Just Deploy It!

Etiqueta: Parkinson

  • Més a prop de controlar més i millor les tremolors del Parkinson

    Més a prop de controlar més i millor les tremolors del Parkinson

    En la malaltia de Parkinson, els pacients pateixen, en moltes ocasions, moviments involuntaris i incontrolats, i fluctuacions en el seu estat motor. Per alguns d’ells existeixen opcions terapèutiques, com l’estimulació cerebral profunda, que els permet controlar aquest desajust motor. Però són tractaments molt invasius i no es poden aplicar a tots els pacients.

    Actualment, el tractament amb levodopa –compost químic–, administrada de forma oral, és la teràpia més efectiva per controlar els símptomes del Parkinson. Però molts pacients, ni amb aquest fàrmac no aconsegueixen mantenir un control estable i continu. Alguns dels seus símptomes motors continuen apareixent i desapareixent en diferents moments del seu dia. Per això es continua investigant possibles noves teràpies.

    I els resultats publicats a la revista The Lancet Neurology d’un assaig en el qual participa l’Hospital del Vall d’Hebron, són molt optimistes en aquest sentit. És un estudi clínic de fase III multicèntric internacional que mostra que una nova teràpia basada en levodopa, però administrada per via subcutània disminueix aquestes fluctuacions motores.

    El Vall d’Hebron ha estat un dels centres que ha participat amb un major nombre de pacients en aquest assaig realitzat amb un total de 243 pacients amb Parkinson de més de 100 centres arreu del món. L’estudi ha provat la seguretat i eficàcia de l’administració de levodopa per via subcutània, és a dir, mitjançant una petita bomba implantada sota la pell.

    La teràpia provada en aquest estudi, anomenada ND0612, ha estat desenvolupada per la farmacèutica NeuroDerm i ofereix una alternativa als fàrmacs orals, que presenten limitacions. Segons ha explicat el Dr. Jorge Hernández-Vara, neuròleg adjunt de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), “en prendre levodopa per via oral, els nivells de fàrmac que hi ha a la sang varien, i això provoca que els símptomes no estiguin sempre controlats. La infusió subcutània ofereix uns nivells més constants del medicament. D’aquesta forma, esperem observar beneficis significatius per als pacients”.

    En l’estudi es va comparar l’eficàcia del fàrmac per via subcutània (ND0612) durant tot el dia en comparació amb l’oral. En una primera fase, per trobar la dosi òptima per a cada participant, tothom va rebre, per separat, el fàrmac oral durant 4-6 setmanes i la teràpia subcutània durant unes altres 4-6 setmanes. Posteriorment, un grup va mantenir exclusivament la teràpia oral mentre que l’altre va rebre la teràpia amb ND0612.

    Els resultats van mostrar que la infusió subcutània disminuïa les fluctuacions motores en els pacients: amb ND0612 és possible tenir gairebé dues hores més seguides sense moviments involuntaris, i es redueixen els espais de temps en què el tractament no és efectiu. A més, els pacients que rebien ND0612 podien fer millor les activitats de la vida quotidiana, com ara menjar, vestir-se, fer la higiene personal, escriure, etc.

    Efecte més ràpid

    Els investigadors també destaquen la rapidesa en l’observació dels beneficis per als pacients. Mentre que altres teràpies d’infusió subcutània requereixen mesos de tractament per observar un canvi, amb ND0612 els pacients milloraven el control dels símptomes en poques setmanes. “Amb aquest assaig demostrem que la teràpia amb ND0612 permet una aproximació individualitzada i flexible per optimitzar el tractament, amb un impacte clar en la millora de la qualitat de vida dels pacients amb Parkinson. És, per tant, una bona alternativa abans de considerar altres opcions amb cirurgia molt més invasives”, assegura el Dr. Hernández-Vara.

    Quant a la seguretat, l’assaig va confirmar que els efectes adversos que es van observar eren lleus.

