Just Deploy It!

Etiqueta: OCATT

  • Incrementen els trasplantaments d’òrgans però també la negativa de donació entre les famílies

    El 2018 s’han dut a terme un total de 1.149 de trasplantaments d’òrgans, un 3,9% més que el 2017. Aquestes dades suposen un creixement en les intervencions per cinquè any consecutiu a Catalunya, segons dades recopilades per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i aquests resultats, les negatives a la donació per part de les famílies, que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament, trencant una tendència positiva dels darrers anys.

    Amb la xifra dels 1.149 trasplantaments, també han explicat que els 151,2 trasplantaments per milió de població (pmp) representa una de les taxes de trasplantament més elevades del món. Per tipus, el 2018 van augmentar els hepàtics (un 13,8%), els cardíacs (un 18,3%), els pulmonars (un 16,9%) i el pancreàtics (un 23,5%). Els renals van reduir-se lleugerament (-1,2%), degut en part al descens de la donació de viu.

    Per centres, els programes de trasplantament de l’Hospital de la Vall d’Hebron han liderat, amb 319 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital de Bellvitge (254) i l’Hospital Clínic (250).

    Pel que fa a les llistes d’espera per trasplantament, 1.059 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó, 77 de fetge, 27 de cor, 30 de pulmó i 28 de pàncrees.

    Les negatives familiars trenquen la tendència positiva dels anys anteriors

    Les negatives a la donació, és a dir,  el nombre de famílies que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament aquest 2018, trencant una tendència positiva dels darrers anys. El 2018, el percentatge de negatives familiars, entre el total d’entrevistes familiars realitzades, s’ha situat en el 18,7% o, el que és el mateix, quasi 2 de cada 10 famílies de potencials donants, no han donat el consentiment a la donació dels òrgans del seu familiar.

    Les causes principals d’aquestes negatives han estat la negativa de la família sense especificar cap raó concreta (46%), la negativa prèvia del donant (34%) i altres motius (11%). A més, el 3% de les famílies encara al·leguen dubtes amb la mort encefàlica o la integritat corporal i un 2% problemes amb el personal sanitari. Un 4% addueixen motius religiosos com causa de negativa.

    Tot i aquestes negatives, també han valorat que la donació cadàver s’estabilitza i la de viu segueix a la baixa. És a dir, tot i l’augment considerable de les negatives familiars i de no haver-se superat la xifra rècord de 333 donants de l’any 2017, el nombre de donants cadàver vàlids obtinguts l’any 2018 s’ha situat a prop, 328, (-1,5%), en el que suposa el segon millor resultat de la història. L’any 2018, la taxa de donació a Catalunya ha estat de 43,3 donants per milió d’habitants, un punt inferior a la de l’any 2017.

    Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen lleugerament (-3,7%) mentre que els d’asistòlia (cardíaca) segueix augmentant (2,6%), gràcies als donant de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    Els donants vius segueixen, un any més, la seva tendència a la baixa: 128, 10 menys (-7,3%) que el 2017, degut als bons resultats de la donació cadàver. L’any 2018, 122 donants van donar un ronyó a una altra persona i 6 una porció del seu fetge. La donació d’aquests òrgans és realitza, majoritàriament, entre mares/pares a filles/fills, entre germanes/germans o entre membres de la parella.

    L’Hospital de Vall d’Hebron, amb 57 donants cadàver vàlids i 24 donants vius ha estat el centre amb més donants. L’han seguit de prop l’Hospital de Bellvitge, amb 57 i 22, i l’Hospital Clínic amb 36 i 36 respectivament.

    Pel que fa a trasplantaments pediàtrics, l’any 2018 els dos centres autoritzats per trasplantament pediàtric a Catalunya -l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu- han realitzat 53 trasplantaments (25 de ronyó, 15 de fetge, 8 de cor i 5 de pulmó). Globalment, aquests xifres representen que gairebé 1 de cada 3 menors de l’Estat espanyol ha estat trasplantat en un dels dos centres pediàtrics de Catalunya. La procedència dels òrgans ve de 28 donants de cadàver: 10 d’ells catalans, 16 d’altres comunitats autònomes i 2 d’un altre país europeu; i de 12 donants vius de ronyó i fetge.

