Cada persona menstruant podrà recollir a la farmàcia, a partir d’avui i gratuïtament, el producte que prefereixi ensenyant el codi QR , individual i intransferible, que obtindrà a l’apartat de Novetats: La meva regla, les meves regles de l’espai de salut digital La Meva Salut (tant per a telèfons mòbils com per web). Aquest codi QR estarà actiu fins que es demani el producte a la farmàcia i, un cop lliurat el producte, es desactivarà. En principi, no caduca i estarà disponible fins al 2025. Cal tenir en compte que en el cas d’utilitzar l’aplicació per a telèfon mòbil cal que aquesta estigui actualitzada. En el cas que tot i així, no aparegui el codi QR, s’ha habilitat un formulari a la mateixa aplicació per sol·licitar-lo.
Es calcula que a Catalunya 2,5 milions de persones entre 10 i 60 anys es podran acollir a aquesta mesura, que també va adreçada a persones no binàries i homes trans que menstruïn. Si hi ha alguna persona amb la menstruació que no estigui en aquesta franja d’edat podrà fer una sol·licitud senzilla a la farmàcia.
Les 3.284 farmàcies de Catalunya s’han adherit al projecte «La meva regla, les meves regles» del Departament d’Igualtat i Feminismes i se’ls ha fet arribar un distintiu perquè siguin fàcilment identificables. Així, totes les dones, visquin on visquin, podran anar a la farmàcia més propera a bescanviar el codi QR. Les farmàcies s’encarregaran de la distribució dels productes reutilitzables però també oferiran assessorament personalitzat, si els cal, en el moment de recollida. El professional li explicarà d’una manera senzilla quins són els productes menstruals que es reparteixen i l’assessorarà per escollir el producte que més s’ajusti a les seves necessitats.
L’entrega del producte serà immediata, sempre que la farmàcia disposi d’unitats disponibles del producte i la talla escollits. Si no és el cas, es podrà demanar, com es fa habitualment amb altres productes i medicaments, i hauria d’estar disponible en un termini màxim de 48 hores. Tanmateix, és important tenir en compte que si una persona ja ha fet la reserva d’un producte a la farmàcia, el seu codi QR quedarà temporalment bloquejat, fins que vagi a recollir-lo a la mateixa farmàcia on l’ha demanat.
Catalunya es converteix així en un dels primers països del món a repartir gratuïtament productes menstruals.
La mesura s’emmarca dins el Pla d’equitat menstrual i climateri 2023-2025 de l’executiu català. Aquest pla conté una seixantena de mesures i planteja actuacions en set àrees de treball: l’educació menstrual en la infància, l’adolescència i la joventut; l’educació menstrual en l’àmbit de la intervenció sociocomunitària; l’accessibilitat a productes i espais adequats com la distribució universal de productes reutilitzables i la instal·lació de dispensadors de productes menstruals orgànics en equipaments i serveis públics; les mesures en l’àmbit laboral; la formació de professionals; el foment de la recerca i el coneixement, i la divulgació i sensibilització. Per dur a terme totes aquestes actuacions, el departament de Tània Verge compta amb un pressupost de 8,5 milions d’euros per a la compra i la distribució de productes, a més de la formació dels farmacèutics.
Aquest pla té un doble objectiu. Per una banda, combatre la pobresa menstrual, que té el risc d’augmentar en l’actual context de pujada de preus. Es calcula que, en algun moment de la vida, 2 de cada 10 dones han tingut dificultats econòmiques per comprar productes menstruals. I, de l’altra, contribuir a la justícia climàtica amb productes reutilitzables i més sostenibles, ja que a Catalunya es produeixen anualment 9.000 tones de compreses i tampons d’un sol ús.
Les farmàcies de Catalunya distribuiran productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta a principis de l’any que ve. Es tracta d’una mesura pionera al món impulsada per la Generalitat per garantir l’equitat menstrual.
Les dones podran escollir a la farmàcia copes, calces menstruals i compreses de tela, en funció del que millor s’adapti a les seves necessitats.
Es preveu que els productes arribin a les farmàcies durant el primer trimestre de 2024. Les farmàcies que formin part del projecte tindran un distintiu que les identificarà i les acreditarà com a punt autoritzat de distribució.
Com recollir els productes
Per recollir el producte a les farmàcies acreditades caldrà presentar un codi QR individual i intransferible que es trobarà a l’aplicació La Meva Salut. En cas que algú tingui alguna dificultat, el personal farmacèutic oferirà suport per obtenir el codi dins l’aplicació i garantir, així, l’accés a tota la ciutadania.
Informació i assessorament personalitzat a les farmàcies
La Generalitat formarà als equips farmacèutics perquè informin i assessorin sobre el cicle i els productes menstruals. La mesura s’ha tirat endavant a través d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.
La distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables a totes les dones de Catalunya forma part del Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025.
El pla té un enfocament transinclusiu i, per tant, també s’adreça a les persones no binàries i els homes trans* que menstruïn. Es calcula que al voltant de 2,5 milions de dones se’n beneficiaran.
9.000 tones de residus menys
A més de garantir l’equitat menstrual, la mesura té per objectiu fomentar l’ús de productes reutilitzables i reduir l’empremta que deixen al planeta les més de 9.000 tones de residus que es produeixen cada any a Catalunya per l’ús de tampons i compreses d’un sol ús.
L’accés gratuït suposa també un important estalvi per a les dones i les famílies perquè si, per exemple, s’opta per l’ús de la copa la despesa al llarg de la vida fèrtil és d’aproximadament 145 € enfront dels 2.500 € que costen els tampons i les compreses d’un sol ús.
“Crec que el desconeixement i el tabú proporcionen l’ambient més adequat per a la burla i la vergonya”, comenta Sara Sánchez en un moment d’aquesta entrevista. Podria ser un bon resum sobre el seu estudi. Tenir la menstruació genera sentiments negatius com la vergonya i una manera de combatre’ls és oferint informació a totes i tots, al mateix temps i per separat, sobre què és la menstruació i, sobretot, sobre què fer quan arriba: quins mètodes d’higiene menstrual utilitzar i com fer-ho. Això facilitaria l’empatia dels qui no tenen el període i, al mateix temps i primer, empoderaria als qui sí.
Volia començar per la pregunta més bàsica, què és salut menstrual?
Es refereix a la necessitat d’experimentar el cicle menstrual de manera saludable i amb dignitat, en tots els seus vessants, tant econòmic com en relació a l’accés a la informació i, per descomptat, l’accés a un sanejament adequat i a productes d’higiene menstrual adequats. Es refereix a la capacitat de viure el cicle menstrual amb dignitat, de manera saludable i amb la informació necessària.
Quan parles de dignitat a què et refereixes?
Quan parlem de dignitat ens referim a trencar amb el tabú i l’estigma, a reduir la càrrega mental que senten moltes dones en el món, aquesta por de tacar-se, totes les adaptacions que fem quan tenim la regla com si fos una cosa que hem d’ocultar, una cosa de la qual avergonyir-se. A això em refereixo amb dignitat. I, per descomptat, a minimitzar el shaming, aquesta burla que pot ocórrer, que ve de fora i no només de dins.
