Just Deploy It!

Etiqueta: PAICAM

  • De la Nati a la Montse, tres anys de lluita de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM

    La PAICAM (Plataforma d’afectats de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) compleix tres anys treballant contra «les altes injustificades i el maltracte de les persones malaltes » que practica l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social). I ho han fet celebrat a les portes del mateix ICAM explicant la seva vivència: «des del cas de la Naty, qui va ser el detonant per començar a endegar la plataforma d’afectades per l’ICAM, i fins avui mateix, en que la companya Montserrat García, té cita, sense saber si ella, també haurà d’acabar pidolant justícia davant d’un jutge (si és que pot pagar-s’ho), i passant per tantes i tantes malaltes que tenen relats esfereïdors, constatem que cada dia que passa, malaltes que són citades en aquest edifici, en surten molt pitjor del què han entrat».

    Aquestes paraules, dites per una de les membres de la PAICAM, Marta Serrés, s’han acompanyat de les del diputat de la CUP Crida Constituent, Vidal Aragonés que ha donat suport a la lluita de la Plataforma. «Si algú interpreta que les malalties s’han de respondre amb repressió per part dels Mossos d’Esquadra o amb altes mèdiques és que no entén res», ha assenyalat Aragonés qui també ha afegit que el que cal fer «és situar les causes de les malalties i anar a eradicar-les» i «no perseguir malalts i malaltes, sinó perseguir les malalties».

    El per què? Marta Serrés en nom de la PAICAM ha donat a conèixer un document no públic anomenat “Pauta operativa d’actuacions conjuntes entre la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i l’ICAM”. Un document on, per Serrés, es tracta a les persones malaltes «de possibles delinqüents comuns» al mateix temps que «només fa referència a la possible necessitat de protecció policial als professionals de l’ICAM, quan les malaltes portem anys
    denunciant que des de l’ICAM estem patint violència institucional cada dia que passa».

    L’origen de la PAICAM el trobem en el cas de Natividad López, coneguda com a Nati, a qui l’ICAM va donar l’alta mèdica després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren “susceptibles d’experimentar millores”. Davant d’això, l’octubre de 2015 la Nati va iniciar una acampada davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca de Barcelona. Paral·lelament es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincorporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    Concentració a les portes de l’ICAM en els tres anys de la PAICAM / Carla Benito

    Amb la Nati i el mes que va durar la seva acampada va néixer la PAICAM que, des d’aleshores, «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques». Ara, a més, des del passat mes de juny tenen una nova eina: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs que havia interposat l’INSS davant la sentència del Jutjat Social 17 e Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies. Així, fins a dues vegades s’ha ratificat la incapacitat total reconeguda a Natividad López.

    «Quina culpa tenen les malaltes que la ciència no hagi trobat la diagnosi objectiva?»

    Entre les diferents barreres que es troben les malaltes i que Marta Serrés ha volgut destacar a les portes de l’ICAM existeix una dificultat afegida per aquells malalts no reconeguts com a tals per l’ICAM i l’INSS. Serrés ha explicat que «des de l’ICAM es justifiquen dient que ‘el dolor és difícil de mesurar donada la seva naturalesa subjectiva i pel seu caràcter multidimensional’» però ha volgut preguntar que «quina culpa tenen els  pacients amb malalties englobades en les síndromes de sensibilitat central com la fibromiàlgia o la fatiga crònica que la ciència no hagi trobat la diagnosi objectiva?». En base a aquesta premissa, Serrés ha definit la PAICAM com una «Plataforma d’Afectades per un sistema pervers que envia a les malaltes a un metge, on l’objectiu del qual no és guarir, sinó fiscalitzar».

    La roda de premsa s’havia convocat també per explicar novetats al respecte de la feina dels darrers mesos: el 9 de gener la PAICAM es va reunir amb Laura Pelay, Secretària General de Salut, i Maria Sardà, Directora general del Departament de Salut i de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària. El 17 de gener es van reunir amb tots els partits amb representació parlamentària amb l’excepció del PSC i el PP, que no van assistir a la trobada. El dia 23 de gener, la PAICAM va rebre una carta de Maria Sardà on, a l’entendre de la Plataforma, Sardà «negava que les coses van malament» i més «després que durant la reunió la senyora Pelay reconegués que aquesta institució no funcionava tan bé com fora desitjable».