    Es constata menys donació de teixits i cèl·lules

    Per les dades que s’han facilitat durant la presentació, aproximadament, 12.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.501 donants de Catalunya (-3,6% respecte el 2017), dels quals es van obtenir 2.305 teixits (-5,2%). En total, es van donar 1.483 còrnies, 184 vàlvules cardíaques, 118 vasos sanguinis, i van haver 368 donants de teixit múscul-esquelètic i 152 de pell. Recorden a més que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones.

    Pel que fa a la donació de medul·la òssia, tot i reduir-se el nombre de potencials donants respecte el 2017, l’any 2018 s’han incorporat 3.923 nous donants al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Així, a Catalunya hi havia, a 31 de desembre de 2018, 51.354 persones inscrites. A més, els donants efectius (persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament) han augmentat durant l’any 2018 un 72% en relació a l’any passat (43 vs. 25). Per altra banda, el banc de cordó del BST ha distribuït 72 unitats destinades a trasplantament.

    Tant l’OCATT com el Departament de Salut volen destacar com a fonamental la donació d’òrgans per a què els trasplantaments siguin possibles i ho cataloguen d’un gest solidari fonamental. En aquest sentit, han volgut posar de manifest la importància de la generositat i la solidaritat de les famílies de les persones donants, que «amb el seu gest fan un regal de vida i esperança». Igualment, fan un reconeixement explícit als professionals i als hospitals catalans que, una vegada més, han contribuït de manera decisiva en l’assoliment dels excel·lents resultats de trasplantament a Catalunya.

  • Associacions de pacients trasplantats celebren la seva primera reunió en el Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans

    Barcelona ha acollit el 18è Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans (ESOT per les seves sigles en anglès) que ha reunit a 3.300 professionals sanitaris de més de 80 països. El Congrés ha servit per parlar dels nous avenços i dels reptes de futur de la donació i el transportament. Entre els avenços s’han estudiat les millores del coneixement en recerca bàsica i els conceptes clínics, la utilització dels òrgans dels donants vius, els nous dispositius artificial i les noves màquines de perfusió o l’evolució del tractament farmacològic actual.

    Com a novetat, el Congrés de l’ESOT celebrat a Barcelona ha organitzat la primera reunió de pacients trasplantats. L’objectiu d’aquesta reunió ha estat apropar la relació del metge amb el pacient i apoderar-los. L’espai servia per presentar-se i expressar les seves experiències, motivacions, preocupacions o idees de futur.

    Josep Maria Martínez, president de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya (ATHC), ha considerat «molt gratificant» que aquesta primera reunió de pacients trasplantats s’hagi pogut realitzar. Feia anys que s’hi anava darrera i, finalment, «la iniciativa s’ha pogut introduir dins el Congrés i les associacions han pogut participar». Martínez celebra «aquest primer pas perquè neixi una coordinació real entre les associacions de pacients» i s’hagi establert «un primer contacte real amb la societat científica». De cara la pròxima reunió de pacients, que es celebrarà en el proper Congrés bianual de la Societat Europea de Trasplantaments d’Òrgans, les associacions, segons Martínez, ja s’estan coordinant i faran propostes sobre un document marc que regularà la reunió a Copenhague el 2019. L’organització de la reunió inclou a associacions de tot Europa i això fa que s’hagi de treballar des de la distància.

    1 de cada 10 famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans

    Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món amb 135 per milió de població i una de les més altes de donants per milió d’habitants (42). A més, aquesta dada creix any rere any. Els primers 8 mesos de 2017 el percentatge de trasplantaments ha pujat un 5,6% respecte al mateix període de l’any passat. Aquest tant per cent respon a 734 trasplantaments: 511 renals, 110 hepàtics, 38 cardíacs, 63 pulmonars i 12 pancreàtics.

    Dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya asseguren que el 86,8% de les famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans dels seus familiars. Mentrestant, el nombre de donants d’òrgans cadàver també ha augmentat durant aquests mesos fins a un 7,4%. Les donacions per mort en asistòlia (amb el cor aturat) han pujat fins a un 18,8% i les donacions per mort encefàlica (mort cerebral) augmenten un 2,1%.

