Etiqueta: Marina Geli

  • Comín i els exconsellers del ram accepten que el sistema sanitari necessita més transparència

    Una trobada ha reunit amb l’excusa del 25è aniversari del naixement del Servei Català de la Salut (CatSalut) tots els exconsellers de Salut que ha tingut la Generalitat (amb l’única absència del difunt Josep Laporte). En una taula rodona moderada pel doctor Miquel Vilardell els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i l’actual conseller Toni Comín han exhibit consens i complicitats a l’hora de valorar el model sanitari català «com un model d’èxit» si bé han manifestat que cal «més transparència». També ho ha fet així el president de la Generalitat Carles Puigdemont, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. Tant Comín com Puigdemont han valorat el sistema nacional de salut com «una de les estructures d’estat més fortes que té Catalunya» tot i que han reconegut que calen algunes reformes.

    Això sí, tot i que la sintonia a l’hora d’alabar el model s’ha fet palesa durant la taula rodona, les retallades durant el mandat de Boi Ruiz, les diferències a l’hora de parlar del model de provisió mixt actual o els casos de presumpta corrupció en aquest sector també han ocupat part de les intervencions. «El nostre sistema de salut és un edifici sòlid, però ha patit una tempesta terrible. Ara hem d’arreglar els desperfectes que ha deixat aquesta crisi», ha dit Comín en relació a les retallades del seu predecessor.

    Si bé pocs s’han atrevit a parlar de corrupció directament -sense anar més lluny l’expresident del Servei Català de la Salut, Carles Manté, és un dels investigats del cas Innova- sí que s’ha posat damunt la taula. De fet, el primer a apuntar «l’opacitat» que ha patit en alguns casos la gestió dels serveis de salut ha estat Vilardell. «Aquest model té uns nivells de qualitat bons però també hi ha petites ombres», ha dit per introduir el que ha ocupat el primer bloc de la taula.

    Un dels més clars a l’hora de parlar ha estat l’exconseller Ramon Espasa (PSUC). «La gestió cada cop més integrada i transparent faria el sistema més barat i evitaria ensurts molt greus de corrupció i utilització fraudulenta que hem tingut», ha dit. «El sistema que tenim genera la possibilitat de posar la mà al calaix», ha arribat a afirmar Espasa, qui considera que la solució passa per «la publificació del sistema». Tot i que més modestament, Eduard Rius (CDC), ha coincidit a destacar que la transparència i la rendició de comptes «són absolutament necessàries». Per la seva banda, el seu successor en el càrrec, Xavier Pomés (CDC), ha reconegut que «han existit ombres i hi ha hagut manca de transparència» però ha insistit que cap d’aquests elements ha de menysvalorar el que segons ell és: «un gran servei de salut».

    L’exconsellera de Salut Marina Geli (PSC) ha volgut posar l’èmfasi en la confiança en el model. Segons ella, el sistema no està en crisi sinó que el que està en crisi és el sentiment de pertinença amb el sistema sanitari català. Sobre el model, Geli ha apuntat que «el que configura el caràcter públic no es troba en la provisió [és a dir en la titularitat dels diferents proveïdors de la xarxa pública] sinó en qui ho finança».

    Per contra, l’exconseller Boi Ruiz ha qüestionat que hi hagi hagut manca de transparència. «Quin sector és més transparent que el de Salut? Quan diem més transparent, respecte qui?» Que s’hagin produït conductes individuals «són imputables a conductes, no a sistemes», ha reblat en al·lusió al comentari d’Espasa. En aquest sentit també ha demanat «no fer el joc» als que diuen que «ens hem carregat el nostre sistema sanitari», referint-se a les converses que van filtrar-se entre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso.

    La incorporació de les TIC i la participació dels professionals: reptes actuals

    El darrer bloc de la taula rodona l’han centrat els diferents reptes que afronta el sistema. Un punt de consens ha estat el d’aprofitar la revolució tecnològica precisament per treballar cap a un model més transparent. «Avui podem tenir criteris únics de gestió, aplicar la transparència absoluta de tots els centres online», ha dit Ramon Espasa. «Gràcies a les TIC sabem que això es pot fer a l’instant», ha dit.

    Hem de saber si volem estar a la primera fila de la revolució tecnològica, ha plantejat Xavier Trias, segons qui és necessari mirar com serà la sanitat d’aquí a 35 o 40 anys. «La tecnologia canviarà el model d’atenció al malalt», ha advertit.

