Just Deploy It!

Etiqueta: operació

  • Ja no cal passar fam en preparar-se per a una colonoscòpia

    Afrontar de forma correcta l’intestí abans de la realització d’una colonoscòpia és vital per a l’èxit de la prova. Però per als pacients, un dels moments més desagradables és el de la preparació. Els dies previs se’ls recomana una dieta baixa en fibra, i, tradicionalment, ingerir sol líquids les 24 hores abans, juntament amb la presa d’un gran volum de laxant líquid. És a dir, passen fam i han de prendre una gran quantitat de líquids.

    Però això pot canviar, ja que metges dels serveis d’Aparell Digestiu i d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar han dissenyat una nova dieta que permet menjar normal i arribar a la colonoscòpia millor preparats. És la Barcelona Diet Pla, que publica la revista Diseases of the Colon & Rectum. Es tracta de l’estudi més important realitzat en aquest camp fins al moment.

    Juana Flores, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i signant de l’estudi, explica que «es tracta d’una dieta equilibrada baixa en fibra distribuïda en cinc menjars, que no restringeix l’aportació de calories». Els menjars estan formats per pa, carn de pollastre, gall dindi, porc, vedella o peix, arròs, pasta o patates i combinada amb lactis. En total, garanteix una ingesta normal de calories (2.000 kcal/dia) i no tenir sensació de tenir l’estómac buit.

    «Ha demostrat que no només millora l’experiència del pacient sobre la preparació, sinó també els resultats de la colonoscòpia. La creença generalitzada arrossegada durant anys, que és necessari no ingerir aliments sòlids el dia abans de la colonoscòpia, tenia molt poca evidència que els donés suport. Malgrat això, és una pràctica habitual en la majoria dels centres. Ara, el nostre estudi deixa ben clara l’escassa eficàcia d’aquesta estratègia», afirma Flores.

    Marco Antonio Álvarez González, metge adjunt del Servei d’Aparell Digestiu i primer signant de l’estudi, explica que «amb una dieta normocalòrica, sense passar fam, s’arriba més aviat preparat a la prova. Una de les barreres de la colonoscòpia és la preparació per a la prova, i una de les causes és la dieta».

    Millorar els resultats en la prevenció

    El treball s’ha fet amb 276 pacients del Programa de Prevenció del Càncer de Còlon i Recte. A la meitat se’ls va donar la nova dieta i a l’altra meitat, la tradicional, estrictament líquida. El 96% dels pacients que van seguir la Barcelona Diet Pla van aconseguir una neteja del còlon eficaç, davant el 89% en els casos que havien seguit una dieta líquida. A més, van tenir menys sensació de fam i menys percepció de pressa excessiva de líquid.

    Entre els possibles motius per a aquest èxit hi ha un millor compliment de la presa del laxant i el fet que, possiblement, ajuda a millorar la mobilitat de l’intestí, permetent l’evacuació del contingut intestinal. Aquesta dieta ja s’inclou en les recomanacions per a la preparació de la colonoscòpia a l’Hospital del Mar. Álvarez González assegura que «millorant l’eficàcia i la tolerància de la preparació per a la colonoscòpia, podem contribuir a millorar els resultats del Programa».

    El Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Barcelona compleix aquest any 10 anys del seu inici. Actualment cobreix tota la ciutat, amb una població diana de més de 400.000 persones. Convida a tots els homes i dones de 50 a 69 anys a fer-se una prova molt senzilla, que es recull en les farmàcies i es fa a casa, un test de sang oculta en femta. Només en cas que aquesta prova detecti sang en la femta (menys del 5% dels participants), està indicat fer una colonoscòpia. Aquestes proves permeten detectar precoçment càncers (molts són extirpats en la mateixa colonoscòpia), i també detectar i extirpar lesions premalignes: pòlips, que, amb els anys, podrien degenerar en càncer.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • L’espera per operar-se a Espanya passa de 83 dies a 115 en sis mesos

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La llista d’espera quirúrgica del sistema sanitari s’ha disparat en sis mesos: dels 83 dies que s’havia d’esperar de mitjana al juny de 2016, s’ha passat a 115 a finals de l’any passat, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat.

    12 mesos abans, l’espera s’havia col·locat en 89 dies i havia experimentat un lleuger retrocés en el primer semestre de l’any passat. De fet, és la primera vegada que la llista supera els 100 dies de demora des que es va començar a registrar el 2014. Aquesta llista està composta per aquells pacients que tenen programada una intervenció no urgent que necessita l’ús d’un quiròfan i «l’espera és atribuïble a l’organització i recursos disponibles», segons el defineix el Ministeri.

    D’aquesta manera, el nombre de persones que esperaven a ser intervinguts a l’acabar el desembre passat va arribar a 614.101. S’havien afegit més de 45.000. A més, la quantitat de pacients amb esperes de més de sis mesos suposa ara el 18,9% del total quan a meitats del 2016 estava en el 8,8%.

