Viure de forma continuada en un habitatge amb temperatures inadequades té un impacte negatiu a la salut, especialment a grups vulnerables, com nens, adolescents, persones grans o malalts crònics.
El fet de viure en temperatures fredes a la llar pot portar a situacions d’estrès tèrmic i afectar no només al sistema immunològic sinó també al cardiovascular, augmentant la probabilitat de patir malalties cardiovasculars i infarts. Aquestes són les conclusions que s’extreuen dels estudis sobre la relació entre pobresa energètica i salut.
Pot crear, o empitjorar, malalties osteoarticulars o reumatològiques, com l’artritis i les humitats que genera un habitatge fred poden generar un agreujament de certes malalties respiratòries com l’asma o al·lèrgies.
S’han demostrat dades tant alarmants com que en habitatges amb pobresa energètica el risc per als nens d’haver d’anar a l’ambulatori o hospital augmenta en un 30%.
Badia del Vallès té un 19,9% més de casos de malalties cardiovasculars i un 73,4% més de malalties pulmonars que Castellar del Vallès
Badia del Vallès i Castellar del Vallès són dos municipis amb característiques climàtiques i demogràfiques similars però amb un risc a la pobresa energètica molt diferent, valorant els indicadors bàsics, renda i qualitat de l’habitatge (tenint en compte que el preu de l’energia és el mateix).
A les malalties cardiovasculars és on costa més veure la diferència entre municipis ja que moltes malalties no estan relacionades amb la pobresa energètica. Tot i això estem parlant d’un percentatge 19,7% més alt de malalts a Badia del Vallès. Les malalties on es veu més clara la diferència entre el municipis són:
La hipertensió arterial no complicada, vinculada a l’exposició continuada al fred, té una diferència d’un 19,33% més alta a Badia del Vallès, sent escandalosament més gran en els nens (de 0 a 14 anys) on hi ha un 706,2% més de casos en proporció a la població.
La cardiopatia isquèmica sense angor, on hi ha un 53,95% més de casos a Badia del Vallès. On es nota més la diferència és a la franja d’edat de 15 a 65 anys, on hi ha un 60% més de casos en proporció a la població.
Les malalties pulmonars representen la part més important del problema. En aquest cas hi ha un 73,35% més de malalts.
En el cas del síndrome d’apnea del son hi ha un 178,4% més de casos a Badia del Vallès, cosa que crida bastant l’atenció, però torna a ser en el cas dels nens on la dada és més alarmant ja que hi ha un 605,4% més de casos.
La diferència entre casos de pneumònia (trastorn inflamatori del pulmó) és del 34,62%, havent-t’hi més casos a Badia del Vallès, i és especialment curiós que la diferència només es percep en els grups més vulnerables de població, tenint un 55,5% més de casos en nens (de 0 a 14 anys) i un 61,3% més de casos en gent gran (més de 65 anys). Passa quelcom semblant en el cas de la grip, on la diferència entre municipis no és massa alta (un 16,07% més de casos a Badia del Vallès) però si ho analitzem per grups d’edat veiem que la diferència entre nens és de 55,5% i entre gent gran de un 69,8%.
En el cas de la bronquitis, que també és una malaltia molt relacionada amb l’exposició continuada al fred, hi ha el doble de casos a Badia del Vallès que a Castellar del Vallès, sent especialment greu en el cas dels nens on hi ha un 201,7% més de casos.
En el cas de l’asma, segurament més vinculada a la mala salubritat dels habitatges que al fred dins de la llar, hi ha un 61,98% més de casos a Badia del Vallès i és rellevant que no afecta més als grups de població vulnerables sinó que no hi ha diferència entre les edats.
Els resultats de la comparació entre malalties pulmonars entre els dos municipis és molt rellevant, ja que les diferències són enormes. En el cas de Badia del Vallès, això ens pot conduir a pensar que probablement a part de l’exposició continuada al fred, la humitat i la mala salubritat, també pot venir donada per l’amiant, un fibrociment que acaba sent tòxic quan entre en descomposició, i que a Badia del Vallès n’hi ha a tots els blocs.