    L’estudi ha estat fruit d’un treball multidisciplinari, clau per obtenir resultats exitosos. En les teràpies d’infusió de medicaments assistides per dispositius, com ara la utilitzada en aquest estudi, és fonamental el paper d’infermeres especialitzades en la malaltia. En aquest sentit, Vall d’Hebron ha apostat pel rol de la Infermera de Pràctica Avançada. A més, cal destacar la feina de professionals de coordinació d’estudis que treballen per assegurar la qualitat de les dades i gestionen tots els processos associats al desenvolupament d’un assaig clínic.

  • La investigació d’un fàrmac contra el càncer permet evidenciar el seu potencial terapèutic també per al Parkinson

    Les infinites dianes de recerca dels investigadors al laboratori, endinsant la seva observació en els gens i les cèl·lules per a estudiar-ne la composició, comportament, interacció i evolució, acaben esdevenint vasos comunicants del saber global. Per això és important la publicació dels resultats de les recerques en revistes d’àmbit internacional, perquè il·luminen, complementen i enriqueixen o inspiren noves indagacions.

    A Barcelona, l’estudi d’un medicament usat en quimioteràpia del càncer d’ovari, de mama i, més recentment, del càncer de pròstata –Rucaparib– ha obert una via d’investigació esperançadora per als pacients de Parkinson. En concret, la recerca ha posat el focus en el producte metabòlic del fàrmac en qüestió, una mena de subproducte que vindria a ser el residu d’allò que queda un cop el medicament fa la seva funció, i que el mateix organisme processa per a la seva eliminació. Doncs bé, la recerca ha permès constatar que aquesta part residual també pot tenir la seva pròpia funció en l’actuació amb el mateix càncer –en concret ho han vist en el de pròstata–. Però, a més, els investigadors han comprovat que aquest subproducte del fàrmac (M324) redueix l’acumulació de la proteïna α-sinucleïna, que és un component important dels cossos de Lewy, substàncies dins de les neurones cerebrals que són indicadors (micromarcadors) de la malaltia de Parkinson.

    És a dir, cercant l’optimització del fàrmac prescrit a certs pacients de càncer, i amb ell la metabolització d’aquest un cop actua, s’ha donat llum verda a la recerca sobre un possible tractament de la malaltia neurodegenerativa del Parkinson. Aquesta patologia es caracteritza per un trastorn del moviment, i en la qual les neurones no produeixen les quantitats suficients del neurotransmissor dopamina.

    L’estudi ha estat liderat pels investigadors Albert A. Antolin, del programa Oncobell de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i ProCure de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). I els resultats del seu treball l’han publicat ja a la revista Cell Chemical Biology.

    Segons expliquen els autors de la investigació, els fàrmacs, un cop entren dins de l’organisme, a banda de realitzar la seva funció terapèutica, es transformen bioquímicament per acció de la maquinària metabòlica, procés que en facilita l’expulsió. Aquesta biotransformació té com a resultat una desaparició gradual del fàrmac, que es va convertint en els seus metabòlits. Aquests, alhora, poden assolir altes concentracions en l’organisme i mostrar, també, una activitat biològica que pot ser diferent de la del fàrmac original. És a dir, els metabòlits i el fàrmac coexisteixen a l’organisme, i poden provocar efectes diferents dels obtinguts amb les molècules individuals.

    Medicina de precisió

    En resum, l’estudi apunta vers una nova perspectiva conceptual en farmacologia: la que considera el metabolisme dels fàrmacs no com un procés indesitjable que degrada i elimina la molècula terapèutica de l’organisme, sinó que pot tenir avantatges potencials des del punt de vista terapèutic. En conseqüència, el treball destaca la importància de caracteritzar l’activitat dels metabòlits dels fàrmacs per comprendre de manera integral la seva resposta clínica i aplicar-la en la medicina de precisió. Aquest tipus de medicina és la que té en compte la genètica, el context ambiental i els hàbits de cada persona. Són aquestes particularitats de cadascú que expliquen molts cops que la reacció a un fàrmac no sigui la mateixa que en la resta, i que el seu organisme se’n beneficiï més o menys.