    No totes les dades són positives doncs les llistes d’espera també afecten els trasplantaments. 1.279 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya: 1.036 esperen un ronyó; 150 un fetge; 31 un cor; 42 un pulmó; 20 un pàncrees. Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), opina que «no podem descansar, no hem d’oblidar que 1.300 persones segueixen esperant la seva oportunitat, el seu òrgan» tot i que celebra la tendència d’aquest any valorant que ja «el 2016 va ser un any rècord, ja que es van superar per primera vegada els 1.000 trasplantaments anuals». L’OCATT és el responsable d’informar sobre la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d’intercanvi d’òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i assessorar el Departament de Salut.

     

  • Catalunya fa 1 de cada 4 trasplantaments pediàtrics de tot l’Estat

    Un de cada quatre trasplantaments pediàtrics de tot l’Estat es fan a Catalunya. Només els primers cinc mesos de l’any ja s’han realitzat 10 trasplantaments infantils (5 de ronyó, 4 de fetge i un de cor), a partir de 8 òrgans de donants cadàver i 2 de donants vius. Amb tot encara hi ha 22 nens en llista d’espera per un trasplantament: 9 de fetge, 8 de ronyó, 3 de pulmó, 1 de cor, i un altre per a un trasplantament doble de cor i pulmó.

    L’any 2016, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron, els centres de trasplantaments pediàtrics de Catalunya, van realitzar fins a 44 trasplantaments: 18 de renals, 16 d’hepàtics, 5 pulmonars i 5 pancreàtics. Des del primer trasplantament infantil a Catalunya, que va ser el 1981, s’han trasplantat prop de 900 pacients, els més petits de només setze dies.

    Tot i que les dades de 2016 ja es coneixien, Salut ha donat a conèixer aquest dilluns les últimes dades sobre els trasplantaments pediàtrics. Ho ha fet en una roda de premsa encapçalada pel director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira i pel director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. «Catalunya té l’aspiració constant de ser excel·lents en la solidaritat. En els darrers anys hem duplicat donacions, tenim l’expertesa, tenim gairebé 30 anys d’experiència i 900 trasplantaments pediàtrics a Catalunya durant aquestes tres dècades», ha destacat Elvira.

    Quant als trasplantaments d’adults, s’han realitzat durant els primers mesos de 2017 424 trasplantaments (304 renals, 62 hepàtics, 17 cardíacs, 35 pulmonars i 6 pancreàtics), un 10% menys respecte al mateix període de l’any passat. Malgrat la lleugera baixada Jaume Tort ha valorat que «la tendència dels primers 5 mesos segueix sent excel·lent”. Amb tot 1.351 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya: 1.099 esperen un ronyó; 146 un fetge; 35 un cor; 54 un pulmó, i 17 un pàncrees.

  • Per què el model de trasplantament d’òrgans espanyol és un referent a Europa

    Catalunya continua al capdavant dels trasplantaments a tot el món amb 1.015 operacions l’any 2016, sobretot gràcies al fet que el nombre de donants d’òrgan morts no para d’augmentar. Des de 1979 Espanya compta amb un model basat en el consentiment presumpte, un model que han copiat altres països europeus com ara Croàcia –segon país europeu en trasplantaments–, Itàlia, França, Portugal, la República Txeca, Hongria o Àustria. Espanya ha estat líder en donació i trasplantaments durant 25 anys consecutius, arribant als 43,4 donants per milió de persones l’any 2016.

    «Sempre diem, quan la gent ens pregunta què es pot fer per ser donant, que cal parlar amb la família perquè és qui tindrà l’última paraula. Tenim un consentiment presumpte, però no l’apliquem» explica el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. El consentiment presumpte es basa en el fet que tothom és donant si no ha manifestat el contrari en vida. Tot i això, una vegada l’equip mèdic certifica la mort del pacient a l’hospital i valora quins òrgans es poden aprofitar, es comprova amb els familiars directes la voluntat expressada en vida del donant. Tot i que, legalment, no seria necessària aquesta entrevista amb els familiars, sempre es fa. En el cas que el difunt hagués expressat en vida la seva voluntat de donar, la família pot negar-s’hi i finalment no es duria a terme la donació. Només es duria a terme, tot i la negativa dels familiars, si el difunt hagués deixat unes voluntats anticipades o testament vital signat.

