Just Deploy It!

Etiqueta: obesitat infantil

  • Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    Usar pantalles abans d’anar a dormir augmenta el risc d’obesitat infantil

    La combinació d’anar-se’n a dormir després de les deu de la nit i, abans, exposar-se durant més de trenta minuts a pantalles, com ara tauleta, mòbil, ordinador o televisió, s’associa amb un risc més alt d’obesitat i menys adherència a la dieta mediterrània en la població infantil, segons un nou estudi de la Universitat de Barcelona (UB).

    El treball, publicat a la revista Appetite, també ha detectat que un percentatge significatiu d’infants, el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels que estan en edat escolar, passa més de mitja hora davant d’un d’aquests dispositius amb pantalla abans d’anar al llit.

    “Hem observat que els nens i les nenes en edat preescolar o escolar que tenen hàbits del son més nocturns i passen més temps davant les pantalles abans d’anar a dormir tenen un risc més alt de desenvolupar sobrepès o obesitat, en comparació amb aquells que se’n van d’hora al llit i no miren pantalles abans d’anar-se’n al llit”, explica María Fernanda Zerón-Rugerio, primera autora de l’estudi, que és professora de la Facultat d’Infermeria i investigadora del Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB i de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA).

    El treball l’ha dirigit la catedràtica Maria Izquierdo-Pulido, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i del Campus de l’Alimentació de Torribera, i investigadora de l’INSA. També hi ha participat la doctora Alicia Santamaría, dels Laboratoris Ordesa.

    Les investigadores també han descobert que la combinació d’aquests dos comportaments es tradueix en una durada més curta del son nocturn, que, a més, és de pitjor qualitat, tant en preescolars com en escolars. Aquestes variables també s’associen amb un endarreriment en els horaris de l’esmorzar i el sopar, especialment a mesura que l’edat dels infants augmenta.

    Així mateix, els infants en edat escolar que mantenen aquesta combinació d’hàbits poc saludables també experimenten un jet lag social o desfasament horari social més alt i fan menys activitat física. “Això és habitual entre les persones que se’n van tard al llit, ja que han d’ajustar l’hora de llevar-se per adaptar-se als horaris escolars, en lloc d’adaptar-se a les necessitats del son. Per això, acaben dormint menys i acumulen un dèficit de son al llarg de la setmana, una situació que en estudis previs s’ha associat amb un estat d’ànim irritable, un rendiment acadèmic deficient i una somnolència diürna”, expliquen les investigadores.

    Hàbits de son i ús de dispositius

    L’estudi s’ha basat en dades recollides a través d’enquestes en línia fetes a 1.133 infants espanyols, 545 dels quals tenien entre dos i quatre anys i 588 entre cinc i dotze anys. En aquests qüestionaris s’analitzaven els hàbits del son i l’ús de dispositius amb pantalles, així com altres indicadors, com ara la dieta o l’índex de massa corporal.

    Aproximadament la meitat dels infants en edat escolar enquestats passen entre un i trenta minuts davant una pantalla abans d’anar al llit (el 50,5 % i el 45,1 %, respectivament), mentre que el 27,5 % dels preescolars i el 35,2 % dels escolars hi passen més de mitja hora. De fet, els resultats revelen que només el 14,2 % dels infants en edat preescolar i l’11,7 % dels infants en edat escolar no veuen pantalles i van d’hora al llit.

    Les investigadores també es mostren sorpreses pels horaris de son dels participants en l’estudi: “Hem constatat que els nens i nenes tendeixen a anar-se’n al llit al voltant de les deu de la nit. Si tenim en compte que es recomana que dormin entre deu i dotze hores, és evident que molts infants espanyols no dormen prou”.

    Davant d’aquesta situació, les expertes de la UB recomanen avançar l’hora d’anar al llit i, abans d’anar a dormir, reduir al màxim l’exposició a pantalles, que idealment cal evitar del tot almenys una hora abans. Són unes indicacions que tenen l’aval de les directrius de l’Associació Americana de Pediatria.

