Just Deploy It!

Etiqueta: medicina familiar

  • «Nosaltres no donem altes. Conviure, acompanyar, compartir… Això és el fonament de l’atenció primària»

    La CAMFiC es defineix com la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, una associació científica i professional de metges especialistes en medicina familiar i comunitària en l’àmbit de Catalunya. Com a missió volen «promoure, mitjançant els socis, el desenvolupament d’una Atenció Primària resolutiva i d’alta qualitat, centrada en la millora de la salut de la comunitat, potenciar i facilitar el desenvolupament professional del soci i, en general, del conjunt de persones que treballen a l’Atenció Primària, en col·laboració amb les organitzacions sanitàries, polítiques i docents».

    El relleu i nomenament del nou president de la CAMFiC es va dur a terme durant el XXVI Congrés d’Atenció Primària celebrat a l’Ampolla durant el 26 i el 27 d’octubre.

    Dolors Forés ha estat la presidenta de la societat durant 12 anys. La Dra. Forés, és cap d’estudis de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Costa de Ponent (ICS), és vocal del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya i forma part del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és el principal òrgan de govern de l’ICS.

    Antoni Sisó pren el seu relleu després d’haver estat durant dos anys el vicepresident de la societat científica. A banda de ser el nou president de la CAMFiC, el Dr. Sisó és director de recerca del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE) i cap del Grup Transversal de Recerca en Atenció Primària de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer).

    Ara que podeu fer una valoració conjunta, com veieu el traspàs de la presidència de la CAMFiC?

    Antoni Sisó: Si vols adjectius, ha sigut un traspàs transparent, organitzat, exemplar, amigable. Ha anat bé.

    Dolors Forés: Sí. L’Antoni ha estat durant vicepresident durant un temps i per tant no ha representat cap daltabaix ni per la societat, ni per la junta. Quan algú arriba a un lloc i comença dient que no canviarà res a mi em por.  És obvi que canviarà moltes coses: és molt més jove, és un home, té un perfil professional diferent…

    Quina valoració fas dels últims anys presidint la CAMFiC, Dolors?

    Dolors: En tinc molts d’últims des de l’any 2005… Penso que la societat científica, no gràcies a mi ni tan sols a la junta, sinó gràcies a tots els que han participat, s’ha consolidat com la societat líder dels metges i metgesses de família de Catalunya. Això només ha estat possible per la fidelitat i el respecte que ens han tingut els socis, que han anat augmentant. Igual que els metges no tenen sentit sense els pacients, una societat científica no té sentit sense els socis.

    Ara bé, de la mateixa manera que els socis són una part important, una altra són els grups de treball on els metges i metgesses, ho ressalto perquè hi ha moltes dones professionals de la salut, no només treballen per millorar la integritat de la seva professió sinó que estan organitzats per àrees d’interès. Tenim grups d’experts, vora uns 50, on hi ha d’interessats en patologies més orgàniques i d’altres en patologies relacionades amb el benestar psíquic. Aquí trobem per exemple: el grup de l’adolescent, el de salut mental, el de violència de gènere o el de la gent gran, que es dediquen a fer activitats formatives.

    Dolors Forés, ex presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i Antoni Sisó, el nou president / JORDI ROVIRALTA

    Els grups claus són el grup d’ètica i el grup de qualitat que a part de ser grups absolutament transversals han jugat un paper molt important per seguir amb una visió crítica les activitats formatives que es fan des de la societat així com els continguts, la difusió, els distribuïdors… Tenim a més implantació territorial i després tenim grups que representen la continuïtat com ara la vocalia de residents. Els intentem incloure des del principi, abans de començar de fet, just al passar el MIR es realitza un acte on s’intenta explicar que els hi pot aportar la societat a aquests joves metges de família.

    Quin seguiment se’ls hi fa perquè acabin integrant-se dins la CAMFiC plenament?