    Jaume Tort és director de l'OCATT / ©SANDRA LÁZARO
    Jaume Tort és director de l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) / ©SANDRA LÁZARO

    És per això que «la confiança dels familiars en els professionals i en el sistema sanitari és clau», explica Jaume Tort. «Aquí hi ha un acompanyament molt directe dels professionals i la infermeria juga un paper molt important, és un valor del nostre sistema sanitari», afegeix. Avui en dia el donant més habitual té 60 anys de mitjana i és una persona gran que mor a l’hospital. Això implica que abans de morir la persona ha estat ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI), on ha pogut parlar i tenir un acompanyament molt directe amb els professionals. «Acceptem el que la família diu. No tindríem per què fer-ho però fent-ho així ens ha anat molt bé», assegura Tort. És per això que recomana a tothom parlar amb la família perquè és qui tindrà l’última paraula. Catalunya compta amb un carnet de donant però no té validesa legal.

    «El que han fet a França és facilitar el ‘no’»

    Amb l’objectiu d’ incrementar el nombre de donacions i de trasplantaments, a principis de gener va entrar en vigor una nova llei a França que, igual que a Espanya, basa la donació d’òrgans en el consentiment presumpte. A diferència d’Espanya però, la llei francesa preveu que qui no vulgui ser donant pugui fer-ho constar en un registre nacional. Així el registre facilita una negativa vàlida legalment. «El que han fet a França és facilitar el ‘no’», opina Tort: «Tot i això, entenem que intentaran fer més extraccions d’òrgans si no hi ha el document signat». El director de l’OCATT es mostra preocupat: «Si poses tan fàcil dir que no, potser més gent s’apuntarà al no. És una via que ells han decidit utilitzar, crec que és molt administrativa, a nosaltres ni ens convé ni ens interessa», conclou.

    Croàcia, Bèlgica, República Txeca, França, Hongria, Luxemburg, Polònia i Suïssa tenen, igual que Espanya, un sistema basat en el consentiment presumpte. A escala europea, Croàcia és el segon país en nombre de donacions, per darrere d’Espanya i té un sistema exactament igual a l’espanyol. Un dels punts claus és la figura del coordinador de trasplantament, un professional de la Unitat d’Intensius que està pendent cada dia dels malalts crítics que es troben al final de la vida i que s’encarrega de trobar quins pacients podrien ser potencials donants.

    Als Països Baixos, en canvi, no hi ha consentiment presumpte. Els metges han de tenir el consentiment per poder trasplantar els òrgans o teixits. Aquest fet implica que la persona, en vida, ha de registrar un consentiment en el Registre de Donants. Si no s’està inscrit com a donant, però, els familiars més propers poden donar el seu consentiment. Segons la Llei de Donació d’Òrgans, qualsevol persona a partir dels 12 anys pot inscriure’s en aquest registre i especificar quins òrgans o teixits desitja donar després de la seva mort.

    A Alemanya, un dels països amb les taxes més baixes de donacions d’òrgans i teixits, la persona ha d’haver expressat la seva voluntat en vida i aquesta ha d’haver estat comunicada escrita o oralment. El consentiment del difunt o la seva família és un requisit legal essencial per a l’extracció d’òrgans i teixits.

    L'OCATT és l'organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits / Jordi Play
    L’OCATT és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits / Jordi Play

    Quan el transplantament depèn d’una assegurança

    Als Estats Units els trasplantaments són gestionats per cada estat i per organitzacions sense ànim de lucre. A diferència d’Espanya però, on el sistema públic cobreix tot el cost, als EUA els programes públics només cobreixen el trasplantament de ronyó. En el cas de necessitar qualsevol altre òrgan, o el pacient receptor disposa d’una assegurança privada o dels diners suficients, o no es realitzarà l’operació. Ara, amb el canvi de govern de Barack Obama a Donald Trump, això es podria accentuar encara més. El president sortint, Obama, ha publicat recentment un article a la New England Journal of Medicine on avisa del risc real que 22 milions de persones que ara tenen cobertura sanitària bàsica en deixin de tenir.

