Just Deploy It!

Etiqueta: musicoteràpia

  • La música com a eina terapèutica

    En els processos terapèutics, tota via de comunicació amb els pacients, tot allò que pugui ajudar a desbloquejar i fer aflorar informació, sensacions, emocions ocultes que alliberin en benefici d’una millora emocional, física i mental cal validar-los científicament. Evidenciar amb valors objectivables la seva efectivitat i compartir-la amb la comunitat terapèutica és el que ja fa temps que es treballa des de la musicoteràpia.

    Segons la Federació Mundial de Musicoteràpia (la World Federation of Music Therapy), aquesta es defineix com “l’ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per a processos terapèutics, per facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió emocional i la satisfacció”. Per tant, i tal com expressen des del Grup de Treball de Musicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), “el o la musicoterapeuta és un o una professional de la salut que utilitza la música com a eina terapèutica per a millorar el benestar emocional, físic i mental dels seus pacients”.

    Emma Plana, musicoterapeuta i coordinadora d’aquest grup de treball col·legial, ens ajuda a precisar la distinció dels professionals de la música i dels de la musicoteràpia. “La música, per a unes persones pot ser una font de consol, per a altres, d’expressió, de connexió, de festivitat, d’agrupament… el significat de la música es crea a mida de qui l’escolta. Tant si som músics o músiques professionals, com si simplement som aficionats o aficionades a escoltar-la, la música té un poder intrínsec que influeix en les nostres emocions, i en els nostres pensaments i comportaments”. La diferència, en el cas de la musicoteràpia rau en “la capacitat, del o de la musicoterapeuta per a gestionar l’emoció que es desprèn de la música per tal que aquesta sigui en benefici, repercuteixi positivament en la salut de la persona”.

    Des del COPC difonen també un senzill i útil decàleg per a presentar la musicoteràpia.

    La música com a companya de vida

    Així doncs, la música pot reconfortar-nos en qualsevol moment de la nostra vida i és una gran companya de viatge. Una bona experiència, sobre això, és seure còmodament a casa, posar una música relaxant, tancar els ulls i deixar-nos portar pel so. També ho és sempre assistir a concerts de música en directe, així com entrar en espais especials on la música és protagonista i ens embolcalla. És el cas de la botiga de música Casa Beethoven, al número 97 de les Rambles, al costat del Palau de la Virreina. Sempre hi sona música, generalment clàssica, una simfonia, un adagi, una òpera… I en els primers prestatges, en entrar, hi trobarem llibres que ens expliquen els beneficis de la música, com el treball de la intèrpret i investigadora de la cançó artística llatinoamericana i ibèrica Patricia Caicedo, Somos lo que escuchamos, que ens parla de l’impacte de la música en la salut individual i social. Llibres de música i neurociència es toquen a Casa Beethoven, la gran i emblemàtica llar de partitures de compositors de tot arreu.

    Però la veritable gestió de les emocions que es deriven de sentir o fer sonar la música en les persones, tot allò que la música ajuda a explicar al nostre cos, són els musicoterapeutes qui estan preparats per a fer-la. Els musicoterapeutes poden treballar en una àmplia gamma de contextos, des de l’hospitalari i els centres de salut mental, a centres educatius i de rehabilitació.

    Treball amb neonats

    La Sònia Sánchez López ha treballat la musicoteràpia amb neonats, concretament amb nadons prematurs, a l’Hospital de Sant Joan d’Alacant. Ha vist com la música potencia el vincle dels pares amb les criatures, i beneficia l’alimentació i el son dels nadons. Sánchez és pedagoga i professora de piano al conservatori  d’Alacant i treballa a la unitat pedagògica hospitalària. La música sempre ha estat amb ella, des de nena. Va fer el Magisteri Musical i va adonar-se de la força de la música com a ajuda amb la memòria als alumnes i va voler aplicar-la a infants amb necessitats especials, com TEA, síndrome de Down. I com que veia que funcionava, que la desinhibició conductual que no funcionava d’altra manera, amb la música sí que es podia controlar molt, es va abocar a la musicoteràpia. Sobretot enfocada a l’educació, va descobrir els llibres de Jordi Jauset, estudiós de la música i la neurociència. “Va ser la meva llum”, diu, que va fer un màster de musicoteràpia a la UNIR.

