Just Deploy It!

Etiqueta: menjar

  • Descomplicar la dieta

    Menjar és molt més que nodrir-se o alimentar-se. És un acte biològic, però alhora genuïnament social i cultural, determinat per la tradició i modelatge des de la infància. No és exagerat afirmar que és més fàcil canviar de religió que d’hàbits alimentaris, com deia l’expert en nutrició Francisco Grande Covián. Però dit això, és fàcil constatar com als països occidentals aquests hàbits s’han anat distanciant de la tradició per bé i per a mal. L’augment de l’oferta alimentària, sobretot de productes processats, i l’encara major inflació de missatges sobre com alimentar-se han convertit el senzill acte de menjar en un galimaties de calories i nutrients, de ciència i pseudociència, en el qual la sensatesa i la credibilitat no estan necessàriament alineades.

    Menjar bé s’ha convertit en un tràmit molt complicat per l’abundància d’instruccions i informació tècnica, un tràmit més difícil d’entendre que la declaració de la renda o altres fosques diligències administratives. Menjar de forma saludable és un mantra implícit en moltes recomanacions, però per més que es repeteixi no acaba de tenir un significat clar i pràctic per a molta gent. Les xifres creixents d’obesitat i sobrepès mostren de forma eloqüent la deterioració de la dieta i el desconcert informatiu. El problema no és solament la falta d’acord sobre quin missatge difondre per combatre l’obesitat i menjar bé, sinó com aconseguir que s’obri pas entre la quantitat d’informació contradictòria i, sobretot, que es posi en pràctica.

    L’exemple del tabaquisme il·lustra com de complicada és aquesta empresa. Els riscos de fumar porten difonent-se més de 60 anys als EUA, però en aquest temps la població fumadora s’ha reduït amb prou feines del 40% al 20%. El problema sanitari de menjar malament és comparable al del tabaquisme, ja que s’estima que el 8 de casa 10 malalties cròniques estan relacionades amb la mala alimentació. Però sintetitzar en un missatge clar i pràctic com menjar de forma sana és molt més complicat, entre altres coses perquè no hi ha una única dieta saludable. Són tantes les possibles combinacions d’aliments i tants els missatges dietètics que les possibilitats d’equivocar-se són molt majors que en un altre temps.

    Un dels què s’ha atrevit a resumir tota la saviesa dietètica en un sol missatge ha estat el periodista i expert en nutrició Michael Pollan, que ho ha fet en només set paraules: «Menja menjar. Amb moderació. Sobretot vegetals». Les tres parts del missatge estan carregades de raó i recolzades per proves científiques. Certament és més saludable menjar aliments de debò, que productes processats amb una llarga llista d’ingredients; la moderació en el menjar és un antic consell al qual no li falten proves científiques, el mateix que a la noció que, sense ser necessàriament vegetarians, les fruites i verdures han de ser un component principal de la dieta. En el seu llibre Saber menjar desglossa en 64 regles bàsiques l’abast d’aquest missatge, però aquí ja trobem algunes recomanacions que xoquen amb les proves científiques, com «pren una copa de vi amb el sopar» (regla 43) o són alienes a la ciència, com «no esmorzis cereals que canviïn el color de la llet» (regla 36). Unes altres fan pensar, com «compra els aperitius al mercat» o «evita aliments que vegis anunciats a televisió». Les regles de Pollan ressalten el valor de la tradició i en general són assenyades, però també il·lustren la precarietat de la ciència de la nutrició, el fàcil que és equivocar-se i, sobretot, la urgent necessitat de descomplicar un acte tan natural com és menjar.

  • El conte de la súper xocolata

    La proliferació d’investigacions sobre els efectes beneficiosos de la xocolata per a la salut no és gens sorprenent, i encara ho és menys que els seus resultats es difonguin immediatament. La xocolata és un aliment molt apreciat i plaent, que té una història fantàstica i representa un negoci de 45.000 milions d’euros anuals per a la indústria alimentària, encapçalada per la Big Chocolate. Per tot això, és també un destacat objecte d’estudi nutricional i d’interès popular. Als consumidors i productors els encanta llegir que la ciència ha descobert que redueix la hipertensió arterial, prevé el càncer, deté l’estrès i ens fa més intel·ligents. Sí, tot això i molt més s’ha dit d’aquest «aliment dels déus», com el va anomenar Linneo. Però hi ha alguna cosa estranya, equivocada i pertorbadora en el fet de posar el focus d’estudi en un aliment aïllat i en realitzar més i més investigacions que, per les seves limitacions metodològiques, permeten oferir titulars simplistes però aporten conclusions molt poc sòlides.