En l’estudi assenyaleu que les dones nascudes en els 50 i les de la primera dècada dels 2000, més o menys, utilitzen les mateixes fonts d’informació. Hi ha una història paral·lela, com és possible després d’aquest temps?
És una cosa interessant. Si bé és cert que hi ha hagut molts canvis substancials en aquestes dècades, la forma en la qual han viscut la menstruació les dones nascudes en els 50 no dista massa de l’experiència menstrual de les nascudes en els 2000. Això és curiós perquè la primera font d’informació, fins i tot avui dia, continua sent la mare, des de lluny.
Si bé internet és aquí i és un avantatge, una de les preguntes que hem fet és quines són les fonts d’informació que van tenir en els últims 5 anys. Vèiem que Internet havia tingut molta importància. Presenta avantatges i també el risc que hi ha molta desinformació. Es poden perpetuar mites: hi ha molta gent no especialista parlant de molts temes i la menstruació no és l’excepció. Ara, més que mai, és necessari proporcionar una educació que ens doni les eines i els criteris per diferenciar el que és real del que no ho és.
Tornant a la pregunta, Com succeeix això? Perquè continuem considerant la menstruació com una cosa que pertany únicament a l’àmbit privat. Amb l’excusa que és una cosa que només experimenten les dones, que a més es maneja en el bany, queda en l’àmbit privat, en una cosa que has d’ocultar. També tenim una cultura general molt discreta en uns certs temes i hem mantingut la narrativa que això és una cosa privada, quan és social, li ocorre a més de la meitat de la població i les mesures han de ser socials; sobretot perquè seguim sense educar, sense parlar del tema, no s’ha canviat la legislació i no forma part del currículum nacional, i en l’autonòmic hi ha molta variació i és ambigu. Quan un problema no s’aborda, no se soluciona sol. No l’hem abordat en aquests 50 anys.
Continuem considerant la menstruació com una cosa que pertany únicament a l’àmbit privat però li ocorre a més de la meitat de la població i les mesures han de ser socials
Una part de la informació que es transmet de mares a filles és errònia, per exemple, en relació a l’ús d’analgèsics o antiinflamatoris pel dolor de la menstruació. És curiós que continuï transmetent-se informació errònia després de tant de temps i amb tanta medicació a l’abast…
És una pregunta molt interessant. Si bé ens hem concentrat en aquest article en la part de l’educació, hi ha una gran part de la recerca que s’encarregarà de tot això. Puc avançar que tenim centenars i centenars de respostes d’experiències compartides en les quals no se sap com manejar dolors incapacitants, com detectar o identificar què és un dolor que no és normal, del que és una malaltia, del que ens han dit que és normal, que ets dona i la menstruació fa mal. Això ocorre perquè les mares continuen sent dones que no tenen informació i les dones adultes seguim sense tenir informació. Perquè no hi ha suficient recerca sobre aquest tema, perquè no es destinen suficients mitjans, no se li dona suficient visibilitat i no es tenen aquestes converses. I com, en general, és una cosa que s’intenta tractar de manera discreta i, fins i tot entre les dones, no s’ha parlat, es continuen passant aquests mateixos mites. Els mites segueixen molt vigents a Espanya. Hi ha moltíssims.
Segurament, aquest estiu, hi haurà nenes que no es banyin amb la menstruació perquè creuen que se li pot tallar. Que això passi vol dir que ho estem fent malament: tenim la informació, tenim els mitjans, sabem el que cal fer i no estem fent arribar la informació.
Parlant de dolors que no són normals, aquests arriben a ser símptomes de tumors sobre els quals, en alguns casos, les dones han d’insistir molt als seus metges…
Desgraciadament, és cert. No és qüestió de tirar-li la culpa als metges, a les mares… però sí que hi ha un repartiment de responsabilitats que és just destacar. Tenim moltes dades de dones que ens han escrit, moltes, contant llargues anècdotes en les quals han estat diagnosticades erròniament, moltíssimes que han anat amb dolors i han estat desacreditades o minimitzats els seus símptomes. O els han receptat la píndola, que és el tractament estrella que se’ns fa a totes en algun moment: “Si tens dolors de regla, pren-te la píndola”… Els efectes secundaris no els parlem. O com deies, prendre paracetamol o ibuprofèn, que no és que no sigui una solució, però no estem veient si hi ha endometriosi, si hi ha alguna condició subjacent. Estem parlant, a més i en general, de metges privats, perquè per la (sanitat) pública, encara és més complicat accedir a aquestes consultes i perquè hi ha poca prevenció ginecològica. No hi ha revisions i hauríem d’estar parlant d’això.
Comenteu en l’estudi que bona part de la informació que han rebut les dones des dels 50 fins ara té a veure amb la reproducció humana. La resta ha quedat fora. Des del teu punt de vista, què és el que hauria d’ensenyar-se a l’escola sobre menstruació més enllà del tema reproductiu i com?
Crec que el primer seria assenyalar que la informació hauria d’oferir-se a temps, abans que les noies hagin tingut la menstruació, perquè és quan més impacte té, en la menarquia. La informació, per descomptat, ha d’estar disponible durant tota la vida de les dones, perquè això no s’acaba quan acaba la regla, perquè comença la menopausa.
Com més informació tenen les persones sobre com gestionar el sagnat, menys experiències negatives reporten
Quina informació hauríem d’estar proporcionant? Segons les nostres dades, hem de dir què és la menstruació, per què ocorre, conseqüències, quines són les implicacions… també implicacions culturals i, sobretot, com gestionar el sagnat. “Què faig quan em baixa la regla per primera vegada. M’han dit que existeix però no sé què fer”. Aquesta informació, explicar quins productes o mètodes d’higiene menstrual hi ha, on adquirir-los, quins són els pros i els contres, com col·locar-los, perquè no és el mateix veure una compresa que posar-la-hi… cada quant canviar-la, com tirar-la… són coses que semblen ximpleria però no naixem amb aquest coneixement.
El dia que et baixa la regla ja tens suficient com per no saber com actuar, aquesta incertesa, la por d’estar tacada, al fet que t’estigui passant alguna cosa, la por al fet que això ha vingut per quedar-se. Hi ha moltes coses i cal minimitzar la part de com actuar. Jo sé el que haig de fer i això disminueix les emocions negatives, que és una cosa que es veu en l’estudi. Podem demostrar que com més informació tenen les persones sobre com gestionar el sagnat, menys experiències negatives reporten, menys por, menys estrès, vergonya i preocupació.
Precisament, plantegeu que més informació reporta un augment d’algunes emocions negatives…
Hem analitzat dues peces d’informació: saber què és la menstruació (que et baixarà) i saber com actuar. El primer pot augmentar l’estrès i la por. Té sentit perquè potser abans no sabies que hauries d’enfrontar-te a això i ara has de fer-ho, 40 anys de tenir la regla. Puc entendre que no et vingui de gust tirar coets quan tens 10 anys i et baixa la regla. Si ho vols celebrar, genial; si no, genial. Però que depengui de tu i no de la falta d’informació.
És cert que el saber que existeix no elimina les emocions negatives, a vegades les incrementa, una mica, perquè saps del que parles. Però quan tens més informació sobre què fer amb el sagnat, sí que disminueix l’ansietat.
Apuntaves abans quan donar aquesta informació. Recollíeu testimoniatges de dones que portaven dos anys amb la regla quan els van donar informació sobre el tema. Quan creus que hauria de començar a tractar-se aquesta informació?