    L’important de la música és que pot canviar l’estat de la persona. Però és des de la musicoteràpia, des d’on es pot optimitzar, a través de la música, el benestar i la salut de la persona”, expressa l’Emma Plana. La musicoteràpia, a més –afegeix Plana– “és una eina més per avaluar i detectar. Perquè hi ha estats anímics que de vegades no es capten, i amb la música es poden descartar o destapar”.

    Com a teràpia, la musicoteràpia treballa amb base científica. Existeixen màsters oficials validats pel Ministeri d’Educació. Segons expliquen els qui s’hi han format, la musicoteràpia utilitza una varietat de tècniques musicals adaptades a les necessitats i habilitats dels seus pacients, incloent-hi la improvisació, la composició, l’audició dirigida i el moviment rítmic junt amb l’expressió corporal. A través d’aquests processos, els musicoterapeutes ajuden les persones a explorar i expressar les seves emocions, a millorar les seves habilitats socials i comunicatives, i a promoure la seva recuperació i benestar general. És a dir, acompanyen el procés de canvi d’estat de la persona, a partir de les emocions generades per la música, tant sigui aquesta en viu o en indirecte, a través de l’escolta o del joc musical, amb la participació activa de la persona. A més, acompanyen el procés del canvi en el seu benefici, en el pas que genera el canvi d’estat, tant físic com cognitiu, mental i anímic de la persona, afectant positivament en la salut d’aquesta.

    Des del Grup de Treball de Musicoteràpia del COPC tenen l’objectiu de difondre la importància de la musicoteràpia entre tots els col·legiats en l’àmbit estatal. Tracten de compartir experiències i continuar aprenent, créixer en aquesta teràpia d’especialització a  través de la música, cadascú des del seu perfil com a musicoteràpia, tot i ser psicòlegs tots. El del COPC és un grup obert a que tota persona professional de la psicologia, col·legiada a Catalunya o a una altra comunitat indistintament, formada en musicoteràpia, que vulgui compartir, aprendre i impulsar aquesta disciplina en equip hi està convidada i serà ben rebuda per formar part d’aquest Grup de Treball. Participar-hi és ben fàcil, ja que les sessions de treball són en línia.

    Igualment, des del COPC, aquest Grup de Treball està obert a col·laborar, cooperar i crear sinergies sòlides amb altres entitats afins o que requereixin la nostra aportació professional al seu desenvolupament i projectes.

    L’octubre passat van iniciar un cicle de conferències sota el títol de La musicoteràpia al llarg de la vida de la persona.

    Música, terapeuta i pacient

    Està clar que la música evoca emocions, però necessites posar-hi paraules. A través de la conversa i el diàleg, interpretar allò que sents i veus i, així, amb l’ajuda del musicoterapeuta, es pot generar els canvis.

    A banda de l’estat emocional  –afegeix la Sònia Sánchez– “també es fan canvis físics. El to, el timbre, el volum, el tipus d’instruments generen en la persona canvis, com la freqüència cardíaca. Depenent del ritme d’una cançó el nostre cor es pot accelerar i arriba un moment en el qual el ritme se sincronitza, com quan sentim una música que ens fa ballar, ho acabem fent al mateix ritme”. El musicoterapeuta sap quin element musical necessita per moderar un estat i generar el canvi. I sap detectar què cal modificar.