    Un últim estudi, publicat el 23 de maig a la revista Heart, ve a concloure que la ingesta habitual de xocolata prevé la fibril·lació auricular. Aquesta arítmia cardíaca afecta una de cada quatre persones abans dels 80 anys i és una causa rellevant d’ictus, per la qual cosa sempre és benvinguda qualsevol possibilitat de prevenir-la. No obstant això, la confiança que mereixen les conclusions de l’estudi és més aviat baixa. Els resultats indiquen que la ingesta moderada de xocolata (entre dues i sis vegades per setmana) redueix l’11-20% el risc de fibril·lació auricular respecte al consum ocasional (menys d’un cop al mes). Però, com han assenyalat alguns experts, el grup de persones que amb prou feines prenen xocolata és una mica estrany. Aquestes persones tenen més hipertensió arterial, xifres de colesterol més altes, més sobrepès i, el més revelador, una prevalença de diabetis molt superior. Probablement, no prenen xocolata perquè pateixen diabetis i han de seguir una dieta especial. Una interpretació més plausible és que no sigui la xocolata el que preveu la fibril·lació auricular, sinó que és aquesta arítmia -o altres factors de risc associats- el que «preveu» la ingesta de xocolata. En qualsevol cas, un estudi observacional com aquest no permet clarificar.

    La majoria de les investigacions que pretenen mostrar altres suposades bondats de la xocolata tenen també importants limitacions, segons una revisió crítica feta pel National Health Service britànic. Així, molts dels estudis que suggereixen que el consum de xocolata redueix lleugerament la hipertensió arterial, són de curta durada (entre dues i vuit setmanes) i presenten altres debilitats. La investigació sobre la capacitat de reduir l’estrès es basa en una mostra petita i és de molt curta durada, a més de ser finançada per la indústria xocolatera. La que suggereix que prevé els ictus tampoc pot establir una relació causa-efecte i deixa oberta la possibilitat que poden ser molts els factors implicats. I, pel que fa als estudis sobre la xocolata i el càncer, només cal dir que s’han realitzat amb animals i que la seva extrapolació a humans és d’allò més incerta.

    Amb tot, el més pertorbador és la insistència a suggerir que un sol aliment atresora per sí mateix tot un cúmul de propietats per prevenir malalties i promocionar la salut. Això és tan absurd com pretendre convertir-lo en una mena de superheroi de la nutrició, quan és més que sabut, encara que mai suficientment proclamat, que els aliments han de considerar-se sempre en el context de la dieta i de l’estat de salut de cada persona. En aquest sentit, no hi ha aliments bons i dolents en termes absoluts, sinó dietes millors i pitjors. I, per descomptat, el que no hi ha és superherois ni súper aliments.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • Agricultura i alimentació al servei de la salut

    Avui sabem que l’anomenada revolució verda del segle XX (en realitat revolució industrial de la producció, amb pesticides, herbicides, adobs químics, transgènics i explotació intensiva de la terra) que havia de produir prou aliments per acabar amb la fam en el món, no ha estat així. S’han perdut milers de llocs de treball al camp, s’està concentrant la propietat de la terra en cada vegada menys empreses de capital risc, es produeixen més aliments amb més contaminació química i del medi, cada cop també amb menys sostenibilitat per la seva producció lluny dels seus consumidors (amb grans costos d’intermediaris, transport, contaminació ambiental i degradació del sol). I la fam en el món (i a molta gent de casa nostra també) continua creixent, perquè no és un problema de producció (fins i tot es llencen aliments per mantenir preus de la sobreproducció), sinó d’interessos de capital, monopolis i fixació de preus al servei d’aquests interessos poderosos.

    Per altra banda, som conscients que per tenir una bona salut cal una alimentació suficient, variada, de temporada, equilibrada, mediterrània, amb major proporció de fruites i verdures i menor en greixos, sucres refinats i carns vermelles. Aquests hàbits alimentaris s’han d’adquirir ja en la infantesa, a casa i a les escoles, i per això cal lluitar contra els missatges i interessos de la cultura del consum industrial de calories. Som el que mengem i per tant som el que sembrem. 

