Just Deploy It!

Etiqueta: natura

  • Un estudi demostra que plantar arbres al carrer redueix la mortalitat

    Plantar arbres al carrer s’associa amb disminucions en la mortalitat i aquesta relació és més forta a mesura que els arbres creixen i absorbeixen la contaminació de l’aire. Aquesta és la principal conclusió d’un nou estudi realitzat a Portland (Estats Units) arran de l’experiència de l’organització sense ànims de lucre Friends of Trees, que durant 30 anys va plantar arbres als carrers de la ciutat de l’estat d’Oregon i va fer diferents estadístiques per avaluar el benestar de la població.

    Les dades extretes permeten afirmar que cada arbre plantat es va relacionar amb una reducció de la mortalitat no accidental i cardiovascular del 20% i del 6%, respectivament, si es van plantar entre 15 i 30 anys abans.

    L’informe està codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Servei Forestal de l’USDA, dels EUA, i s’ha publicat a la revista científica Environment International.

    Per a l’autor principal de l’estudi i investigador d’ISGlobal, Payam Dadvand, cada cop es troben més evidències que apunten que hi ha una relació entre l’exposició a la natura i una menor mortalitat, però “la majoria d’estudis utilitzen imatges de satèl·lit per estimar l’índex de vegetació, que no distingeix entre els diferents tipus de vegetació i no pot traduir-se directament en intervencions tangibles”.

    Els científics van fer servir un experiment natural que va tenir lloc a la ciutat de Portland entre 1990 i 2019 en el qual Friends of Trees va plantar més de 49.000 arbres als carrers i va registrar on i quan ho van fer. En funció de l’espècie, els arbres tenien entre quatre i vuit anys quan es van plantar.

    Es va estudiar una zona en què viuen prop de 4.000 persones en tres períodes: cinc anys abans, deu anys abans i 15 anys abans, per tal d’obtenir informació sobre morts per causes cardiovasculars, respiratòries o no accidentals, gràcies a les dades obtingudes de l’Autoritat Sanitària d’Oregon.

    Els resultats mostren que els barris on s’havien plantat més arbres les taxes de mortalitat per cada 100.000 persones eren menors, sobretot en els casos dels homes i de les persones de més de 65 anys.

    A mesura que els arbres creixien i es feien més vells, milloraven les dades: quan els arbres s’havien plantat entre 1 i 5 anys abans, la taxa de mortalitat associada era del 15%, i quan s’havien plantat entre 11 i 15 anys era del 30%. Per arribar a aquestes conclusions, l’equip també va tenir en compte factors com els ingressos, l’educació i la composició racial dels barris.

    “Això significa que els arbres més vells estan associats a una més gran disminució de la mortalitat, i que conservar els arbres madurs pot ser especialment important per a la salut pública”, explica ISGlobal en un comunicat, que destaca que “els arbres més grans són millors per absorbir la contaminació de l’aire, moderar les temperatures i reduir el soroll, tres factors relacionats amb l’augment de la mortalitat”.

    El primer autor de l’estudi i membre del Servei Forestal de l’USDA, Geoffrey H.Donovan, remarca que van observar l’efecte “tant als barris verds com als menys verds, la qual cosa suggereix que plantar arbres als carrers beneficia tots dos”.

    Segons les estimacions, el cost de plantació i manteniment és relativament baix: un estudi del 2005 parlava d’entre 13 i 65 euros per unitat, que a xifres del 2022 seria d’entre 19 i 98 euros.

  • El contacte amb entorns naturals durant la infància podria beneficiar la salut mental a l’edat adulta

    Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que ha estat realitzat a quatre ciutats europees.

    L’exposició a espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic. Tot i això, pocs estudis han explorat l’impacte de l’exposició a entorns naturals durant la infància a la salut mental i la vitalitat a l’edat adulta. A més, els estudis sobre espais verds, és a dir, jardins, boscos o parcs urbans per exemple, són més abundants que en el cas dels espais blaus com ara canals, estanys, rierols, rius, llacs, platges…

    Aquest nou treball, publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health i que forma part del projecte PHENOTYPE, es va realitzar a partir de les dades de prop de 3.600 persones adultes de Barcelona, Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

    Les i els participants van respondre un qüestionari sobre la freqüència d’ús d’espais naturals durant la infància, incloent tant les visites intencionades –per exemple, sortides a la muntanya– com les no intencionades –per exemple, jugar al jardí de casa–. També se’ls va preguntar sobre la quantitat, ús i satisfacció d’espais naturals al voltant del seu habitatge, així com la importància que li donen a l’actualitat. La salut mental de les i els participants –nivell de nerviosisme i sentiments de depressió en les darreres quatre setmanes– i la vitalitat –nivell d’energia i fatiga– es va avaluar a partir d’un test psicològic. L’índex de vegetació al voltant de l’habitatge a la vida adulta es va estimar a partir d’imatges de satèl·lit.

    Els resultats van mostrar que les persones adultes que durant la infància s’havien exposat menys als espais naturals mostraven pitjors resultats en els tests de salut mental, en comparació amb les que tenien més exposició durant la infància. Myriam Preuss, primera autora de la recerca, explica a més que «en general, les i els participants amb nivells inferiors d’exposició a entorns naturals durant la infància van valorar amb menys importància els espais naturals que aquelles amb més nivells d’exposició». No es van trobar associacions entre l’exposició durant la infància i la vitalitat a l’edat adulta, ni amb l’ús i satisfacció d’aquests espais.

    Wilma Zijlema, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, destaca que les conclusions «mostren la rellevància de l’exposició a espais naturals durant la infància per al desenvolupament d’un estat psicològic saludable i una actitud que apreciï la natura a la vida adulta». Actualment, el 73% de la població a Europa viu en àrees urbanes –sovint amb accés limitat als espais naturals– i es preveu que aquest nombre augmenti a més del 80% el 2050. «Per tant, és important conèixer quines implicacions té que els nens i nenes creixin en entorns amb oportunitats limitades d’exposició a espais naturals», afegeix.

    «Molts nens i nenes a Europa acostumen a portar un estil de vida basat en espais interiors, de manera que seria convenient millorar els entorns naturals a l’aire lliure a les ciutats: augmentar el seu nombre, dissenyar-los de manera segura i que convidin als nens i les nenes a jugar», indica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. En la majoria dels països, les activitats a la natura no són una part regular del currículum escolar. «Fem una crida a les i els responsables polítics per tal que millorin la disponibilitat dels espais naturals a l’aire lliure per a la infància, incloent els patis de les escoles», conclou.

  • Biofília

    The New York Times ha publicat recentment un extracte del nou llibre pòstum d’Oliver Sacks, Everything in its place, en el qual el neuròleg britànic reflexiona sobre el poder curatiu dels jardins. «En 40 anys de practicar la medicina, he descobert que només dos tipus de «teràpia» no farmacològica tenen una rellevància especial per als pacients amb malalties neurològiques cròniques: la música i els jardins», escriu. Encara que reconeix no saber explicar com la naturalesa exerceix un efecte calmant i organitzador en el nostre cervell, el famós escriptor de relats clínics creu que la naturalesa desperta una cosa molt profunda en el nostre interior i exerceix efectes beneficiosos, no només espirituals i emocionals, sinó també físics i neurològics. «No tinc dubte que reflecteixen canvis profunds en la fisiologia del cervell i, potser, fins i tot en la seva estructura», conclou.

    L’atracció per la naturalesa i el benestar que ens procura és una cosa evident i més o menys experimentat per tots. Aquest amor innat pels éssers vius o biofília, segons ho va denominar l’entomòleg Edward O. Wilson en un llibre de 1984 del mateix títol, ha donat lloc a nombrosos estudis sobre els possibles efectes terapèutics de la naturalesa. «Els jardins, com el món natural que representen, tenen un efecte reconstituent i curatiu», afirma Wilson en el seu recent llibre Els orígens de la creativitat humana (p. 155), recolzant-se en diversos estudis que han mostrat com la contemplació de la naturalesa s’associa amb una reducció de l’estrès, la pressió sistòlica, la tensió facial i altres paràmetres, així com amb una recuperació postquirúrgica més ràpida, amb menys complicacions i menor necessitat d’analgèsics. No obstant això, tots aquests efectes no permeten confirmar amb certesa que la naturalesa tingui realment un efecte curatiu. Una recent revisió dels efectes en la salut i el benestar de la participació en activitats de conservació i millora del medi ambient no ha trobat proves concloents, encara que sí que mostra nivells alts de beneficis percebuts pels participants.

    Aquesta absència d’evidències científiques de qualitat sobre l’efecte terapèutic de la naturalesa ni és contradictòria amb la percepció individual de benestar ni és una prova que no hi hagi evidències. Estudiar l’efecte de la naturalesa és, sens dubte, més complex que el d’un fàrmac o altres intervencions mèdiques. La mateixa hipòtesi de la biofília, que diu que els humans posseïm una tendència innata a buscar el contacte amb altres formes de vida, plantejada per Wilson, no és fàcil d’investigar i confirmar. I tampoc ho és la hipòtesi que tenim gravat en els gens un ambient natural predilecte, semblant al de la sabana africana en el qual van sorgir els nostres avantpassats, amb algun llac o riu pròxim, amplis prats i arbres dispersos de troncs curts i una copa àmplia (hipòtesi de la sabana). En qualsevol cas, com afirma Wilson de forma conseqüent amb la teoria evolutiva, «hi ha moltíssima Mare Naturalesa en els nostres gens».

    La vida urbana és a penes un sospir en relació amb la llarga vida de l’espècie en el medi natural. Però això no implica que calgui idealitzar la naturalesa, perquè com es preguntava Sánchez Ferlosio, «què és més naturalesa: un lleó perseguint a un antílop al Parc Nacional de Tanganika o un gat perseguint a una rata sota la llum dels fanals al costat de la interminable paret de l’escorxador?» Més enllà de la nostra tirada per la naturalesa i dels seus possibles efectes beneficiosos, el que sembla clar és que l’actual degradació del planeta ens afecta profundament i pot comprometre el nostre benestar. Si la naturalesa és la nostra pàtria comuna, el necessari moviment global per la sostenibilitat podria obrar com un nou relat global, que transcendís religions i polítiques nacionalistes, i que pogués ser fins i tot un punt de trobada entre les ciències i les humanitats.