Just Deploy It!

Etiqueta: odontologia

  • La creació d’un dentista municipal a Barcelona tira endavant amb els vots en contra del Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP

    La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici d’una nova activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics. La idea que ja es va plantejar el passat mes de novembre tira endavant gràcies als vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP Capgirem i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Al mateix temps de ratificar el decret d’Alcaldia, també han aprovat inicialment la memòria justificativa sobre la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic. El següent pas per a fixar el dentista municipal serà l’aprovació definitiva d’aquest durant el Ple del Consell Municipal del proper mes de març. Abans d’això, tota la documentació que s’ha generat se sotmetrà a informació pública perquè tothom qui ho vulgui pugui presentar les al·legacions i reclamacions que consideri oportunes.

    Des de l’Ajuntament de Barcelona defensen que «la proposta de dentista municipal sorgeix amb el doble objectiu d’oferir a tota la ciutadania que ho demani un servei d’odontologia a uns preus ajustats als costos i, a la vegada, garantir la qualitat assistencial i les condicions laborals satisfactòries per als equips professionals». Segons els estudis, el nou servei tindria capacitat per atendre unes 36.000 persones l’any amb uns preus que podrien ser fins a un 40% inferiors als preus actuals que hi ha a la ciutat de Barcelona. Les persones destinatàries d’aquest servei, i la clau de la seva creació, són el 12% de la població que declara que no pot anar al dentista perquè econòmicament no s’ho pot permetre. Si tots els tràmits necessaris es compleixen segons els tempos marcats, aquesta mesura podria entrar en funcionament en un any com a molt.

    La proposta de servei odontològic municipal, que per altra banda és la primera que es fa en tot l’Estat, arriba després que ja s’hagi posat en marxa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables. Aquest servei es va iniciar fa uns mesos i, segons dades del mateix Ajuntament, ja ha atès unes 220 persones derivades des de Serveis Socials de Barcelona. S’han d’entendre totes dues mesures com elements diferents dins els serveis de l’Ajuntament que ara crea aquest dentista municipal en entendre que la previsió de 2.000 persones tractades l’any pel dentista gratuït «queda lluny de resoldre el problema de l’accés a tractaments odontològics en un ampli sector de la població barcelonina, especialment per la limitada cobertura pública existent, les desigualtats en la utilització de serveis i les disfuncions en l’oferta privada que els mateixos col·legis professionals han denunciat reiteradament».

    Un accés desigual com a motiu per posar en marxa el servei odontològic municipal

    L’Ajuntament espera que la posada en marxa de l’activitat contribueixi a augmentar l’accés de la població al dentista, atès que l’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el percentatge de la ciutadania que hi ha anat durant l’últim any és només del 40,8%. Aquest percentatge es redueix molt entre les classes socials més desafavorides, tot i que són precisament les que presenten més necessitats d’obturacions dentals, per exemple. A més a més, la mateixa Encuesta Nacional de Salud de 2017 ja indicava que el 12% de la població de Catalunya manifesta no poder accedir a l’assistència dental per un motiu econòmic, i que aquest percentatge s’incrementa entre les persones amb menys recursos.

    A Catalunya només un 10% de les visites odontològiques es fan dins de la cobertura de la sanitat pública i a dins d’aquesta, Barcelona, segons un informe comparatiu de l’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) amb dades de 2014 i que analitzava 150 clíniques dentals de tot l’Estat, ja era una de les ciutats de l’Estat amb els preus més elevats. Per enfrontar aquesta situació l’Ajuntament de Barcelona també ha presentat un pla de viabilitat per fer més forta la seva proposta.

    La cartera de serveis inclouria les extraccions, periodòncies, higienes dentals, obturacions, endodòncies, pròtesis amovibles i fixes, fèrules, implants i ortodòncies. Segons el pla de viabilitat que s’ha fet a 10 anys, la iniciativa podria tirar endavant i es podrien atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques amb una ocupació del 80% de l’horari laborable.

