Quan les cèl·lules canceroses es desprenen del tumor del qual procedeixen originàriament –on es van reproduir i acumular de forma anòmala donant lloc al tumor– parlem de metàstasi. És la fase en què diem que el càncer es dissemina, s’escampa cap a altres zones del cos. Com aturar la progressió de la malaltia en aquesta fase és un dels grans reptes dels investigadors, juntament amb la prevenció i la detecció dels tumors com més aviat millor.
Per això els bons resultats d’un primer assaig clínic amb un fàrmac desenvolupat a l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) ofereixen molta esperança a pacients amb diferents tipologies de càncer en aquest estadi de metàstasi. El medicament en qüestió ha demostrat ser segur i, en alguns casos en els quals ha estat provat, s’ha vist que aconsegueix estabilitzar i fins i tot reduir la malaltia.
Això és possible per la capacitat del fàrmac provat en aquest assaig, anomenat Omomyc (també OMO-103), d’inhibir l’habilitat que té un oncogen conegut com a MYC per a transformar cèl·lules normals en malignes, fent que es divideixin i es multipliquin sense control. L’Omomyc ha estat desenvolupat per la dra. Laura Soucek, professora ICREA, directora del Programa de Teràpies Experimentals i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO. Ha treballat vint-anys per arribar a crear aquesta mini-proteïna (l’Omomyc) que, en una prèvia fase preclínica, ja va demostrar que és capaç d’entrar en les cèl·lules fins al seu nucli, on es troba l’oncogen MYC. Un cop al nucli, l’Omomyc inhibeix la capacitat de MYC per promoure el creixement de tumors cancerosos.
Es tracta del primer inhibidor de la capacitat del MYC que aconsegueix provar-se ja en fase clínica, és a dir, en pacients reals de càncer. El fàrmac va ser desenvolupat per la spin-off Peptomyc, de la qual la Dra. Laura Soucek és cofundadora.
Els resultats d’aquest primer assaig clínic del fàrmac aplicat en humans han estat publicats a la revista Nature Medicine. Els pacients participants en l’estudi eren malalts amb diferents tipus de càncer metastàtic avançat que, després d’haver estat tractats amb entre 2 i 12 línies de tractament, no tenien més opcions terapèutiques.
«L’objectiu de l’estudi era la seguretat del fàrmac que va resultar ser molt ben tolerat pels pacients amb algun efecte secundari lleu, com calfreds o nàusees», explica el Dr. Emiliano Calvo, oncòleg mèdic a START-HM CIOCC i últim signant de l’estudi, juntament amb la Dra. Laura Soucek. “Però des de dosis molt baixes ja observem beneficis clínics als pacients. En 8 dels 12 pacients als quals se’ls va realitzar un TAC després de 9 setmanes de tractament observem una estabilització de la malaltia en què s’havia aturat el creixement del tumor”.
La Dra. Elena Garralda, oncòloga mèdica, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO i primera autora de l’article, juntament amb la Dra. Marie-Eve Beaulieu, coordinadora científica de Peptomyc, destaca el cas “d’un pacient amb càncer de pàncrees que va participar en l’estudi durant més de sis mesos en els quals el diàmetre del tumor es va reduir en un 8%, i que va presentar una reducció del 83% a l’ADN derivat del tumor que circula al torrent sanguini. En aquest cas concret, també es va analitzar la disminució del volum total de totes les metàstasis del pacient amb la col·laboració del Grup de Radiòmica del VHIO i es va comprovar que aquest s’havia reduït en un 49%, un resultat esperançador per a metàstasi”.
“També –afegeix– hem observat el cas d’un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable 8 mesos en aquest estudi, i el cas notable d’un pacient amb un tumor de la glàndula salival la malaltia del qual es va mantenir estable durant 26 mesos”.
Nous biomarcadors
En aquesta mateixa fase 1 de l’assaig clínic, destinada sobretot, com apunta el Dr. Calvo, a confirmar la seguretat del fàrmac en humans, s’han trobat, a més a més, dos potencials biomarcadors en sang que podrien ser útils en el maneig de la malaltia a través de la biòpsia líquida. És a dir, amb una senzilla biòpsia líquida (analitzant una mostra de sang) es pensa que aquests possibles biomarcadors podrien identificar-se o ajudar a detectar mutacions tumorals. Ara aquestes sospites es treballen ja en un altre assaig (de fase 1b) del mateix fàrmac Omomyc en combinació amb el tractament estàndard en pacients amb càncer de pàncrees metastàtic, en el qual ja estan tractant de validar aquests biomarcadors.
Un d’aquests biomarcadors indicaria l’activitat farmacodinàmica que augmenta a la sang quan el pacient tractat amb OMO-103 té benefici clínic, i que desapareix quan la malaltia torna a progressar. “Aquest marcador ens podria indicar amb una prova no invasiva com és la biòpsia líquida si el tumor està progressant i prendre les decisions clíniques adequades i ràpides per a aquest pacient”, afirma la Dra. Soucek.
“L’altre biomarcador equivaldria a una firma predictiva que, a través d’una simple anàlisi de sang, ens podria ajudar a predir la probabilitat que el pacient respongui o no al fàrmac, de manera que puguem seleccionar des de l’inici els pacients que podrien beneficiar-se del tractament amb OMO-103”, afegeix Soucek. La Dra. Destaca que l’objectiu del seu equip d’investigació és “continuar investigant l’activitat antitumoral de MYC i ser capaços de cercar combinacions amb altres fàrmacs ja aprovats que ens permetin crear sinergies per ser més eficaços contra diversos tipus de càncer”.
Des del VHIO informen que aquesta investigació ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya mitjançant una beca AGAUR, del Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea; del Ministeri de Ciència i Innovació, i dels fons Next Generation/PRTR de la Unió Europea.