    Música al quiròfan

    A l’Hospital Universitari d’Igualada, l’any 2018 es va dur a terme un projecte presentat amb la següent premissa o hipòtesi que li va donar nom: Pot ser la música una alternativa a la sedació en aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional? La infermera supervisora de la Unitat Hospitalització Quirúrgica i de la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria de l’hospital igualadí, Sílvia Roca Martí en va ser impulsora. Amb ella varen col·laborar l’anestesiòleg Dr. Murga i els qui aleshores eren cap de servei Anestesiologia, Dr. Bausili, cap servei de traumatologia, Dr. Perlfort i molts altres professionals assistencials de l’hospital. També la infermera de quiròfan Montserrat Raïch. Del resultat positiu d’aquella experiència, encara es continua posant els cascs amb música a alguns dels pacients que ho volen. A banda, explica Sílvia Roca, l’hospital ha iniciat el projecte El CSA Sona, una iniciativa per dur la música en viu a diferents espais de l’hospital”.

    Tal com aquesta infermera explica, “hi ha molts estudis científics que evidencien que la música redueix l’estrès, l’ansietat i el dolor en els pacients”. A ella també la música l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. Explica que: “un cop vaig ser infermera de quiròfan, amb uns quiròfans integrals, intel·ligents amb altaveus integrats, mentre s’operava, es posava música ambiental que entre l’equip quirúrgic escollíem. I va ser en aquest punt, un dia al quiròfan de traumatologia, que tot parlant amb el Dr. Murga vàrem tenir la idea d’investigar si la música podia ser una alternativa a la sedació”. Així va ser com, juntament amb diferents professionals de l’hospital, varen iniciar el projecte amb aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional. I varen veure que, escoltant música, requerien menys sedant, perquè tenien menys dolor i menys ansietat que aquells que no l’escoltaven”.

  • Portar la musicoteràpia a casa dels infants que necessiten atenció pal·liativa

    L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha posat en marxa, per primer cop a Catalunya, un servei de musicoteràpia a domicili dirigit als infants que pateixen malalties greus o malalties cròniques complexes que requereixen atenció pal·liativa. Aquest hospital pediàtric, referent a tot l’Estat, tracta cada any 350 infants d’aquest perfil, dos terços dels quals són nens amb malalties greus que poden morir durant la infantesa i la resta, infants amb malalties cròniques complexes.

    La musicoteràpia és una disciplina que ha anat guanyant terreny durant els darrers anys i que s’ha demostrat que té grans beneficis per les persones que pateixen algun tipus de malaltia. «La música incideix en les persones tant en l’àmbit físic com psicoemocional. Les seves vibracions provoquen reaccions al cervell que fan que es produeixin una sèrie d’hormones, com les endorfines, que produeixen felicitat, tranquil·litat o sensació de benestar», explica Núria Bonet, musicoterapeuta de l’Associació Ressò i coordinadora de la iniciativa.

    L’Associació Ressò col·labora amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona des de 2005 per oferir musicoteràpia als pacients ingressats a l’Hospital. Preguntada pels beneficis en la salut de la musicoteràpia, Bonet destaca que «la música sincronitza amb el pacient i pot provocar que hi hagi una saturació més bona i que el ritme cardíac disminueixi, produint unes millores físiques en el pacient. Ajuda, doncs, que el pacient es pugui relaxar i respirar millor».

    Malgrat l’evidència dels seus beneficis, la musicoteràpia és una tècnica encara en avaluació a Espanya, de manera que, si bé existeixen publicacions relatives a aquesta pràctica, ara per ara, no té el suport del coneixement científic i no està professionalitzada.

    Enfortir el vincle familiar a través de la música

    El servei de musicoteràpia a domicili que ofereix l’Hospital Sant Joan de Déu als infants que requereixen cures pal·liatives, a part de contribuir al benestar dels infants, pretén enfortir el vincle de l’infant amb la família. «És una manera que la família pugui interaccionar amb l’infant d’una manera diferent de la qual ho fan habitualment, des del joc, des de la música, la cançó… la família hi és sempre present», apunta Bonet. En el cas que el pacient tingui germans, a aquests també se’ls fa partícips i se’ls fa guanyar el protagonisme en l’activitat.