    Dolors: Com a societat som els referents de l’Atenció Primària i des del punt de vista professional també som els que sabem el millor i el pitjor de la primària. Als joves que just es sumen a l’especialitat els hi donem suport en els seus inicis ja que no deixen de ser joves amb contractes precaris.

    En aquest sentit, i perquè som els qui sabem les mancances de la primària, com a societat des del govern del tripartit també ens hem dedicat a assessorar els plans directors i estratègics que s’han anat elaborant encara que no sempre hem estat d’acord.

    Què reculls de la Dolors, Antoni? 

    Antoni: Aquests dos anys que he estat com a vicepresident treballant amb la Dolors em fan estar molt agraït per la feina feta. Crec que podem dir que ara la CAMFiC és el dibuix que volíem. A més, jo que vinc més de l’àmbit de la investigació i la recerca, recolliré idees de la trajectòria de la Dolors, que ve més de l’àmbit docent.

    A finals de maig us vau reunir amb el conseller de salut, Toni Comín, junt amb membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) per traslladar-li un seguit de propostes que busquen millorar l’atenció primària. La resposta del Departament de Salut va ser que aquestes ja es preveien dins l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). Aquesta Estratègia incorporaria 5.000 treballadors a l’atenció primària per exemple. Ha començat el desplegament de l’ENAPISC?

    Antoni:  No. A hores d’ara l’ENAPISC no ha començat a caminar. De fet, encara estem pendents que s’activin els grups de treball, ja que fins ara ni tan sols ens han convocat.

    Quines propostes veieu més urgents?

    Antoni: Els metges de família volem tenir un rol central dins el sistema. Volem recuperar la centralitat i això passa per treballar des de diverses categories. L’ENAPISC detalla mesures de governança, d’atenció domiciliària, de gestió… Cal revertir la situació de la medicina de família i comunitària amb certa urgència. Ara mateix hi ha un decrement accelerat del número dels metges de família al sistema perquè hi ha jubilacions que no es cobreixen i gent que marxa fora.

    Ens trobem amb 200 metges de família menys al sistema en un moment on tenim població cada cop més envellida, que requereix més visites a domicili i una atenció més complexa. Paral·lelament, tenim una bossa de metges d’entre 30 i 40 anys que viuen en precarietat laboral. No sabem si això l’ENAPISC ho arribarà a tractar però ara mateix veiem que cada cop hi ha menys places, no es convoquen oposicions públiques i no hi ha cap tipus de seguretat quan tenir seguretat a la feina és una necessitat que tothom busca.

    Dolors: Això s’ha de combinar amb el fet que és una especialitat on hi ha moltes dones que veuen que no poden conciliar la seva vida personal amb la professional. Arriben als 30, 40 anys i segueixen sent precàries després d’haver passat una carrera llarga, una residència també extensa…

    Antoni: Per la societat, ser metge està molt ben vist socialment però tot i així el retorn social que reben els joves metges de família no és el que s’esperaven en entrar a la carrera.

    Dolors: El reconeixement social es dóna més en altres especialitats… La premsa mateix va als hospitals a informar-se però, què ha de saber un metge que està tancat a un hospital si ha arribat o no la grip? Som nosaltres el primer contacte amb la societat.

    Dolors Forés, ex presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i Antoni Sisó, el nou president / JORDI ROVIRALTA

    La disminució dels metges de família també es pot explicar perquè els estudiants de medicina trien altres especialitats al realitzar l’examen del MIR (Metge Intern Resident)?

    Antoni: Des de l’any 96 s’estan oferint les mateixes places de medicina familiar. El sistema dels darrers 20 anys s’ha dedicat a crear especialistes de qualsevol cosa menys de família. Som el país amb la ràtio més baixa de metges de família respecte a altres especialitats.