    Per a les investigadores de la UB, en el cas de la població infantil és fonamental abordar la prevenció de l’obesitat i els factors de l’estil de vida que es poden modificar, a fi de fomentar, així, un creixement i desenvolupament saludables. Entre aquests factors hi ha l’hora d’anar al llit i el temps que es dedica a les pantalles abans. “Es tracta d’aspectes de l’estil de vida modern que tenen a veure amb hàbits alimentaris poc saludables i menys adherència a patrons d’alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquests hàbits, si es mantenen a llarg termini, poden portar a l’obesitat”, conclouen.

  • Conscienciació escolar contra l’obesitat i el sobrepès

    Gairebé el 60% d’adults en el conjunt d’Europa presenta sobrepès o obesitat, i en la població infantil, els afectats per aquesta condició són un de cada tres menors. Són dades extretes de l’informe sobre obesitat del 2022 recollides per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que també relata que l’obesitat és el quart risc més comú de malalties no transmissibles, després de la hipertensió, els riscos dietètics i el tabac.

    L’OMS també remarca que des de la pandèmia de la Covid-19 s’han incrementat els casos d’obesitat i sobrepès en la població infantil i adolescent, i que aquestes afectacions són responsables del 7% de les discapacitats registrades cada any a Europa. Per això, la lluita contra l’obesitat és un dels objectius prioritaris del programa europeu de treball 2020-2025: United Action for Better Health.

    El foment d’hàbits de vida saludable, que tenen en compte la pràctica esportiva i una alimentació equilibrada, són el pal de paller per a evitar sobrepès i obesitat. I aquests són, precisament, els objectius amb els quals va néixer fa onze anys a Andalusia la Copa COVAP, una iniciativa educativa i esportiva adreçada a nens i nenes de deu i onze anys. És una competició esportiva de futbol i bàsquet que volta per les vuit províncies andaluses per sensibilitzar sobre el problema de l’obesitat a través dels valors que promou del treball en equip, la confiança, el compromís, la responsabilitat, la igualtat, l’honestedat i l’esforç. Hi participen cada any 4000 nens i nenes.

    Col·laboració esport i infermeria escolar

    Basant-se en l’estudi ‘A primary-school-based study to reduce the prevalence of childhood obesity, liderat fa deu anys des de la Universitat Rovira i Virgili, infermers andalusos aposten per la figura de la infermera escolar com a professional sanitària que juga un paper fonamental en la divulgació de bons hàbits. Expliquen que la infermera escolar té l’avantatge de poder realitzar la seva tasca directament des del mateix centre educatiu, contribuint així a la prevenció i a la reducció de la incidència del sobrepès i l’obesitat tan presents avui dia.

    La investigació de la Universitat Rovira i Virgili, que es pren de referència des de la infermeria andalusa i la Copa COVAP, va treballar durant vint-i-vuit mesos amb 1.222 alumnes de vint-i-quatre escoles. En les escoles on es van implementar programes de conscienciació sobre bons hàbits alimentaris i pràctica esportiva, a la ciutat de Reus, la taxa de prevalença d’obesitat es va veure reduïda un 2,36%. En canvi, en el grup d’escoles de control –a Cambrils, Salou i Vila-seca–, en les quals no es va aplicar cap programa, la prevalença va augmentar un 2,03%. En les escoles on es va fer intervenció, aquesta la varen dur a terme agents de promoció de la salut (Health promoting agents, HPAs), en aquest cas van ser estudiants universitaris que van fer aquesta funció.

    D’aquí que els impulsors de la Copa COVAP i infermers andalusos pensin en el benefici del treball de les infermeres escolars per fer aquesta tasca de prevenció i acompanyament a la reducció de l’obesitat i el sobrepès en els alumnes. Però, per poder validar aquesta intervenció de la infermeria, el primer que cal és que es compleixin les ràtios d’infermeres en centres escolars.