    «És molt beneficiós fer una activitat conjunta tota la família, i el feedback que rebem de les famílies ho demostra», explica la musicoterapeuta. En la totalitat del programa, cada infant rep entre 12 i 15 sessions de musicoteràpia de tres quarts d’hora de durada aproximadament, en el decurs de les quals canten cançons o toquen instruments musicals diversos. «Les famílies es mostren molt agraïdes i molt contentes de veure els canvis que fa el seu fill des de l’inici fins al final de la sessió», assenyala Bonet.

    La musicoteràpia també permet que els nens i nenes es puguin expressar emocionalment. «Portem al domicili un suport, una activitat per cuidar a l’infant des d’un punt de vista holístic, centrant-nos més en el vessant psicoemocional i d’expressió dels sentiments», destaca la musicoterapeuta.

    La posada en marxa de la musicoteràpia a domicili per a infants que requereixen cures pal·liatives ha estat possible gràcies a la donació de l’Asociación Benéfica Anita, una entitat benèfica sense ànim de lucre impulsada per la família i amics de l’Anita, una nena que va morir als cinc anys a conseqüència d’un càncer i que va ser atesa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

    «La mare de l’Anita ens havia manifestat que quan la nena va tornar a casa va ser molt dur per ella veure que el que més gaudia a l’hospital, que eren els pallassos i la musicoteràpia, a casa no ho podia tenir. Aleshores, va sorgir la idea de fer musicoteràpia a domicili. El projecte l’estem fent gràcies a ella», explica Bonet. L’Asociación Benéfica Anita treballa per fomentar la investigació del càncer infantil i el benestar i assistència dels infants afectats.

    La iniciativa de l’Hospital Sant Joan de Déu, en col·laboració amb l’Associació Ressò, està vinculada a un estudi de recerca que té com a objectiu de determinar quin impacte té la musicoteràpia en els infants malalts i les seves famílies: si pot ajudar a normalitzar les seves vides, a experimentar moments de vitalitat significatius o enfortir el vincle familiar, entre altres. Abans i després de cada sessió, es recullen diferents dades per valorar l’impacte d’aquesta activitat. A l’estudi de recerca, que tindrà una durada dos anys, hi participaran un total de 75 pacients.

  • La musicoteràpia en pacients amb Alzheimer: tenir cura més que curar

    La Marta Cinta va ser una ballarina de ballet clàssic que es va fer molt popular a les xarxes fa uns mesos perquè es transformava escoltant El Llac dels Cignes.

    Vivia asseguda en una cadira de rodes perquè l’Alzheimer que patia li impedia moure’s, però quan sentia l’obra de Tchaikovsky, centenars de records la travessaven i la feien tornar als seus anys al damunt dels escenaris. Va trepitjar els més importants del món: Cuba, Nova York, Madrid… Però l’Alzheimer li va fer passar els últims anys de la seva vida a una residència. Allà, els seus vetlladors la van gravar entregada a la música i movent el cos com si encara es trobés en els seus dies de glòria.

    La reacció de la Marta és un exemple dels efectes de la música en qualsevol persona. Com que arriba directament a les emocions, la musicoteràpia l’aprofita per millorar els símptomes de qui pateix Alzheimer. Tot i això, a Espanya la musicoteràpia és una tècnica en avaluació, de manera que, si bé existeixen publicacions relatives a aquesta pràctica, actualment no té el suport del coneixement científic i el Ministeri de Sanitat no n’avala la seva eficàcia.

    Davant d’aquesta realitat, els musicoterapeutes reivindiquen el seu paper i defensen que no es tracta d’escoltar música ni de plaer o evasió, sinó d’un procés pautat per un professional que millora els símptomes de la malaltia. «Els musicoterapeutes fem servir la música en directe amb finalitats concretes i, aplicada correctament, arribem de manera directa a les necessitats dels pacients», assegura Manu Sequera, musicoterapeuta i cofundador de Huella Sonora Musicoterapia.

    Manu Sequera amb un dels seus pacients | Cedida

    Com afecta la música a la capacitat cognitiva i la motora?

