Necessitem una mirada més àmplia de les persones i els seus processos de salut, que tingui en compte el context i la història de vida, que estudiï els mecanismes d’acció dels símptomes des d’una perspectiva més profunda, estudiant la fisiologia que interrelaciona els diferents òrgans i sistemes amb una base científica i reconeixent, també, les limitacions de la ciència, tenint en compte allò que no pot estudiar.
La Psico–Neuro-Immunologia (PNI) és la ciència que estudia el cos-ment des d’una perspectiva integral; des de la interrelació entre els sistemes immunitari, endocrí, digestiu, nerviós i les emocions.
La Psico–Neuro-Immunologia (PNI) és la ciència que estudia el cos-ment des d’una perspectiva integral
El tub digestiu està directament relacionat amb el cervell i les emocions a través del nervi vague i dels metabòlits que generen les reaccions químiques de la nostra microbiota intestinal, és a dir, del conjunt de microorganismes existent en el nostre tub digestiu. A més, la microbiota intestinal determina la de la resta de l’organisme (pell, microbiota vaginal, microbiota pulmonar…). Segons el tipus de microorganismes que predomini, les respostes que es generaran en el nostre sistema immunitari podrien ser proinflamatòries o antiinflamatòries, tenint una repercussió directa en l’organisme, en el sistema comú de mucoses i en el nostre cervell. Així, el tractament del tub digestiu és clau en l’abordatge de les patologies inflamatòries i autoimmunes, així com en malalties que tenen com a base la neuroinflamació.
La microbiota intestinal determina la de la resta de l’organisme
Els símptomes digestius estan massa normalitzats en la societat actual i el seu abordatge des de la medicina convencional és bastant precari. Tractar la dispèpsia amb Omeprazole de manera crònica no fa més que tapar el símptoma sense abordar la causa, deixant a l’estómac totalment disfuncional, impedint que aquest absorbeixi nutrients, la qual cosa provoca anèmies que no responen al tractament i/o dèficits de vitamines (D, A, B12) i minerals (magnesi, ferro, calci…), i la «no digestió» dels aliments. Això fa que els aliments passin sense digerir a l’intestí, fermentin i alterin la nostra microbiota, provocant permeabilitat intestinal. Un «intestí punxat» dona lloc al fet que els tòxics que haurien de ser expulsats passin a la sang, provocant inflamació de baix grau. D’altra banda, també impedeix que els nutrients siguin absorbits al «colar-se» per aquests forats. Així, una inflamació de baix grau que no es resol, pot evolucionar cap a una patologia autoimmune o una neuroinflamació, símptoma base en patologies com l’autisme, TDAH, Parkinson, alzheimer… Per a les persones que sofreixen problemes digestius, és desesperant poder arribar a estar mesos fent diverses proves diagnòstiques per a, finalment, aconseguir l’etiqueta de «còlon irritable» i no tenir cap proposta terapèutica realment eficient.
Els símptomes digestius estan massa normalitzats en la societat actual
La inflamació de baix grau sol ser la causa principal de dolors disseminats, dolors articulars, cansament i apatia com a estat “basal”.
A més, dolors que aparentment poden venir de l’aparell múscul-esquelètic i que no acaben de resoldre’s amb teràpies més mecàniques, o desapareixen momentàniament i després tornen, poden tenir el seu origen en la inflamació d’una víscera i seria interessant tractar-los des de la “causa original principal”.
Símptomes ginecològics com la dismenorrea, ovaris poliquístics, amenorrea, cicles irregulars, síndrome premenstrual… podrien tenir el seu origen en una inflamació de baix grau que bloqueja el metabolisme hepàtic i/o d’una alteració de la microbiota intestinal-vaginal en la qual predominin bacteris proinflamatoris (proteolítiques) o càndides. Així, moltes de les vegades (no sempre), tractar-ho amb pastilles anticonceptives no fa més que tapar i agreujar el problema. De la mateixa manera, vaginosis bacterianes, infeccions urinàries o candidiasis de repetició podrien tenir el seu origen en una disbiosi de la microbiota del tub digestiu.
Moltes de les vegades (no sempre), tractar-ho amb pastilles anticonceptives no fa més que tapar i agreujar el problema
Així, la Psiconeuroinmunología (PNI) és una ciència que té en compte conceptes molt interessants i poc coneguts a l’hora d’abordar gran part dels processos de salut: la hiperclorhídria, la disbiosi (alteració de la microbiota), el SIBO, la permeabilitat intestinal o la inflamació de baix grau, que no és més que la resposta que té el cos per a adaptar-se a un context que l’emmalalteix, solen ser els principals causants de les patologies autoimmunes, dolors disseminats, alteracions menstruals, depressió i altres malestars que estaran en el punt de mira de la consulta d’Atenció Primària.
Cada vegada és més freqüent que els nostres pacients quedin descontentaments amb les propostes terapèutiques convencionals i han de buscar ajuda privada externa, però no tots tenen recursos econòmics per a això. La medicalització del símptoma, tapant-lo, sense conèixer la seva causa, no és la millor opció terapèutica en la majoria dels casos. Necessitem una actualització d’eines en l’àmbit de l’Atenció Primària, base del sistema sanitari, per a reduir la medicalització de la població. Tapar un símptoma medicalitzant-lo i no atendre la seva causa ens portarà al fet que aquest es cronifiqui o es converteixi en un altre.
La medicalització del símptoma, tapant-lo, sense conèixer la seva causa, no és la millor opció terapèutica en la majoria dels casos
Encara es continuen fent recomanacions que no estan basades en l’evidència, donades totalment per inèrcia. Per a la majoria d’aquesta societat, cada vegada més inflamada, menjar 5 vegades al dia no és saludable: ens inflama 5 vegades, inflama el nostre tub digestiu i multiplica els nostres bacteris, la qual cosa no és gens recomanable en problemes digestius o patologies inflamatòries.
Les dietes hipocalòriques mantingudes en el temps, tampoc ho són, i molt menys encara si són «protocol·làries», recentment impreses en els 10 minuts de consulta. Tampoc podem pautar una dieta baixa en FODMAPs per a tota la vida a una persona amb problemes digestius ni sempre és la solució.
La pastilla anticonceptiva no pot continuar sent l’única eina terapèutica que es proposi en l’àmbit ginecològic, sense tenir en compte prèviament si la persona està inflamada, les característiques de la seva microbiota segons la clínica que presenti, la permeabilitat intestinal i si el fetge està desintoxicant correctament. L’insomni, l’ansietat, la depressió, l’autisme, TDAH, alzheimer i molts problemes de pell haurien d’atendre’s posant el punt de mira en la relació que existeix entre el tub digestiu, la microbiota, el cervell, la història de vida, el context i les emocions de la persona.
L’acompanyament des de la Psiconeuroinmunología Clínica està enfocat en una alimentació antiinflamatòria, la regulació dels bioritmes, aconseguir flexibilitat metabòlica, respectar el nostre procés evolutiu i millorar el nostre context, tenint en compte l’àmbit emocional en el procés vital de la persona i en el moment actual.