    Però aquí a Catalunya, almenys, i més concretament a Barcelona, tenim una gran sort i unes condicions que ens fan més a prop de poder revertir aquesta situació fent polítiques actives. Una producció agrícola ecològica (sense substàncies químiques), sostenible, equilibrada, de temporada i de proximitat és possible. A Barcelona i la seva àrea metropolitana tenim una primera corona de producció d’aliments agrícoles de qualitat important en un radi d’uns 30 km, que la fa extraordinàriament valuosa per la seva proximitat a les àrees urbanes, amb possibilitats de ser aprofitades també per educació ambiental, oci, passeig i llocs de treball. Es tracta de tota la zona baixa del Baix Llobregat, el Maresme agrícola i el Vallès Oriental. Si amb aquestes zones no en tenim prou, encara hi ha a Catalunya. A uns 150 km de la capital trobem les àmplies zones agrícoles (d’hortalisses – fruiters i ramaderes) de les terres de l’Ebre, Lleida i Girona, que també podem considerar-les de proximitat.

    Les zones més properes a la capital estan des de ja fa anys protegides i organitzades per la seva producció i comercialització. Caldrà seguir millorant i protegint de la pressió de la urbanització especulativa, com un patrimoni cultural, ambiental i econòmic de primera línia. El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat creat el 1998 (Diputació, Consell Comarcal, Generalitat i 14 ajuntaments amb un total de 730.000 habitants) té 3.348 hectàrees de producció agrícola. El Maresme, tot i haver perdut en els darrers 30 anys un 50% de terres agrícoles (amb 75 explotacions perdudes) té encara unes 5.500 hectàrees de regadiu de producció de qualitat. Recentment s‘ha constituït una Xarxa de productes de la terra del Maresme, amb seu a Mataró amb 15 productors ecològics i de proximitat que subministren a menjadors escolars d’11 centres educatius. El Consell Comarcal del Maresme, a més, ha creat una Central de Compres de productes agraris de proximitat. Al Vallès trobem l’experiència del Consorci Agrari de Gallecs (Generalitat i ajuntaments de Mollet i Parets), salvat de la urbanització gràcies a les lluites veïnals i ecologistes dels anys 80. És una terra d’unes 733 hectàrees de les quals 535 són agrícoles. Tots aquests són uns bons exemples a seguir i estendre, delimitant molt bé els límits urbanitzables de les actuals ciutats, considerant els terrenys agrícoles (per petits que siguin) com un patrimoni tan important com els edificis històrics i fins i tot revertint si calen espais urbanitzables en reserves de sol agrícola de proximitat.

    Caldrà fer front, a més, a la millora de l’alimentació de les persones, en quantitat, diversitat i qualitat. Aquí tenim molts instruments que caldrà aprofitar. Barcelona té 39 mercats municipals d’alimentació que són de l’Ajuntament (Institut Municipal de Mercats). A més, l’Ajuntament té també més del 50% de les accions de l’empresa Mercabarna (Mercat Central de fruites i hortalisses, mercat central del peix, càrnic – escorxador i mercat de la flor, a més de la zona d’activitats complementàries amb 400 empreses) les altres institucions de Mercabarna són: empresa estatal Mercasa (36,79%) i Consell Comarcal Barcelonès (12,16%).

    Aquests dos instruments: Mercats municipals (i no només els de la capital) i els mercats centrals de compra, elaboració i distribució d’aquests aliments, donen una capacitat de governança i gestió del tema agricultura i alimentació al servei de la salut extraordinària. S’han de potenciar polítiques actives en la millora de la producció ecològica i de proximitat, respectuoses amb el medi, així com la sostenibilitat, augmentar i millorar les condicions dels llocs de treball, fomentar l’economia social i solidària, millorar l’alimentació de les persones (suficient i de qualitat), l’educació ciutadana en aquests valors, els espais de lleure, les ciutats més integrades amb l’agricultura, i la salut i benestar de la ciutadania. Hauríem d’aconseguir almenys poder comprar i educar en una bona alimentació i uns productes sans, fomentar la distribució d’aliments per tots els menjadors escolars de totes les llars d’infant, escoles i centres sanitaris i socials amb internament dels nostres municipis. I estendre aquest tipus de producció per tot Catalunya.

