Etiqueta: Mobile World Congress

  • L’arribada de la tecnologia 5G ve acompanyada de més radiació: una creu per a les persones electrohipersensibles

    L’escàndol anomenat Phonegate va destapar que diverses companyies de telèfons mòbils falsejaven les dades per tal de passar les proves de seguretat dels seus aparells. L’associació Phonegate Alert va aconseguir via petició judicial que l’ANSES, l’Agència nacional de seguretat sanitària de l’alimentació, del medi ambient i del treball francesa, publiqués un estudi que havia realitzat on s’estudiava l’exposició de 500 mòbils diferents. La pressió de l’associació cap a les autoritats franceses davant la impassivitat de les empreses productores va fer que França retirés tots els exemplars de 10 models de telèfon mòbil.

    La norma europea estableix per als mòbils un nivell màxim de SAR (Taxa d’absorció específica en les seves sigles en anglès Specific Absorption Rate) de 2 wats per cada kilogram però alguns fabricants s’apropen perillosament a aquesta xifra i la majoria la passen o la multipliquen en el contacte amb la pell. Fora d’això, els directors de les dues principals organitzacions que treballen per la regularització dels drets al voltant dels mòbils i les seves radiacions a França, consideren que aquest nivell d’exposició a les ones electromagnètiques ja és massa elevat.

    Coincidint amb l’inici de la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, l’associació estatal amb grups locals Electro y Químico Sensibles por el Derecho a la Salud han denunciat a la sala d’actes del Col·lectiu Ronda l’ús indiscriminant de la tecnologia tenint això en conseqüència un impacte superior en la salut de persones amb electrohipersensibilitat (EHS) i sensibilitat química múltiple (SQM). Juan Antonio Rivera, assessor en salut de l’hàbitat, geobiologia, contaminació electromagnètica i bioconstrucció, és també un dels portaveus de l’associació Electro y Químico Sensibles por el Dereho a la Salud. Ha explicat que si bé a nivell internacional el cas Phonegate va sonar, no va ser fins que ells van treure’l en roda de premsa a Madrid que va començar a fer-ho a l’estat espanyol.

    D’aquella intervenció, ara, dos diputats de Podemos estan preguntant al Gobierno que ‘què s’està fent a Espanya?’ donat que el cas Phonegate ha suposar només a França la retirada o intervenció de 100.000 smartphones del mercat per superar els límits SAR permesos. Però si bé la tasca de denuncia és important, també ho són altres accions que realitzen com associació com ara crear guies d’accessibilitat per a persones EHS o SQM, realitzar protocols d’actuació hospitalària o proposar la modificació de la guia de valoració de l’INSS vers aquestes persones.

    A nivell espanyol doncs no hi ha cap tipus de regulació que pressioni les empreses productores de telefonia mòbil per respondre davant uns límits per salut i seguretat. A França, la feina en conjunt de dues organitzacions ha aconseguit ja la retirada de certs models del mercat.

    La preocupació incrementa per l’aparició del 5G. Pierre-Marie Théveniaud és el president de Robin des Toits, l’Associació Nacional per la Seguretat Sanitària en les Tecnologies Sense Fil (Association nationale pour la securite sanitaire dans les technologies sans fils), des d’on volen posar al descobert les mentides que hi ha al voltant de l’emissió del 5G. Théveniaud, de visita a Barcelona per parlar del cas Phonegate i la situació actual, ha volgut posar èmfasis en què avui en dia ho tenim tot connectat: «la casa, el cotxe, a la feina, les comunicacions són en xarxa… molts estudis apunten que sí que existeixen efectes nocius per a la salut però tot i així s’estan permetent bandes de freqüència més alta». Creu a més, que si s’està anant cap el model 5G amb tot el que comporta és perquè aquesta tecnologia «aportarà 12,3 trilions de dòlars a l’economia global d’aquí a 2035 i només 500 mil milions d’euros d’inversió necessàries en els propers 10 anys segons Brussel·les». En aquest sentit, Théveniaud ha denunciat que «la salut de la població no s’ha de basar només en el benefici».

    Marc Arazi, Juan Rivera i Pierre_marie Théveniaud durant la roda de premsa a Barcelona de Phonegate Alert / CB

    Es parla de la tecnologia 5G com a intel·ligent donat que les antenes poden orientar-se per trobar el millor angle: es minimitza l’epicentre de sortida per millorar i ampliar la recepció. Théveniaud també ha explicat que, amb aquest mètode, la potència de radiació és més alta, de fins a 900 kW de radiació. A més, denuncia que la intenció sigui «muntar-ho al carrer, a les voreres, com a servei públic». Estar envoltat d’antenes petites, que connecten amb antenes grans, que alhora connecten amb satèl·lits, fa que tothom estigui afectat per la radiació i que, probablement, més gent comenci a desenvolupar efectes secundaris. Efectes que tant poden ser, segons Théveniaud i els estudis on es recolza, de caire sanitari o biològic. En aquest sentit, les demandes que emeten des de Robin des Toits són molt concretes: una moratòria pel desenvolupament del 5G i fer estudis dels efectes sanitaris previs a la seva implementació, una revisió de les normes específiques des de bases científiques, no utilitzar els mòbils entre els menors de 14 anys i, tenint en compte els efectes biològics i més en les funcions cognitives de infants i joves, reconèixer oficialment els efectes sanitaris de l’electrohipersensibilitat.