    La PAICAM ha realitzat una declaració d’intencions clara amb els seus tres anys de vida: seguir denunciant els casos de persones malaltes «que no han estat ben ateses o se’ls ha donat l’alta de manera injustificada» i insistir en les reunions per aportar les dades que demostren les seves queixes i demanar transparència de la gestió del departament en quan a la tasca inspectora. Això ho fan perquè afirmen que a l’ICAM es «segueixen criteris econòmics en detriment de criteris mèdics». A partir de l’anàlisi del BOE A-2018-1656, la PAICAM afirma que allà hi són totes les xifres que reverteix l’INSS a l’ICAM i que, d’aquesta manera, queda evidenciat que “a més altes mèdiques, més diners que entren a l’ICAM».

    A més, seguint en la mateixa línia, Marta Serrés ha volgut mostrar algunes dades que, a l’entendre de la PAICAM, fan veure aquest criteri economicista de l’ICAM. Comparant dades, la durada mitjana dels processos amb alta mèdica estaven a novembre de 2017 a nivell estatal en 39.7 dies,  a Andalusia en 45,94 dies, a Astúries en 57.74 dies, a Galícia en 64.37 dies, a Madrid en 33.97 i finalment, 10 punts per sota de la mitjana de l’estat, a Catalunya la mitjana està en 29.39 dies.

  • El TSJC ratifica la incapacitat de Nati López, l’activista que va iniciar la campanya contra l’ICAM

    El Col·lectiu Ronda ha donat a conèixer la desestimació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del recurs interposat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ratifica la incapacitat en grau de total reconeguda a la Natividad López, l’activista que amb la seva acampada de protesta davant la seu de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ajudar a germinar un moviment d’oposició a les altes injustificades i els criteris d’aquest ens públic.

    L’ICAM va donar l’alta mèdica a López, coneguda com a Nati, després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren «susceptibles d’experimentar millores». Des del Col·lectiu Ronda denuncien que això va condemnar-la «a veure’s completament privada d’ingressos i sense possibilitats reals de reincorporar-se al món laboral».

    Va ser a l’octubre de 2015, amb l’inici d’una acampada per part de la Nati  davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca a Barcelona, que també es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincoporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    L’acampada que va començar la Nati va durar ben bé un mes i va comptar amb la participació de diverses entitats. De fet, aquesta situació, articulada al voltant de la Nati i amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda, va acabar provocant la naixença de la PAICAM, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM, que des de la seva presentació oficial el passat 9 de març de 2016 «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques».

    En el cas de la Nati, i quan faltava poc més d’un mes per tal d’acompletar els 18 mesos de baixa mèdica que la legislació estableix com a límit per tal de que es presenti una proposta d’incapacitat permanent, l’ICAM va determinar la situació d’alta mèdica i, per tant, la seva plena capacitat per desenvolupar una activitat laboral. El Col·lectiu Ronda denuncia que ho va fer malgrat l’existència de nombrosos informes mèdics que establien amb rotunditat la importància d’un llarg seguit de conseqüències físiques i neurològiques de l’infart i posterior ictus sever que encara patia. Entre d’altres, la Nati mostrava greus afectacions del sistema respiratori i digestiu, un important quadre depressiu (en nivell “major greu”, segons informes psiquiàtrics aportats) i disfuncions neurològiques que afectaven especialment la seva capacitat cognitiva i la facultat de la parla. Tot plegat, expliquen, un estat físic que en el moment de rebre l’alta de l’ICAM l’obligava a visitar setmanalment fins a tres especialistes diferents i feien absolutament impossible que la Nati pogués desenvolupar les tasques d’auxiliar comptable que fins al moment de patir l’infart i l’ictus havien constituït la seva professió habitual. L’alta mèdica significava també que la Nati perdia el dret a percebre l’ajut de 300 euros que durant tot el període de baixa mèdica havia estat la seva única font d’ingressos.

    Incapacitada per a la seva professió habitual

    Ara, i per segona vegada, un tribunal ha desautoritzat l’ICAM en relació al cas de la Nati. Si el passat 17 de maig de 2017 era el Jutjat Social 17 de Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies, ara ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui ha ratificat el contingut d’aquella sentència i desestimat el recurs interposat per l’INSS. Segons considera acreditat l’Alt Tribunal català, les afectacions que pateix la Nati fan que “es trobi impossibilitada per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual d’auxiliar administrativa comptable” doncs considera que les seves facultats estan “limitades i disminuïdes, de tal forma que està impedida per a l’execució del nucli essencial de les activitats habituals, que no les pot realitzar en les condicions adequades d’esforç, eficàcia i rendiment exigibles a altres treballadors que desenvolupin la seva mateixa professió, corresponent-li, per tant, el reconeixement del grau d’incapacitat permanent total per a l’exercici de la professió”.

    Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, celebra “l’immens valor simbòlic d’aquesta sentència que aporta un mínim de llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta que ha estat objecte d’un veritable maltractament per part de l’Administració. El mateix que pateixen diàriament molts treballadors i treballadores a qui no se’ls reconeix ni el patiment ni les dificultats del seu dia a dia amb l’únic objectiu d’estalviar els diners que s’haurien de destinar a abonar les prestacions que corresponen a persones malaltes”. Per a Tisminetzky, “el cas de la Nati ha marcat un abans i un després a Catalunya. Mai abans s’havia parlat tant del tracte profundament injust que l’ICAM i l’INSS dispensen a gent malalta i vulnerable. Gràcies a ella, a la seva força i tenacitat i al conjunt de persones i entitats que li han donat el suport necessari per sostenir l’activitat de la PAICAM, molts afectats i afectades s’han unit i han trobat un camí per exigir el reconeixement i les prestacions que els corresponen”.

  • INSS-SGAM: les institucions encarregades de reconèixer incapacitats, avantposen criteris econòmics a criteris mèdics

    Naty L.G. de 33 anys decideix acampar a la porta de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques. Acaba de rebre la notificació de l’SGAM, està donada d’alta. Naty va patir un infart i un ICTUS sever que li han deixat innombrables seqüeles. També s’han vist afectats el seu sistema digestiu i respiratori i ha passat per un procés depressiu greu.

    Portava 17 mesos de baixa. 17 mesos d’innombrables visites a metges, especialistes, logopedes. 17 mesos en els quals l’INSS havia tingut temps de denegar-li una incapacitat permanent, motiu pel qual va interposar una demanda judicial. 17 mesos de lluita contínua, d’alts i baixos. 17 mesos i l’ICAM li comunica que ja pot incorporar-se al món laboral. El seu cos li diu el contrari. Cansada, farta, malalta, cabrejada, però amb la dignitat íntegra, decideix acampar enfront de la institució que la convida a morir en vida. I davant aquesta terrible situació, s’inicia un moment meravellós, màgic, tendre, dolç. El recolzament, la solidaritat, el suport mutu tornen a ser protagonistes davant una situació d’injustícia legalitzada.

    Relació entre l’INSS i l’SGAM

    Per entendre perquè Naty i moltes persones com Naty, arriben a trobar-se en aquesta situació, cal entendre la relació que tenen l’INSS i l’SGAM (abans conegut com a ICAM).

    L’INSS és l’entitat gestora de la Seguretat Social (SS), amb les competències per gestionar i controlar les Incapacitats Temporals (IT). La Generalitat de Catalunya és competent per prestar assistència sanitària de la SS. A través dels seus facultatius pot estendre informes de baixa i mitjançant l’SGAM participar en la gestió i control de la prestació al costat de les entitats gestores i col·laboradores de la SS.

    El conveni de col·laboració entre INSS i SGAM conté un apartat que anomenen «Pla d’actuacions per a la modernització i millora de la gestió i control de la incapacitat temporal i per a la racionalització de la despesa». Això tan llarg i interpretable, en realitat vol dir, «com donar menys baixes i treure més prestacions». Diu que la seva finalitat és «adequar la despesa en IT a les necessitats reals de la població protegida d’incapacitat temporal i reforçar el treball de detecció i prevenció de desviacions no justificades en la percepció d’aquesta prestació…» Nova culpabilització de les persones afectades.

    Descriu que la distribució del «crèdit» que l’INSS dona a l’SGAM (més de 60 milions d’Euros anuals) queda subjecte al compliment d’uns requisits detallats en aquest pla d’actuacions:

    • 60% grau de compliment del programa d’activitats.
    • 40% grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa. Ens centrarem en aquest 40% que és el més sucós
      • Per percebre el 22%, s’ha de reduir el cost real per afiliat i mes, prenent com a situació de partida la mitjana del 2016.
      • Un 4% queda subjecte a la reducció del nombre de processos d’IT iniciats per cada mil afiliats.
      • Un altre 4%, si es redueix el nombre de processos en vigor per cada 1000 afiliats.
      • El 2% si es disminueix el nombre de dies de baixa consumits en IT.
      • Es consideren plenament aconseguits els objectius si s’aconsegueix la reducció del 2% del valor de partida.
      • Per rebre el 10% final, s’ha d’engegar un pla per aconseguir la reducció dels processos d’IT de curta durada.

    Bé, això és un mini resum, però creiem que deixa clar com s’intenten imposar uns criteris econòmics que moltes vegades xocaran amb els estrictament sanitaris, provocant drames com el de Naty. El que no s’esperaven era, la seva posterior acampada, la consegüent mostra de comunal solidaritat i la definitiva organització de les malaltes.

