creixi molt i sí que és cert que segurament hauríem de diferenciar-ho», ha dit.

    Aquest dimecres hi havia 88 pacients a Urgències. «D’aquests, 55 estaven en un llit d’hospitalització i la resta, molts estaven en box. Dels 16 o 17 malalts que estaven al passadís tots estaven sent tractats», ha concretat.

  • La Marea Blanca de Catalunya denuncia la proposta d’estatuts del Consorci Parc Salut Mar

    El passat mes de febrer el Consell Rector del Consorci Parc Salut Mar (CPSM) va aprovar els nous estatus del Consorci que s’havien començat a escriure el 2014. D’ençà de l’aprovació d’aquesta nova directiva, i a l’espera de què la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona donin llum verda a la iniciativa, veïns i professionals ja s’han mostrat en contra de la proposta.

    De moment l’Ajuntament ha demanat retornar el text al Consell Rector per seguir-lo debatent, ja que hi ha alguns punts amb els quals no estan d’acord i que pensen que poden generar controvèrsia i falta de consens.

    Les raons per les quals la Marea Blanca de Catalunya no hi està d’acord són diverses, però la que genera més controvèrsia és el text que recull l’Article 1. “El nombre de membres del Consorci pot ser ampliat amb l’admissió d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre que vulguin col·laborar amb les finalitats del Consorci, efectuar les aportacions o prestar les activitats que en constitueixin l’objectiu”, diu el text.

    Segons els manifestants, que aquest dimecres s’han concentrat a les portes de l’Hospital per mostrar la seva oposició als Estatus, aquest punt és un pas més en l’intent de “cedir espais i introduir interessos privats als centres públics”.

    Des del Consorci diuen però, que els estatuts no contemplen la incorporació de capital privat. I asseguren que en el cas de què hi hagi la possibilitat d’integrar entitats privades sense afany de lucre al consorci s’hauria de fer sota la voluntat política de les administracions representades en el Consell Rector del centre, és a dir, Generalitat i Ajuntament, i mai de forma automàtica. Tot i així, en cap cas desmenteixen la possibilitat d’incorporar la participació de centres privats amb afany de lucre.

    De fet, el Consorci Parc Salut Mar, de titularitat pública i amb participació de la Generalitat (60%) i de l’Ajuntament (40%), ja té contractes amb altres entitats fora del consorci, com Imatge Mèdica Intercentres (IMI) SL, una entitat participada pel CPSM i El Consorci de Salut i Social de Catalunya SA, que engloba diverses entitats públiques i privades sense afany de lucre.

    Les entitats representades a la Marea Blanca també es mostren en desacord amb l’article 26 d’aquests Estatus perquè asseguren dota de més poder i llibertat al gerent. Segons el text la gerència serà “l’òrgan de contractació del Consorci quan el seu import total no excedeixi el 2% del pressupost del Consorci i, si s’escau, aprovar les seves instruccions de contractació”. El que representa, segons treballadors del centre, que al voltant de sis milions d’euros puguin ser gestionats directament pel gerent.

    Tot i així, des del Consorci asseguren que. si bé és cert que la gerència disposa de més poder, això és així perquè s’ha suprimit la figura del conseller degà i totes les competències que tenia s’han redistribuït entre la Presidència del Consell Rector, la Comissió Executiva i Gerència.

    Els manifestants han promès aquest dimecres seguir lluitant per aturar l’activitat privada dins dels centres públics. De moment, el text serà negociat de nou al Consell Rector, després haurà de ser aprovat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), seguidament es presentarà públicament perquè la població pugui presentar al·legacions i finalment haurà de ser aprovat simultàniament per la Generalitat i l’Ajuntament.