Just Deploy It!

Etiqueta: Opioides

  • La CAMFIC analitza quins opioides prescriuen els metges de família catalans i recomana incrementar el coneixement

    Un 15% de la població major de 65 anys pateixen dolor sever o extrem. De fet, el dolor és la primera causa de consulta a l’atenció primària, amb més del 30% dels motius de visita. Per això mateix, els fàrmacs més consumits són justament els analgèsic per al dolor, amb un 25% del total dels medicaments prescrits.

    En aquest context, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) s’ha plantejat analitzar per primera vegada com i per què prescriuen opioides, és a dir, analgèsics forts, els metges i metgesses de família. Es tracta d’un estudi descriptiu mitjançant qüestionari auto administrat i difós per correu electrònic a tots els socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Es van recollir dades demogràfiques, anys treballats a l’Atenció Primària, nombre de pacients assignats, nombre de pacients que consultaven per dolor crònic no oncològic i que son tractats amb opioides forts, tipus d’opioides prescrits i patrons de prescripció, i relació amb les Unitats de Dolor.

    El perfil de l’enquestat va ser metgessa (76.6% dels participants) amb una edat mitja de 46 anys, amb una experiència d’entre 10 i 20 anys a l’atenció primària, amb 1.500-2.000 pacients assignats i de l’àrea sanitària de Barcelona.

    Un 33.6% dels enquestat van dir que tenien entre 5 i 10 pacients que utilitzaven opioides forts per al dolor crònic no oncològic, un 29.8% va dir que tenia entre 10 i 20 pacients, i un 21.4% més de 20 pacients. Un 87.1% dels metges i metgesses especialistes en medicina familiar i comunitària prescriu opioides forts per a dolor múscul-esquelètic i un 43% pel dolor neuropàtic, un 18.1% per el tractament de la fibromialgia.

    Un 64% dels professionals titula la dosi, és a dir, anant pujant la dosi de l’opioide si és necessari, un 35.6% prescriu fórmules d’alliberació ràpida, és a dir, amb medicaments que calmen ràpidament el dolor,  i un 58.1% prescriu, a vegades, dosis de rescat, és a dir, a més de la dosi pautada, puntualment se li prescriu al pacient alliberació ràpida.

    Un 75.3% dels enquestats intentava reduir les dosis de benzodiacepines al prescriure un opioide fort, tot i que lo recomanable és no prescriure’ls de forma conjunta.  Igualment,  un 52.3% pautava laxants ocasionalment, i un 31.2% sempre, malgrat que les recomanacions son prescriure de manera sistemàtica laxants quan s’inicia tractament amb opioides.

    Un 71% dels metges i metgesses especialistes en medicina familiar i comunitària van expressar problemes en l’inici o manteniment de la prescripció, bé per un mal ús o abús dels opioides (17.2%), per tractar-se de pacients amb polimedicació, per la inclusió de teràpies no farmacològiques, per dubtes en les indicacions i elecció de l’opioide (24.7%), o per la resistència els propis professionals i pacients a iniciar el tractament per prejudicis sobre els opioides (18.1%), entre d’altres.

    Un 39% dels metges i metgesses enquestats no consultava amb les Unitats de Dolor, malgrat prescriure dosis elevades de opioides. Les principals raons per aquesta baixa consulta van ser la falta de comunicació i l’accessibilitat. A vegades la derivació a la Unitat del Dolor comporta un temps d’espera que el metge o metgessa de família pal·lia amb la prescripció d’opioides.  Al preguntar per possibles solucions, la majoria va proposar: interconsultes virtuals, sessions i visites de les Unitats de Dolor als centres de salut, rotacions dels metges i metgesses de família per la Unitats de Dolor o realitzar un curs clínic compartit.

    Per Aïna Perelló, metgessa de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i investigadora principal del projecte “tenim un sistema de salut més segur amb la prescripció d’opioides del que poden tenir altres, com els EUA, però no és bo sentir que no hi ha perill en la prescripció d’opioides.  Caldria major control i validació d’aquest tipus de prescripció, que curiosament en altres medicaments s’està donant”. I continua “hem de ser conscients que els opioides creen addicció i tenen efectes secundaris, certament hauríem de medicalitzar menys, i segurament disposar de major recursos com accés a fisioterapeutes, psicoteràpia, teràpies no farmacològiques, o gimnàs ens ajudaria en aquest objectiu”.  I conclou “ a vegades és difícil trobar l’equilibri entre treure el dolor al teu pacient buscant la dosi adequada i  no crear-li addicció, però està clar que les dades sobre prescripció d’opioides¹ forts fa necessari la seva revisió i assegurar-nos del seu bon ús i prescripció”.

    Pels autors de l’estudi, la majoria socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, els resultats obtinguts mostren que cal millorar el coneixement que els i les especialistes en medicina familiar i comunitària tenen sobre els opioides. Per això faran una segona fase que permeti prioritzar les àrees deficitàries on cal incidir i dissenyar un programa formatiu dirigit a corregir aspectes concrets de la prescripció.