  • Planificar els àpats per guanyar temps i salut

    Amb l’arribada de la primavera els dies s’allarguen. Això convida a no tancar-se a casa quan els nens surten de l’escola i a gaudir d’un major temps de lleure a l’aire lliure. Aquests hàbits tenen una clara repercussió en l’organització domèstica, ja que en moltes ocasions, sense adonar-nos-en, passen les hores i quan falta poc per sopar recordem que hem de passar pel supermercat a comprar alguna cosa de menjar. Amb els fills amb molta gana després d’un dia intens, el més habitual és anar al supermercat amb presses. Volíem comprar alguna cosa, però acabem comprant qualsevol cosa. I al final, sopem algun plat processat o precuinat que poc tindrà a veure amb el plat equilibrat del qual sempre ens parlen els experts.

    Aquesta situació es dóna sovint en moltes llars, ja sigui perquè els nens s’han quedat jugant al parc, perquè surten tard de les extraescolars o a causa de la feina dels pares. Amb les presses i el cansament, és molt habitual que els sopars acabin essent un pesat tràmit a moltes cases, i no l’acte plaent i de retrobament familiar que hauria de ser. I això té múltiples conseqüències:

    La primera és en l’àmbit nutricional: el menjar processat o precuinat conté un excés de sal, sucre i greixos saturats alarmant, que provoquen una creixent taxa d’obesitat infantil i l’aparició de malalties típiques de l’edat adulta en nens cada vegada més joves. L’altra conseqüència és en l’àmbit afectiu. El sopar és, en la majoria de casos, l’únic àpat que les famílies podem fer juntes entre setmana. Després d’haver estat tot el dia separats, és en realitat l’única estona que tenim per parlar, saber com ha anat el dia dels fills i que ells coneguin el nostre. A més, diversos estudis demostren la importància de menjar en família per a l’adquisició de bons hàbits alimentaris, per reduir el risc de patir trastorns de conducta alimentària (com l’anorèxia i la bulímia nervioses, o el sobrepès i l’obesitat) i també per al desenvolupament afectiu, la transmissió de valors i la socialització dels nens.

    Així doncs, què podem fer els pares? PLANIFICAR. A no ser que siguem uns cracks de la improvisació a la cuina, la planificació és l’única forma d’assegurar que seguirem una dieta equilibrada durant tota la setmana (o si més no, en la majoria de dies).

    Planificar té l’avantatge que es pren la decisió de què menjarem molt abans que la gana o les presses arribin. Per tant, és una decisió raonada i pensada, segons el que els nens mengen a l’escola i seguint unes pautes equilibrades. L’altre avantatge és que permet planificar la compra amb antelació. Al cap i a la fi, el que ens causa maldecaps no és l’acte de fer el sopar, sinó el fet de decidir l’àpat a cuinar en funció del que tenim a la nevera. Si ja ho tenim previst, fer el sopar no acostuma a prendre més de 15/20 minuts.

    PLANIFICAR té també un avantatge del qual no som conscients en el nostre dia a dia: els nens aprenen a menjar bé. Si transmetem als fills que preparar el sopar és una activitat estressant, també ho serà per a ells, ara i quan siguin grans. Si al contrari, els fem partícips de tot el procés d’alimentar-se, els portem al mercat, els deixem experimentar a la cuina i els expliquem per què és important menjar de tot, és més probable que continuïn amb aquests hàbits un cop siguin adults.

    Els hàbits per seguir una dieta equilibrada no es poden aprendre d’un dia per l’altre. És només amb paciència, molta paciència, i l’exemple dels pares, que els nens aprenen què és el que s’ha de menjar i el perquè. Cal ensenyar-los que és important menjar de tots els grups d’aliments: els hidrats (com la pasta, l’arròs, les patates, la quinoa, el mill, el pa…) que els aportaran energia per poder jugar, fer esport i estudiar; les fruites i les verdures, que els proporcionen aigua, fibra i vitamines perquè el cos funcioni correctament, i les proteïnes, ja siguin d’origen animal (com la llet, la carn, el peix o els ous) o d’origen vegetal (com els llegums), que formen part de les estructures del seu cos i reparen els teixits.

