Just Deploy It!

Etiqueta: Nati

  • De la Nati a la Montse, tres anys de lluita de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM

    La PAICAM (Plataforma d’afectats de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) compleix tres anys treballant contra «les altes injustificades i el maltracte de les persones malaltes » que practica l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social). I ho han fet celebrat a les portes del mateix ICAM explicant la seva vivència: «des del cas de la Naty, qui va ser el detonant per començar a endegar la plataforma d’afectades per l’ICAM, i fins avui mateix, en que la companya Montserrat García, té cita, sense saber si ella, també haurà d’acabar pidolant justícia davant d’un jutge (si és que pot pagar-s’ho), i passant per tantes i tantes malaltes que tenen relats esfereïdors, constatem que cada dia que passa, malaltes que són citades en aquest edifici, en surten molt pitjor del què han entrat».

    Aquestes paraules, dites per una de les membres de la PAICAM, Marta Serrés, s’han acompanyat de les del diputat de la CUP Crida Constituent, Vidal Aragonés que ha donat suport a la lluita de la Plataforma. «Si algú interpreta que les malalties s’han de respondre amb repressió per part dels Mossos d’Esquadra o amb altes mèdiques és que no entén res», ha assenyalat Aragonés qui també ha afegit que el que cal fer «és situar les causes de les malalties i anar a eradicar-les» i «no perseguir malalts i malaltes, sinó perseguir les malalties».

    El per què? Marta Serrés en nom de la PAICAM ha donat a conèixer un document no públic anomenat “Pauta operativa d’actuacions conjuntes entre la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i l’ICAM”. Un document on, per Serrés, es tracta a les persones malaltes «de possibles delinqüents comuns» al mateix temps que «només fa referència a la possible necessitat de protecció policial als professionals de l’ICAM, quan les malaltes portem anys
    denunciant que des de l’ICAM estem patint violència institucional cada dia que passa».

    L’origen de la PAICAM el trobem en el cas de Natividad López, coneguda com a Nati, a qui l’ICAM va donar l’alta mèdica després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren “susceptibles d’experimentar millores”. Davant d’això, l’octubre de 2015 la Nati va iniciar una acampada davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca de Barcelona. Paral·lelament es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincorporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    Concentració a les portes de l’ICAM en els tres anys de la PAICAM / Carla Benito

    Amb la Nati i el mes que va durar la seva acampada va néixer la PAICAM que, des d’aleshores, «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques». Ara, a més, des del passat mes de juny tenen una nova eina: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs que havia interposat l’INSS davant la sentència del Jutjat Social 17 e Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies. Així, fins a dues vegades s’ha ratificat la incapacitat total reconeguda a Natividad López.

    «Quina culpa tenen les malaltes que la ciència no hagi trobat la diagnosi objectiva?»

    Entre les diferents barreres que es troben les malaltes i que Marta Serrés ha volgut destacar a les portes de l’ICAM existeix una dificultat afegida per aquells malalts no reconeguts com a tals per l’ICAM i l’INSS. Serrés ha explicat que «des de l’ICAM es justifiquen dient que ‘el dolor és difícil de mesurar donada la seva naturalesa subjectiva i pel seu caràcter multidimensional’» però ha volgut preguntar que «quina culpa tenen els  pacients amb malalties englobades en les síndromes de sensibilitat central com la fibromiàlgia o la fatiga crònica que la ciència no hagi trobat la diagnosi objectiva?». En base a aquesta premissa, Serrés ha definit la PAICAM com una «Plataforma d’Afectades per un sistema pervers que envia a les malaltes a un metge, on l’objectiu del qual no és guarir, sinó fiscalitzar».

    La roda de premsa s’havia convocat també per explicar novetats al respecte de la feina dels darrers mesos: el 9 de gener la PAICAM es va reunir amb Laura Pelay, Secretària General de Salut, i Maria Sardà, Directora general del Departament de Salut i de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària. El 17 de gener es van reunir amb tots els partits amb representació parlamentària amb l’excepció del PSC i el PP, que no van assistir a la trobada. El dia 23 de gener, la PAICAM va rebre una carta de Maria Sardà on, a l’entendre de la Plataforma, Sardà «negava que les coses van malament» i més «després que durant la reunió la senyora Pelay reconegués que aquesta institució no funcionava tan bé com fora desitjable».

    La PAICAM ha realitzat una declaració d’intencions clara amb els seus tres anys de vida: seguir denunciant els casos de persones malaltes «que no han estat ben ateses o se’ls ha donat l’alta de manera injustificada» i insistir en les reunions per aportar les dades que demostren les seves queixes i demanar transparència de la gestió del departament en quan a la tasca inspectora. Això ho fan perquè afirmen que a l’ICAM es «segueixen criteris econòmics en detriment de criteris mèdics». A partir de l’anàlisi del BOE A-2018-1656, la PAICAM afirma que allà hi són totes les xifres que reverteix l’INSS a l’ICAM i que, d’aquesta manera, queda evidenciat que “a més altes mèdiques, més diners que entren a l’ICAM».