    Dolors: La gent quan comença la carrera vol ser metge, pocs saben quina especialitat faran. És al llarg de la carrera quan comencen a fer una doble selecció dins de grans grups. Els professors haurien d’encaminar als alumnes cap a allò necessari i animar que la meitat d’ells anessin cap a la primària. Ara mateix el MIR es dedica a cobrir places i no estudia a mig-llarg termini quins metges necessitarà el sistema ni tan sols es planteja quines àrees són aquelles on es vol incidir més. Això el que acaba provocant és que els metges residents acaben una especialitat i com no tenen on treballar acaben fent una altra especialitat o marxant del país. És ridícul i costós pel sistema. Podem entendre que planificar sempre és difícil però s’haurien de preveure escenaris i deixar de convocar places en base a la necessitat del moment de cada hospital.

    Com es pot promocionar de nou l’especialitat entre els estudiants de medicina i entre aquells que ja han accedit a la residència perquè s’hi quedin?

    Antoni: La recerca pot ser una bona oportunitat pel metge de família. Catalunya sempre ha estat exportadora de talent i els metges de família podrien investigar en biosanitat i biomedicina. Ara bé, si no hi ha contraprestacions en forma de recursos, calen eines perquè els metges de família es desenvolupin com a investigadors. Aquestes no es creen per la fama que té el metge de família de ser un metge assistencial. Per això, no hem tingut mai el que se’n diu temps protegit, no hem tingut l’ambient que ens ho hagi permès. Cal que per discriminació positiva això es pugui promoure.

    El pressupost públic destinat a Atenció Primària ara està en un 14% però el percentatge ideal seria que es situés en un 25%. Poc pressupost, poc personal… Comptant que la població ha envellit més i per tant ha augmentat la feina de l’atenció primària.

    Antoni: Sempre tindrem feina i no només per l’envelliment de la població sinó perquè nosaltres no donem altes. Això és el fonament de la nostra atenció: conviure, acompanyar, compartir problemes psicològics, socials, familiars, laborals… Des de la CAMFiC parlem de deprescripció que vol dir bàsicament donar-li seguretat al pacient. Ens ve un pacient de 75 anys que pren sis fàrmacs diferents i de cada fàrmac s’han fet assaigs clínics per mirar la seva eficàcia i tolerància però qui li ha receptat un d’aquests no pot saber com li afecta la barreja. És per això que el metge de família ha de ser el metge més accessible de tots. Ens arriben a nosaltres els danys col·laterals, no al psiquiatre que li ha receptat la meitat dels fàrmacs.

    Dolors: Ni tan sols nosaltres podem saber els efectes, ja que aquests són exponencials. No tenim matèria per fer estudis però amb la deprescripció mirem de buscar el major benefici pel pacient.

  • Anar a un cafè-tertúlia, a ball o a caminar en grup: prescripcions socials front la medicació

    “Vaig venir a la consulta de la doctora per depressió, havia perdut la feina, tenia més de cinquanta anys, vaig passar d’estar tot el dia a fora de casa a no moure’m del sofà. Em sentia molt malament”, explica l’Ana María Martínez, veïna del barri de la Torreta del municipi de La Roca del Vallès.

    Aquesta situació li provocava a l’Ana María malestar, un fet que la va portar a visitar a la seva metgessa de capçalera. Allí, la seva doctora, la Maria Cruz Moreno, especialista en medicina familiar i comunitària, va arribar a la conclusió, després de fer-li preguntes i descartar qualsevol problema orgànic, que el que li passava a l’Ana Maria era un problema d’arrel social, que en cap cas es podia resoldre des de la consulta mèdica o a casa amb medicació.

    “La doctora em va proposar participar en un cafè tertúlia que feien al barri amb altres dones. Vaig anar-hi un dia i em vaig enganxar. Vaig començar a parlar amb la gent i a veure que no estava sola, que no era l’única que tenia aquell problema”, relata l’Ana María. El que havia fet la seva doctora era prescriure-li, en lloc de medicament pel seu estat depressiu, una activitat social. Aquesta prescripció social li va solucionar el malestar a aquesta pacient.