    En aquest sentit, Mª Eugenia Fernández, membre del grup d’infermeres escolars del Consell Andalús de Col·legis d’Infermeria, explica »que actualment hi ha una infermera escolar per cada 6.685 estudiants, una xifra que va en augment, però que està lluny de la recomanació d’una infermera per cada 750 alumnes de l’Associació Internacional d’Infermeres Escolars (SNI) i la International Association of School Nurses & Health Promotion (ISNA)”. Segons explica l’especialista, “la detecció primerenca és essencial. L’obesitat infantil pot derivar en altres patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o depressió”.

    Tal com expliquen des de l’Associació  Catalana d’Infermeria i Salut Escolar, “l’escola esdevé, com agent de socialització de gran importància a la vida dels nens, el lloc ideal on infermers i infermeres escolars poden promoure i implementar una vida i un entorn més saludables i, així, afectar de forma positiva als membres de tota la comunitat escolar”.

    Des de la infermeria a les escoles, es detecta l’alumnat en risc i s’elaboren plans concrets per a les diferents patologies. Una de les tasques de les infermeres escolars és el control del pes i de la talla. La detecció precoç pot evitar patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o la depressió.

    Tal com explica Mª Eugenia Fernández, les infermeres preparen plans específics per a les patologies que detecten i identifiquen els recursos disponibles per a l’alumnat amb sobrepès o obesitat. També atenen alumnes amb patologies cròniques, agudes o amb discapacitat i són una peça clau a l’hora de detectar problemes com la discriminació, l’assetjament o el maltractament.

    El paper de la infermera escolar en la divulgació d’hàbits de vida saludables va ser el tema principal que es va tractar en la darrera jornada de la 11a edició de la Copa COVAP, celebrada a la localitat de La Palma del Comtat. Al voltant de 400 menors d’entre 10 i 11 anys hi van participar en les categories de futbol i bàsquet.

    Durant la celebració de la jornada, els participants van poder també assistir a tallers pràctics impartits per psicòlegs, en els quals es va abordar el risc d’un mal ús de les tecnologies i les xarxes socials. I els seus familiars van rebre, per part de nutricionistes, formació centrada en els problemes de salut associats al consum excessiu de sucre.

  • Detecten alteracions al cervell dels infants amb obesitat

    El 38% de les nenes d’entre 6 i 11 anys de Catalunya pateixen sobrepès o obesitat, xifra que arriba al 40% entre els nens de la mateixa edat, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelon (ISGlobal) i de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) realitzat amb més d’un milió d’infants. La seva prevalença ha disminuït en general, però s’ha incrementat a les àrees urbanes més desfavorides.

    L’obesitat, en general, s’associa als mals hàbits alimentaris i a la disponibilitat d’aliments altament calòrics. Però un estudi liderat per investigadors de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que hi ha determinades zones del cervell dels infants amb obesitat que presenten alteracions si es comparen amb d’altres de la mateixa edat amb pes normal o sobrepès.

    Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Cerebral Cortex, certifiquen que el cervell dels infants que pateixen obesitat presenta trets diferents respecte als que tenen pes normal o sobrepès. Analitzant imatges obtingudes amb ressonància magnètica funcional de 230 criatures d’entre 8 i 12 anys, els investigadors han descobert que hi ha zones concretes del cervell que tenen alteracions i es troben hiperexcitades. Això provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la.

    Les alteracions es donen a l’escorça orbitofrontal i l’amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l’escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos. Segons explica el Dr. Jesús Pujol, autor de l’estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica, la investigació ha permès detectar “un salt qualitatiu en els nens i nenes, que va d’un mal hàbit en el cas del sobrepès, a una ‘malaltia’ cerebral en forma d’alteració funcional quan el sobrepès passa a ser obesitat. És clarament una obsessió pel menjar”, apunta l’investigador.

    Aquestes alteracions que presenten els nens amb obesitat són iguals a les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i a aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d’origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat. “El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar, i el menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l’ansietat de forma parcial”, explica Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l’estudi. És a dir, l’obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.

