Just Deploy It!

Etiqueta: operació quirúrgica

  • Avaluació de resultats dels processos sanitaris basats en els pacients

    «Participar és prendre part en una tasca comuna» pel que entenem per participació en la salut i la sanitat de la ciutadania organitzada en la participació col·lectiva en la governança del Sistema Sanitari: co-producció de polítiques de salut, detecció de les necessitats, demandes i prioritats per la planificació, com el control de la gestió, la qualitat i els resultats.

    Però també a nivell individual, com a pacients, cal participar junt amb els professionals en la presa de decisions conjuntes en els nostres processos de salut, exercint l’autonomia personal, i també en l’avaluació percebuda dels seus resultats. Avui, aquesta avaluació de resultats tenint en compte la percepció dels pacients en la millora de la seva salut i qualitat de vida és imprescindible per la millora real de la qualitat del nostre sistema sanitari.

    Fins fa uns anys els criteris per avaluar procediments sanitaris es basaven fonamentalment en instruments i indicadors clínics centrats en els coneixements de la malaltia i les tècniques i procediments mèdics, però això oblidava la valoració del que havia viscut el pacient i com valorava la millora de la seva salut. Aquesta valoració ha de completar la qualitat de l’assistència.

    Posarem un exemple viscut.

    Fa uns anys vaig participar en un estudi multicèntric (en set hospitals de Catalunya) i prospectiu, d’avaluació dels resultats de la intervenció quirúrgica de pròtesis articular («Efectividad y costes de la intervención de prótesis total de cadera en siete hospitales de Cataluña». J.Martí Valls, J.Alonso, R.Lamarca, JL.Pinto y cols. Med Clin 2000;114 (supl 2):34-39), avaluació abans de la intervenció i re-avaluació al cap de sis mesos de la intervenció, administraven els mateixos instruments d’avaluació personal sanitari que no era el cirurgià operador (infermeres o fisioterapeutes). Instruments, un que mesurava el dolor i la capacitat funcional (física) i l’altre instrument mesurava la salut i qualitat de vida percebuda pel pacient.

    Aquest estudi ens va aportar millors coneixements i uns resultats amb algunes sorpreses que no esperàvem:

    • Havíem operat a pacients amb molt mal estat de l’articulació i altres en molt bon estat, volia dir que existia una gran variabilitat en el moment de la indicació quirúrgica, alguns pacients no havien d’haver esperat tant (llista d’espera?) i en d’altres potser encara no tocava la intervenció.
    • Fins a tal punt que alguns pacients que estaven bé abans de la intervenció s’havien operat fins a un 6% de pacients amb estat de l’articulació que consideràvem com a bon resultat de l’operació (potser s’havien operat pensant que així ja ho tindrien fet? i sense valorar prou possibles complicacions).
    • Es van trobar en general millors resultats en els hospitals comarcals, on les intervencions les havia fet un nombre reduït de cirurgians. Això ja estava descrit, millors resultats com més practiques aquest procediment.
    • Finalment, els pacients que més percebien i manifestaven un bon resultat eren, no tant els que assolien la puntuació que havíem determinat com a resultats bons (segons els coneixements mèdics coneguts), sinó els que tenien un rang major de millora, és a dir els que havíem operat amb molt mal estat de l’articulació i amb molt dolor i havien millorat molt, encara que quedessin algunes limitacions i molèsties. Els que havíem operat amb força bon estat no havien millorat en les seves expectatives.

    Aquest estudi, tenint en compte la percepció i valoració dels pacients, va ser una gran ajuda pels cirurgians per millorar la seva pràctica clínica coneixen millor la totalitat dels resultats i una gran millora pels futurs pacients d’aquests cirurgians.

  • De 103 a 45 milions: així ha rebaixat el Govern el pressupost previst per reduir llistes d’espera

    El pla del govern per reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista comptarà amb la meitat del pressupost inicial. En el projecte de pressupostos pel 2017 presentat aquesta setmana pel vicepresident Oriol Junqueras la dotació per fer front a les llistes d’espera redueix a la meitat el que preveia el projecte de pressupostos de 2016 -que no va aconseguir prou suport parlamentari-. Si en el projecte anterior es preveien 103,3 milions, tal com s’especifica en la memòria explicativa, en aquest segon projecte pel 2017 la partida que inclou el Pla Integral per reduir les llistes d’espera comptarà amb només 45 milions.