    El 80% dels factors que determinen la salut es troben fora del sistema sanitari, i per tant, millorar-los o solucionar-nos necessita també solucions socials fora d’aquest àmbit sanitari. Aquesta és la intenció que persegueix el projecte COMSalut, posat en marxa fa una mica més d’un any, i que té com a objectiu anar més enllà de les prescripcions mèdiques tradicionals i promoure hàbits saludables per prevenir malalties i millorar les condicions de vida de les persones, dotant-los de més control dels determinants de la seva pròpia salut.

    El projecte, que vol potenciar la prescripció d’activitats socials entre els metges i la implicació de tota la comunitat en la salut de les persones, es va aplicar de forma inicial en 16 àrees territorials, que d’alguna manera ja estaven treballant la salut comunitària des d’aquesta perspectiva. El que es pretén ara és estendre’l a tot el territori.

    La pacient i la metgessa al centre de La Roca del Vallès / SANDRA LÁZARO
    La pacient i la metgessa al centre de La Roca del Vallès / SANDRA LÁZARO

    És el cas de l’àrea bàsica de La Roca del Vallès, que depèn del Consorci Sanitari de Catalunya (CSC) i en concret del barri de la Torreta que té 2.700 pacients de referència, on des de fa 12 anys el seu CAP i juntament amb la comunitat, ja treballa l’atenció primària des d’aquesta perspectiva.

    “Fins ara ho hem fet de forma més ‘casolana’, a partir d’ara, amb el projecte COMSalut podrem fer-ho de forma més reglada i podrem enregistrar els resultats i avaluar-los”, comenta la doctora Cruz, una de les impulsores d’aquest tipus de medicina en aquest barri.

    Diagnosticar malestars d’arrel social

    “Des de la consulta vèiem que ens arribaven pacients amb problemes de malestar, cansament, o insomni, per exemple, i quan fèiem la història clínica ens adonàvem que no es podien solucionar amb una pastilla. A vegades són qüestions socials les que provoquen això. Problemes a la feina, una separació, problemes de conciliació familiar o avis sobrecarregats”, explica la doctora.

    Veient que el problema tenia una arrel social aquest equip va decidir impulsar una sèrie de recursos socials que els permetessin treballar aquestes qüestions des del barri. És així com, juntament amb entitats del barri, com l’AMPA, el casal dels avis i l’associació de veïns, i l’ajuntament van crear el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC).

    “El PDC és una associació entre sanitat, ajuntament, associacions, entitats, tot junt. I liderat, sobretot, pels veïns”, explica Verònica Ferrer, la directora de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de La Roca del Vallès. “Al començament vam fer un diagnòstic comunitari i van sortir uns ítem que s’havien de tractar i es van muntar una sèrie d’activitats”, afegeix. D’aquí va néixer el cafè tertúlia, on un cop a la setmana una persona (la metgessa del CAP, una sanitària, una de les participants o un tècnic social) fa una xerrada sobre un tema: millorar l’autoestima, converses sobre com cuidar les cuidadores o empoderament dels pacients. També el programa “Benvingut nadó”, la comissió d’infància, la d’adolescència, el programa “Temps de Dones” dirigit a dones joves, o d’altres com “Coneixement de l’entorn” destinat als infants per conèixer els casals de gent gran i les activitats que realitzen els avis. És així com van crear una xarxa comunitària per enfortir la salut dels seus ciutadans, amb l’objectiu d’abordar la salut des d’un punt de vista intergeneracional i de forma comunitària.

    L'Ana Maria a la consulta de la seva doctora la CAP de La Torreta / SANDRA LÁZARO
    L’Ana Maria a la consulta de la seva doctora la CAP de La Torreta / SANDRA LÁZARO

    L’Ana María va començar participant al cafè tertúlia, i ara, arran d’aquesta activitat, fa voluntariat, pintura un dia a la setmana i patchwork els divendres. “Fa més de 20 anys que sóc al barri i ara he conegut a molta gent amb qui no havia parlat abans. Treballava i anava cap a casa, ara en canvi he conegut moltes veïnes, m’ha anat molt bé”, assegura aquesta pacient.