    Les dades estimen que al món hi ha més de 300 milions de persones amb EHS però tot i així «els productors donen prioritat a la capacitat i al disseny dels seus models per damunt de la salut de 6 mil milions d’usuaris». Aquesta és la denúncia principal de l’associació Phone Gate Alert. Protect users’ health que compta amb el doctor Marc Arazi com a president. Arazi, també present a Barcelona coincidint amb el Mobile World Congress, ha aprofitat per denunciar que les autoritats públiques no estan informant la població ni els consumidors del què suposa l’exposició a les ones electromagnètiques davant el contacte del seu ús sobre el cos.

    Actualment hi ha dos reglaments al voltant de la industria de la telefonia: un d’ells, dels Estats Units, que el segueixen 19 països, i un altra, entre els que es troben Espanya i la majoria d’estats d’Europa, que el segueixen 150. Aquest segon és de l’any 1993 i el dels Estats Units de 1996. Arazi considera que tots dos estan antiquats i que el dels EUA és més protector de la salut que el vigent aquí.

    Des de l’associació Electro y Químico Sensibles por el Derecho a la Salud consideren que l’escàndol Phonegate posa en evidència com «els nivells reals de radiació dels telèfons mòbils suposadament regulats pels governs europeus són en realitat molt majors que els anunciats pels fabricants, en molts casos els nivells reals de radiació són tretze vegades més alts que els límits establerts per les autoritats competents». Davant d’això, Marc Arazi explica que el 90% dels mòbils comprovats a França l’any 2015 excedien els valors de SAR i amb aquestes dades a la mà han aconseguit fer retirar 10 models de mòbils. I és en aquesta línia que Arazi vol insistir.

    Ara per ara, només França i els Països Baixos realitzant un control post posada al mercat dels productes. Cal aleshores seguir pressionant però també Arazi demana generar consciència i canviar els usos del mòbil i per això cal la implicació del consumidor, que no ha de veure-ho com una limitació: «no vam deixar de conduir quan vam posar els cinturons de seguretat als cotxes».

  • Protestes a les portes del Mobile World Congress contra l’ús de tòxics en la fabricació dels telèfons

    Un grup d’activistes de Setem Catalunya s’ha concentrat a les portes del Mobile World Congress (MWC), el congrés mundial sobre telefonia mòbil, per denunciar l’ús de productes tòxics durant el procés de fabricació de dispositius intel·ligents. Sota el lema ‘Prou indústria verinosa’, els membres de l’entitat han volgut mostrar el rebuig a marques com Samsung o Apple, a qui acusen de fer servir productes químics tòxics sense les proteccions adequades per als treballadors.

    Des de Setem es mostren preocupats per les malalties greus que l’ús de productes tòxics comporta, com la leucèmia, càncer, els avortaments espontanis o les malformacions dels fetus. “Demanem a les marques, com a responsables de la seguretat dels treballadors de les cadenes de subministraments, que millorin les condicions de treball i que facin pública la llista de productes tòxics que fan servir” ha reclamat Alba Trepat, portaveu de l’entitat. “Explicar quins productes es fan servir seria un acte de transparència” ha afegit l’activista.

    Un dels productes que, segons Setem, més malalties provoca és el benzè, per això demanen que es substitueixi per altres més segurs, com l’alcohol. Reclamen que es publiqui la llista sencera per cada fàbrica dels productes que s’utilitzen i en quines quantitats i que es facin responsables del dany sobre la salut que comporta sobre les persones.

    El Mobile World Congress ha obert avui les portes de la seva 13a edició al recinte firal de la Gran Via i està previst hi assisteixin més de 108.000 visitants, la xifra de 2017. Aprofitant la inauguració del congrès mundial de telefonia mòbil també hi ha hagut altres protestes, com les l’Assemblea Nacional Catalana, que han repartit llaços grocs als congressistes, o la de José Maria García, que reclama el reconeixement de les malalties provocades per la telefonia.

  • La lluita de José María García: any rere any a les portes del Mobile pel reconeixement de les malalties provocades per la telefonia

    José María García fa anys que té unes dates assenyalades al calendari per sortir al carrer. Són les jornades que coincideixen amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona. Ell no ho fa com altres entitats de caràcter social pels drets dels treballadors o contra la petjada que deixa la producció de telefonia mòbil. Ho fa per visibilitzar, segons explica, els efectes que tenen els mòbils a la salut.

    En José María assegura que pateix el que es coneix com a electrohipersensibilitat (EH), una malaltia que no està reconeguda i que, tot i estar en debat, encara no té una base científica que la recolzi. Davant d’això, en José María junt amb altres companys que pateixen els mateixos dolors protestaran durant la jornada d’avui, la primera de les quatre que durà el Congrés, a les portes de la Fira per denunciar com els hi afecten les radiacions dels telèfons mòbils.

