Etiqueta: metgesses

  • Els dermatòlegs són els sanitaris més ben pagats a Catalunya

    Els dermatòlegs i les dermatòlogues són el perfil sanitari que més guanya a Catalunya i poden arribar a cobrar 120.000 euros anuals si tenen més de deu anys d’experiència. En segon lloc, hi ha la professió de ginecologia, amb un salari de 100.000 euros bruts anuals.

    Són dades de Spring Professional, la consultora de selecció del grup Adecco, que presenta la V Guia Spring Professional del Mercat Laboral per a ‘Healthcare’ i analitza les nou posicions més demandades del sector a Catalunya des del punt de vista salarial i funcional.

    Després de dermatòlegs i ginecòlegs, ser cap de servei és el que està millor pagat, amb fins a 85.000 euros bruts a l’any. Li segueixen la medicina intensivista, la medicina de treball i la traumatologia, amb 70.000 euros, i la direcció d’infermeria, amb 67.000 euros.

    Finalment, la infermeria de ginecologia i obstetrícia amb més de deu anys d’experiència arriba als 40.000 euros i la infermeria d’hospitalització als 37.000 euros anuals.

    686.000 sanitaris

    Les dades del Sistema Nacional de Salut indiquen qui hi ha 686.000 professionals en el sector, dels quals 198.000 són infermers i infermeres i 158.000 són doctors i doctores.

    L’anàlisi destaca que el sector sanitari de titularitat privada representa el 29% de la despesa sanitària i disposa de 441 hospitals (el 56% del total) i de 50.960 llits (el 32%).

    El perfil més demandat és el d’infermer o infermera, especialment en les especialitats d’hospitalització, UCI, maternitat o Treball, i la posició més cotitzada és del de metge o metgessa especialista en dermatologia a causa de l’augment de clíniques estètiques.

  • El 73% de les metgesses denuncia haver patit situacions masclistes per part dels pacients

    El 73% de les metgesses que exerceixen a Catalunya afirmen haver patit situacions de masclisme en el tracte amb els pacients. Així un revela un estudi dut a terme pel sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC), en el qual han participat 685 professionals. Les conductes discriminatòries fan referència al llenguatge sexista emprat pels usuaris quan es relacionen amb les professionals, però, sobretot, a la diferència de valor i reconeixement que atribueixen els pacients als metges i metgesses. Així, el 65% de les enquestades considera que la credibilitat i l’autoritat que s’atorga a les facultatives és inferior a la que es dona als facultatius.

    A més, el 41% de les metgesses afirma que ha patit actituds masclistes per part dels seus companys i superiors jeràrquics (caps, directors i gerents). En aquest sentit, segons el sindicat mèdic, l’enquesta «corrobora el sostre de vidre que impera també en el sector sanitari». El 56% de les enquestades sent que el fet de ser dona limita les seves possibilitats de promoció laboral i el 53% assegura que els càrrecs de responsabilitat del seu centre de treball els ocupen homes. En el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb un 75% de la plantilla formada per dones, només el 30% se situen en llocs de comandament, segons dades del II Pla d’Igualtat de l’empresa pública, que a més indica que la bretxa salarial és de l’11%.

    La maternitat, motiu de desigualtat

    El 74% de les facultatives creu que la maternitat ha afectat el progrés de la seva carrera professional. De fet, MC afirma que tenir fills esdevé el principal factor de desigualtat per a les metgesses, tant a nivell retributiu com d’accés a càrrecs directius i de lideratge en projectes d’investigació i recerca sanitària.

    Entre les causes, el sindicat assenyala la major petició de reduccions de jornada, les excedències i permisos per cura de menors i persones dependents (70% dones i 30% homes), la infrarepresentació de les dones en els llocs de comandament, especialment en els de major retribució, la reducció del nombre d’hores de guàrdia que realitzen les professionals mèdiques i la major dificultat per accedir a alguns complements salarials, així com als nivells superiors de carrera professional.

    La conciliació, segons apunten les participants a l’estudi del sindicat mèdic, és l’arrel del problema: el 67% de les enquestades lamenta que no té facilitats per conciliar la vida personal i laboral.

