L’Organització Mundial de la Salut estima que dos mil milions de persones s’han contagiat d’hepatitis B i 257 milions de persones pateixen infecció crònica per aquest virus, que produeix una irritació o inflamació del fetge. Hi ha importants variacions geogràfiques en la distribució de la malaltia: mentre que la prevalença a Europa és de l’1,6% (15 milions de persones), a l’Àfrica i al Pacífic Occidental s’estima que fins a un 6,1% de la població adulta es troba infectada.
Segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC), entre els 6 milions d’immigrants -aproximadament- que resideixen a Espanya, hi ha uns 308.404 casos d’hepatitis B. «A Espanya, el risc d’estar infectat en la població immigrant és 2,4 vegades més gran que en la població autòctona, segons indiquen els estudis de seroprevalença. A més, els immigrants procedents d’àrees endèmiques tenen prevalences al voltant del 8%», explica Hakima Ouaarab, infermera de l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron.
La majoria de les persones són asimptomàtiques i això fa que sigui habitual que el diagnòstic es retardi o que mai s’arribi a realitzar, el que comporta que entre el 5-10% dels casos desenvolupen una infecció crònica. «El diagnòstic precoç és clau per reduir nous contagis i evitar les complicacions i la mortalitat associada, perquè els símptomes arriben quan està més desenvolupada la malaltia. Una de les complicacions és la cirrosi hepàtica», assenyala Ouaarab.
A la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron s’han realitzat estudis on es van trobar prevalences d’hepatitis B del 7% en persones procedents de l’Àfrica Subsahariana, evidenciant la necessitat de millorar l’accessibilitat al cribratge en aquesta població. En aquest sentit, el 2015 es va iniciar un estudi per reduir l’infradiagnòstic d’hepatitis B en aquest col·lectiu. El resultat ha sigut la creació d’Heparjoc-Actua, una eina educativa per sensibilitzar i promoure el cribratge d’hepatitis B, i posteriorment, també de l’hepatitis C.
El joc s’ha creat a través d’un procés participatiu amb població vulnerable procedent de l’Àfrica Subsahariana resident a Barcelona. «Vam fer diversos tallers per conèixer el perquè d’aquest infradiagnòstic de l’hepatitis B i es va observar un desconeixement en la població pel que fa a diferents aspectes d’aquesta malaltia. Vam preguntar a la comunitat què proposaven per millorar el coneixement i el cribratge. A partir d’aquestes converses, va sorgir la idea de fer un joc i es va anar desenvolupant l’eina amb l’ajuda de dissenyadors gràfics», diu Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte.
Heparjoc consta d’un kit de cinc jocs didàctics d’una hora i trenta minuts, guiats per un dinamitzador en un taller. El primer joc té per objectiu aprendre termes relacionats amb les hepatitis, agrupant conceptes amb definicions, mentre que el segon està encarat a conèixer i associar les causes dels diferents tipus d’hepatitis. El tercer joc permet conèixer la distribució mundial de l’hepatitis segons la prevalença i, el quart, explica les principals vies de transmissió i mesures de prevenció de la malaltia. Per últim, el cinquè joc, sota l’eslògan «no te la juguis», remarca la importància de fer-se la prova per detectar si es pateix la malaltia.
Com a prova pilot, es van dur a terme vuit tallers amb un total de 56 persones, dels quals el 71,4% eren procedents de l’Àfrica Subsahariana. Després del taller, el 41% dels participants van decidir fer-se el cribratge al centre. Posteriorment, l’activitat s’ha ampliat a la població pakistanesa, marroquí i romanesa, així com a altres territoris de Catalunya, com Girona o Tarragona. A més, ara l’equip disposa d’uns tests ràpids d’hepatitis B i C, que han fet augmentar el nombre dels diagnòstics en els participants.
Apropar-se a la comunitat
Heparjoc és una eina dissenyada a través un procés d’investigació-acció participativa amb un enfocament multidisciplinari i comunitari, que va involucrar a la població, a diferents perfils professionals i als agents comunitaris de salut de diferents cultures. Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte, és finalista als premis Enfermería en Desarrollo per aquesta iniciativa. «És un gran reconeixement i obre la possibilitat d’establir altres vies per a la realització d’investigacions en salut pública basades en l’acció participativa, ja que hi ha poques experiències en l’àmbit nacional», destaca.
Segons Ouaarab, són necessaris altres estudis des d’una visió d’investigació participativa, en el camp de la salut pública i comunitària, tenint en compte les necessitats de les persones afectades. Defensa que l’abordatge comunitari amb aquest tipus d’eines permet una educació per a la salut, que pot reduir de manera significativa l’infradiagnòstic. «Són pocs els programes que impliquen a col·lectius vulnerables des del començament del procés dels estudis. Caldria involucrar la comunitat des de l’inici, no només en l’execució dels projectes», sosté.
La infermera de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron destaca la necessitat de millorar l’accessibilitat als diagnòstics, especialment amb col·lectius immigrants en situació de vulnerabilitat, freqüentment allunyats del sistema sanitari. «Les persones migrants vulnerables tenen més dificultats d’accés al sistema. Moltes persones tenen targeta sanitària, però aquesta no és l’única barrera d’accessibilitat: hi ha barreres administratives, culturals, idiomàtiques… s’ha d’anar més enllà, canviar la mirada cap a la salut pública i tenir en compte els determinants socials de la salut», remarca la infermera.
L’eina Heparjoc-actua, segons Hakima Ouaarab, ha posat en evidència que cal sortir de la consulta i apropar-se a la comunitat. «No ens podem quedar a la consulta esperant que vinguin aquells més vulnerables. Cal sortir del centre i orientar la nostra activitat cap a la salut pública i la promoció de la salut i fer una vigilància epidemiològica activa. Amb Heparjoc ha quedat demostrat que quan sortim i fem aquest tipus d’activitat amb la comunitat estem millorant el diagnòstic de l’hepatitis», conclou la infermera de Salut Pública i Comunitària.
Des de l’any 1994, l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron, amb la implicació d’Agents Comunitaris de Salut de diferents cultures, duu a terme activitats de sensibilització i promoció del cribratge de malalties infeccioses, incloent-hi l’hepatitis B, especialment en persones immigrants amb dificultat d’accés als serveis sanitaris. La unitat està ubicada al barri del Raval, fet que facilita el contacte amb la comunitat.