    Suport, solidaritat, amor i naixement de la PAICAM

    Malaltes que anaven a l’avaluació mèdica, veïnes del barri, activistes de diferents col·lectius, sindicalistes… gent de diferents àmbits van començar a donar suport a Naty. Es van començar a organitzar per intentar que no li faltés de res i que sempre estigués acompanyada (no sempre es va aconseguir) Tots els dilluns a les 19:00 h es convocava una concentració/cassolada a la porta de l’SGAM. Alguns mitjans van començar a fer-se ressò i van anar publicant articles. La cosa començava a agafar forma.

    La pressió va tenir efecte i la Sotsdirectora de l’SGAM va accedir a reunir-se amb Naty, arribant a l’acord que s’estudiaria de nou el seu cas amb la condició que finalitzés l’acampada.

    El que en un principi va poder semblar una petita victòria de la mobilització i pressió ciutadana, aviat es va veure que no havia estat més que una bruta estratègia de Consol Lemonche, per acabar amb l’acampada. Al cap de poc van tornar a desestimar la petició d’incapacitat de la Naty, i no només això, la van denunciar per coacció i per danys a les instal·lacions, per un valor de 100 €. Denuncia a la que es va sumar la Generalitat.

    Arribats a aquest punt, i després de debatre diverses possibilitats entre les quals es plantejava tornar a acampar, tant Naty com la resta de gent mobilitzada al seu voltant van decidir donar un pas més enllà. Van fer una crida per xarxes, per diferents canals de comunicació, a grups afins, a diferents col·lectius per realitzar una primera trobada i estudiar, depenent de les forces, la possibilitat de constituir-se com a plataforma. El 13 de gener de 2016 es realitzava la primera assemblea d’encara no se sabia molt bé què a la seu del Col·lectiu Ronda. Quedava constituïda La Plataforma d’Afectades per l’ICAM. La PAICAM.

    Carrer, institucions, dades i jutjats

    Si el Pla de racionalització de la despesa no us sembla prou motiu per concloure que INSS i SGAM avantposen criteris econòmics, hi ha més evidencies que acrediten aquesta afirmació.

    Entre les diferents activitats de la PAICAM, una és anar a les portes de l’SGAM a informar a les persones afectades sobre l’existència de la plataforma, donar suport i informació sobre tot el que hem anat aprenent en tot aquest llarg procés. Puc assegurar que els drames que allà ens trobem, provocats per la qüestionable praxi d’aquesta institució, són realment esfereïdors.

    Això és molt subjectiu direu. El que ja no és tan subjectiu és que quan aquestes persones tenen les forces, voluntat i possibilitat de judicialitzar aquesta injustícia, ens trobem amb la realitat que per sobre del 50% dels casos, les sentències acaben sent favorables a les persones denunciants, segons dades facilitades pel Col·lectiu Ronda (sobre casos que ells porten) i els hi acaben reconeixent una Incapacitat Permanent.

    Tampoc sembla subjectiu que de més de 32 Ajuntaments d’arreu del territori on s’ha presentat la Moció de la PAICAM, 30 l’hagin aprovat totalment, 1 parcialment i només 1 consistori s’hagi oposat. Fins i tot l’anterior conseller de Sanitat de la Generalitat, màxim responsable de l’SGAM, va reconèixer que «el conveni INSS-ICAM conté criteris economicistes«. També això és subjectiu?

    Ja per acabar, que aquest Conveni avantposa criteris econòmics a l’hora de controlar les IT de les catalanes i catalans ho demostren també les dades de la mateixa Seguretat Social. La durada mitjana dels processos amb alta a Catalunya és de 29,39 dies, la mitjana Espanyola 39,7 dies. Només està per sota de Catalunya, Navarra.

    Continuarem al carrer, als jutjats i forçant a les institucions a posicionar-se al costat del poble o del capital.

    PD. Les denúncies de l’SGAM i la Generalitat contra la Naty van quedar en no res. I la Justícia va condemnar a l’INSS a pagar-li una pensió vitalícia per una Incapacitat Permanent Total.

  • Cinc mesures engrescadores que Toni Comín no ha concretat

    El passat 7 de juny, durant la visita del nou edifici de l’Hospital del Mar per part de diferents autoritats, un grup de veïnes i treballadores van rebre al conseller de Salut, Toni Comín, entre crits de “Menys propaganda i més solucions”.