    Els investigadors apunten que l’estudi no permet determinar si l’obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l’obesitat. El que sí que destaquen és que l’alteració del sistema que regula la conducta es pot considerar que arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte a l’hora d’abordar aquests casos.

    Segons Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim signant del treball, “l’alta prevalença d’obesitat infantil és una de les majors epidèmies del segle XXI. La descoberta d’alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d’aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també al nivell individual. El fet que aquestes alteracions siguin comuns amb malalties mentals i del cervell orienta cap al tipus de pràctiques terapèutiques. Amb tot, no es pot obviar que la gran disponibilitat d’aliments hipercalòrics, l’excés de pantalles i vida interior, la mobilitat passiva, en són els seus determinants ambientals que també cal adreçar”, remarca l’investigador.

  • L’obesitat infantil s’ha multiplicat per 10 en les últimes quatre dècades

    L’obesitat infantil s’ha convertit en un problema global de salut pública que ja afecta a més de 120 milions de nens i nenes a tot el món. Així ho indica una nova anàlisi global de tendències en obesitat infantil i adolescent que ha estat realitzat en 200 països i publicat en la revista mèdica The Lancet amb motiu del Dia Mundial de l’Obesitat.

    Segons les dades recaptades pels investigadors, el nombre de joves d’entre 5 i 19 anys amb obesitat a tot el món s’ha multiplicat per més de deu en les últimes quatre dècades, passant de cinc milions de nenes el 1975 a 50 milions el 2016 i de 6 milions de nens a 74 milions. A més d’aquests 124 milions de nenes i nens obesos, els investigadors també criden l’atenció sobre els 213 milions menors que tenen sobrepès.

    En algunes illes de Polinèsia, les taxes d’obesitat infantil i adolescent superen àmpliament el 30% i estan per sobre del 20% als EUA i en alguns països d’Orient Pròxim i Àfrica del Nord com Egipte, Kuwait, Qatar i Aràbia Saudita o del Carib, on destaca Puerto Rico. En general, la prevalença mundial de l’obesitat infantil i adolescent va augmentar del 0,7% al 5,6% per a les nenes i del 0,9% al 7,8% per als nens.

    Taxes d’obesitat infantil en nenes el 2016

    Els autors de l’estudi destaquen que des de l’any 2000 el creixement en l’índex de massa corporal (IMC) mitjà de nens i adolescents s’ha estabilitzat en la majoria de països d’alts ingressos, encara que ho ha fet «a nivells molt elevats». Per contra, les taxes d’obesitat i sobrepès s’han accelerat a Àsia oriental, meridional i sud-oriental.

    «Les taxes d’obesitat infantil i adolescent han augmentat significativament en les últimes quatre dècades en la majoria dels països del món», assegura un dels autors de l’estudi, l’investigador de la Universitat de Kent, James Bentham, però «s’estan accelerant en l’est, sud i sud-est d’Àsia i continuen augmentant en altres regions d’ingressos baixos i mitjans».

    D’escassetat a excés de mala alimentació

    Malgrat l’augment de l’obesitat infantil i adolescent, els investigadors destaquen que globalment segueix havent-hi més nens que sofreixen desnutrició que obesos, amb 75 milions de nenes i 117 milions de nens amb baix pes, dels quals gairebé dos terços viuen al sud d’Àsia.

    Obesitat infantil en nens el 2016

    El passat any els països que van registrar un IMC mitjà més baix entre nenes i nens van ser Etiòpia, Níger, Senegal, Índia, Bangladesh, Myanmar i Cambodja. No obstant això, les dades recopilades pels investigadors mostren com entre 1975 i 2016, les taxes de baix pes van passar d’un 9,2% a 8,4% per a nenes i de 14,8% a 12,4% per a nens, la qual cosa significa que la taxa d’augment d’obesitat està sent molt major que la taxa de disminució de baix pes. «Si continuen les tendències actuals, l’obesitat infantil i adolescent superarà el baix pes en 2022», conclouen els científics.