    Tot i destinar-hi la meitat de recursos, fonts del Departament de Salut insisteixen que els objectius continuen sent els mateixos que ja es van fixar en el pla de xoc de Junts pel Sí ara fa un any. És a dir, reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    Fonts de Salut consultades per aquest mitjà argumenten que la primera dotació pressupostària del pla era «una estimació inicial». «De moment posem aquests 45 milions d’euros de base i si són necessaris més, els posarem», asseguren. D’on sortiran aquests diners? Segons les mateixes fonts, els diners que calguin i que no estiguin pressupostats es trauran «de la desviació pressupostària». De fet, des de Salut afirmen que és habitual que el pressupost de Salut presenti una desviació total important any rere any entre el pressupost meritat i l’executat. «Aproximadament la desviació és d’entre 500 i 1000 milions d’euros anuals», comenten.

    Eulàlia Reguant, diputada de la CUP a la Comissió de Salut, comenta a aquest diari que el fet que s’hagi reduït a la meitat el pressupost «és bastant preocupant» però assegura que «encara ho és més que sobre la marxa es canviïn els pressupostos i funcionin amb la lògica de canviar la desviació pressupostària». «Si ja ens basem en això llavors per què són tan importants els pressupostos?», es pregunta Reguant. La diputada comenta però que la seva formació encara està estudiant el projecte presentat per Junqueras per analitzar per què no es poden trobar 50 milions d’euros més o veure d’on podrien sortir. Tot i que valora positivament que s’hagi fet un esforç per millorar el model d’atenció en salut mental -partida que s’endú 99 milions d’euros addicionals- no descarta fer esmenes al projecte de pressupostos per tal que s’augmenti la partida per les llistes d’espera.

    Què prometia el Pla Integral per reduir les llistes d’espera?

    El Pla Integral presentat a l’abril pel conseller de Salut preveia complir amb els objectius de reducció de llistes promesos en el pla de xoc augmentant l’activitat assistencial gràcies a una quantitat associada de 96 milions d’euros. Basant-se en el registre d’esperes a desembre de 2015 -quan a Catalunya hi havia 153.103 persones esperant per ser operades i 117.235 per fer-se una prova diagnòstica- es preveia que durant aquest any es pogués fer més activitat amb el pressupost. Concretament: 20.000 intervencions més, 30.000 proves més i 300.000 visites addicionals a consultes externes. D’aquesta manera Salut confiava a reduir el temps mitjà d’espera per una prova de 71 dies a 35 i pel que fa a visita a l’especialista, de 163 a 82. Tot plegat en un termini de 12 mesos des de l’aprovació del pla.

    A causa de la pròrroga pressupostària però el pla només s’ha pogut desplegar parcialment. «Es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica», va assegurar llavors el conseller de Salut.

    Què deia el Pla de xoc de Junts pel Sí sobre les llistes d’espera?

    Els objectius de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista els recollia ja el primer pla de xoc de Junts pel Sí en matèria de sanitat tot i que no s’especificava com es pretenia fer.

    Davant el rebuig de la CUP al primer esborrany, el segon pla de xoc que va presentar Junts pel Sí preveia per primera vegada una dotació econòmica per a la reducció de llistes d’espera: 96 milions d’euros. Aquesta quantitat era insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d’euros.

    Les llistes d’espera a juny de 2016

    Segons les últimes dades disponibles, el juny de 2016 hi havia 161.730 persones en llista d’espera quirúrgica i 138.606 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, amb un temps de demora mitjà de 66 dies. Quant a la primera visita a l’especialista el temps mitjà d’espera era de 106 dies i hi havia fins a 552.113 persones esperant.

    En comparació amb desembre de 2015 hi ha 3,1% més persones esperant per ser operades però en canvi hi ha una disminució respecte les esperes per prova diagnòstica (-4,7%) i per veure l’especialista (-16%). Això s’explica perquè “malgrat no disposar dels recursos addicionals previstos en els Pressupostos 2016, s’ha fet un esforç per tal d’augmentar l’activitat realitzada durant el primer trimestre de l’any” segons Salut.