    Davant d’aquest repte però Eduard Rius ha assegurat que n’hi ha un altre: assegurar que tota la ciutadania té accés a aquesta innovació tecnològica. Altres reptes que han sortit a la taula rodona han estat la cronicitat, la participació dels professionals o la sostenibilitat del sistema.

    Marina Geli, per exemple, ha apuntat que calen uns pressupostos plurianuals per evitar la «decapitalització dels darrers anys». L’exconsellera també ha reivindicat un pacte amb els professionals perquè participin. «Les propostes han de néixer dels professionals», ha afegit Boi Ruiz.

    Ja en la clausura de l’acte el president Puigdemont ha enumerat una sèrie de mesures que caldran per garantir els serveis. Enfortir el consens social i professional, integrar el sistema social i sanitari, implicar pacients i professionals o acabar amb l’infrafinançament crònic són algunes de les mesures. «Ser capaços de ser fidels al manteniment del model haurà de ser el nostre fil roig a seguir», ha acabat.

  • Prat assegura que Marina Geli va ordenar contractacions d’Innova com a «favors polítics»

    El principal acusat d’Innova -el cas de corrupció a la sanitat catalana que acumula prop d’un centenar d’imputats-, l’ex director de l’ICS Josep Prat, va declarar davant de la Guàrdia Civil el passat 10 de març que els contractes de l’empresa pública Innova amb Carles Manté i Jorge Batesteza eren «favors polítics» ordenats per la llavors consellera de Sanitat, la socialista Marina Geli (avui diputada de Junts pel Sí). Segons avançava aquest dijous el diari El País, la Generalitat hauria inflat contractes per beneficiar els dos alts càrrecs sanitaris. Segons detalla la informació publicada, Prat va declarar que a començaments del 2007 va rebre «instruccions» de Geli i del llavors alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, investigat també en el macrocas, «perquè és donés una retribució» a l’exdirector del CatSalut Carles Manté i a l’exgerent d’Infraestructures també del CatSalut Jorge Batesteza.

    «No era necessari contractar Manté, va ser una decisió política», va declarar Prat. Tampoc no ho era contractar a Batesteza però es va fer. Segons declaracions de Prat que recull El País, «això va passar en diverses reunions en les quals se li ordena a Manté que ha de ser contractat a Innova amb uns emoulments equivalents als que cobrava com a director del CatSalut, més la part de Seguretat Social». Com que Prat va exigir que aquestes contractacions no suposessin una pèrdua econòmica per l’empresa que dirigia, Innova, el mecanisme per fer les contractacions era el següent: s’ampliava el contracte entre el CatSalut i l’Hospital Sant Joan de Reus -centre gestionat per l’empresa municipal Innova- i l’hospital desviava els diners a Innova, que acabaven pagant Manté.

    Tal com va publicar Catalunya Plural, una interlocutòria feta pública al desembre indica que entre 2007 i 2011 i com a únic soci de CCM Estratègies i Salut, Carles Manté va facturar per diferents serveis 839.540 euros a Innova. La facturació a Innova és la que investiga precisament la peça principal del cas -n’hi ha 14- i per tant segueix sota secret de sumari. Per la seva banda l’arquitecte Jorge Batesteza va ser contractat per Innova pocs dies després de deixar el càrrec al CatSalut. L’empresa municipal l’hauria fitxat a través d’un contracte subscrit pel també imputat Josep Prat, que llavors n’era el gerent, per realitzar funcions d’assessorament tècnic en la construcció del nou hospital, funcions per les quals va cobrar 9.000 euros mensuals. El total facturat a Innova en relació als tres contractes que l’arquitecte va signar entre el 2007 i el 2010 ascendeix a 387.000 euros (més IVA).

    Josep Prat, que rebia un sou de 265.000 € anuals de l’Ajuntament de Reus, està acusat per delictes d’estafa, malversació, blanqueig i falsejament documental entre altres. Durant la presidència de l’Institut Català de la Salut, Prat també va ser director d’Innova, adjunt a la presidència amb caràcter executiu de SAGESSA, director general de Serveis de l’Ajuntament de Reus,  membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i dirigia també l’empresa d’hospitals privats més important d’Espanya: USP Hospitales.