    Altres idees que ja havien avançat abans de l’aprovació del servei, cadascun dels centres comptaria amb un equip d’uns 23 professionals (4 odontòlegs, 9 auxiliars d’odontologia, 3 higienistes, 6 persones per treballar a la recepció i una coordinadora del centre) i una dimensió d’uns 200 metres quadrats degudament equipats. El projecte contempla igualment una inversió de fins a 1.150 euros per metre quadrat; el pagament de salaris en línia amb les condicions vigents a la sanitat pública; el cost del material i els costos de manteniment. Les tarifes que garantirien la sostenibilitat de l’activitat oscil·larien entre els 55 euros d’una obturació, els 160 euros d’una endodòncia i els 30 euros d’una higiene (els tres procediments més habituals i que representen el 60% de les sessions en qualsevol clínica dental). És en base a aquests preus i a la seva comparativa respecte a l’estudi dels preus actuals fet per FACUA que el pla de negoci fet per l’Ajuntament estima que els preus serien un 13% inferiors als del mercat pel que fa a les obturacions, un 30% en les endodòncies i un 43% en les higienes.

  • Neix un servei d’odontologia municipal per a persones en situació de vulnerabilitat a Barcelona

    L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa recentment un nou servei d’odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. Ho ha fet a les instal·lacions que acollien l’extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d’una estratègia més àmplia, atès que les oficines de l’antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que acullin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals; i addicionalment un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l’atenció a la dependència que s’estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

    L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava que «l’objectiu de l’Ajuntament és que les oportunitats que es generen a la ciutat siguin iguals per a totes les persones, independentment del barri on visquin o de la seva renda». També instava a la resta d’administracions que el servei d’odontologia formi part de la cartera pública de salut per a tota la població.

    La cartera dels serveis inclosos dins de Barcelona Serveis de Salut tenen a veure amb patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que tot i així s’ha comprovat que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d’accés en funció del poder adquisitiu de cadascú. En concret, els serveis d’odontologia van adreçats a persones adultes i inclouran en primera instància el tractament de càries, tractament d’arrels, pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d’altres tractaments.

    Per poder-se beneficiar del servei, s’han de complir tres criteris diferents. Un d’ells, estar ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l’IMSS té desplegades. Això ha de ser així perquè, de fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos per a la seva posterior valoració. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d’atenció social dels Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. Un altre requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival enguany a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. Un tercer criteri seria presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d’atenció primària d’un tractament que no estigui inclòs a la cartera d’aquesta xarxa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha calculat que els serveis d’odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d’unes 2.300 higienes. Això es tradueix en una cobertura de 45 hores setmanals de servei d’odontologia i en 25 hores més d’higienista, a càrrec de professionals del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El cost d’aquest personal sanitari i material se situa per sobre dels 370.000 euros l’any, sense comptar el cost del personal municipal provinent del PAMEM, encarregat de la recepció i la coordinació de tots els serveis que s’instal·lin a l’edifici del número 127 del carrer Viladomat.

    En paral·lel al servei d’odontologia, l’Ajuntament manté també a les noves instal·lacions el servei de podologia adreçat a exmutualistes del PAMEM, tot i que també l’ha obert a persones en situació de vulnerabilitat, seguint els mateixos criteris socials i econòmics definits per a l’odontologia. Es preveu que aquest servei de podologia cobreixi fins a 20 hores setmanals, amb unes 2.600 visites l’any. En aquest cas, el cost del personal sanitari i del material s’estima en uns 40.000 euros.

    El per què d’un servei d’odontologia municipal

    El disseny i posada en marxa dels dos serveis sanitaris parteixen d’un dels objectius expressats en el Programa d’Atenció Municipal 2016-2019, aquell que fa referència a la reducció de les desigualtats socials en salut i més concretament a la reducció del nombre de persones que no poden accedir a fàrmacs i prestacions sanitàries necessàries. De fet, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ja va destinar l’any passat més de 250.000 euros a cobrir despeses d’odontologia i ortodòncia en persones que no poden cobrir aquestes necessitats pels seus propis mitjans.

    L’objectiu, expliquen des de l’Ajuntament, de millorar l’accés a determinades prestacions sanitàries que tenen un fort impacte en els processos d’inserció social i en el benestar individual, i que no formen part de la cartera del sistema públic. L’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el 59,2% de la població de la ciutat no ha visitat el dentista durant l’últim any, enfront del 40,8% que sí ho ha fet. Si la pregunta es fa en funció de la renda familiar disponible, destaca que el 52% de les persones de classe social més afavorida sí que l’han visitat, enfront del 28% de classe més desafavorida. De fet, aquesta situació manté una correlació molt alta amb el fet de disposar d’una cobertura sanitària privada, ja que mentre que les persones que només tenen una cobertura sanitària pública han anat al dentista durant l’últim any en un 35% de les ocasions, en el cas de les persones amb cobertura privada o mixta el percentatge supera el 50%.

    Dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) apunten que la mitjana de visites l’any per habitant al dentista se situa en les 1,45. Ara bé, mentre que el 59,6% de persones amb un nivell socioeconòmic alt asseguren que han anat al dentista durant el darrer any, aquest percentatge baixa al 35,4% en el cas de les persones amb un nivell socioeconòmic més desafavorit. A més a més, les necessitats d’obturacions afecten el 15% de les persones amb una renda alta enfront del 39,4% de les rendes baixes i també s’observa un clar biaix en el nombre de pròtesis o dents ben conservades en funció de la renda familiar disponible. Addicionalment, segons la Encuesta Nacional de Salud de 2017, el 12% de la població de Catalunya manifesta que no pot accedir a l’assistència dental per motiu econòmic, però aquest percentatge s’incrementa sensiblement en les classes socials amb menys recursos (passant del 4% al 22%), així com en persones aturades (27%) o amb una incapacitat laboral (24%).

    No són les úniques dades que destaquen la importància de la salut bucodental. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) en una nota informativa sobre salut bucodental l’any 2012 ja subratllava que entre el 60% i el 90% dels escolars i gairebé el 100% dels adults a nivell mundial presenten càries, i que entre el 15% i el 20% dels adults d’entre 35 i 44 anys pateixen malalties periodontals greus que poden desembocar en la pèrdua prematura de dents. L’OMS afegia en aquesta nota que la salut bucodental és fonamental per gaudir d’una bona qualitat de vida i que la seva absència repercuteix fins i tot en el benestar psicosocial. De fet, apuntava que les malalties d’aquest tipus són molt més comunes entre les poblacions pobres i desafavorides i, per tant, la seva prevalença està estretament relacionades amb la disponibilitat i accessibilitat als serveis de salut. Per aquesta raó, i donada l’eficàcia comprovada dels tractaments, l’OMS recomanava instaurar i promocionar polítiques públiques per a la promoció de la bona salut bucodental.

  • «El frau d’iDental s’ha permès des de 2015, de debò que ningú havia vist res estrany?»

    Ana Tamargo (Madrid, 1977) és una de les més de 300.000 persones afectades per l’estafa d’Idental. El 2016 va acudir a una de les clíniques perquè li col·loquessin diversos implants bucals. Sempre havia volgut arreglar-se la boca, però a causa dels seus ingressos no s’ho havia pogut permetre. Idental s’anunciava com una «clínica d’assistència social» i Ana, com tants altres clients, va pensar que anaven a ajudar-la. La seva intervenció costava 7.000 euros, però gràcies a aquesta suposada ajuda, solament havia de desemborsar 1.800, uns diners que li serien avançats per una financera.

    Després d’una mala experiència durant la primera neteja bucal es va tirar enrere i va decidir no continuar amb el procés. Però el contracte amb la financera seguia vigent i durant onze mesos va haver de pagar un total de 550 euros per una intervenció que no li havien fet. Aquest model és el mateix que la cúpula de la companyia volia repetir en els anomenats Instituts Odontològics i que ha suposat aquesta setmana la presó incondicional per l’exdirectiu de la companyia Luis Sans i per a tres persones més. Al final, després de diverses reclamacions, a Ana li van retornar els seus diners. Es considera una afortunada. Ara, aprofitant que està a l’atur –treballava com a netejadora– tracta d’assessorar a altres afectats a través de les xarxes socials.

    Va arribar a iDental pensant que prestaven un servei social?

    Sí. Tothom anava a les clíniques creient que et donaven una ajuda de l’Estat o d’alguna institució benèfica. S’anunciaven dient que tenien convenis amb Creu Roja i amb Càritas, i nosaltres, que en molts casos som persones sense massa cultura, ens ho vam creure. Jugaven amb que la majoria mai havíem anat al dentista. Et feien un pressupost de molts euros i després et deien que t’aplicaven un tant per cent de descompte per aquesta ajuda. En el meu cas la intervenció costava 7.000 i m’ho deixaven en 2.800. Vaig dir que era massa i en menys d’un mes em van tornar a trucar per dir-me que em reduïen 1.000 euros i que una financera m’anava a concedir un préstec en condicions molt avantatjoses.

