Etiqueta: migranya

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • Les persones amb migranya triguen més de cinc anys en rebre un tractament

    Les persones que tenen migranya triguen més de cinc anys de mitjana en rebre un tractament i només el 14% de qui la pateix accedeix als fàrmacs més innovadors. Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta europea ‘Acces to Care’, que destaca que les complicacions administratives fan que la majoria de pacients no pugui accedir a les últimes medecines.

    Per tal de sensibilitzar sobre aquesta malaltia i fer que la migranya sigui una prioritat política, sanitària i social, l’Aliança Europea de Migranya i Cefalea (EHMA, per les seves sigles en anglès) i l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) han participat en una trobada al Congrés dels Diputats.

    La directora executiva d’EHMA, Elena Ruiz de la Torre, ha lamentat que la migranya continua sent “la gran desconeguda” i “menyspreada” del sistema sanitari, la qual cosa és especialment greu perquè un diagnòstic i un tractament inadequat poden provocar la cronificació del dolor, així com efectes secundaris de la migranya, com la depressió.

    De la Torre remarca que “és tan difícil accedir a alguns tractaments, que algunes persones amb migranya opten per pagar el medicament de la seva butxaca”. De fet, l’enquesta indica que en molts casos les persones malaltes han d’assumir fins al 36% del cost econòmic del tractament.

    “Han sorgit noves medicacions que són molt beneficioses per al pacient amb migranya, però és difícil tenir accés a aquests tractaments innovadors perquè no hi ha pressupost”, afegeix.

    Els principals tractaments que es fan servir a Espanya són els triptans (48%) I els analgèsics (31%), mentre que és molt difícil aconseguir els anti-CGRP (14%) perquè no estan indicats com a primera línia de tractament.

    Millorar l’assistència sanitària

    La presidenta d’AEMICE, Isabel Colomina, ha demanat “donar visibilitat a la migranya” i “generar canvis polítics i legislatius que donin més protecció i atenció” als drets de les persones que pateixen migranya.

    “La nostra societat banalitza la migranya, i els representants polítics no són una excepció. Per això, és tan important que organitzacions de pacients com la nostra incideixin políticament a fer que això canviï”, destaca Colomina.

    AEMICE ha reclamat una estratègia nacional en l’abordatge de la migranya i altres cefalees que garanteixi millor assistència sanitària i més protecció social.

    Sense diagnòstic ni tractament adequat

    Per part seva, el president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el doctor José Miguel Láinez, ha lamentat que “encara hi ha un percentatge molt alt de pacients amb migranya sense el diagnòstic i el tractament adequat, per una falta d’atenció suficient; a la migranya no se li dona la transcendència que té”. Per això, dona suport a elaborar un pla estratègic nacional contra la migranya, que compti amb les entitats de pacients.

    Láinez censura que “continua havent-hi moltes iniquitats en l’atenció del pacient en funció de la comunitat autònoma en què viu” i creu que una solució seria destinar més recursos a l’Atenció Primària, ja que la majoria de malalts acudeixen al metge de família.

    La jornada a la cambra baixa, celebrada el 7 d’octubre, va ser inaugurada pel secretari quart de la Mesa del Congrés, Adolfo Suárez, i la presidenta de la Comissió de Sanitat i Consum, Rosa Romero.