    En benefici d’aquesta medicina de precisió, l’investigador Albert Antolin ha enfocat la seva recerca durant molts anys a entendre el funcionament dels fàrmacs, per fer-los servir millor en els tractaments més precisos i personalitzats. “La nostra hipòtesi és que els metabòlits –tot allò que es desprèn del principi actiu del fàrmac– potser fan altres coses diferents del fàrmac original i potser es podrien aprofitar per a altres activitats beneficioses”, explica Antolin.

    En concret, en aquesta investigació, la sinèrgia de càncer i Parkinson va facilitar-la la proximitat de models induïts de cèl·lules mare per a l’estudi del Parkinson que fa al mateix IDIBELL la investigadora Antonella Consiglio. També han comptat amb la col·laboració dels grups de l’IDIBELL i de l’ICO liderats per Miquel Àngel Pujana, Álvaro Aytés i la UB.

    Antolin comenta que «gràcies a mètodes computacionals i experimentals hem pogut caracteritzar d’una manera integral, i per primera vegada, la farmacologia de la molècula M324”. Albert Antolin ha estat guardonat recentment amb una ajuda Junior Leader de la Fundació “la Caixa”. El primer autor del treball, Huabin Hu, ha fet una predicció  exhaustiva de l’activitat diferencial del fàrmac original i del seu producte, que es tradueix en espectres diferents del patró de fosforil·lació de proteïnes cel·lulars. Carme Serra, del grup MCS del IQAC-CSIC, ha sintetitzat el metabòlit M324, la qual cosa ha permès verificar experimentalment, en assaigs biològics i cel·lulars, la predicció computacional. Els resultats obtinguts podrien tenir implicacions en el tractament clínic amb Rucaparib i, alhora, obren noves oportunitats de descobriment de fàrmacs.

  • Busquen persones diagnosticades de Parkinson per participar en un estudi que mesura l’afectació motora

    Busquen persones diagnosticades de Parkinson per participar en un estudi que mesura l’afectació motora

    Tremolors, rigidesa muscular, marxa lenta, arrossegament dels peus i trastorns de l’equilibri són alguns dels símptomes comuns en les persones diagnosticades amb la malaltia de Parkinson. És una afecció degenerativa del cervell la prevalença de la qual al món s’ha duplicat en els darrers vint-i-cinc anys, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que més de 7 milions de persones a tot el món conviuen amb aquesta malaltia, 1,5 milions dels quals resideixen a Europa.

    Més enllà de les afectacions motores, els malalts de Parkinson també poden patir depressió, trastorn del son, confusió i dificultats per parlar. Fins ara no s’ha trobat una cura de la malaltia i els tractaments amb fàrmacs i teràpies que es prescriu als qui la pateixen el que fan és alleugerir els seus símptomes. Els de caràcter motor acostumen a ser els més visibles i invalidants, i en molts casos, la seva ràpida evolució no permet els especialistes processar tan ràpid com voldrien les progressives afectacions per poder ser més precisos amb el tractament.

    Justament és la falta de dades contínues i precises sobre l’estat clínic dels afectats de Parkinson al llarg del dia una de les principals dificultats amb les quals es troben els neuròlegs encarregats d’ajustar el tractament dels seus pacients. Però ara un petit sensor que es col·loca a la cintura del pacient permet el monitoratge del seu estat motor al llarg del dia. El dispositiu -de nom STAT-ON, ’l’Holter per al Parkinson‘-, ha estat fruit d’una dècada de recerca i treball conjunt de la Unitat de Parkinson de. Centre Mèdic Teknon-Quirónsalud i de la Universitat Politècnica de Catalunya- BarcelonaTech (UPC) a través del Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència (CETpD), així com de Sense4Care, una spin-off de la UPC, que ha dut a terme el desenvolupament final del dispositiu.

    Voluntaris

    Ara l’equip que ha dut a terme aquesta eina busca pacients que vulguin participar en l’estudi del seguiment del seu estat. Els interessats a fer-ho, han de posar-se en contacte amb els professionals de Sinapsis Neurologia, a través d’aquest enllaç, en el qual hi ha el formulari de contacte.