Tenim més de 4.000 dades i segur que hi ha estudis fisiològics que ho mostrin. Crec que la mitjana perquè baixi la regla està entre els 10 i els 12 anys. La informació ha d’oferir-se no més tard dels 10 anys. No estem dient que es doni el mateix nivell d’informació a les noies de 14 que a les nenes de 12, però sí almenys que sàpiguen quins productes existeixen i què han de fer. Això pot marcar molt la diferència, sobretot, perquè seran les primeres del seu entorn amb la menstruació, més enllà que puguin tenir germanes grans. I seran les que tinguin menys informació i estiguin menys exposades a ella.
La informació ha de donar-se al llarg de l’escolarització obligatòria?
Sí, definitivament. Es pot aprofundir en la informació. No crec que calgui donar-la de forma aïllada una vegada i ens oblidem. La reproducció es dona durant diversos anys i es va aprofundint, anem entenent la profunditat de les implicacions. El mateix es pot fer amb això, com amb la resta de les assignatures. No necessitem que sigui un quadrimestre sencer, però pot formar part del temari.
Hi ha una part en la qual parleu de les persones que no menstruen i els testimonis que recolliu parlen de com de beneficiós seria que aquestes persones comptessin amb la mateixa informació. Com ho interpreteu?
Crec que és bastant clar. No sempre és fàcil interpretar les dades, però en aquest cas podem aventurar-nos a dir que només portaria beneficis per a tota la població que incloguéssim les persones que no menstruen en aquesta informació. Per descomptat, els nens han de ser presents a l’escola quan es doni aquesta informació.
Això de separar els grups en nens i nenes i emportar-se els nens i parlar-los de no sé què, depèn de qui els separi, i a les nenes parlar-los de la responsabilitat, la higiene, la menstruació. I mentre els nens, jugant al futbol. A part que estem incrementant els rols de gènere, que crec que ja podem fer un pas endavant, contribuïm a aquesta narrativa que la menstruació és una cosa a tractar en privat, només a les persones que menstruen, cosa de dones, que és una cosa a ocultar i avergonyir-se… i no és cert. I també és injust amb vosaltres.
Sara Sánchez | Cedida
Aquest estudi s’ha fet amb persones que menstruen i que no. Si bé les preguntes són diferents segons el cas, estem convençudes que és un problema social i que la societat ha de formar part de l’avaluació i de la solució. Molts homes ens han dit que no en saben prou, que no saben on buscar informació, “em fa vergonya preguntar i no sé si més no què preguntar”. Hi ha coses que si no saps que existeixen, com preguntaràs per elles? Ni tan sols se t’han ocorregut.
Hi ha qui veu la menstruació com una cosa bruta i pot fins i tot arribar a la burla, i també estan les persones que volen tenir més informació. En l’article s’inclou el testimoni d’un adolescent de 12 anys que explica que les companyes anaven al bany i va preguntar per què ho feien. “Tothom es va enfadar amb mi i ningú em deia res i vaig anar a casa sense saber què passava i avergonyit i fins molt temps després no vaig saber què passava”. El noi no havia de saber-ho ni elles havien d’explicar-li, però algú hauria de dir-li-ho. No podem deixar la meitat de la població a les fosques.
El desconeixement i el tabú proporcionen l’ambient més adequat per a la burla i la vergonya
Parlant d’això, en la recerca parleu de grups mixtos i no mixtos. Entenc la dificultat de parlar de segons quins assumptes amb els teus companys de classe, però hi ha la necessitat que els nois tinguin accés a la informació…
Hi ha una fórmula, s’ha estudiat. Sempre dic que els nois han de formar part d’aquesta educació i ho mantinc. Idealment, hauria de donar-se la informació al grup mixt i, després, sí que és recomanable separar els grups i donar-los l’oportunitat de fer preguntes en un entorn més segur, menys exposat. Ningú intenta dir que no hi ha diferències, que serà igual de fàcil parlar per a les unes i els altres. Fins i tot per a ells preguntar enfront d’elles i viceversa. Donem-los l’espai a cadascun per fer preguntes de manera segura, però que la informació l’hagin rebut tots i totes.
En aquests espais no mixtos es poden fer preguntes, donar informació més concreta. No hi ha problema, tot és adaptable i és cultural. Això cal adaptar-ho a la cultura, no només espanyola, sinó on estàs, tenint en compte quina és la teva audiència.
No sé si sabeu com influeix que els nois tinguin aquesta informació, la mateixa, quant a casos d’assetjament o de burles en classe.
Crec que el desconeixement i el tabú proporcionen l’ambient més adequat per a la burla i la vergonya. Quan traiem aquest vel, en general, això disminueix. Si els nois o els nens, els adolescents, saben què passa, si aconseguim que desenvolupin l’empatia perquè saben el que passa, crec que pot disminuir. Però és que, al mateix temps, hem empoderat les persones que menstruen perquè no s’hagin d’avergonyir. El missatge que enviem és que no hi ha res de què avergonyir-se. Qui intenti usar-ho per burlar-se, actua contra les regles proposades i això, a nivell col·lectiu, és més fàcil d’abordar que si ho és de manera individual. Però si s’ha dit en classe, si ja s’ha explicat què és, és més fàcil d’abordar…
Crec que tindria un impacte molt gran i no només per part de les persones que no menstruen, sinó de les que sí. Aquesta necessitat de conciliar l’estrès per no posar-te uns pantalons blancs, que t’has tacat i és un drama… no ho és, li restarem aquest nivell d’estrès i vergonya al qual hem accedit totes nombroses vegades en la vida.
Normalitzar un tema no t’obliga a parlar-ne amb la teva família en el menjar de nadal, però possibilita que no s’estigmatitzi a ningú quan s’hagi de parlar
És curiós (o no) que totes hàgiu passat per això i nosaltres també, i que sigui una cosa tan privada que sembla vergonyós, quan és un procés biològic normal…
Quan vam fer les enquestes i les vam publicar en xarxes socials va suposar una certa resistència. Em van dir de tot en les xarxes, com que quina mania de normalitzar-ho tot, que ara cal parlar de tot. Però és que normalitzar un tema no t’obliga a parlar-ne amb la teva família en el menjar de nadal, però possibilita que no s’estigmatitzi a ningú quan s’hagi de parlar; possibilita que si en el sopar de nadal t’has tacat no hagis de fer sortir a tothom per a aixecar-te i anar al bany. No et preocupis que ningú t’obligarà a parlar d’això, però baixarem el nivell d’intensitat. Simplement és això.
Em recorda a com començàvem i usaves la paraula dignitat…
La càrrega mental és gran, parlem d’estrès i de vergonya. Emocionalment té un impacte, real, tangible. Cal abordar-ho.
Hi ha una qüestió que m’ha sorprès i no. El percentatge de dones més joves que s’informen gràcies a influencers. És el mateix que el dels qui s’informen en el seu metge. No sé si hauria de preocupar-nos com a societat.
És cert, és una dada destacable, curiosa. Però és cert que la nostra relació amb els metges no és contínua. Quan el metge t’explicarà alguna cosa com això? Tret que hagis anat per algun problema en concret, el metge no et parlarà del tema, tret que tu li preguntis. I quantes persones coneixes que tinguin una relació de confiança amb el seu metge? Jo cap. No és personal, és que és algú amb qui no tens un tracte tan habitual.