    Vivim en un entorn molt influenciat per la publicitat d’aliments que són molt atractius per als nens, però no els aporten cap tipus de benefici nutricional. Al contrari! Ensenyar-los a ser crítics, a saber gestionar la freqüència en la qual han de consumir cada tipus d’aliment i a adquirir uns bons hàbits de salut, és el millor aprenentatge que com a pares els podem transmetre.

  • Consumir més fruites i verdures pot prevenir milions de morts prematures

    Un gegantí meta-anàlisi i revisió sistemàtica, liderat per l’Imperial College de Londres, que es publica a l‘International Journal of Epidemiology, confirma i quantifica l’efecte d’incrementar el consum de fruites i verdures en la prevenció del risc de malalties cròniques comuns.

    No és una troballa nova i original. Fa anys que se sap l’efecte beneficiós del consum de fruites i verdures. Però l’anàlisi, basat en 95 estudis de cohort o prospectius, que comprenen en conjunt uns 2 milions de participants de diversos països del món, és el més gran que s’ha realitzat fins a la data. Es va analitzar l’efecte del consum de fruites i verdures en relació a 43.000 casos de malaltia coronària, 47.000 casos d’ictus, 81.000 casos de malaltia cardiovascular, 112.000 casos de càncer i 94.000 defuncions.

    Els resultats són impressionants. Quan es compara el fet de consumir uns 800 grams de fruites i verdures al dia (10 porcions d’uns 80 grams) respecte al no consum, s’observa una reducció del 24% del risc de malaltia coronària, el 33% en el risc d’ictus, del 28% en el risc de malaltia cardiovascular, del 13% en el risc de càncer i el 31% en el risc de mortalitat prematura. L’equip investigador estima que 7,8 milions de morts prematures podrien ser evitats en el món si la població consumís uns 800 grams de fruites i verdures cada dia.

    L’efecte és menor, però encara és evident, fins i tot amb consums de 200 g diaris de fruites i verdures. Les guies alimentàries han recomanat fins ara consumir 5 porcions al dia (uns 400 g). Però aquest estudi demostra que com més es consumeix, més gran és l’efecte beneficiós.

    Un aspecte important i nou és que l’estudi ha mostrat resultats sobre els diferents tipus de verdures i fruites en relació a les malalties cròniques analitzades. Van trobar que el consum de pomes, peres, fruits cítrics, vegetals i amanides de fulla verda, com l’espinac, l’enciam i la xicoira, i vegetals crucífers com el bròquil, col i coliflor es van associar a un menor risc de malaltia coronària, ictus, malaltia cardiovascular i mortalitat prematura. Troben així mateix que les verdures verdes com els espinacs, i pèsols, grocs com el pebrot i les pastanagues i els vegetals crucífers estan més associats a la reducció del risc de càncer. Es van observar efectes similars en relació a les verdures crues i cuites. Tot això indica que és recomanable consumir una àmplia varietat de fruites i verdures per tal de reduir el risc d’aquestes malalties cròniques.

    Hi ha diversos mecanismes que expliquen aquest potencial efecte beneficiós de les fruites i verdures. En relació a les malalties cardiovasculars poden disminuir els nivells de colesterol, reduir la pressió arterial, millorar les parets de l’arbre arterial, i el sistema immune. En relació al càncer, contenen múltiples antioxidants que poden reduir el dany sobre l’ADN. Els vegetals crucífers poden actuar a través d’uns enzims (glucocinalats) que intervenen en la metabolització de compostos químics.

    L’Enquesta de Salut de Catalunya ens mostra que el 90,1% de la població consumeix menys de 5 racions diàries de fruites i/o verdures. A la classe social alta, els que consumeixen més de 5 racions al dia són el 13,2% i a la baixa és 9,8%. És a dir, estem molt lluny de complir mínimament amb el consum recomanat i amb el que indiquen aquestes evidències científiques. Paral·lelament assistim amb estupor a l’increment dels preus de les fruites i verdures, algunes de les quals s’han convertit en un article de luxe, i que la fan prohibitiva per a la majoria de la població, en què creix la precarietat, la pobresa, la mala alimentació i l’obesitat.