    Davant els resultats de l’enquesta, MC considera “urgent” que el Departament de Salut apliqui “polítiques efectives i no retòriques d’igualtat”. Per una banda, el sindicat reclama l’activació de campanyes de sensibilització adreçades a la població per “erradicar el sexisme de les consultes”. Per altra, exigeix que el lideratge femení sigui el “principi rector de la gestió sanitària”, de manera que la maternitat o la cura de persones dependents no suposin un obstacle per al desenvolupament professional ni un motiu de discriminació laboral i retributiva.

    «La feminització de la medicina és una realitat i el sistema de salut no pot ser aliè ni immobilista respecte als canvis i adaptacions que siguin necessàries per garantir la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes», conclou el sindicat.

  • Fer-les protagonistes i líders: l’Associació de Metgesses de Catalunya neix per impulsar les metgesses dins el sistema sanitari

    La feminització de la professió mèdica és un fet. Les dones metgesses representen més del 50% dels facultatius en actiu a Catalunya i el 70% dels estudiants de medicina són noies. Però, tot i ser majoria, dins del sistema sanitari català hi ha una manca evident de metgesses que desenvolupen rols de lideratge o que ocupen posicions de decisió i/o de comandament. Existeixen moltes barreres per al desenvolupament professional de les metgesses i també per ocupar càrrecs de responsabilitat als equips de treball i a les organitzacions. Segons l’Estudi de la Professió del CoMB (2018), només el 4% de les metgesses tenen com a feina principal un càrrec de direcció, mentre que, en el cas dels homes el percentatge és del 14,5%.

    Davant d’aquesta situació, un grup de metgesses ha impulsat la creació de l’Associació de Metgesses de Catalunya per donar veu a les professionals dins del sistema sanitari, promoure lideratges i impulsar la seva progressió cap a llocs de decisió i comandament.

    En la carrera professional de les dones metgesses, els desequilibris de gènere comencen a fer-se evidents després d’una llarga formació, quan finalitzen el  període MIR o després del doctorat, amb 28 o 30 anys. Just quan arrenca la seva carrera professional és el moment en què moltes professionals decideixen tenir fills i han de fer front a les necessitats de conciliació que se’n deriven. Un informe sobre necessitats socials i familiars dels metges publicat pel CoMB l’any 2014 mostra que el 41% de les dones amb fills menors de 3 anys s’acullen a reduccions de jornada o excedències per tenir-ne cura, mentre que només ho fan el 8,6% dels metges en la mateixa situació. Per altra banda, les tasques domèstiques suposen per les dones metgesses 5 hores més de feina a la setmana en comparació als companys metges.

    La manca de cultura de conciliació dins de les organitzacions fa que no s’ofereixin a les dones metgesses llocs de decisió ni oportunitats de desenvolupar lideratges, perquè molts cops se pressuposa que la seva dedicació i implicació seran menors.

    Però també hi ha barreres personals davant les oportunitats de progressió, ja que sovint les pròpies metgesses es culpabilitzen al pensar que ser bona mare alhora que bona professional és incompatible, o bé es creuen poc preparades per assumir els llocs de responsabilitat. Tot això fa que s’autoexcloguin i que no vulguin optar a aquestes posicions perquè ho veuen com un sacrifici més que com una oportunitat.

    Hi ha encara poques metgesses referents dins del sistema sanitari que actuïn com a models de lideratge femení i que facin visible i potenciïn el talent i la capacitat de les professionals.

    Havent fet un anàlisi acurat d’aquest context, Metgesses.cat es planteja treballar activament per assolir l’equitat i la igualtat entre metges i metgesses en tots els aspectes del seu desenvolupament professional, i fomentar polítiques de conciliació dins del sistema sanitari que ho permetin en igualtat de condicions. A més, impulsar la presència, la visibilitat i la participació de les dones als comitès de selecció i promoció, als congressos, a la producció científica, a les taules de debat o als mitjans de comunicació. Gràcies a això però també paral·lelament, es podrà promoure models i referents de lideratge femení i, conseqüentment perquè puguin tenir més interès i sensibilitat, potenciar la recerca en patologies que afecten de manera predominant les dones, o que tenen manifestacions o tractaments diferents segons el sexe.