No obstant això, els influencers són persones amb les quals estan en contacte, d’alguna forma, diàriament. Es desenvolupa una certa relació de confiança. És un perill, però aquestes dades han de veure’s perquè reflexionem: si volem divulgar i arribar a aquest públic, quins mitjans hem d’estar mirant? No dic que agafem a qualsevol influencer i el convertim en un gurú de la menstruació. No em refereixo a això. Però hem d’entendre com es consumeix la informació ara com ara, que és diferent de com la consumia la meva generació o generacions superiors i no podem ignorar-ho. La informació veraç i errònia es transmet de la mateixa forma i això no ho podem deixar de costat si de veritat volem educar.
Incorporant l’educació sobre la menstruació en el currículum nacional ens assegurem que cada persona escolaritzada rebi la informació mínima i bàsica
Potser per això és important que estigui en el sistema educatiu, més enllà de confiar que el youtuber tindrà accés a una informació adequada…
No dic que la informació no sigui rellevant, el que dic és que és més fàcil regular i legislar l’educació formal. A més, el que fem és rebaixar la desigualtat. La menstruació no hauria de ser una font més de desigualtat o de discriminació i avui dia ho és. Incorporant això en el currículum nacional ens assegurem que cada persona escolaritzada rebi la informació mínima i bàsica per a navegar la menstruació de la millor manera possible.
La menstruació és un procés de molts anys que acaba amb la menopausa, que obre un altre procés. No sé si la informació de la qual venim parlant hauria de dosar-se al llarg de l’educació obligatòria, perquè les persones amb 16 anys sàpiguen el que ocorrerà al llarg de les seves vides. O generar espais perquè dones de 45-50 anys tinguin accés a informació adequada.
Crec que haurien de ser complementàries. La menopausa hauria d’incloure’s. Al final és un utilitarista. Veiem la reproducció perquè és el moment en el qual les femelles de les espècies o les dones en el nostre cas podem reproduir-nos, però a ningú li interessa quan deixem de poder reproduir-nos, encara que té un impacte en la salut també i social. Això ha d’abordar-se com a procés biològic, diria que és indiscutible, però com ara tot es discuteix… no sé… (riu).
Potser hauríem de plantejar-nos que aquesta informació estigui disponible bé per via mèdica, treball social, grups de divulgació, un suport al qual la societat tingui accés. Encara que et diguin amb 16 anys que dins de 30 tindràs la menopausa, em serà igual, encara que com a mínim sabré que existeix. I moltes dones arriben i no saben què passa. Si parlem que hi ha tabú amb la menstruació, imagina’t amb la menopausa. Això sí que és una cosa a considerar. Ha de ser una cosa continuada.
Un dels problemes del tabú i de no parlar d’aquestes coses és que no es legisla. Hi ha un munt d’àmbits que tenen un impacte en la salut de la dona i que tampoc s’estan tractant. Parlem de coses com la fisioteràpia pelviana o l’impacte de la nutrició en el cicle menstrual; fins i tot l’esport, com afecta la menstruació a l’entrenament o com l’esport pot ajudar amb els dolors menstruals… aquest tipus d’informació es deixa de costat. I, per descomptat, com identificar símptomes que podríem reconèixer com a alarmants o una raó per buscar ajuda professional.
Em ve al cap el concepte de regles incapacitants que, tinc la sensació, per a bona part de la societat és un concepte bastant nou. Tant com que part del debat social assenyala a la dona que es queda a casa perquè té la regla…
Clar, ningú voldrà quedar-se a casa tots els mesos, no és una cosa general. A ningú ens convé perdre dies de feina. Però és cert que hi ha regles que són incapacitants, que realment no et pots moure. Però no vol dir que totes les teves regles, que tots els mesos hagin de ser així. Ni que hi hagi persones a les quals els passi això. Però és cert.
Si som capaços d’entendre que algú no vagi a treballar perquè té una migranya o un mal d’esquena incapacitant, perquè parlem de dolors incapacitants, la font d’aquest dolor no hauria de ser discriminatori.
I parlant de discriminació, entrem en el tema del tall dels productes d’higiene menstrual. Haurien de ser gratuïts?
Com en tot hi ha un gradient. Hi ha un camí gran entre donar el producte gratuïtament i que tingui un IVA com el del cinema, com teníem fins fa poc.
Més enllà de la meva opinió, que no sé fins a quin punt és rellevant, podem parlar de les mesures. L’IVA en si que s’aplica a aquests productes que s’usen per un procés no electiu (remarca les paraules), un procés biològic que no triem, i que a més només experimenta la meitat de la població, és discriminatori i, per tant, no em sembla bé.
Posaria com a exemple el cas de Colòmbia, on hi havia un IVA bastant alt en aquests productes. Han tingut una lluita molt interessant, amb alts i baixos i, al final, han aconseguit que es declarés anticonstitucional, com? Per considerar anticonstitucional una discriminació en considerar-se que s’està gravant el fet de ser dona, s’està taxant un procés biològic que únicament pateixen les dones.
El fet de donar productes d’higiene menstrual gratis crec que no es pretén. No és una mesura a llarg termini, per a tota la vida, però que hi hagi productes d’higiene menstrual a les escoles, o en llocs amb accés per a les dones, independentment de les seves circumstàncies personals, em sembla adequat fins que trobem un mètode en el qual tothom pugui tenir accés.
“¿A qué huelen las nubes?“, es preguntava fa uns anys una marca de compreses d’allò més coneguda. A un nodrit grup d’escoles i instituts de Sabadell… més aviat fan mala olor, aquests núvols. La Síndica de Greuges de Sabadell, Eva Abellan, ha estudiat el grau d’higiene menstrual dels lavabos de 33 escoles i instituts del municipi, i conclou que presenten deficiències greus, tals com manca de paper higiènic, papereres per dipositar compreses i tampons, sabó de mans per rentar-se i rentar la copa menstrual, etc. I aquestes mancances comporten que la meitat de les noies enquestades que han menstruat durant l’horari escolar hagi faltat algun dia al centre, “posant el risc el seu dret a l’educació”. L’estudi –d’àmbit local i en el qual han participat 1.133 alumnes, famílies i equips docents de 33 centres– s’ha compartit amb altres síndics d’arreu de Catalunya, i possiblement s’expandirà el seu àmbit d’anàlisi durant el curs actual.
“El 65,5% de les alumnes se senten incòmodes o molt incòmodes a l’escola quan tenen la regla –assevera la síndica sabadellenca– perquè no poden higienitzar-se correctament”. Així, el 51% de les alumnes enquestades ha faltat a l’escola pel malestar derivat de la menstruació i, d’aquestes, un 65% afirma que s’han vist perjudicades per seguir correctament les classes o en el seu rendiment escolar.
Gairebé el 50% de l’alumnat afirma que “en els lavabos del seus centres educatius hi falta o bé la tapa del vàter, o bé sabó, o bé paperera”. I més concretament, un 34% afirma que “els lavabos del seu centre educatiu no disposen de cap d’aquests tres elements”. També cal destacar que un 86,5% dels estudiants afirmen que “en alguna ocasió han trobat els lavabos tan bruts que no els han pogut fer servir”.