    Les conegudes com Síndromes de Sensibilitat Central (SSC) són malalties cròniques i complexes que poden arribar a ser invalidants. Són patologies que afecten el sistema nerviós, immunològic i endocrí i provoquen, entre altres símptomes, una sensibilitat accentuada davant factors ambientals. Ara per ara, la Fibromiàlgia (FM), l’Encefalomielitis Miàlgica/Síndrome de Fatiga Crònica (EM/SFC) i la Sensibilitat Química Múltiple (SQM) són les síndromes de sensibilitat central reconegudes pel Departament de Salut.

    L’Ajuntament de Barcelona treia juntament amb diverses entitats que treballen pel benestar de les persones que pateixen una Síndrome de Sensibilitat Central un tríptic anomenat «Obrim els ulls a les Síndromes de sensibilització central» on parlava de totes quatre síndromes. Definia en aquest l’electrohipersensibilitat com la intolerància als camps electromagnètics que es troben a l’entorn (telefonia mòbil, wifi, línies d’alta tensió…). Si bé el contingut del tríptic no acabava de convèncer en José María, celebrava que hagués sortit «oportunament» poc abans del Mobile.

    Les Síndromes de Sensibilitat Central: pocs recursos, poc reconegudes i poc tractades

    A Catalunya hi ha més de 200.000 persones que pateixen alguna de les Síndromes de Sensibilitat Central. L’any 2010, la Generalitat afirmava crear Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) a tot el territori, donat que les unitats existents a l’Hospital Clínic i a Vall d’Hebron eren insuficients per atendre al col·lectiu d’afectats en un termini raonable de temps. La mateixa Generalitat deia aleshores que aquestes UHE es compondrien d’un «equip multidisciplinari de professionals especialistes en medicina interna, reumatologia, neurologia, psicologia clínica i totes les altres especialitats que es considerin necessàries en cada cas com, per exemple, endocrinologia, cardiologia o psiquiatria, a més dels especialistes en rehabilitació, infermeria i treball social».

    Així, si l’any 2010, Salut va iniciar la implantació de 16 Unitats Hospitalàries Especialitzades per al tractament de persones malaltes de SSC, anys després es va veure que el funcionament d’aquelles UHE havia estat molt variable i desigual. L’any 2014 es va redactar un document de consens que revisava el model anterior d’atenció als afectats per SSC. Això es va realitzar just quan el Col·lectiu Ronda, cooperativa d’advocats que també es dediquen a l’assessoria, va presentar una reclamació conjunta de centenars de persones que patien algunes de les patologies que integren l’anomenada Síndrome de Sensibilització Central. L’escrit denunciava que les UHE no disposaven de l’extens «equip multidisciplinari» acordat. L’advocat del Col·lectiu Ronda Miguel Arenas afirmava aleshores que «en la pràctica totalitat dels casos, l’equip mèdic es limita a la presència d’un reumatòleg que pot abordar amb garanties el tractament de la fibromiàlgia, però sense coneixement específic de patologies com la Sensibilitat Química Múltiple o la Síndrome de Fatiga Crònica que requereixen visions polièdriques i enfocaments plurals donada l’afectació multisistèmica que comporten».

    José Maria García protesta i visibilitza les SSC a les portes del Mobile World Congress / Sònia Calvó

    Durant l’últim mandat, amb el conseller Comín al capdavant de Salut, s’aprovava millorar l’atenció de les síndromes amb 18 unitats que integrarien la primària i els hospitals. No obstant això, José María Garcia denuncia que aquestes 18 unitats arreu de Catalunya són insuficients i que no totes elles les porten els especialistes pertinents i necessaris. La Unitat del Clínic i Vall d’Hebron són les úniques que funcionen plenament. «Amb qualsevol patologia t’envien a un especialista però si tens una SCC, si te la reconeixen i te la diagnostiquen, ho tindràs difícil per rebre l’atenció sanitària adequada», denuncia Garcia.

    «I més difícil ho tindràs si afirmes tenir una malaltia no reconeguda com l’electrohipersensibilitat». En José María, treballador durant anys d’una benzinera, està ara retirat per també patir una síndrome de sensibilitat química. No va aconseguir la incapacitat laboral fins després de dos judicis. Ara viu les conseqüències de la sensibilitat química múltiple, que respon a la pèrdua de tolerància a substàncies químiques nocives presents en l’entorn (combustibles, dissolvents, pesticides…) i a productes d’ús habitual (ambientadors, desinfectants, perfums, suavitzants…) i les conseqüències de l’electrohipersensibilitat: pateix atordiment i fatiga forta quan està de manera continuada en contacte amb radiacions electromagnètiques. No estar-hi és «pràcticament impossible en grans ciutats que estan permanentment connectades». És per això que considera que visualitzar aquesta realitat en una localització com la de la fira on es celebra el Mobile World Congress és essencial.

    «Si Barcelona és la capital del mòbil, que menys que fer alguna cosa testimonial per denunciar com això ens perjudica?». I justament per això, en José María juntament amb un company de Girona protestaran a les portes del congrés un any més.