    L’estadística ministerial mostra que les llistes més llargues es registren a les Canàries amb 182 dies, Castella-la Manxa amb 162 dies d’espera i Catalunya amb 173. Per sobre dels 100 dies, bastant més de tres mesos, també estan Extremadura, la Comunitat Foral de Navarra i Castella i Lleó. A la part baixa estan el País Basc i La Rioja amb 50 dies o menys.

    L’especialitat amb més embut en els quiròfans públics és la cirurgia plàstica amb 189 dies de mitjana, seguida de la neurocirurgia i la traumatologia. També depassen els 100 dies acumulats de retard la cirurgia general, la maxil·lofacial i la pediàtrica. A l’hora de ser operat, els que més han d’esperar són aquells que necessiten una artroscòpia o corregir uns galindons. Estan en el grup d’intervencions més atapeïdes l’extirpació d’amígdales i la implantació de pròtesis de maluc.

    A més, el retard en l’atenció també s’ha deixat notar en les consultes amb l’especialista. Per obtenir una primera consulta, cal esperar, de mitjana a Espanya, 72 dies. Sis mesos abans eren 52. És a dir, pràcticament dos mesos i mig per passar per l’especialista.

  • Drets amb deures

    Vivim unes dècades extraordinàriament generoses amb els drets individuals i col·lectius, de les majories i de les minories. Això no és sort, sinó el resultat de l’esforç i la lluita de molts de nosaltres per una llibertat justa i una major autonomia personal. En l’àmbit de la salut, la cobertura universal i gratuïta de la sanitat és un tresor que ja tots considerem com un dret inalienable més, com el d’expressió, la residència o el desplaçament. No obstant això, de vegades m’entren temors: temo que tants drets s’ennueguin i no siguem conscients que aquests no tenen una supervivència garantida, llevat que tots siguem conscients del privilegi que comporten les llibertats i drets de què gaudim i siguem responsables i vigilants per no perdre’ls.

    En particular, en el camp de l’assistència sanitària em sembla necessari recordar la gran conquesta del nostre estat de benestar -em refereixo a l’espanyol, no a altres models europeus mutuals- que ha significat una salut pública gratuïta i de qualitat més que acceptable. Preservar-la és missió de tots nosaltres i no només dels governants. Aquests no l’han de posar en risc erosionant els seus pressupostos, però els usuaris, actuals o potencials, tampoc. Per això mateix, ja que tots coneixem i reivindiquem molt bé els nostres drets sanitaris, voldria avui, des d’aquesta columna, recordar alguns dels deures que van de la mà d’aquests drets.

    1) No abusarem del sistema. No hem d’acudir a l’hospital o al CAP si realment no cal. Aprenem a tenir cura de nosaltres mateixos, a reconèixer els símptomes banals que solucionarem a casa i a no caure en la paranoia dels múltiples mals que estan a l’aguait. La ventilació pública del càncer que pateix una o altra celebrity no ens ha de fer perdre l’oremus. Els mitjans han fet córrer tanta tinta sobre la quantitat de càncers que estan a la cantonada i sobre tantes lluites heroiques contra aquesta malaltia que la por a la mort ens assetja a tota hora. Tranquil·litat. Espanya gaudeix de la segona o tercera millor esperança de vida del planeta. El normal és estar bé.

    2) No ens aprofitarem de la gratuïtat del sistema ni dels subsidis de malaltia per obtenir la baixa mitjançant martingales ni ho prolongarem quan no siguin estrictament necessàries. Acceptarem les incomoditats que ocasiona gestionar i mantenir una baixa raonable, ja que són inevitables per detectar els casos d’abús i les baixes inapropiades.

    3) Evitarem aquelles conductes de risc que porten amb si una despesa sanitària potencialment evitable. La sanitat la paguem entre tots, és un bé sostingut solidàriament per la ciutadania i, especialment, per aquells que es troben en millor estat de salut i tenen feina. No ens aprofitem de la generositat col·lectiva. Cada accident de trànsit per culpa del mòbil o el consum d’alcohol, cada borratxera que acaba a urgències, cada SIDA que s’adquireix per descuits imperdonables, cada paquet de cigarretes que fumem (i amb ell la nostra salut), acaben traduint-se en milers d’euros que altres ingressen a la guardiola sanitària per poder-nos curar.

    4) Tindrem paciència i comprensió quan no se’ns atengui de forma immediata. La cultura del «tot i ara» està desgraciadament molt difosa, però és incompatible amb l’actual estructura de la sanitat pública que difícilment canviarà en el futur pròxim. Sapiguem esperar si la nostra pressa és menor que la dels pacients que ens precedeixen. Acceptem que l’espera per un procediment quirúrgic menor pot dilatar en el temps en benefici d’intervencions més urgents.