    L’aparell permet un monitoratge continu de l’estat motor del pacient en el seu entorn familiar, mentre realitza la seva activitat diària. Se sap que els símptomes motors del Parkinson avançat fluctuen diverses vegades durant el dia, en relació a les preses de levodopa, que és actualment el medicament més avançat per tractar els símptomes del Parkinson. La levodopa és un precursor de la dopamina, el neurotransmissor encarregat d’ajudar les neurones a controlar el moviment muscular i l’equilibri, però, que en la malaltia del Parkinson moren i no poden realitzar aquesta acció.

    La disponibilitat o no de dopamina al cervell, en funció del moment en què s’ha pres la medicació, condiciona l’estat del pacient, si se sent bé i amb una funcionalitat pràctica i correcta dels moviments. Aquest és l’estat que es coneix com a ON. I, en canvi, l’estat OFF és quan solen manifestar els símptomes motors, limitant severament la mobilitat i independència en molts pacients.

    Dispositiu holter Stat-On

    Control de les fluctuacions

    Es calcula que al cap d’uns dos anys de bon control clínic amb levodopa apareixen fluctuacions en un 50% de pacients. El tractament del Parkinson avançat, se centra en controlar aquestes fluctuacions, però fins avui, els neuròlegs s’han trobat amb la dificultat de poder fer una adequada avaluació d’aquestes. Una de les eines més utilitzades era, i continua sent, demanar al pacient que elabori un diari, anotant cada hora el seu estat clínic. Això requereix una gran inversió de temps per part del pacient o el cuidador, a part de que pot suposar una baixa fiabilitat de les dades, ja que a vegades els és difícil de reconèixer l’estat en què es troben, així com les dificultats motores aparegudes, i anar anotant-ho correctament.

    Gràcies a aquest dispositiu és possible, doncs, registrar de manera objectiva i contínua les fluctuacions ON/OFF que experimenten els pacients tractats des de fa uns anys amb levodopa, així com monitorar altres símptomes motors del pacient (bradicinesia, discinesia i bloquejos de la marxa) per a adequar molt millor els tractaments i millorar de manera significativa la qualitat de vida d’aquestes persones. Addicionalment, el STAT-ON també és capaç de registrar paràmetres de la marxa, caigudes i altres característiques del moviment de les persones, que donen una informació molt valuosa per a una gestió millorada de la malaltia.

    «Els mesuraments i les dades proporcionades per aquest Holter per al Parkinson ajudaran els metges a prendre decisions informades per al maneig optimitzat de la malaltia. Cal deixar clar que aquest dispositiu no proporciona cap mena de diagnòstic, però la informació recopilada és de gran valor per als professionals de la salut, que poden així determinar amb precisió el veritable estat d’un pacient», comenta la Dra. Àngels Bayés, de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon–Quirónsalud, que ha participat en el desenvolupament d’aquest nou dispositiu.

    Atès que cada persona es mou d’una manera diferent, l’Holter s’ha pensat per a poder adaptar a cada pacient. Per a això usa les primeres dades que obté del pacient, «aprenent» els seus moviments i, mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial, personalitzar els algorismes que empra per a registrar els seus símptomes motors. Una vegada fet aquest pas, l’Holter treballa de manera autònoma i és molt fàcil d’utilitzar. Mentre és portat pel pacient, no necessita cap mena d’accionament ni connexió. «Atès que el dispositiu no és invasiu, el pacient pot usar-lo en la seva vida normal, portant el sensor en un cinturó còmode i discret mentrestant, l’Holter registra el seu estat motor a cada moment del dia. Posteriorment, és possible generar un informe de l’evolució dels símptomes motors del pacient al llarg de la jornada» afegeix el Dr. Joan Cabestany, enginyer en telecomunicacions, investigador de la UPC i expert en intel·ligència artificial i electrònica aplicada a la dependència i l’envelliment actiu.