    “Per qüestions de temps acabes medicalitzant malestars de vida, del dia a dia, situacions ciutadanes. Acabes receptant ansiolítics o antidepressius quan probablement el que necessiten els pacients són activitats com el cafè tertúlia. Un espai on tractem malestars del dia a dia”, apunta Cruz.

    Estan actiu socialment i fent coses pots treballar l’autoestima, la motivació, aprens a relativitzar, i a afrontar el què et passa, diu la doctora. “La història de tot això és empoderar al pacient perquè valori el que té i que cregui que fer això és el que funciona”, explica Cruz. Qui a més afegeix que no només es prescriuen activitats d’oci als qui pateixen problemes d’arrel social, sinó també  a pacients diabètics o hipertensos, pacients crònics que necessiten exercici. “És complicat dir-li a un pacient ves i camina, perquè fer-ho sol costa, però si tens una activitat per caminar amb grup és diferent”, assegura la doctora.

    Canvi de paradigma en la medicina familiar

    Aquesta manera d’entendre la medicina, implica, com explica Verònica Ferrer, directora de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Roca, empatia i molta escolta. “Fa temps una dona va venir a la meva consulta dient que s’havia engreixat i es preguntava si tenia un problema de salut, al final parlant amb ella una estona em vaig assabentar que s’havia quedat sense feina, que no tenia diners per menjar, que estava tot el dia a casa. Al final el motiu de la consulta és el menys important dels motius, perquè quan rasques el que et surt és un: “et fa mal l’ànima”,  i cal anar a veure com abordar això”, relata Ferrer.

    Això com explica aquesta experta implica un canvi de 360 graus en la forma d’entendre la medicina, un canvi dràstic. Implica, segons explica, deixar de fer el que sempre s’ha fet per fer-ho millor.

    “Buscar una solució ràpida amb una pastilla és molt fàcil, però no és la solució” assegura per la seva banda la doctora Cruz, que explica que s’intenta solucionar la depressió amb antidepressius però no s’ataca l’arrel del problema, que pot ser estar a casa sense feina.

    Per acabar Ferrer apunta que: “Una persona sola a casa emmalalteix. Surts, et relaciones, comparteixes problemes, fas xarxa. I qui té una xarxa està d’alguna manera protegit”.

  • L’atenció primària, clau per una millor salut

    El 75% dels ciutadans que tenen un Centre d’Atenció Primària (CAP) assignat han estat atesos almenys un cop pel seu metge de família. En el cas dels majors de 75 anys, més d’un 96% d’ells s’han visitat a l’atenció primària durant el 2014 i pel que fa els menors, un 96,2% també va fer-ho, segons l’informe de resultats de l’Atenció (AP) primària de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Tot i la incidència d’aquest sector, els professionals segueixen reivindicant la falta de reconeixement d’aquesta especialitat el Dia Mundial de l’Atenció Primària que se celebra aquest dimarts.

    “L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, reivindica Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en declaracions a El Diari de la Sanitat. “Necessitem reconeixement social, acadèmic i professional”, afegeix aquesta professional.  A banda,  reivindica la necessitat de parlar dels professionals de l’atenció primària com a especialistes en salut familiar i comunitària.

    Totes les persones necessitaran algun cop al llarg de la seva vida visitar-se a l’atenció primària. Aquest sector no només destaca per fer front a una sèrie de malalties, als processos de vacunació o al seguiment de malalties cròniques, sinó que a més té una gran importància per la prevenció. “Hi ha una sèrie de factors de risc que controlem en l’atenció primària i que permet que no es converteixin en malalties”, confirma Forés.