    Cal interrogar-se què fan les autoritats per modificar aquesta situació. I sorgeix una pregunta clau relacionada amb l’etern dilema de si és millor prevenir o curar. És més rendible, socialment i sanitàriament, incrementar les inversions en grans hospitals i unitats de diagnòstic i tractament de malalties cròniques –com l’infart de miocardi, l’ictus i el càncer– o, en canvi, és més rendible proporcionar fruites i verdures a preus subvencionats per incrementar el seu consum i prevenir majorment la incidència d’aquestes malalties en la població? La societat civil, les societats científiques, les autoritats de salut pública i les forces polítiques han de donar una resposta i definir que és més prioritari.

  • Aliments d’origen animal, salut i impacte ambiental

    La dieta interessa cada vegada més a la nostra societat. Les dietes vegetarianes i veganes estan de moda entre els joves. Sorgeixen paral·lelament altres dietes presumptament miraculoses com l’»alcalina», que són un frau i no es basen en evidències científiques, sinó en creences, que representen en part les noves religions entre els ateus. La gent tria una dieta pels seus presumptes efectes sobre la salut, perquè creu que li pot servir per perdre pes, s’inclina per no menjar carn perquè li fa llàstima que se sacrifiquin animals, o perquè dubta de la forma en què aquests són alimentats, o per altres raons que no sempre representen una decisió basada en les evidències científiques disponibles.

    En avaluar un patró de dieta cal tenir en compte els seus efectes sobre la salut i a més l’impacte mitjà ambiental, generat per la producció d’aliments i el transport. La dieta de «tipus occidental» es caracteritza pel predomini d’aliments (proteïnes i grasses) d’origen animal (carn i làctics), de sucre refinat, amb un relativament alt contingut calòric. Davant d’aquesta es contraposen tres patrons de dieta basats principalment en aliments d’origen vegetal: la dieta mediterrània, la vegetariana i la vegana. El patró de la dieta mediterrània inclou un alt consum de fruites, vegetals, cereals sencers, llegums, oli d’oliva i habitualment pescat, moderada ingesta de productes làctics (particularment baix en greixos), moderat consum d’alcohol (preferentment vi negre), i baix consum de carn vermella, carn processada i aliments ensucrats.

    Una dieta vegetariana no inclou carns vermelles, pollastre o peix, però inclou productes làctics i ous. Inclou similar quantitat de cereals sencers, fruites i vegetals que el patró de dieta mediterrània, més de llegums i fruita seca, una mica més de productes làctics i fibres i menor quantitat de proteïnes. Inclou menys calories provinents de les proteïnes, similars calories provinents dels lípids i greixos saturats, i una mica més de calories provinents dels carbohidrats. Inclou menor aportació de vitamina D, però similar en ferro. La dieta vegana és similar a la vegetariana, però no inclou cap aliment d’origen animal, com els làctics i ous.

    Hi ha una abundant evidència científica mostrant que, comparat a una dieta occidental, seguir un patró de tipus de la dieta mediterrània o una dieta vegetariana, comporta un menor risc d’obesitat, de diabetis tipus II, de malalties cardiovasculars i un menor risc d’alguns tipus de càncer (especialment de còlon i recte, probablement de mama en dones postmenopàusiques i estómac). Els seus avantatges sobre la salut són concloents. En relació a la dieta vegana, l’evidència mostra que l’exclusió de qualsevol font de proteïna animal de la dieta, no representa un benefici addicional sobre la prevenció de càncer i, comparada amb la vegetariana, semblés que aquesta última tindria un major efecte saludable, atès que els productes làctics aporten naturalment calci, potassi, magnesi i vitamina D, que podrien tenir major benefici en relació a l’osteoporosi, l’accident cerebrovascular, la síndrome metabòlica i alguns càncers.

    Una dieta basada principalment en aliments d’origen vegetal i baix consum d’aliments d’origen animal no és solament millor per a la salut, sinó també per a la sostenibilitat del medi ambient, atès que té un menor impacte en emissions contaminants, consum d’energia, contaminació del sòl i ús de l’aigua. La dieta de tipus occidental, amb un gran consum de productes d’origen animal, provinents de granges i agricultura convencional, amb elevat ús de productes químics, herbicides i pesticides, té un impacte ambiental molt més negatiu que una dieta basada en productes d’origen vegetal i menor àdhuc si són productes orgànics. La cria d’animals i la producció de carn, ocupen aproximadament el 75% de les terres dedicades a l’agricultura, consumeix un 35% de la producció mundial de grans i produeix un 14,5% de l’emissió de gasos (CO2) d’efecte hivernacle. L’emissió de metà per la normal fermentació de la femta dels animals, és un dels majors productors de CO2 en l’agricultura, emissions que com sabem, són en part responsables del canvi climàtic.