    I és que durant l’any i mig transcorregut des del nomenament de Toni Comín com a conseller de Salut aquest ens ha anat deixant uns quants titulars, a priori, engrescadors. Malauradament cap de les mesures anunciades ha estat concretada amb detall i les que s’han apropat a la concreció, s’han plantejat a quatre anys vista i/o han anat acompanyades sempre d’un matís: “sempre que el pressupost ho permeti”. Repassem algunes d’aquestes mesures.

    Desprivatització

    El quinze de gener de l’any passat llegíem a bona part de la premsa les declaracions del conseller, que deia que «el model SISCAT [la xarxa pública d’hospitals] ha de tornar a la seva essència”. “Només hi ha d’haver operadors hospitalaris sense ànim de lucre», va dir.

    Tot aquest gran procés desprivatitzador, fins ara, ha estat traslladar l’activitat contractada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) a la Clínica del Vallès (centre privat) al Parc Taulí (centre públic). Prou. Res més. Això es tot. Bé, sí, s’està negociant la compra de l’Hospital General de Catalunya. Hospital propietat de Quirón Salud i que ja ha estat rescatat-pagat amb diners públics en diverses ocasions.

    Conveni INSS-ICAM

    Després de tot un any de treball i denúncia de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSS (LA PAICAM), a finals del mes de desembre passat, el conseller es va veure obligat a reconèixer l’existència de criteris economicistes entre l’INSS i l’ICAM. El conveni que els uneix deixa clar que la Generalitat percebrà més diners de l’INSS com menys baixes doni, com més curtes siguin com menys incapacitats reconegui. Comín ho va titllar d’inadmissible ja que «contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes» i va assegurar que no permetria aquest apartat en el nou conveni (ara mateix en fase de negociació).

    Malauradament, en una posterior conversa amb el conseller, en el marc d’una trobada amb la Marea Blanca, va manifestar que “l’INSS no va rebre amb gaire satisfacció aquesta notícia i que potser era millor acceptar aquestes condicions que no dependre directament de l’INSS” com succeeix en altres comunitats autònomes. Si fem cas a la mitjana de dies de durada de baixa entre les diferents comunitats no sembla que hagi de ser pitjor. Catalunya està força per sota de tota la resta, exceptuant Navarra.

    Menys de 24 hores a Urgències

    A finals de febrer d’enguany s’aprovava al parlament una Resolució que garantia ser atès a qualsevol servei d’Urgències del país en no més de 24 hores. És a dir, o ingresses a una unitat de l’Hospital o marxes cap a casa. No és però fins a mitjans d’abril que es presenta el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC). Aquest ens parla de reduir en un 10% el nombre pacients que superen les 24 hores a un box d’Urgències i deixar aquest percentatge a zero en quatre anys. En un article anterior ja parlàvem de com creiem que s’ha d’abordar el tema per eradicar les saturacions permanents a urgències. El PLANUC se’ns queda curt i dubtem que solucioni de forma efectiva un problema d’aquesta dimensió.

    Reforçar l’Atenció Primària

    A mitjans de maig, i a causa, sens dubte, de la pressió social i professional a càrrec de Rebel·lió Primària, Toni Comín va presentar un pla de difícil pronunciació, l’ENAPISC, (Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària).

    Una de les principals crítiques que es podria fer a aquest pla, al meu parer, és que és un model continuista, que segueix centrant-se en la patologia i el diagnòstic i no en la persona. Un altre motiu de crítica és una total manca de concreció i de dotació pressupostària. “Sempre que el pressupost ho permeti” va dir en la seva compareixença el conseller. I per si encara queden dubtes, organitzacions tan antagòniques com la CGT i el Col·legi de Metges de Barcelona coincideixen en la insuficiència del pla.

    Activació de 18 unitats de Síndrome de Sensibilitat Central

    Han estat necessaris nou anys perquè el govern fes cas a una resolució del Parlament presentada el maig del 2008 per l’actual conseller. Cal destacar de nou la tasca de La PAICAM, que durant els darrers mesos no ha parat de fer públic i denunciar l’incompliment d’aquesta resolució. Només amb pressió social s’ha aconseguit que la conselleria s’hagi vist obligada a engegar el pla d’implantació de 18 unitats especialitzades en atenció a persones amb síndromes de sensibilització central (SSC). Més de 250.000 persones estan afectades a tota Catalunya i es troben sense una atenció especialitzada adequada per la seva dolència.

    Aquests són alguns dels titulars “d’artifici” més significatius. Deixem per a un altre article, propostes que ens semblen desgavellades, com l’avantprojecte que pretén perpetuar i consolidar l’activitat privada a la pública o el fet d’animar a les usuàries a trucar al 061 abans d’acudir a urgències. Doncs això Sr. Conseller. Menys propaganda i més Solucions.