    5) Respectarem als professionals que ens atenen i que, la major part de les vegades, no són els responsables directes dels problemes que sorgeixen en l’assistència mèdica. Tindrem consideració amb tot el personal implicat en el nostre procés (infermeres, administratives, mèdiques). Col·laborarem amb ells i seguirem les seves instruccions informades. No exigirem tractaments mèdics o quirúrgics que no siguin considerats necessaris per als metges que ens atenen. Pensem que els professionals de l’assistència sanitària no són culpables que hàgim emmalaltit; tot el contrari, hi són per ajudar-nos-en a sortir i a recuperar la nostra salut. Si alguna cosa va malament, independentment dels drets que ens assisteixen com a pacients, sapiguem que mai cal esperar el 100% de seguretat en qualsevol exploració o procediment quirúrgic, com tampoc hi ha un 100% de seguretat en un vol o en un descens amb esquís per una pista negra.

    6) Serem agraïts amb tots aquells que ens ajuden a superar el mal pas d’una malaltia, especialment si aquesta és greu. Donem per fet que el sistema ens acollirà perquè és la seva obligació, però pensem que molts professionals treballen per sobre de les seves obligacions per facilitar-nos les coses i aquest plus-que és el que marca la diferència moltes vegades- no té més pagament que el d’una somriure, un «gràcies» o uns bombons. Si alguna cosa apreciem molts metges que ho som per vocació i per gust, és el somriure d’un pacient que agraeix els nostres esforços: la nit que hem passat a quiròfan, la visita que li hem fet en diumenge, la crida a la seva casa per assegurar-nos que les coses marxen bé. Això no està inclòs en cap salari; de fet, és impagable.

  • Augmenten en 4.000 persones les llistes d’espera per una operació quirúrgica

    Les llistes d’espera continuen engreixant-se. Al desembre 164.828 persones es trobaven en llista d’espera per ser operades, 4.000 més que l’any 2015. “No és una satisfacció incrementar les llistes d’espera però els resultats han estat amb un pressupost prorrogat sense la possibilitat de fer un Pla de Xoc”, ha justificat el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira. Amb tot, sí que es redueix el nombre de persones que superen el temps de garantia marcat per llei per a ser operades en un 26,3%. Tot i això encara hi ha més de 2.000 persones que superen el període de garantia en aquest tipus de procediments, com per exemple les pròtesis de genoll o de maluc, és a dir que fa més de sis mesos que esperen.

    També es redueix el nombre de pacients que esperen per una primera visita a l’especialista (un 20% menys) i els que esperen per fer-se una prova diagnòstica (un 6,7% menys). Segons ha explicat aquest divendres Elvira, l’augment de persones en llista d’espera per una intervenció quirúrgica s’explica precisament perquè s’absorbeix la bossa de persones que han pogut fer-se una prova diagnòstica o una primera visita a l’especialista. “Una millor diagnosi i les visites impliquen més intervencions”, ha matisat.

    Per altra banda, la reducció de les llistes d’espera per una prova o una primera visita té a veure amb l’activitat addicional feta durant el 2016, període durant el qual s’han fet 121.716 proves i 160.538 visites addicionals respecte 2015.

    10 procediments seran prioritaris

    Segons ha apuntat Elvira, durant el 2017 Salut prioritzarà deu procediments quirúrgics, que són els que concentren més del 50% dels pacients fora del temps de garantia o referència. Aquests són per exemple els de pròtesis de genoll o herniorrafia inguinal/femoral, entre altres.

    “Són les intervencions amb un major volum de llistes d’espera i/o de persones que superen el temps màxim d’espera garantit”, ha dit el director del CatSalut. Dels 57’2 milions previstos pel Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera, 41 aniran destinats a reduir les esperes d’aquests deu procediments.

    Si s’aproven els pressupostos per al 2017 el Pla de Xoc comptarà amb 57,2 milions d’euros per aconseguir els objectius fixats: reduir a la meitat el temps mitjà d’espera per a primera visita i proves diagnòstiques, i un 10% el nombre de persones que esperen ser operades. Tot plegat amb un increment de l’activitat.

    En l’últim any el temps mitjà per una primera visita a consultes externes ha disminuït lleugerament, passant de 163 dies a 152 mentre que el temps mitjà per una prova diagnòstica ha augmentat de 71 a 85. En global l’augment del nombre de persones que esperen ser operades suposa un 5% més que l’any anterior.

    *Fe d’errors: Una primera versió d’aquesta notícia assegurava que el nombre de pacients respecte 2015 havia augmentat en 8.000, quan en realitat són 4.000. Les xifres que el Servei Català de la Salut va donar en un primer moment sobre 2015 són errònies. La xifra correcta, segons diu ara el Departament, és que el 2015 160.804 persones esperaven per ser operades i no 156.799 com havien dit fins ara.