    Un altre dels majors impactes ambientals és el del consum d’aigua potable. La cria d’animals i l’agricultura són responsables del 70 % del consum d’aigua potable del planeta. Però com hem vist, una gran part de la producció de grans dels països en desenvolupament és destinada a la producció de carn als països desenvolupats (solament el 20 % dels aliments per a la cria d’animals a Europa s’origina a Europa). Reduir la cria d’animals alliberaria grans i cereals per reduir el gana al món i reduiria considerablement el consum d’aigua potable.

    S’ha estimat que canviar els patrons d’una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals, podria representar reduir entre un 20 al 30 % la producció de gasos d’efecte hivernacle, l’ús d’aigua i l’ús intensiu de la terra cultivable.

    Hi ha a més un altre aspecte important a considerar: el consum d’aliments vegetals, serà més sostenible si es recolza en una agricultura biològica i de producció local. Permet no solament consumir aliments més frescos i de millor sabor, sinó a més reduir l’ús d’herbicides i evitar el transport. Les llargues distàncies recorregudes per immenses flotes de camions en les autopistes d’Europa, estan contribuint indubtablement a la contaminació ambiental i fer menys sostenible el planeta.

    Quan se seleccionen els aliments de la nostra vida quotidiana, cal fer-ho intentant mantenir una dieta saludable, amb una varietat de combinació d’aliments, d’acord a les preferències personals i culturals, tenint en compte que amb les nostres decisions individuals hem de contribuir a un desenvolupament sostenible del planeta, valorant les conseqüències mediambientals que genera la producció i transport d’aliments. Cuidar i protegir el medi ambient és una obligació de tots.

  • Gluten, lactosa i veganisme: un informe trenca falsos mites al voltant de l’alimentació infantil

    Els infants han de prendre llet? I gluten? Què passa en eliminar la carn de l’alimentació dels infants? Els productes ecològics són saludables? L’Hospital Sant Joan de Déu ha presentat l’informe FAROS per respondre preguntes com aquestes. Els experts avisen que algunes dietes alimentàries restrictives poden presentar dèficits nutricionals i que cada vegada hi ha més famílies que opten per aquests tipus de dietes on s’elimina un o diversos aliments sense necessitat mèdica ni fonament científic. Davant d’això, proposen pautes per alimentar els infants correctament i assegurar que no hi ha carències nutricionals.

    L’informe vol trencar amb falsos mites sobre determinats aliments, com ara que el consum de llet de vaca és perjudicial i augmenta la mucositat o l’asma, o que cal eliminar el gluten davant de problemes amb el sistema digestiu. Reduir o eliminar el consum de llet pot fer perdre una de les principals fonts de calci i que, difícilment, pot ser compensada per altres aliments. En el cas del gluten – una proteïna que es troba en el blat, la civada, el sègol i l’ordi- es desaconsella retirar-lo sense recomanació mèdica, perquè pot dificultar o fins i tot impossibilitar un diagnòstic correcte de celiaquia.

    “Hem vist famílies veganes amb nens amb dèficit de vitamines amb repercussió neurològica important. Les opcions són moltes i la llibertat també, però sempre que es deixi aconsellar per professionals» ha assegurat el cap del servei de gastroenterologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Javier Martín.

    Segons una enquesta feta a 3.000 persones, molts pares i mares tenen dubtes sobre si estan donant una alimentació correcta als seus fills. De l’enquesta també es desprèn que el 80% dels infants no mengen la quantitat de fruita necessària i el 90% no menja peix cada setmana. Els especialistes també avisen que, sempre que es faci un canvi en l’alimentació bàsica cal consultar amb un metge per valorar si cal donar un suplement alimentari i en quina mesura.

    L’Hospital també ha elaborat la ‘Guia per una alimentació infantil saludable’, on es recullen les pautes principals que cal seguir per assegurar una dieta sana i equilibrada pels infants.