    Segons destaquen els investigadors, el problema al qual s’enfronten molts països de baixos ingressos, especialment en el sud d’Àsia, és que estan realitzant una transició poc saludable de la desnutrició a l’obesitat. «Les nostres dades mostren que la transició de baix pes al sobrepès i l’obesitat pot ocórrer ràpidament a causa d’una transició nutricional poc saludable, amb un augment d’aliments pobres en nutrients i densos en energia», explica un altre dels autors de l’estudi, el professor de l’Imperial College de Londres, Majid Ezzati.

    Segons aquest investigador, «les nostres troballes posen de manifest la desconnexió entre el diàleg mundial sobre el sobrepès i l’obesitat, que ha passat per alt els alts nivells de desnutrició, i les iniciatives que se centren a combatre el baix pes, que han prestat poca atenció a les altes taxes de sobrepès i obesitat».

    És necessari abaratir el menjar saludable

    L’augment excessiu de pes en la infància i l’adolescència s’associa amb un major risc i aparició primerenca de malalties cròniques com la diabetis tipus 2 i pitjors resultats psicosocials i educatius, a més de generar problemes a llarg termini per perdre pes en l’edat adulta.

    Per lluitar contra aquesta epidèmia els autors de l’estudi consideren que és necessari facilitar l’accés de la població a aliments més saludables. «Hi ha molt poques polítiques o programes socials que intentin fer que aliments saludables, com les llegums, fruites i verdures fresques, siguin assequibles per a les famílies pobres», explica Ezzati. «La falta de disponibilitat d’opcions d’aliments saludables per als pobres pot conduir a desigualtats socials en l’obesitat i limitar quant podem reduir la seva càrrega», conclou aquest investigador.

    Els investigadors també plantegen la necessitat d’establir polítiques eficaces i critiquen «les reticències dels països d’alts ingressos a utilitzar els impostos i les regulacions de la indústria per canviar els comportaments alimentaris de la població». En aquest sentit s’ha expressat el professor Ezzati, qui assegura que «encara que hi ha hagut algunes iniciatives per augmentar la conscienciació sobre l’obesitat infantil i adolescent, la majoria dels països d’alts ingressos segueixen mostrant-se poc inclinats» a aquest tipus de mesures.

    Recentment l’Organització Mundial de la Salut va realitzar una petició als governs de tot el món perquè gravin les begudes ensucrades com una mesura per lluitar contra l’obesitat. Malgrat la petició són pocs els països que estan optant per aquest tipus de mesures i a Espanya, només Catalunya ha tractat d’aplicar les recomanacions de l’OMS.

    Un metanàlisi de 2.400 estudis

    L’estudi, dirigit per l’Organització Mundial de la Salut i l’Imperial College de Londres, s’ha realitzat revisant les dades publicades el 2.416 estudis en els que van participar 128,9 milions de persones de 200 països, incloent-hi 31,5 milions de nens i adolescents d’entre 5 i 19 anys.

  • Llums i ombres en la prevenció de l’obesitat infantil

    L’obesitat infantil ha estat reconeguda des de fa anys com un dels problemes més importants de salut infantil. És motiu de preocupació de les autoritats sanitàries i educatives, de les famílies, i de la població en general. Nombrosos articles científics i de premsa han abordat aquest tema, que es considera ja una epidèmia que cada vegada afecta més als més petits.

    Una notícia publicada al diari The Guardian feia referència a l’èxit d’un programa dut a terme els darrers anys a Amsterdam, que ha aconseguit disminuir l’obesitat i el sobrepès de la població escolar de primària. En realitat es tracta d’un programa que està implantat a més de 80 municipis holandesos des de l’any 2009. S’ha anomenat Jongeren Op Gezond Gewicht (JOGG, joves amb pes saludable), i és una intervenció a nivell municipal que intenta encoratjar la participació de tota la ciutat incorporant el menjar saludable i l’exercici físic com a opció atractiva per als joves de menys de 19 anys. Es coordina a nivell nacional i consisteix en cinc pilars: compromís polític, la cooperació entre el sector públic i privat, el màrqueting social, el suport científic i l’avaluació, així com vincular en els mateixos serveis sanitaris la prevenció i la cura de la salut.