    La musicoteràpia és un tractament cada vegada més consolidat en el camp de la neurogeriatria. La ciència ha comprovat que ajuda a gestionar certs comportaments perquè activa moltes àrees de cervell alhora. Segons Sequera, «la música, com a estímul, activa el cerebel, l’escorça promotora, la motora, la visual, l’auditiva… No hi ha cap art que estimuli el cervell de manera tan global com la música».

    Percebre la música significa emoció, i aquesta depèn d’estructures neuronals. En els últims anys, s’ha demostrat que escoltar i produir música potencia la integració dels sentits. Un fet tan anecdòtic com la pell de gallina activa les escorces orbito frontal i cinglada, que són les responsables de la resposta emocional. Quan s’activen, s’inhibeix el circuit de la por i s’allunyen també la culpa, la vergonya o la ràbia.

    L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que, amb la malaltia, tot el que depèn d’ell, s’atrofia

    José Enrique de la Rubia, doctor en Farmàcia i investigador principal de la Universitat Catòlica de València, explica que l’origen de la deterioració està en l’hipocamp, on s’ubiquen la memòria i les emocions: «L’hipocamp es fa més petit amb l’Alzheimer, de manera que tot el que depèn d’ell, s’atrofia. L’Alzheimer també augmenta el cortisol, que quan està molt alt perjudica l’hipocamp», explica de la Rubia. I afegeix: «Si l’hipocamp està malmès, no pot ordenar a l’hipotàlem i a la hipòfisi que deixin de produir les hormones que augmentaran el cortisol», concreta, en el que sembla un peix que es mossega la cua.

    Com s’organitza una sessió de musicoteràpia?

    Mónica de Castro, musicoterapeuta i fundadora de Singular Música i Alzheimer, fa servir l’audició, el cant, els instruments, els jocs o la improvisació durant les seves sessions. «Amb les persones que, a més de tenir una demència, tenen una artrosi, per exemple, treballem amb els instruments. Superen el mal que senten i s’animen a tocar els instruments, i s’activa així un circuit de recompensa als seus cervells», apunta.

    De la mateixa manera que Sequera, de Castro també assegura que per promoure canvis físics, cognitius o socials, les sessions han d’estar dirigides per un professional. Poden durar entre 45 i 55 minuts amb pacients en fase lleu i uns 15 minuts amb pacients en fase avançada. Però el més important és que se sentin còmodes. «Hi ha qui somriu i hi ha qui segueix dormint o qui segueix cantant. El més gratificant arriba quan, en acabar, s’acosten a mi i em diuen que han gaudit molt», comenta.

    Manu Sequera es dirigeix a una de les seves pacients durant una sessió | Cedida

    Banda Sonora Vital: la tecnologia als peus de la teràpia

    Quan s’inicia un tractament de musicoteràpia en un pacient d’Alzheimer, és essencial conèixer la biografia del pacient i la seva història musical. El psiquiatre Rolando Benenzon, un dels pares de la musicoteràpia, la va definir com Identitat Sonora. Aquesta depèn, segons Benenzon, del desenvolupament cultural i fins i tot dels nou mesos que les criatures són dins de l’úter matern.

    Per facilitar la feina dels musicoterapeutes, un grup d’enginyers de tecnologia musical de la UPF, a Barcelona, ha creat Banda Sonora Vital, una eina que permet crear una llista de reproducció música preferida, que vindria a ser com un Spotify, però dels pacients amb Alzheimer i a disposició del treball dels musicoterapeutes. Felipe Luis, un dels seus membres, assegura que la seva intenció era aportar a aquest món i facilitar una eina útil i gratuïta.

    Pels beneficis físics, psicològics, emocionals i cognitius que ha demostrat aquesta tècnica, experts i musicoterapeutes treballen perquè la musicoteràpia esdevingui un grau universitari (actualment és un màster). Els motius els tenen clars: els pacients d’Alzheimer poden oblidar moltes coses de les seves vides, però la música els acompanyarà fins a pràcticament el final. I mentrestant, no tot està a curar, sinó també en tenir cura.