Just Deploy It!

Etiqueta: MSF

  • Organitzacions sanitàries i MSF demanen reforç en Atenció Primària i residències

    Societats mèdiques i d’infermeria i Metges Sense Fronteres han publicat una carta oberta dirigida al Ministeri de Sanitat i a les Comunitats Autònomes on transmeten la seva enorme preocupació per aspectes que, davant un escenari de desescalada, han de resoldre’s i atendre’s sense demora.

    Ho fan donat que España és el país que reporta una major incidència de professionals sanitaris i soci sanitaris contagiats a Europa per la COVID-19. A data de 15 de maig, hi ha 50.455 sanitaris infectats entre treballadors en hospitals i centres d’Atenció Primària, la qual cosa suposa una taxa del 21% del total de casos confirmats. S’estima que almenys hi ha 76 morts entre treballadors en hospitals i centres d’Atenció Primària.

    Les institucions signants alerten que els contagis entre sanitaris continuaran si continua havent-hi escassetat d’equips de protecció adequats en número i en qualitat, en particular per al personal sanitari en centres d’Atenció Primària i en les residències de majors. Encara avui, el principal focus de transmissió i mortalitat sembla estar localitzat en les residències, centres en els quals equips mòbils de Metges Sense Fronteres (MSF) han evidenciat manques després de donar a suport a més de 400 residències.

    Atès que l’Atenció Primària de Salut és l’encarregada d’identificar els centres socials en la seva zona bàsica de salut (entre els quals s’inclouen les residències de majors, de menors, de persones amb discapacitat, etc.), la vigilància d’aquests centres i el suport sanitari, així com les visites domiciliàries, les organitzacions i societats mèdiques i d’infermeria signants consideren imprescindible que se’ls doti dels mitjans efectius i proporcionals a les necessitats dels residents.

    Amb el mateix objectiu, emplacen a les autoritats sanitàries i de serveis socials a reforçar els recursos humans en hospitals, centres de salut, centres sociosanitaris i residències. Les institucions adverteixen que la ràtio de personal per nombre de residents continua sent insuficient, i aquesta deficiència està dificultant activitats contra la *Covid-19, com la desinfecció i adaptació de treballadors i residents als circuits i zonificació o la utilització adequada d’equips de protecció.

  • «A Síria la gent s’està morint de malalties que no podem curar per falta d’hospitals i material mèdic»

    El passat novembre els bombardejos sobre Alep (Síria) van deixar la ciutat sense hospitals i prop de 250.000 persones sense accés a la sanitat, ni a cirurgies o a atenció especialitzada. Carlos Francisco és coordinador general d’operacions a Síria per Metges Sense Fronteres. Parlem amb ell de la situació que es viu al pais i quins problemes es troben els professionals de la salut.

    Després dels últims bombardejos ja no hi ha hospitals a Alep. Quina és la situació actual? Hi ha personal mèdic?

    Des que va començar el setge al juliol, tots els hospitals que funcionen a l’est d’Alep (tots ells recolzats per Metges Sense Fronteres, entre altres organitzacions) han estat danyats pels bombardejos, alguns d’ells més d’una vegada. Molts s’han vist obligats a tancar temporalment. S’han registrat més de 35 atacs als hospitals d’Alep de l’est en aquest període. Els hospitals han patit continus bombardejos des del cel i enfrontaments en terra des que els atacs aeris es van reprendre el 15 de novembre de 2016 i van deixar hospitals i altres infraestructures civils completament destruïdes i fora de servei. Els béns vitals, com els aliments i la llet artificial per a nadons, s’estan esgotant. A això s’afegeix que el combustible crucial per a l’execució de generadors d’hospital, ambulàncies i la maquinària de construcció necessària per reconstruir els hospitals també s’està esgotant. La gent està morint no només de ferides de guerra, sinó també de malalties complexes que no podem curar.

    Per tant, si no hi ha hospitals, què passa actualment amb els ferits? On poden acudir els civils? 

    Els equips de Metges Sense Fronteres estan en permanent contacte amb metges que comparteixen amb nosaltres una situació extremadament difícil. Vivim una extrema manca de serveis de salut, moltes ambulàncies danyades i fora de servei, camins totalment bloquejats per la runa dels atacs aeris… Tot això fa que el moviment d’un lloc a un altre sigui molt difícil per a qualsevol. L’accés a l’atenció mèdica és gairebé impossible i, a l’est d’Alep, és gairebé inexistent per a una població que ho necessita desesperadament.

    Com fareu front a partir d’ara a la situació de guerra? Quins objectius i reptes encareu?

    A Metges Sense Fronteres comptem amb sis centres de salut al nord de Síria i amb diversos centenars d’empleats en el terreny. El problema és que no tenim personal nostre treballant a la ciutat d’Alep avui en dia. Des de l’any 2014, Metges Sense Fronteres ha donat suport al sistema de salut proporcionant medicaments i subministraments i incloent-hi paquets quirúrgics de salvament i equip mèdic. Tot això pels hospitals restants a Alep oriental i també per dos hospitals propers. També donem suport a centres de salut i primers auxilis a la zona. Abans del setge s’enviaven carregaments de subministraments cada tres mesos, ara ja no. També es van enviar subministraments addicionals en temps d’emergència, quan el nombre de ferits va augmentar sobtadament. Però des de l’agost no hem pogut fer-ho més. Totes les parts en el conflicte han de facilitar i assegurar un pas segur i sense obstacles per als treballadors mèdics i humanitaris, així com l’evacuació oportuna dels malalts i ferits greus a les zones on poden accedir a tractaments i cures mèdiques especialitzats. El problema és que no ho fan.