    A diferència dels països europeus, als EUA en contades ocasions posen en contacte donant i receptor. Sí que es reconeix molt, però, la figura del donant a través d’actes o reconeixements escrits. A Europa, en canvi, la cultura és molt més discreta i sempre anònima. Al món hi ha més d’una cinquantena de Societats de Trasplantaments.

  • Catalunya supera per primera vegada el miler de trasplantaments d’òrgans  

    Una bona notícia per a la sanitat catalana: el nombre de donants d’òrgan morts no para de créixer i cada vegada es fan més trasplantaments i es dónen també més teixits, necessari perquè moltes persones puguin viure o millorar la seva qualitat de vida.

    Segons les últimes dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), el 2016 Catalunya va superar per primera vegada en la història el miler de trasplantaments -concretament 1.015- gràcies a les donacions. L’augment de la donació de cadàver, amb 315 donants vàlids, és també un rècord i suposa un creixement del 23% respecte l’any anterior. Per altra banda, els 1.015 trasplantaments fets l’any passat suposen un increment del 6% respecte el 2015, quan es van registrar 954 trasplantaments d’òrgans.

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha posat en valor el nou rècord de trasplantaments i ha destacat que “Catalunya té una de les taxes de trasplantament més altes del món, amb 135 trasplantaments per milió d’habitants”. Comín ha atribuit la xifra a “la generositat de la societat catalana, la coordinació dels hospitals catalanas i l’excel·lència assistèncial i mèdica”.

    Pel que fa a les donacions de teixits, com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, còrnies o medul·la òssia, entre altres, aquestes també han augmentat. El 2016 hi va haver 1.444 donants al Banc de Sang i Teixits, 515 més que l’any anterior.

    Què explica l’èxit de les xifres?

    Si hi ha més donacions també hi ha possibilitat de fer més trasplantaments. I Salut atribueix el significatiu creixement de les donacions de cadàver, en bona part, a l’augment de les donacions en asistòlia o de malalt “a cor parat”. És a dir, a les donacions que provenen o bé d’un malalt que rep una aturada cardíaca i és traslladat a un hospital on es certifica la mort o bé d’un malalt terminal -majoritàriament pacient neurològic- a qui s’arriba al consens de retirar-li el suport vital.

    De fet, segons les dades de l’OCATT 1 de cada 3 donants de cadàver vàlid el 2016 van ser per aquest tipus de mort i suposa el doble de donacions que l’any anterior. Per contra, les donacions de vius, 145, han disminuït lleugerament en relació al 2015 (25 menys).

    Gràcies a aquestes donacions, en bona part, Catalunya ha pogut passar de les 29 donacions per milió d’habitants fa tres anys a les 42 actuals, ha destacat el director de l’OCATT Jaume Tort.

    Disminueix el nombre de persones que esperen un òrgan

    A Catalunya hi ha encara 1.301 persones que esperen rebre un o més òrgans, 49 menys que les que esperaven fa un any. De les que es troben en llista d’espera, el grup més nombrós són les que esperen rebre un ronyó -1.057-, seguides de 33 que esperen un cor, 44 per un trasplantament de pulmó, 9 de pàncreees i un d’intestí.

    Qui pot ser donant d’òrgans?

    Segons dades de Salut, un sol donant pot, en les millors condicions, arribar a salvar la vida de fins a 8 persones a través del trasplantament de tots els seus òrgans i pot millorar la qualitat de vida de fins a 100 mitjançant el trasplantament dels seus teixits. Ara bé, qui pot ser donant d’òrgans?

    A Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s’hagi manifestat en contra de la donació. Una vegada l’equip mèdic certifica la mort del pacient a l’hospital, es valora quins òrgans i teixits poden servir i el coordinador de trasplantaments del centre és l’encarregat de comprovar la voluntat expressada en vida pel donant. Habitualment es comprova mitjançant una entrevista amb els familiars més directes. Amb tot, l’última paraula la té la família. Encara que el possible donant manifestés en vida la seva voluntat de donar, la família pot negar-se a la donació.