“Prefereixen no fer ús dels lavabos escolars”
Tots aquests factors, combinats, propicien que la meitat de les noies que han menstruat durant l’horari escolar hagi faltat algun dia al centre. A més, la manca d’espais d’higiene correctes “vulnera també el dret a la salut, ja que moltes afirmen que prefereixen no fer ús dels lavabos escolars i esperar a arribar a casa, davant la manca d’higiene d’aquests espais, amb els riscos per la salut que això comporta”.
Segons Abellan, el fet que el sistema educatiu no proporcioni els espais físics adequats per a una correcta autocura de l’alumnat contribueix a “invisibilitzar la menstruació com a fet fisiològic de les dones i a donar el missatge a les alumnes que les seves necessitats no són importants, aprofundint en les desigualtats de gènere”. “La menstruació continua sent un tema tabú per moltes persones, tant alumnat com famílies”, assevera.
Desconeixement de les famílies
L’estudi també apunta “el gran desconeixement que les famílies tenen sobre com són els lavabos dels centres educatius i en quines condicions s’han d’higienitzar els seus fills i filles”. Un 21,5% de les famílies ignoren si el centre escolar té lavabos segregats, mentre que un 24,6% no saben si els lavabos disposen d’elements bàsics d’higiene, percentatge que augmenta al 43% en cas de famílies amb fills mascles. Un 51% de les famílies tampoc sap si l’escola disposa de compreses o elements semblants per les alumnes en cas que aquestes tinguin la regla.
La investigació de la Síndica de Sabadell s’ha fet amb l’ajuda d’una estudiant del darrer curs de Sociologia de la UAB. Durant el curs passat, 2021-22, hi havia 5.083 alumnes de cicle superior de primària i 10.862 alumnes d’ESO a Sabadell. D’aquests, 611 alumnes han participat a l’estudi, la major part (565) de secundària. Es va enviar un qüestionari a totes les direccions de les escoles i instituts de Sabadell, tant públics com concertats. L’enquesta va estar activa des del 22 de febrer fins el 13 de març del 2022 i la van respondre 1.133 persones. D’aquestes, un 53,9% eren alumnes, un 35% famílies i, finalment, un 11,1% formava part del professorat. Dels 586 estudiants enquestats, el 84% eren dones.
Per què continua sent un tabú la menstruació? Per què continua sent, sovint, motiu de burla i d’acudits, de silenci i secretisme? Aquestes i altres preguntes són les que planteja Red Cunt, reconsidering periods, un documental que trenca amb l’obscurantisme i denuncia els estigmes que encara pateixen les dones al voltant d’un procés biològic i natural com és la menstruació.
La directora lleidatana Toni Baches, establerta a Alemanya des de fa 30 anys, va tenir la idea de fer Red Cunt quan es va plantejar parlar-li a la seva filla sobre la regla i no va trobar res positiu per dir-li. «Moltes vegades només veiem la part negativa. Sabem que tenir la regla és un pal i que a moltes dones els provoca dolor, però em sabia molt greu només poder-li transmetre a la meva filla coses negatives sobre la regla. Així que vaig començar a buscar projectes de persones i col·lectius que lluitessin contra el tabú de la menstruació i va sortir-ne un ampli ventall. Aquest ha sigut el punt de partida del documental», explica Baches.
El film comença amb una escena inspirada en una visita a la pediatra amb la seva filla. «La pediatra li va dir que es preparés, perquè aviat li vindria la regla, i que s’amagués unes compreses al fons de la motxilla per si li venia. En sortir, la meva filla em va preguntar per què s’havia d’amagar les compreses. En aquell moment, em vaig adonar que jo tenia el tabú de la regla tan interioritzat que no vaig veure que no estava bé que se n’amagués. Ella, que no estava contaminada amb aquest tabú, sí que ho va veure. Vaig pensar: m’he de replantejar les coses, perquè no vull passar-li tots aquests tabús a ella», assenyala la directora.
La pel·lícula, doncs, busca establir diàlegs i debats per reconciliar-nos amb la menstruació i posar fi als tabús i estigmes que l’envolten. «La intenció és treure’ns aquesta vergonya de sobre. El que vull amb aquest documental és posar sobre la taula els nostres conys sagnants, perquè sortim d’un cony sagnant, no d’una costella. I una de les primeres coses que s’ha de fer per trencar amb el tabú de la menstruació és parlar-ne», sentencia Baches, que també assenyala que el llenguatge usat en la publicitat i la indústria no ajuda a trencar amb l’estigma.
«Durant segles, ens hem trobat amb una definició bastant patriarcal-neoliberalista de la menstruació: la menstruació és una cosa bruta, que fa pudor, que s’ha d’amagar. Però no és així», explica la directora. I afegeix: «La regla és un superpoder. És un senyal de bona salut i és la primera condició per tenir fills de manera natural. No cal romanitzar-la però, si volem, li podem trobar alguna part positiva».
L’obra combina imatges d’animació amb converses reals amb activistes i membres de col·lectius que lluiten contra els tabús que persisteixen al voltant de la regla
L’obra combina imatges d’animació amb converses reals amb activistes i membres de col·lectius que lluiten contra els tabús que persisteixen al voltant de la regla. Les animacions expliquen la relació entre la Isabel i la Mensi, la seva menstruació. Una relació que comença sent tumultuosa. «La Isabel primer la rebutja però, a mesura que avança pel·lícula, es van fent amigues. Em va semblar que això és el que ens passa a nosaltres al llarg de la nostra vida amb la regla: ens acabem reconciliant amb ella», afirma Baches.
Un dels testimonis que apareixen al documental és el de l’escriptor i activista trans Ian Bermúdez, que relata la seva experiència amb la menstruació després de la transició. Bermúdez explica com, a diferència del que li recomanaven els metges, va decidir mantenir la regla durant la transició. Baches assenyala que va prendre la decisió d’incloure a la pel·lícula un activista trans per trencar amb el binarisme entre home i dona. «Vull que amb la pel·lícula s’identifiqui molta gent, i el binarisme em semblava massa curt de mires. La meva filla va a un institut on hi ha persones trans, i vaig pensar que aquestes persones necessiten referents i potser no els tenen», explica la directora de Red Cunt.
La pel·lícula, que es va rodar entre Hamburg, Kiel, Berlín i Barcelona, es va estrenar el 27 de maig, en el marc del Dia Internacional de la Menstruació. El que no estava previst era que, justament, el tema de la menstruació estaria al punt de mira del debat polític i social, amb la inclusió de les baixes per dolors menstruals en la futura reforma de la llei de l’avortament.
«Aquesta llei és molt necessària, però l’hem de considerar com un primer pas, no com una victòria. La llei ha de ser una empenta per una major investigació en qüestions relacionades amb la salut de les dones, perquè la menstruació no hauria de fer mal. Cal més investigació en malalties com l’endometriosi, que provoca forts dolors menstruals i que triga, de mitjana, vuit anys en diagnosticar-se», assenyala Baches. Segons la directora de Red Cunt, si els homes tinguessin la regla, la situació seria molt diferent: «Els productes per la menstruació serien gratuïts i hi hauria molta més investigació i empatia».
El documental ja s’ha pogut veure a cinemes de Madrid, Lugo, València, Bilbao i Vitòria, entre altres, i aquests dies es pot veure també als Cinemes Girona de Barcelona. A més, també s’estan preparant projeccions especials en centres educatius. Red Cunt és la primera part d’una trilogia sobre grans tabús: la seguiran Hot Cunt, sobre la masturbació, i Silver Cunt, sobre la menopausa.
El terme mèdic per a les menstruacions doloroses es coneix com a dismenorrea, i sol aparèixer a l’adolescència i final de vida reproductiva. No es tracta només d’un dolor puntual i localitzat a la zona abdominal, pot provocar també sagnat abundant, nàusees o vòmits, marejos, mal de cap i diarrea, que en qualsevol altre escenari provocaria una baixa mèdica.
Tot i això, fins ara l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat acudir al metge i sol·licitar, cada mes, una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament inclou un capítol ampli sobre el dret a la salut menstrual que pretén acabar amb aquest tipus de situacions.
Per descomptat, la mesura no és lliure de polèmica i ha obert un debat polític i social. Però què s’entén per una regla dolorosa? María Teulón González, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, ho explica: “És la que influeix en la qualitat de vida d’una dona i no se soluciona amb un tractament mèdic senzill”.
«La dismenorrea és la causa més freqüent de dolor pelvià a la dona», comenta Josep Estadella Tarriol, del servei de ginecologia de l’Hospital Sant Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. «La prevalença exacta pot variar en funció de com s’avalua, encara que s’estima que, com a mínim, podria afectar un 20% de les dones en edat fèrtil».
Fins ara, l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat anar al metge i sol·licitar una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament pretén posar fi a aquest tipus de situacions
Això sí, hi ha estudis que arriben a reportar percentatges molt superiors, amb valors que podria arribar al 80% de les dones que menstruen. “És un problema de salut infradiagnosticat i infratractat en un percentatge important”, afegeix Teulón, que també és professora de la Universitat Rey Juan Carlos.
Causes darrere aquest trastorn
Per definir què és el que genera aquesta menstruació dolorosa, la podem classificar en dismenorrea primària o secundària. “Mentre la secundària sol ser produïda per patologies reconeixibles com endometriosi, miomes uterins o malaltia inflamatòria pelviana, a la dismenorrea primària no trobem cap trastorn subjacent”, afirma Estadella.
“Sol ser el resultat d’una alteració en la producció d’unes substàncies inflamatòries, anomenades prostanoides. De fet, a cada ovulació i menstruació es produeixen increments en aquests productes. I en aquells casos en què aquesta producció sigui més gran, provocarà una inflamació pèlvica més gran que finalment es traduirà en dolor menstrual”, continua.
Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment.
Sobre quines restriccions pot arribar a provocar aquest problema, Teulón sosté que és un trastorn d’aparició freqüent i causa d’absentisme escolar i laboral important, si bé puntualitza que només una part manté una limitació important de la seva qualitat de vida que li impedeix fer una activitat normal.
“Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual o dismenorrea poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment”, subratlla Estadella.
El tractament analgèsic i l’aplicació de calor local solen ser habituals en el dolor menstrual. / Adobe Stock
Què fer per alleujar aquest dolor
Per aplacar el malestar, hi ha diferents opcions, des d’un tractament analgèsic per disminuir el nivell de dolor, teràpies dirigides a disminuir la producció d’aquests prostanoides que se secreten en excés, a mètodes hormonals per bloquejar l’ovulació (i, per tant, increment de les esmentades substàncies que es produeixen a conseqüència de la regla).
El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris i anticonceptius orals. La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor
«El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals (com ibuprofè), paracetamol i anticonceptius orals», indica Teulón.
“La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor. Tot i això, de moment el paper de teràpies alternatives (acupuntura) o introducció de canvis en la dieta no ha aconseguit demostrar millora”, apunta.
Segons Estadella, “l’important en tots els casos seria plantejar les opcions possibles de tractament per a cada pacient i arribar a decisions consensuades sobre quina és la millor opció i la que millor s’adapta a la seva situació personal”.
Quan acudir a un especialista
L’abordatge de la dismenorrea habitual es pot fer en l’àmbit del metge de capçalera, que pot receptar qualsevol dels tractaments habituals. «S’ha d’acudir a l’especialista quan el procediment habitual no resol el problema o l’afectació de la qualitat de vida de les pacients és important», exposa Teulón.
Valoro positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades per evitar perdre competitivitat al mercat laboral.
El mateix considera el professor de l’Autònoma de Barcelona: “No hem de normalitzar el dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de la dona i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les”.
Baixa laboral amb informes mèdics
Els experts opinen que el tema de la baixa és igual que per a qualsevol altra malaltia. “S’ha d’oferir la possibilitat d’un temps de repòs en casos de malestar intens que no permeti fer les activitats diàries. I, el més important, no minimitzar-ho només perquè sigui una condició menstrual. Hem de brindar una òptima atenció, amb un bon diagnòstic i tractament, com en qualsevol altra patologia”, exposa Estadella.
Els experts insisteixen a no normalitzar aquest dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de les dones i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les.
Per part seva, Teulón valora positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. “Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades. Si no es maneja bé, pot ser una arma que augmenti la bretxa de gènere existent perquè perdrem competitivitat al mercat laboral”, conclou.
El Consell de Ministres aprovava ahir l’avantprojecte de la llei d’avortament que inclourà la baixa per dolor menstrual incapacitant i un permís prepart remunerat des de la setmana 39 d’embaràs. Altres mesures com la reducció o eliminació de l’IVA dels productes d’higiene femenina, no es contemplaran, ja que “el Ministeri d’Hisenda no ha volgut que vagi en la llei” tot i que ha garantit que “es tornarà a negociar en els Pressupostos Generals de l’Estat”, ha admès Irene Montero, ministra d’Igualtat que també ha lamentat que “un 22% de les dones no pot pagar-se els productes d’higiene” i la mesura les ajudaria. L’avantprojecte, però, encara queda pendent de les al·legacions del Poder Judicial, la Fiscalia i el Consell d’Estat, abans d’arribar al Congrés previsiblement a la tardor i que entri en vigor els primers mesos de 2023.
Espanya serà el primer país Europeu en reconèixer la baixa per menstruació, segons ha afirmat Montero, i es contempla la salut menstrual com a un dret sexual i reproductiu. Les baixes hauran de ser atorgades sota supervisió mèdica i no tindran límit de dies. A més, estaran finançades per l’Estat des del primer dia i serà aplicable a dones que tinguin malalties que provoquen dolor com ovaris poliquístics, endometriosis, miomes o dismenorrea, és a dir, les que pateixen dolor intens sense origen patològic. Tot i que ja es podien sol·licitar baixes amb les patologies esmentades, la novetat és que a l’estar pagades al 100% per la Seguretat Social, les dones que s’hi acullin no es veuran perjudicades econòmicament. Tània Verge, consellera de Feminismes i Igualtat de Catalunya ha aplaudit la mesura. “Des de la Generalitat, portem mesos treballant en l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, però celebrem que tots aquests drets estiguin en l’agenda política”, ha afirmat.
Des dels sindicats es lamenta que no s’hagi comptat amb ells per a dur a terme la mesura. Mentxu Gutierrez, secretària de Dones i Polítiques d’Igualtat de CCOO de Catalunya, en fa una valoració positiva per “la seva visió de gènere”, tot i que es mostra cauta entorn a “l’aplicació”. Des d’UGT de Catalunya, no fan un posicionament oficial per la falta d’informació, tot i que tal com també afirmen des de CCOO, creuen que s’hauria d’haver incorporat a la mesura la reducció de l’IVA en productes d’higiene femenina, ja que “és una discriminació indirecta cap a les dones”, afirma l’Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació d’UGT de Catalunya.
“Les dones han d’assumir un dolor incapacitant perquè sí, però els homes no viuen cap dolor similar”, afirma la Mentxu Gutierrez, qui lamenta que hi ha una “falta de comprensió”. A més, defensa que darrere de qualsevol dolor que incapaciti “ha d’haver-hi una baixa sí o sí”, tot i que s’ha de fer una avaluació per comprovar que “no hi ha cap patologia sense detectar”. Des d’UGT, es reclama “una perspectiva feminista de la sanitat” que contempli “les necessitats específiques de les dones” per “no incidir en cap discriminació indirecta”.
Altres novetats de la nova llei d’avortament
La norma també inclou un permís prepart per a les embarassades a partir de la setmana 39 de gestació i no des de la 36 com proposava Igualtat en un inici. A més, es garanteix l’avortament en els centres públics, ja que fins al moment el 85% es produïa en clíniques concertades, i es contempla en centres privats acreditats de manera “excepcional”. Per a garantir la interrupció de l’embaràs com a servei públic, es regula l’objecció de consciència dels professionals perquè no sigui un impediment. S’eliminen els tres dies de reflexió establerta en la llei anterior, que obligava a reafirmar-se en la decisió 72 hores després d’haver-la sol·licitat, i es permetrà interrompre l’embaràs als 16 i 17 anys sense consentiment patern o matern. A més, es repartiran productes menstruals i preservatius en centres educatius i s’impartirà una educació sexual a les aules. També es faran campanyes per acabar amb el dèficit informatiu sobre els drets sexuals i reproductius i es preveu la creació d’una línia telefònica especialitzada en la matèria. Per últim, es garantirà el finançament dels anticonceptius hormonals i la gratuïtat de l’anticoncepció d’urgència en centres de salut.
El Departament d’Igualtat i Feminismes va presentar ahir la primera fase del Pla d’Equitat Menstrual, que s’ha iniciat aquesta setmana en el marc del projecte ‘La meva regla, les meves regles’, un projecte que «té voluntat d’universalitzar l’accés als productes menstruals i el coneixement sobre la menstruació al conjunt de la població del país: treballem per la Catalunya sencera”, en paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.
En el que queda d’aquest curs, Igualtat i Feminismes distribuirà productes menstruals reutilitzables i mediambientalment sostenibles (copa, calces i compreses) a més de 1.200 alumnes de tercer d’ESO de 24 centres educatius distribuïts arreu del país. Segons especifica el Departament, «noies, nois trans i persones no binàries rebran un estoig amb una copa menstrual, unes calces i una compresa reutilitzable, per tal que puguin triar el que millor s’ajusti a cadascuna, o el que millor s’ajusti a cada dia del cicle menstrual, al mateix temps que es pren consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús». Segons l’Agència Catalana de Residus, a Catalunya l’any 2019 es van produir al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, que equivalen a uns 750 milions de productes menstruals d’un sol ús.
El repartiment d’aquests productes anirà acompanyat de sessions formatives sobre educació menstrual dutes a terme per llevadores, en el marc del Programa Coeduca’t, en què s’explicarà el funcionament dels productes i s’acompanyarà a més de 2.600 joves en el coneixement del propi cos i del cicle menstrual, ja que les nois també pendran part en aquestes sessions formatives. “Amb el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ acompanyem a les joves en el coneixement del seu cos i de la regla en el marc de la coeducació i l’educació en sexualitats”, ha compartit Verge.
Els 24 centres seleccionats estan repartits per tot Catalunya: 9 a Barcelona; 5 a Girona; Tarragona a 3; 2 a Catalunya Central; 2 al Penedès; 1 a Lleida; 1 a l’Alt Pirineu i 1 a Terres de l’Ebre. La idea és que a partir del curs vinent aquest projecte arribi al conjunt d’instituts del país, en el marc del Programa Coeduca’t.
El projecte compta amb una web específica: lesmevesregles.cat, que s’acompanya d’una campanya per xarxes socials i mitjans de comunicació. Aquestes accions estan encarades a la sensibilització i difusió d’informació sobre la menstruació a tota la societat, per tal de trencar prejudicis i desestigmatitzar la regla.
Garantir l’equitat menstrual
Segons informa el Departament, el Pla «vol garantir al conjunt de dones i persones menstruants del país l’equitat menstrual, entesa com la garantia d’accés als productes menstruals que esculli cadascuna, posant al seu abast que siguin reutilitzables i mediambientalment sostenibles, així com a tota la informació sobre la menstruació que li permeti prendre decisions en relació al seu cos i a la seva salut menstrual, trencant amb els tabús i els estigmes».
“El feminisme parteix de la premissa que ‘allò personal és polític’, i la menstruació és política”, ha reivindicat Verge. “Les dades de la desigualtat, de la discriminació o de l’impacte ambiental que ha comportat entendre la regla com un tema privat, a portar o a patir en silenci, fins i tot amb vergonya o amb vexacions, o de la manca d’informació per tenir la millor cura de la nostra salut i la del planeta parlen per si soles”.
Emmarcat en l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ està liderat i impulsat per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, i compta amb la implicació de tres conselleries més: Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Educació i Salut. “És un exemple de com aquest Govern treballa la transversalitat de les polítiques feministes”, ha compartit Verge, que ha recordat que “la transformació feminista, la transformació social i la transformació verda són indestriables”.
El Pla d’Equitat Menstrual desenvoluparà més accions al llarg de la legislatura amb la participació de més departaments. Estaran adreçades a d’altres col·lectius i àmbits, per garantir que les dones i les persones menstruants puguin tenir cura de la seva salut menstrual.
Avançar vers l’equitat menstrual, afirmen des d’Igualtat i Feminismes, «permetrà garantir els drets de les dones en els diversos àmbits. Així, l’accés als productes menstruals que permetin tenir la millor cura del cos i sense barreres socioeconòmiques permet lluitar contra la pobresa menstrual». Segons dades de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció.
En l’àmbit de la salut, també cal tenir en compte els riscos dels productes no reutilitzables. Els tampons estan associats al Síndrome del Xoc Tòxic, i s’han detectat substàncies tòxiques en productes menstruals que no s’indiquen en les etiquetes. En canvi, la major part de productes reutilitzables estan lliures de tòxics. “La manca d’informació sobre salut menstrual pot provocar que es deixin de diagnosticar malalties com l’endometriosi, que afecta entre un 10 i un 15% de les persones menstruants”, ha denunciat Verge. “És l’hora de conèixer el nostre cos i de deixar de normalitzar el dolor”.
Des de l’inici de la campanya de vacunació contra la Covid, diverses dones han compartit a través de les xarxes socials experiències de desajustos en el cicle menstrual després de rebre la vacuna, amb sagnats més abundants i prolongats i endarreriments en l’arribada de la regla.