    Un dels punts més importants és la campanya “beu aigua”, que promou l’aigua com la beguda bàsica i rebutja les begudes ensucrades. I ho fa amb la participació activa de la família, l’escola i el seu entorn, i amb l’absència d’oferta d’aquestes a l’entorn escolar i familiar. El programa té suport polític dels municipis, que a més s’han compromès a avaluar-ho i han comprovat descensos de l’obesitat entre 5 i 20% en menors d’escoles primàries. D’altra banda alguns aspectes d’aquest programa resulten molt controvertits com ara que afavoreixen també la participació i col·laboració d’empreses multinacionals d’alimentació en la promoció del programa.

    En realitat el JOGG està basat en un programa previ que s’havia iniciat al començament dels anys 90’ a alguns municipis de França, anomenat Ensemble Prévenons l’Obésité Des Enfants (EPODE, junts anem a prevenir l’obesitat infantil), que s’ha estès no solament a Holanda, però també a d’altres països de la Unió Europea. D’aquest programa s’han dut a terme diverses avaluacions de la seva efectivitat comparant municipis on es fa la intervenció amb municipis on no es fa, que han mostrat una disminució de l’obesitat als municipis que tenen implantada la intervenció.

    Els programes que es fan a Catalunya, el Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS, implementat des de fa 10 anys) i d’altres a l’Estat espanyol i a nivell municipal com ara el Programa contra l’Obesitat infantil de Barcelona (POIBA), tenen aspectes semblants als esmentats i se centren a promoure canvis de conducta. També han mostrat un cert impacte positiu a nivell escolar, de fet, aquests programes sembla que han aconseguit controlar l’obesitat als escolars de primària. Així, segons l’estudi ALADINO l’obesitat i el sobrepès infantil entre els 6 i 9 anys ha disminuït del 44% al 41% entre els anys 2011 i 2015 a l’Estat espanyol.

    Ara bé, l’efecte positiu d’aquests programes també es pot relativitzar i qüestionar si es té en compte que al nostre entorn, per exemple, un de cada 2-3 menors de 6-9 anys presenten excés de pes, i que una reducció del  5-7% en 4 anys es podria considerar un èxit bastant relatiu. D’altra banda, els resultats aconseguits se centren en població escolar de primària, i l’obesitat està augmentant també a d’altres edats, sobretot preescolar.

    Les avaluacions han mostrat que les intervencions han de ser multidimensionals -incorporar la família, l’escola i la comunitat- i s’han de mantenir en el temps. Si no es mantenen en el temps, els resultats deixen de tenir impacte. Com a exemple, quan s’han fet intervencions d’aquest tipus d’un any de durada i s’ha avaluat un any després, la millora ha estat molt irrellevant. A més, tots els programes fan menció dels determinants socials de l’obesitat (les condicions de vida i els ingressos econòmics familiars, la classe social ocupacional dels pares, el nivell d’estudis de la família, les condicions de treball, el lloc de l’habitatge, etc) com a factors determinants de l’obesitat infantil, però en molt pocs casos s’implementen intervencions concretes sobre aquests.

    En general se centren solament en els canvis d’hàbits i haurien de posar molta més èmfasi en els determinants socials de l’obesitat infantil i centrar-ho en la disminució de les desigualtats. Hi ha una probabilitat elevada que els missatges de canvis d’hàbits i conductes arribi amb més facilitat als menors de famílies amb millors condicions de vida, que habitualment són els qui menys el necessiten (l’anomenada llei de cures inverses).