    L’Associació de Metgesses de Catalunya està formada per metgesses que exerceixen la professió a Catalunya i està oberta també a les estudiants de Medicina. La presentació pública de Metgesses.cat tindrà lloc avui mateix a les 18 hores a la sala d’actes del CoMB amb la celebració la Jornada “Ser dona i metgessa a Catalunya”.

  • Les metgesses millor

    Les persones grans donades d’alta de l’hospital per una metgessa tenen menys risc de morir o de reingressar en els 30 dies següents que les que han estat ateses per un metge, segons un estudi realitzat per la Universitat de Harvard T.H. Chan School of Public Health. La recerca s’ha fet en persones majors de 65 anys ingressades en serveis de medicina interna d’hospitals d’Estats Units. Els autors conclouen que els resultats observats no es poden atribuir a la variabilitat dels pacients o dels hospitals, sinó que només s’expliquen per la diferent forma d’actuar de metges i de metgesses. Demostra que si els metges es comportessin com les metgesses s’evitaria una mort cada 233 altes hospitalàries i un reingrés cada 182 altes hospitalàries.

    Sabíem que les metgesses segueixen més les guies de pràctica clínica, apliquen més mesures preventives, són més empàtiques i donen més suport psicosocial que els seus companys masculins. Però, per primera vegada hem conegut que la seva forma d’actuar repercuteix favorablement en la salut dels pacients. Malgrat que desconeixem si les mateixes conclusions són valides pels professionals d’altres serveis hospitalaris o d’atenció primària, sembla important arribar a identificar quins són els aspectes de la pràctica clínica que fan millor les metgesses que els metges.

    Atenent aquest estudi, és molt esperançador que els estudiants de medicina siguin majoritàriament dones i que des de 2015 hi hagin més metgesses que metges col·legiats a Barcelona. De tota manera, el que justifica els resultats no és el gènere en si mateix, sinó la diferent forma d’actuar. Per tant, no es tracta d’eliminar els metges sinó d’intentar que en aquests aspectes concrets els metges es comportin com les metgesses. Aquest objectiu és difícil que es produeixi espontàniament en tant que els metges dels claustres de les facultats i l’estructura directiva dels serveis de salut segueixen encara sent majoritàriament homes. Segurament beneficiaríem la salut de la població si apliquéssim polítiques que afavorissin la presència femenina en aquests entorns.

    Mentre la nostra societat segueixi dipositant en les dones la responsabilitat de la casa i l’atenció als fills, les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral són essencials en el camp laboral de la salut. Només oferint un entorn de treball compatible amb les responsabilitats familiars evitarem que les metgesses es vegin obligades a decidir entre la família i la professió. Avui la situació és especialment crítica. En la pròxima dècada a Barcelona s’espera la jubilació de nou mil metges, majoritàriament homes. Aquesta davallada de la plantilla s’agreuja pel descens de l’arribada de metges estrangers. La caiguda de la plantilla mèdica recaurà bàsicament sobre les metgesses que hauran d’assolir unes càrregues de treball superiors a les actuals per atendre tota la demanda d’atenció sanitària.

    Sorprèn que col·legis professionals i empreses sanitàries es limitin a observar i descriure el fenomen de la jubilació de les promocions del «baby boom». Aquest canvi demogràfic pot tenir conseqüències terribles sobre les plantilles assistencials. Els responsables dels serveis de salut haurien de considerar l’aplicació de polítiques orientades a aprofitar l’experiència i el coneixement d’aquests metges majors de 65 anys dins del sector públic. De ben segur que el sector privat no desaprofitarà aquest coneixement professional que ha finançat el sistema públic. Molts jubilats amb bona salut complementen la seva pensió treballant parcialment en la medicina privada.

    Urgeix una flexibilització del mercat laboral pel que fa a les polítiques de conciliació i de jubilació si volem aprofitar la sort de disposar d’una plantilla mèdica essencialment femenina.