Per altre banda, els nivells de tabaquisme a Badia del Vallès són molt alts (50,85% més de casos que a Castellar del Vallès), de manera que poden afectar als nivells de salut pulmonar del municipi. Tot i així, tal com s’ha explicat, les diferències més notables són en grups d’edat de nens de fins a catorze anys, de manera que aquesta variable no els hi afecta.
En quan a la salut mental, és un capítol a part, ja que són patologies més multicausals i on atribuir un motiu de forma clara és impossible. Els resultats són tant alarmants que costa treure una conclusió sobre el tema. Hi ha un 54,43% més de casos a Badia que a Castellar del Vallès (cal tenir en compte que el tabaquisme i l’abús de l’alcohol estan inclosos a aquest percentatge, i la diferència en aquests casos és molt important). Ens centrem en els resultats de malalties vinculades a persones amb risc de vulnerabilitat; depressió i ansietat.
Curiosament, a la depressió la diferència entre municipis és només de un 10% més a Badia del Vallès. Tot i així, cal tenir en compte que en el cas dels nens surten un 19,4% més de casos a Castellar del Vallès, cosa que també es pot interpretar de manera que la gent dels municipis més acomodats tendeixen més a portar als seus fills al psicòleg que els de municipis més pobres.
Si ens fixem en l’ansietat, angoixa i estat ansiós, que són malalties molt lligades a les persones vulnerables, veiem que hi ha un 71,13% més de casos a Badia del Vallès afectant igual a nens i gent gran, amb un 40% més de casos, i de forma més clara a la gent adulta (de quinze a seixanta cinc anys) amb un 78,2%.
La ineficiència energètica a la llar combinada amb ingressos baixos i un augment del preu dels subministres provoquen pobresa energètica
Entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta hi han varis autors que proposen varies definicions, però no és fins 1991 que Brenda Boardman teoritza la definició que ha sigut la més acceptada de forma majoritària.
La definició original és: “la incapacitat d’un habitatge per assolir una temperatura adequada degut a la ineficiència energètica de la llar”. El mètode per determinar aquesta situació era, en primer lloc, ser pobre, i en segon lloc tenir una despesa energètica superior al doble de la mitja del percentatge gastat pels habitatges de la zona. En el cas d’Anglaterra la mitja del cost de l’energia per un habitatge era un 5% del sou en aquell moment, de manera que el doble era un 10% i aquesta va ser la línia vermella que es va marcar. Això no vol dir que sempre s’hagi d’utilitzar el 10% per fer la diagnosi.
Aquestes teories es van publicar l’any 1991, però tot i això la pobresa energètica no va tenir el seu lloc dins de la legislació fins l’any 2000, amb l’aprovació de Warm Homes and Energy Conservation Act. Aquesta normativa exigia al govern d’Anglaterra crear una estratègia a nivell estatal per afrontar el problema. Això es va traduir amb la presentació del primer pla contra la pobresa energètica, al 2001.
El nivell de risc de patir pobresa energètica del municipi de Badia del Vallès és molt alt, ja que les persones que hi viuen tenen ingressos baixos de mitjana i hi han bosses de pobresa així com un atur molt alt i una població envellida, amb molts pensionistes. A part, aquestes persones viuen en habitatges que tèrmicament són deficients, ja que no tenen quasi aïllant tèrmic i tota la pell és de formigó armat prefabricat, amb una transmitància tèrmica molt alta, amb unes fusteries que en la majoria del casos són d’acer, sense trencament de pont tèrmic ni doble vidre ni càmera d’aire. Això sumat a l’augment del preu de l’energia fa que es reuneixin totes les condicions perquè els nivells de pobresa energètica es disparin al municipi, cosa que queda reflectida amb els nivells de salut del mateix.
Tot i això, cal tenir clar que factor de risc no és sinònim de causa de malaltia o mort. Per relacionar tots dos fenòmens l’OMS utilitza grups de control i càlcul estadístic per assignar a cada factor de risc un percentatge sobre el nombre de morts totals i, així, calcular el nombre de morts atribuïbles. Per exemple, el càncer de pulmó pot ser causat per la contaminació interior, però també per la contaminació exterior o el consum de tabac (entre altres factors), per això és necessari aïllar l’efecte de cadascun dels factors de risc.