    Segon l’estudi ALADINO mencionat anteriorment, la proporció de menors amb sobrepès ha estat del 50% entre els menors de famílies que declaraven ingressos de menys de 18.000 euros l’any, i del 38% als qui declaraven més de 30.000 euros. En menors de famílies amb nivell d’estudis universitari, un 10% més baix respecte de la resta de nivells d’estudis.

    En resum, la implementació de programes de prevenció de l’obesitat infantil ha de començar des de ben aviat en el moment del naixement, i fins i tot abans. Han de ser impulsats i implantats des de la política i incorporar tots els agents socials. Els programes s’haurien d’implementar tenint en compte els determinants socials de l’obesitat infantil i, sobretot, s’hauria d’evitar la participació de la indústria de l’alimentació en la promoció dels programes. Ben al contrari, pel conflicte d’interessos s’hauria de legislar i evitar la participació de les empreses que produeixen i promocionen les begudes i aliments no saludables en les intervencions dirigides a evitar-ne el consum. No podem posar la guineu a cuidar de les gallines.

  • L’obesitat infantil afecta el doble a les famílies de classe baixa que a les de classe alta

    La prevalença de l’obesitat és més elevada entre els menors de les classes més desfavorides i quan la mare té estudis primaris o no en té. Així ho diuen els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015, que es fixen, entre diferents variables, en l’excés de pes tant en la població adulta com en els menors.

    Segons l’enquesta, que analitza el període 2014-2015, el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos -d’acord amb les taules de referència que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’hora de considerar que un menor té obesitat-. Ara bé, les diferències en els resultats segons la classe social de la família a la qual pertanyen són molt notòries, així com també destaca que la prevalença de l’obesitat és sis punts percentuals més alta en els nens que en les nenes.

    Mentre que l’obesitat afecta el 8% dels infants de les classes socials més altes – quan la família ocupa llocs directius, gerencials i de docència universitària segons l’ESCA-, el percentatge es dobla en aquells casos en què la classe social és més baixa -llocs de treball manuals- i afecta el 15,9%. Quan es tracta d’ocupacions intermèdies i treballadors per compte propi la prevalença de l’obesitat infantil és del 7,2%.

    La diferència encara és més elevada quan la variable que es té en compte no és la classe social -segons ocupació dels pares- sinó el nivell d’estudis de la mare. A mesura que disminueix el nivell d’estudis de la mare augmenta directament el percentatge d’obesitat infantil. Per exemple, quan la mare té estudis universitaris, l’obesitat afecta només un 6,8% dels nens i nenes, mentre que si el nivell d’estudis són secundaris es tradueix en un 14,1%. La xifra més elevada es detecta en els infants de mares amb estudis primaris o sense estudis, quan l’obesitat afecta a un 21,3% dels nens i nenes.

    El consum d’hipercalòrics, també més freqüent entre els infants de classe baixa

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’obesitat és causada per l’augment d’ingesta d’aliments hipercalòrics rics en greixos, sal i sucres i pobres en vitamines, minerals i micronutrients i per altra banda per un descens en l’activitat física, fruit d’un estil de vida cada cop més sedentari.

    En aquest sentit, i segons resultats de l’ESCA, també destaquen les diferències pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics i l’estil de vida segons el context socioeconòmic. Mentre que el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris.

    Una altra dada que mostra el paper dels determinants socials en la salut dels infants té a veure amb el tipus d’oci i l’activitat física. Quatre de cada deu infants té un estil d’oci sedentari, és a dir, que de mitjana passa dues o més hores cada dia mirant una pantalla (la televisió, videojocs o davant l’ordinador). Aquest tipus d’oci, enfront de l’oci actiu que pot ser practicar un esport, és també més freqüent entre els nens de classe social més desfavorida i amb un dels progenitors sense estudis, si bé no és tan gran com ho és en el consum d’hipercalòrics o en l’índex d’obesitat. Per exemple, mentre que entre les classes més altes la proporció de nens i joves d’entre 3 i 14 anys que practiquen un oci sedentari és del 28,7%, entre les més baixes la proporció augmenta fins al 40,6%.