    Una manera de garantir el compliment de la voluntat expressada en vida és mitjançant el registre de voluntats anticipades, un document on qualsevol persona pot fer constar-hi les seves voluntats. Si es tracta de menors d’edat o discapacitats, els metges han de respectar la voluntat de les persones que en tenen la pàtria potestat.

    En qualsevol cas, les dades del donant i possibles persones receptores que es beneficïin d’aquests òrgans són sempre anònimes. Aquest 2016 el percentatge de persones que s’han negat a la donació d’òrgans ha mantingut mínims històrics amb un 14,4%. És a dir, només 1 de cada 7 casos de possible donació va rebre una negativa prèvia del donant o de la família.

    França se suma al model espanyol de donació

    Precisament des d’aquest mes de gener una nova llei francesa basa la donació d’òrgans en el consentiment presumpte. És a dir, igual que en el cas de la legislació espanyola, tothom és donant d’òrgans exceptuant aquells que hagin manifestat expressament la seva negativa a través d’un registre nacional.

    Amb aquesta nova llei, que es basa en un principi de solidaritat, França espera que incrementi el nombre de donacions i per tant també el nombre de trasplantaments.

  • Catalunya lidera i dobla la mitjana europea en transplantament d’òrgans

    Centenars de persones han recorregut aquest diumenge els carrers de Barcelona com a mostra d’agraïment al donant d’òrgans i teixits. I és que Catalunya va batre el seu propi rècord el 2015 amb 955 transplantaments i les donacions d’òrgans registrades des de gener del 2016 ha augmentat un 20,5% -en comparació amb el primer quatrimestre de l’any passat. Si ens fixem només amb el nombre de donacions de cadàver, l’increment ha estat superior: un 40,24%.

    Amb les xifres actuals Catalunya se situa líder al món quant a transplantaments per habitant i mentre que la mitjana europea (els 28 de la UE) és de 63 per milió d’habitants (dades de 2014) a Catalunya aquesta mitjana ascendia fins a 127 el 2015, també per damunt de la mitjana a Espanya -104 transplantaments per milió de població.

    Xifres similars s’havien obtingut en altres anys però el 2015 ha estat la més elevada. Mentre que durant els anys 90 aquesta taxa es va situar entre els 400 i els 650 transplantaments per milió d’habitants des del 2003 la xifra no ha baixat dels 700 i ha anat creixent de forma més o menys continuada.

    Pel que fa al tipus de transplantament en funció de l’òrgan la gran majoria l’any passat van ser transplantaments de ronyó -647 de 955. Segons el tipus de donant continua predominant el donant de mort encefàlica, amb un nombre similar al de donant viu i el que experimenta més creixement és el de donant de mort per asistòlia.

    També el 2015 és l’any que s’ha assolit el percentatge més baix en negativa familiar a la donació dels darrers anys. Un de cada set casos ha estat una negativa familiar, front l’1 de cada 5 al 2014.

    Llistes d’espera

    Prop d’un miler de persones esperen actualment a Catalunya per rebre un ronyó, 166 per un transplantament de fetge, 48 de pulmó i 36 de cor mentre que 4 pacients esperen per un transplantament de pàncrees i un d’intestí. En comparació amb les dades del 2015 el mateix mes (maig) hi ha menys pacients en llista d’espera en tots els casos.

    Dels pacients que esperen per un transplantament renal, 246 pacients són hiperimmunitzats, és a dir, que a conseqüència d’un trasplantament previ, una transfusió o un embaràs, desenvolupen una elevada taxa d’anticossos davant de teixits estranys que dificulta la recerca d’un donant compatible.

    Segons va anunciar la setmana passada el director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), Jaume Tort, a partir d’ara tots els ciutadans que ho vulguin podran identificar-se com a donants a través de l’espai La Meva Salut perquè la seva voluntat quedi registrada a la seva històrica clínica i faciliti l’obtenció del consentiment. També a través d’aquest portal podran descarregar-se un carnet personalitzat que serveix per expressar la voluntat de donar òrgans o teixits en el moment de la mort.