Ara, una investigació recent impulsada pels Instituts Nacionals de Salut Estatunidencs (NIH) conclou que la vacunació contra la Covid sí que té un impacte en el cicle menstrual, tot i que molt limitat. Concretament, segons els resultats de l’estudi, una dosi de la vacuna pot allargar, de mitjana, en un dia el cicle menstrual (el temps que transcorre entre sagnats). Els experts consideren, però, que la diferència no és clínicament significativa i que no hauria de causar preocupació. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Obstetrics & Gynecology.
A la investigació van participar un total de 3.959 dones, 2.403 de les quals estaven vacunades. Per a dur a terme el seguiment dels seus cicles, els investigadors van utilitzar l’aplicació «Natural Cycles», on les participants recollien dades sobre la seva temperatura i cicles menstruals. En total, es van estudiar tres cicles menstruals, inclosos també el cicle o cicles en què se’ls va administrar la vacuna.
Segons els resultats de la investigació, es produeix una major variació en el cicle menstrual en aquelles dones que han rebut les dues dosis d’una vacuna d’ARN missatger -és a dir, Pfizer/BioNTech o Moderna- dins un mateix cicle. En aquests casos, s’ha observat un allargament del cicle de dos dies de mitjana. Durant la investigació no es va observar cap canvi significatiu en el cicle menstrual de dones no vacunades, de manera que els experts descarten que els resultats de l’estudi s’expliquin per «l’estrès pandèmic generalitzat».
«Les vacunes d’ARNm creen una forta resposta immune o estressant, que podria afectar temporalment l’eix hipotalàmic-pituïtari-ovàric si s’arriba a sincronitzar. Les nostres troballes en els individus que van rebre dues dosis en un sol cicle recolzen aquesta hipòtesi», descriuen els investigadors en l’informe. Els experts admeten que, encara que els resultats de la investigació suggereixen que els individus que reben dues dosis en un sol cicle tornen ràpidament a la durada del cicle de referència, les dades encara no inclouen suficients cicles posteriors sense vacuna per investigar-ho completament per a tota la cohort vacunada.
La preocupació per una possible associació entre les vacunes contra la Covid i l’alteració dels cicles menstruals pot portar a dubtar sobre la vacunació. Lamentablement, els assaigs clínics de les vacunes actuals contra el Covid-19 no van recollir els resultats del cicle menstrual després de la vacuna i, actualment, segueixen sent poques les evidències al respecte. Aquest fet posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’investigar amb perspectiva de gènere en la medicina.
La vacuna de la covid-19 altera la menstruació? La resposta curta és que encara no se sap perquè no hi ha estudis concloents. Diverses dones han compartit a través de les xarxes socials experiències de desajustos en el cicle menstrual després de rebre la vacuna, amb sagnats més abundants i prolongats, i també endarreriments o retards en l’arribada de la regla.
Alhora, es pregunten per què no hi ha més informació al respecte i sobretot per què no s’avisa prèviament d’aquests efectes. El cert és que ni els protocols ni les fitxes tècniques de cap de les vacunes inclouen la possibilitat d’aquests efectes secundaris, que han aparegut amb l’inici de la vacunació massiva.
Carme Valls, endocrinòloga especialitzada en medicina amb perspectiva de gènere, afirma que és habitual que en la fase 3 dels assajos clínics no es coneguin tots els efectes secundaris, i que és en la fase 4, en què molta més gent rep la vacuna, on es detecten nous efectes com ara els casos de trombosi.
Hipòtesis a l’espera de respostes definitives
Davant la desconeixença, diverses hipòtesis intenten explicar quin mecanisme podria haver-hi al darrere d’aquestes alteracions. D’una banda, es planteja que les modificacions del període menstrual formin part de la resposta immunitària del cos. D’altra banda, hi hauria la possibilitat que sigui fruit de l’estrès, que al seu torn indueixi una alteració en les hormones de l’hipotàlem i altres òrgans que regulen el cicle menstrual.
Valls assenyala que en qualsevol cas, es tracta d’una «alteració temporal com també pot donar-se en determinades èpoques de l’any o durant un període d’exàmens», i que es normalitzen després d’un o dos cicles menstruals. Així i tot, creu que val la pena informar a la metgessa si apareix una alteració, especialment si és greu i es manté durant tres cicles menstruals.
La recollida de dades i informació és el primer pas perquè es pugui fer una investigació. Francisco Carmona, cap de Ginecologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, explica que després de la recollida de dades, el primer que s’hauria de fer és «confirmar si l’increment d’alteracions té una base real», i després, «si hi ha una relació de causa-efecte amb la vacuna, o si només és una associació temporal».
L’AEMPS encara no ha informat de la posada en marxa de cap recerca específica sobre aquests possibles efectes adversos ni ha fet públiques dades del nombre de notificacions d’aquest tipus. Al Regne Unit, l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris menciona que s’han informat de 22.981 casos de desajustos del període menstrual, un nombre que matisen, «és molt baix en proporció amb el nombre de dones que han rebut la vacuna».
A la Universitat d’Illinois, als Estats Units, ja està en marxa una enquesta que va llançar una professora associada d’antropologia, Kathryn Clancy, després de patir algunes alteracions menstruals. A l’estat espanyol, el Departament d’Infermeria de la Universitat de Granada, amb la matrona Laura Baena al capdavant, també té en marxa un estudi per poder aclarir les causes d’aquestes alteracions.
Aquest estudi es presentarà a la càtedra Antonio Chamorro-Alejandro Otero de la Universitat de Granada, que ha obert una convocatòria pública per presentar projectes d’investigació que tinguin relació amb les «característiques cel·lulars, fisicoquímiques i immunològiques de la menstruació».
La necessitat d’escoltar les dones
La ginecòloga Enriqueta Barranco, directora de la càtedra Antonio Chamarro-Alejandro Otero, assenyala que malgrat que els desajustos en la menstruació siguin temporals, «comporten una necessitat de consultes mèdiques, proves diagnòstiques i patiment amb un cost per a la salut de les dones en conjunt i de manera indirecta per al sistema sanitari».
La qüestió de fons és el biaix de gènere en la medicina. Per exemple, l’exposició dels efectes adversos en els informes i els protocols es fa de manera global, sense especificar les diferències entre homes i dones. Una pràctica que la ginecòloga assegura, «forma part del patró patriarcal de la ciència», ja que «una malaltia o una resposta adversa a un medicament o una vacuna és absolutament diferent per a homes i dones».
En aquest sentit, un element a destacar en el cas de la vacuna de la covid-19 és que un dels requisits per a les dones voluntàries en els assajos clínics era l’ús d’anticonceptius. Barranco assenyala que «no hi ha informació sobre quin tipus d’anticonceptius utilitzaven», una variable a destacar, ja que «no es pot equiparar el patró de sagnat natural amb el que es produeix amb anticonceptius hormonals».
Amb tot, la ginecòloga demana «entendre les dones quan es queixin de problemes menstruals i facilitar-los-hi ajuda informativa per contribuir a disminuir l’angoixa». Sobretot, Barranco insisteix que «quan una pacient pregunti si el que li succeeix és conseqüència de la vacuna que la resposta no sigui directament un no per por a ser titllat de negacionista».