  • L’augment del consum d’opioides mobilitza al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per prevenir el seu abús

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat un document de posició amb recomanacions adreçades als professionals per facilitar l’ús adequat dels fàrmacs opioides i prevenir així possibles casos d’abús i/o addicció. Si ho fan és perquè aquesta situació ha derivat en una greu crisi de salut pública que ha generat una elevada alarma social als Estats Units. També després d’haver percebut que en els darrers anys s’ha constatat un canvi en l’ús dels opioides: si abans s’utilitzaven pràcticament només per a pacients amb dolor oncològic i per a períodes de temps relativament curts, actualment se n’està generalitzant l’ús per al dolor crònic no oncològic.

    Els opioides són analgèsics molt eficaços per al tractament del dolor, però des del CCMC expliquen que no estan exempts d’efectes secundaris. El document convida a que es prescriguin amb especial cura, amb un control estricte i només en els casos indicats: “els metges no han de tenir por a l’hora de prescriure’ls, però en cap moment els han de perdre el respecte”. L’addicció és un dels efectes secundaris que més preocupen en el cas dels anomenats opioides majors i per això des del CCMC i de les societats científiques que han participat han redactat un llistat de recomanacions.

    Entre aquestes recomanen que en el maneig del dolor crònic no oncològic cal combinar estratègies multimodals, integrals i multidisciplinàries. Així, cal fer una avaluació integral del dolor i de l’impacte que té en la vida diària i plantejar objectius realistes segons el diagnòstic. Afegeixen que és imprescindible fer una selecció adequada dels pacients a qui es prescriu fàrmacs opioides majors, tenint especial cura amb pacients ancians o amb comorbiditats, ja que les malalties associades i la polifarmàcia poden intensificar els efectes adversos i complicacions dels analgèsics.

    Perquè els pacients estiguin plenament informats cal proporcionar informació detallada i comprensible sobre els beneficis, possibles efectes secundaris i risc d’addicció del consum de fàrmacs opioides. Aquesta informació, diuen, és important al mateix temps que animen a aclarir certs conceptes al voltant de l’addicció que, creuen, sovint són interpretats de manera equivocada. Aquests conceptes seria entendre l’addicció com a sinònim de dependència física o tolerància, que el dolor no protegeix de desenvolupar addicció als opioides, que no només causa addicció l’ús a llarg termini de determinats tipus d’opioides i que no hi ha pacients immunes a desenvolupar addicció als opioides.

    Les seves recomanacions segueixen per establir una pauta d’ús regular a hores i dosis fixes, evitant les prescripcions a demanda. Així, indiquen que el tractament es comenci de manera individualitzada, amb un seguiment continuat, ja que cal un control estricte del pacient durant el primer mes, per tal de valorar l’eficàcia del tractament, l’aparició d’efectes secundaris i de conductes de risc o addiccions. A més, reavaluar al cap de 3-6 mesos de tractament per valorar la conveniència de continuar-lo, reduir-ne les dosis o proposar altres estratègies.

    El context: la crisi de salut pública als Estats Units

    A mitjans dels anys 90, va començar als Estats Units l’anomenada crisi epidèmica dels opioides, que s’ha intensificat notablement en la darrera dècada. La mort de més de 100 persones/dia per sobredosi d’opioides suposa una crisi nacional als EUA, on s’ha observat una substitució dels fàrmacs opioides per substàncies provinents de mercats il·legals. Aquest any 2018, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha cridat l’atenció del món en relació a aquest greu problema de salut pública.

    Aquesta és la base des de la que el CCMC i les societats que han participat en l’elaboració del document han agafat per analitzar aquesta problemàtica i recomanar la prevenció davant de possibles abusos o addiccions. Visualitzen que a la Unió Europea, les complicacions derivades de l’ús indegut i abús dels analgèsics opioides majors no arriben a les xifres dels EUA però, no obstant això, la prescripció també ha augmentat significativament en els darrers anys.

    Les dades que faciliten sobre el consum d’opioides a Espanya responen a un increment d’un 84% entre 2008 i 2015, en passar de 7,25 DHD (nombre de Dosis Diàries Definides/1000 habitants/dia) l’any 2008, a 13,31 DHD l’any 2015. A Catalunya, les dades de consum són lleugerament inferiors, ja que durant el període 2012-2016 va augmentar un 45% i va passar de 6,73 DHD a 9,74 DHD. Els indicadors d’alerta (com l’increment de demandes de tractament, les reaccions agudes adverses a drogues i la mortalitat) continuen, ara per ara, segons la seva visió, sense experimentar un creixement que generi alarma.

    Tot i això, cal preveure possibles canvis a banda que alerten que no pot descartar-se una infranotificació d’aquests indicadors.

    El document del CCMC compta amb la participació i el consens de vuit societats científiques: la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Societat Catalana del Dolor, la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la Societat Catalanobalear de Medicina Interna, la Societat Catalana de Psiquiatria, la Societat Catalana de Reumatologia i la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives.