Etiqueta: NECROLÒGICA

A les terribles retallades a la sanitat pública del 2010 d’en Boi Ruiz i convergència els hi hem d’agrair dos grans èxits. Un que molts activistes de diferents organitzacions i moviments socials confluíssim, ens coneguéssim, aprenguéssim molt de les experiències alienes, treballéssim en xarxa… I a poc a poc s’anés construint una camaraderia entranyable. I com a conseqüència quelcom inèdit, la unió de la gran majoria d’organitzacions i plataformes que lluiten per la defensa de la sanitat pública, primer en la Plataforma pel Dret a la Salut i posteriorment en la Marea Blanca de Catalunya.

El Pep Martí, recentment jubilat de la seva activitat com a traumatòleg, hi participava de forma discreta com membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) aportant-nos als altres activistes serenor, coneixement i experiència. En poc temps i per la seva capacitat de treball i de consens va anar esdevenint un element cabdal, un pal de paller d’aquests moviments unitaris.

Premi en l’excel·lència professional pel Col·legi de Metges, director mèdic de Vall d’Hebron, activista compromès amb la sanitat pública i la salut en el seu sentit més holístic i global, impulsor d’estudis i plataformes en defensa de la qualitat ambiental i especialment de l’aire, articulista prolífic, veí implicat al barri de gràcia i a Barcelona en Comú, assessor del grup parlamentari dels comuns la darrera dècada…

Hem tingut la immensa sort dels darrers quasi quinze anys de somiar amb tu la Sanitat Pública que Catalunya i tota la ciutadania mereix. Amb molta paciència, múltiples reunions i trobades. Aprenent moltíssim i treballant de valent en múltiples versions de propostes i documents, amb molta «escolta, seny i ciència» però sense pausa.

Encara fa uns dies amb vuitanta anys i la seva tenacitat i optimisme ens contagiava il·lusió en un curs del CAPS d’alt nivell i gratuït que havies organitzat per formar a activistes en com participar de manera constructiva i efectiva per aconseguir millores en la salut individual, comunitària i global. Quasi res! Descobrint, tot dinant un senzill menú d’hospital, que sent cirurgià i traumatòleg la teva tesi doctoral era de participació ciutadana en la salut… Que estaves col·laborant amb una tesi d’història del sistema sanitari públic de Catalunya… O que havies fet de pèrit mèdic en els judicis contra la central de Cercs, defensant les persones afectades per la contaminació… O les múltiples xerrades sobre salut i medi ambient que havies estat fent arreu…

Un imprescindible invisible. Un referent. Una sort per nosaltres, per les nostres organitzacions i pel país haver pogut gaudir de la teva expertesa, la teva humilitat, generositat, compromís i tracte afable.

Ja et trobem a faltar, Pep.

Una abraçada ben gran, i a tota la família i estimats.

Quan vaig aterrar a la Plataforma Pel Dret a la Salut , precedent immediat de la Marea Blanca de Catalunya jo no era més que un jove (tenia poc més de 40 anys) inexpert (només el bagatge de poc més d’un any de lluita en una petita plataforma de poble contra les retallades de Boi Ruiz allunyat geogràficament del que era el 15M ).

Encara no sé per quina afortunada combinació del destí em van acollir tres Joseps : el Pep Cabayol , el Josep Vallhonesta I el Pep Marti. I em vaig convertir en un aprenent de tots ells. D’un vaig  intentar aprendre tot allò que feia referència al món de la comunicació, del segon , l’aspecte organitzatiu. La praxis en aquest tema va ser amb la bona gent de SAP Muntanya, amb el Carlos i la Trini). I amb el Pep Martí, els conceptes bàsics sobre sistema sanitari I salut. Si …vaig fer un màster accelerat amb uns veritables mestres.

El Pep Martí tenia una presencia imponent , alt com un Sant Pau, ideal per a presidir les primeres trobades de la Marea Blanca de Catalunya.  Impecable  en les formes, quan es va incorporar a l’equip d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona el primer que va fer va ser un pas endarrere dins de Marea Blanca de Catalunya . No era només un teòric, algú que donava contingut ideològic a la Marea Blanca de Catalunya sinó que també havia estat responsable de gestió a l’Hospital Vall Hebron. Una combinació molt poc habitual.

La gent de la SAP Muntanya l’adorava. I ell a l’inrevès també. Era un convençut del paper de la ciutadania en la defensa del dret a la salut i el sistema sanitari públic així com de la imprescindible i necessària participació de la gent ciutadana en la gestió del nostre sistema sanitari.

Però cal destacar un aspecte també interessant com els anteriors:  la seva participació en diferents moviments mediambientals. A l’igual  que el Pep Cabayol entenia que no es podia parlar de salut sinó es parlava també de medi ambient. Quan no eren temes relatius a l’aigua, eren les incineradores,  la qualitat de l’aire…. I evidentment el paper de l’emergència climática  sobre la nostre salut.

Li havia d’haver respost un email la setmana passada però jo anava molt atrafegat. Torno a tenir la mateixa sensació que amb el Pep Cabayol: encara ens restaven moltes converses pendents perquè aquest jove aprenent  pogués seguir  en el llarg i inacabable camí de la saviesa.