    A més, seguint en la mateixa línia, Marta Serrés ha volgut mostrar algunes dades que, a l’entendre de la PAICAM, fan veure aquest criteri economicista de l’ICAM. Comparant dades, la durada mitjana dels processos amb alta mèdica estaven a novembre de 2017 a nivell estatal en 39.7 dies,  a Andalusia en 45,94 dies, a Astúries en 57.74 dies, a Galícia en 64.37 dies, a Madrid en 33.97 i finalment, 10 punts per sota de la mitjana de l’estat, a Catalunya la mitjana està en 29.39 dies.

  • El TSJC ratifica la incapacitat de Nati López, l’activista que va iniciar la campanya contra l’ICAM

    El Col·lectiu Ronda ha donat a conèixer la desestimació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del recurs interposat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ratifica la incapacitat en grau de total reconeguda a la Natividad López, l’activista que amb la seva acampada de protesta davant la seu de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ajudar a germinar un moviment d’oposició a les altes injustificades i els criteris d’aquest ens públic.

    L’ICAM va donar l’alta mèdica a López, coneguda com a Nati, després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren «susceptibles d’experimentar millores». Des del Col·lectiu Ronda denuncien que això va condemnar-la «a veure’s completament privada d’ingressos i sense possibilitats reals de reincorporar-se al món laboral».

    Va ser a l’octubre de 2015, amb l’inici d’una acampada per part de la Nati  davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca a Barcelona, que també es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincoporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    L’acampada que va començar la Nati va durar ben bé un mes i va comptar amb la participació de diverses entitats. De fet, aquesta situació, articulada al voltant de la Nati i amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda, va acabar provocant la naixença de la PAICAM, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM, que des de la seva presentació oficial el passat 9 de març de 2016 «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques».

    En el cas de la Nati, i quan faltava poc més d’un mes per tal d’acompletar els 18 mesos de baixa mèdica que la legislació estableix com a límit per tal de que es presenti una proposta d’incapacitat permanent, l’ICAM va determinar la situació d’alta mèdica i, per tant, la seva plena capacitat per desenvolupar una activitat laboral. El Col·lectiu Ronda denuncia que ho va fer malgrat l’existència de nombrosos informes mèdics que establien amb rotunditat la importància d’un llarg seguit de conseqüències físiques i neurològiques de l’infart i posterior ictus sever que encara patia. Entre d’altres, la Nati mostrava greus afectacions del sistema respiratori i digestiu, un important quadre depressiu (en nivell “major greu”, segons informes psiquiàtrics aportats) i disfuncions neurològiques que afectaven especialment la seva capacitat cognitiva i la facultat de la parla. Tot plegat, expliquen, un estat físic que en el moment de rebre l’alta de l’ICAM l’obligava a visitar setmanalment fins a tres especialistes diferents i feien absolutament impossible que la Nati pogués desenvolupar les tasques d’auxiliar comptable que fins al moment de patir l’infart i l’ictus havien constituït la seva professió habitual. L’alta mèdica significava també que la Nati perdia el dret a percebre l’ajut de 300 euros que durant tot el període de baixa mèdica havia estat la seva única font d’ingressos.

    Incapacitada per a la seva professió habitual

    Ara, i per segona vegada, un tribunal ha desautoritzat l’ICAM en relació al cas de la Nati. Si el passat 17 de maig de 2017 era el Jutjat Social 17 de Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies, ara ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui ha ratificat el contingut d’aquella sentència i desestimat el recurs interposat per l’INSS. Segons considera acreditat l’Alt Tribunal català, les afectacions que pateix la Nati fan que “es trobi impossibilitada per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual d’auxiliar administrativa comptable” doncs considera que les seves facultats estan “limitades i disminuïdes, de tal forma que està impedida per a l’execució del nucli essencial de les activitats habituals, que no les pot realitzar en les condicions adequades d’esforç, eficàcia i rendiment exigibles a altres treballadors que desenvolupin la seva mateixa professió, corresponent-li, per tant, el reconeixement del grau d’incapacitat permanent total per a l’exercici de la professió”.

    Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, celebra “l’immens valor simbòlic d’aquesta sentència que aporta un mínim de llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta que ha estat objecte d’un veritable maltractament per part de l’Administració. El mateix que pateixen diàriament molts treballadors i treballadores a qui no se’ls reconeix ni el patiment ni les dificultats del seu dia a dia amb l’únic objectiu d’estalviar els diners que s’haurien de destinar a abonar les prestacions que corresponen a persones malaltes”. Per a Tisminetzky, “el cas de la Nati ha marcat un abans i un després a Catalunya. Mai abans s’havia parlat tant del tracte profundament injust que l’ICAM i l’INSS dispensen a gent malalta i vulnerable. Gràcies a ella, a la seva força i tenacitat i al conjunt de persones i entitats que li han donat el suport necessari per sostenir l’activitat de la PAICAM, molts afectats i afectades s’han unit i han trobat un camí per exigir el reconeixement i les prestacions que els corresponen”.