    Ana Tamargo va suspendre el seu tractament després d’endeutar-se / Olmo Calvo (eldiario.es)

    No li va semblar estrany?

    Em va semblar rar, però m’anaven a arreglar la boca a un preu suposadament subvencionat. El contracte em va arribar per correu electrònic i crec que el vaig signar sense haver-me’l llegit amb prou feines. Et poses tan contenta que t’hagin concedit un crèdit per a una cosa tan necessària…

    Hi ha gent que denuncia que en els contractes hi havia dades falses, va ser el seu cas?

    Perquè la financera pogués concedir-te el préstec havien d’inventar-se dades que provessin que eres solvent. El meu contracte deia que estava casada, que cobrava mil euros i que no tenia fills. Tot era mentida. No estic casada amb la meva parella i tinc un fill. Creiem que les financeres i iDental eren còmplices, o que almenys ho estaven els comercials. Si hi havia relació entre les empreses és una cosa que no sabem.

    Com va ser la seva experiència amb els serveis odontològics d’iDental?

    Primer em van fer una neteja bucal. Tinc les genives molt sensibles i quan la dentista va començar em va fer moltíssim mal, així que vaig sol·licitar anestèsia. L’anestesista va arribar amb molt males formes. Va començar a fer-me preguntes i jo em vaig sentir fatal. Llavors la dentista em va veure la boca i em va advertir que no podrien col·locar-me l’implant. Em vaig negar a seguir amb el procés. Hi havia una clàusula segons la qual, si rescindies el contracte després de 14 dies, havies de pagar tot el tractament: en el meu cas van ser 7.000 euros. Vaig haver d’estar 11 mesos pagant les lletres, però hi ha pacients que van haver d’abonar tota la intervenció. Així que, malgrat tot, vaig tenir sort.

    Durant aquest temps va haver de seguir pagant?

    Sí. En total 550 euros. No volia que em fiquessin en una llista de morosos. Llavors vaig reclamar a la Direcció general de Comerç i Consum de la Comunitat de Madrid. Em van dir que no era de la seva competència i em van derivar a la Conselleria de Sanitat. Ells em van tornar a derivar a Consum. Al final vaig decidir posar una reclamació a la financera al Banc d’Espanya. Segurament els va entrar por i en dos dies em van retornar els meus diners.

    Com creu que ha estat la resposta de les administracions en aquest cas?

    Evidentment el Ministeri de Sanitat no ha obert les clíniques d’iDental, però quan van començar a arribar tantes denúncies i reclamacions es podia haver fet una mica més. Això s’ha permès des de 2015. Ningú havia vist res estrany? Ara el Ministeri ha dit que lluitarà contra la publicitat enganyosa i ens sembla molt bé… encara que això ja estava aprovat. Alguns partits polítics ens han escoltat i assessorat. Ens vam reunir amb el PSOE, Podemos i Ciutadans al Congrés aquest mes de març i ens van recomanar fundar l’associació d’afectats per iDental Adafi.

    Ara tracta d’ajudar a gent pel seu compte, per què ho fa?

    És per empatia. Hi ha moltíssima gent gran que no sap a qui acudir, que senten vergonya i no volen dir-li a les seves famílies que s’han quedat sense dents i sense diners. Molta gent solament vol parlar amb tu. He fet molts amics. Gent a la qual acabes estimant molt perquè parles amb ells diàriament. Senyores grans que no saben ni trobar un telèfon a internet. Tinc el mòbil ple de fotografies de boques que m’envien altres afectats. És terrible. Però hem de donar-nos suport.

    Creu que la salut bucodental hauria d’estar dins del sistema nacional de salut?

    Per descomptat que sí. Des d’Adafi i Actora Consumo –una associació de consumidors saragossana– s’ha començat a recollir signatures perquè així sigui. La salut bucodental ha de ser un dret sanitari com qualsevol altre. No és només una qüestió estètica. Amb una salut bucal deficient es poden produir problemes estomacals, digestius i fins i tot psicològics. Ens portarà molt temps recollir totes les signatures, però ho aconseguirem.

    Aquesta és una entrevista original de eldiario.es