    Arriba ajuda humanitària internacional a Alep?  

    La resta del territori d’Alep oriental està sota setge des de juliol i l’última vegada que va ser possible portar subministraments va ser a finals d’agost. L’ajuda humanitària i els subministraments mèdics no estan entrant actualment a la ciutat perquè està assetjada. Tenim 45 tones de subministraments mèdics, principalment medicines, alguns consumibles i també equip mèdic, esperant per entrar a l’est d’Alep amb un comboi potencial. Podria arribar a la zona en pocs dies. També tenim ambulàncies que podrien utilitzar-se per donar suport a les necessitats mèdiques al costat oriental d’Alep si poguéssim assegurar l’accés. No obstant això, encara no hi ha accés i malgrat els nostres esforços continus per tractar d’obtenir subministraments mèdics i entrar-los, ara per ara és impossible.

  • Per què la indústria farmacèutica no es preocupa pels problemes de salut pública mundials

    «Persones que viuen tant en països pobres com en països rics s’estan trobant amb què els medicaments que necessiten o no existeixen o són tan cars que no poden permetre-se’ls». Aquesta és la denuncia que fa Katy Athersuch, una de les portaveus de Metges Sense Fronteres (MSF). L’organització acaba de presentar un nou informe on assegura que el model d’investigació de medicaments ha fracassat perquè no respon a les necessitats de la salut pública mundial.

    Amb aquest estudi els professionals de MSF volen cridar l’atenció als membres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), amb motiu de l’Assemblea General de l’organització a Nova York, perquè prenguin mesures per revertir la situació. Segons l’organització és el poder de la indústria i les seves dinàmiques i el poc esforç dels governs en revertir aquesta situació els que fan que aquest sistema no funcioni. Quins són els motius que els porten a afirmar això?

    Segons l’organització la indústria farmacèutica no inverteix prou a investigar malalties que no són lucratives. És a dir, no inverteixen a fabricar medicaments que no els reporten benefici. «El sistema d’innovació biomèdica actual està clarament impulsat per interessos financers: les empreses farmacèutiques desenvolupen fàrmacs basant-se en el retorn probable que un producte oferirà a través de les vendes», assegura l’informe.

    Prova de què això és així és, per exemple, la falta de medicaments i vacunes per tractar malalties que pateixen persones que viuen en països pobres, és a dir, persones que no poden pagar aquests medicaments. «Les empreses farmacèutiques ignoren les necessitats de les persones dels països més pobres», denúncia l’organització. Un exemple és el cas de l’Ebola. MSF denuncia que la malaltia fou descoberta fa quaranta anys però la investigació per tractar-la i prevenir-la mai va ser una prioritat per la indústria.

    Un altre cas que prova que les farmacèutiques no inverteixen en allò que no els hi reporta benefici, i en aquest cas està més centrat en els països desenvolupats, és la falta de resposta a la crisi causada per la resistència als antibiòtics. Segons MSF la indústria no posa atenció a la propagació d’infeccions resistents als medicaments per motius financers.

    Més raons. Segons l’informe publicat recentment el model actual no s’aguanta per l’alt preu d’alguns medicaments. Un exemple n’és el tractament per fer front a l’Hepatitis C. Aquesta malaltia causa més de 700.000 morts a l’any a tot el món, malgrat que existeix un medicament per combatre-la: el sofosbucir. Un tractament que moltes persones no poden pagar pel seu elevat preu. Als Estats Units per exemple val 1.000 dòlars la pastilla, tot i que MSF calcula que a la farmacèutica que el fabrica, Gilead, li costa produir-lo tan sols un dòlar per píndola.

    El problema dels preus es deu sobretot al sistema de patents que regeix aquest sector. Aquest model fa que les farmacèutiques tinguin els drets exclusius d’allò que investiguen o produeixen i per tant no han de patir per cap tipus de competència, tenint llibertat plena per marcar el preu que vulguin durant bastants anys.

    Una campanya de l’organització alerta d’aquest problema a través d’un vídeo on recorda que la indústria, tot i que sempre justifica l’alt preu al·legant l’alt cost de la investigació i els possibles fracassos, mai revela els nombres reals d’aquest cost. Segons aquesta campanya l’any 2014 les farmacèutiques van generar més d’un milió de dòlars en vendes, i segons dades del 2010 només un 8% del total es reverteix en el desenvolupament de nous medicaments.

    Mostra de què el preu dels medicaments és molt alt i no té fre és el cost d’immunització dels nadons, de les vacunes. Avui, segons MSF és 68 vegades més car que el 2001.
    És per tot això que l’organisme internacional demana als governs que facin pressió perquè la indústria sigui més transparent i perquè implementin noves estratègies de R+D en el sector. «S’ha de trencar el vincle entre la investigació mèdica i les proteccions basades en els monopolis de mercat, que condueixen als elevats preus dels productes farmacèutics», denuncia l’organització.