    Malgrat tot aquest ha estat un dels sectors més afectats per les retallades. El Govern català ha reduït un 20% el pressupost de l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. En total, segons l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han perdut al voltant de 2.500 treballadors. Per això, mentre el nombre de visites es mantenien, el nombre de professionals disminuïa i per tant, els metges cada cop es veien obligats a atendre més pacients. “Els professionals cada vegada pateixen més precarietat laboral, sobretot els nous treballadors, que són més joves i dones”, explica Forés.

    Aquesta precarietat fruit de la davallada de pressupost es tradueix, explica la presidenta de la CAMFiC en una exportació de metges. “Exportem metges d’atenció primària a altres especialitats, perquè creuen que allí tenen millor sortida, i també els exportem a altres països”, assegura.

    Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el 2014 el Govern  va preveure gastar 185 euros per persona en la seva atenció primària, mentre que tenia previst gastar-ne 698 en hospitalària o 125 en farmàcia. El 2013, un dels pitjors anys, el pressupost públic total destinat a la primària va suposar poc més del 16% del pressupost total.

    Evitar la saturació dels serveis d’urgències

    “Si l’atenció primària és de qualitat i d’accés universal la taxa de supervivència i de salut en la població és major”, emfatitza  aquesta experta.

    De fet, una prova més de què hi ha altres tipus d’atenció que passen per sobre de la primària s’evidencia amb la saturació de les urgències.  El 2014 es van fer 428 visites a urgències per cada 1.000 persones, una xifra superior a la de 2013, que va ser de 414. En aquesta xifra s’inclouen les urgències tant de centres hospitalaris com de Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), sense distinció.  “Crida l’atenció que gairebé la meitat de la població acudeixi en el període d’un any a un servei d’urgències”, alerta el FoCAP en una anàlisi feta sobre els resultats de l’AQuAS.

    Segons aquest fòrum el 67,1% d’aquestes urgències són de nivell 4 i 5, és a dir no urgents o de menor urgència. “Amb la creació de la CUAP es va observar una disminució de les visites a serveis d’urgències hospitalaris, i en canvi no s’ha aprofundit en aquest model”, alerten. Potenciar les visites al centre d’Atenció Primària o a les urgències del CAP pot ser útil per descongestionar les urgències dels hospitals que en els darrers anys estan altament saturades. Molts d’aquests centres han de col·locar els pacients als passadissos i doblar la capacitat dels boxs.

    “Per les urgències lleus, remetre als CUAPs o als CAP els pacients que arribin per iniciativa pròpia seria una bona mesura per a descongestionar les urgències hospitalàries. Tot això requereix, però, lideratge i valentia política i dels professionals, educació de la població i dotació de recursos (personal, material, circuits funcionals…) a l’atenció primària”, recorden des d’aquesta entitat.

    Potenciar l’Atenció Primària dins dels estudis

    La medicina familiar i comunitària ofereix aproximadament un 40% de les places del MIR, en canvi no sempre és la prioritat dels estudiants. “Hi ha molt desconeixement de què fem i de què és”, justifica Jordi Mestres, metges de família i un dels impulsors de la campanya “Elige MFyC” amb la qual volen atraure més estudiants cap aquesta especialitat.

    Mestres creu que a vegades molts estudiants es decanten per altres especialitats perquè sembla que “tinguin més sortida professional, quan no és així, o perquè sembla que atorguin un estatus diferent”.

    A la vegada Mestres creu que el fet que la majoria de facultats no tinguin un departament de medicina familiar i estiguin més centrades en la medicina especialitzada també provoca aquesta falta d’interès. “Fins fa poc les facultats de medicina en parlaven molt poc, ara sí que s’ha potenciat una mica més”, assegura.

    “Durant la carrera, per la falta de departament dins de les facultats i de models, s’orienta als estudiants cap a una especialitat i no es potencia la medicina familiar”, assegura per la seva banda Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC. “Hem d’explicar a la població el tipus de metges que necessita i planificar l’oferta segons això”, emfatitza.