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • 120.000 persones estan en risc de patir una discapacitat cerebral a Espanya

    Més de 120.000 persones a Espanya estan en risc de viure amb discapacitat o morir aquest any per no cuidar la salut cerebral. És una afirmació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que argumenta que hi ha prop de 20 milions de persones de més de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, més de la meitat pateix una malaltia crònica.

    Segons dades de la SEN, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malalties cròniques.  El vicepresident de l’entitat, el doctor Jesús Porta, afirma que “a mesura que fem anys, més gran és la possibilitat que patim algun tipus de malaltia neurològica crònica, ja que l’edat és un dels factors de risc que amb més freqüència s’associa a l’aparició d’aquestes malalties”.

    Per al doctor, si bé no es pot modificar l’edat, sí es poden canviar hàbits quotidians per evitar factors de risc: “Està comprovat que portant hàbits de vida cerebro-saludables es podrien prevenir moltes malalties neurològiques. Per exemple, fins al 90% dels casos d’ictus o més del 30% dels casos d’Alzheimer i epilèpsia es podrien arribar a evitar –la qual cosa suposaria reduir en més de 120.000 els nous casos que es produeixen cada any a Espanya, només d’aquestes tres malalties– si la població comença a prendre consciència sobre la importància que té cuidar el nostre cervell”.

    Amb aquest objectiu, la SEN celebra la Setmana del Cervell del 31 d’octubre al 4 de novembre, una iniciativa que va sorgir fa més de 10 anys. El president de la SEN, el doctor José Miguel Láinez, remarca que “una de les claus a l’hora de prevenir l’aparició de malalties neurològiques és fomentar la reserva cognitiva, és a dir, estimular el cervell amb activitats que ajuden a augmentar la connectivitat entre neurones”, entre les quals cita llegir, estudiar, socialitzar i jugar. “Igual que tots sabem que és necessari dedicar temps a fer exercici per millorar la nostra salut corporal, tots hauríem de saber també que hem de dedicar temps a millorar la nostra salut cerebral”.

    Altres factors involucrats en l’aparició de malalties neurològiques són la inactivitat física, el tabaquisme, la hipertensió, l’alcohol, la depressió, la diabetis o la contaminació de l’aire. “Evitant aquests factors, seguin la dieta mediterrània, intentant tenir un bon estat anímic i buscant la socialització, estarem ajudant a reduir la prevalença i progressió de moltes malalties neurològiques”, comenta el doctor Porta.

    Segons explica la SEN en un comunicat, les malalties neurològiques són responsables del 23% dels anys de vida perduts per mort prematura i del 19% de les malalties que es produeixen cada any a Espanya. Per a Láinez, “tenint en compte que s’estima que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, si no es prenen mesures, el nombre de pacients amb malalties neurològiques augmentarà de forma molt considerable”.

    Les previsions apunten que el 2050 es triplicarà la incidència d’Alzheimer i en els pròxims deu anys augmentaran un 45% les morts per ictus. Entre les malalties més conegudes, també figuren el Parkinson, l’ELA, la migranya, l’esclerosi múltiple i la demència frontotemporal.

    Aquests són els set consells de la SEN per mantenir un cervell sa:

    • Fer activitats que estimulin l’activitat cerebral i et mantinguin mentalment actiu, com llegir, escriure, memoritzar números de telèfon, participar en jocs de taula, fer activitats manuals, completar mots encreuats i practicar un nou idioma.
    • Fer algun tipus d’activitat física de manera regular, sigui un esport o caminar com a mínim 30 minuts al dia.
    • Potenciar les relacions socials i afectives, evitant l’aïllament social i l’estrès.
    • Seguir una dieta equilibrada, tot oblidant-nos de l’excés de greixos animals i de sal, i potenciant el consum de fruites i verdures.
    • Portar hàbits de vida saludables sense consum d’alcohol, tabac i drogues, i dormint 8 hores.
    • Controlar la hipertensió, que és un dels principals factors de risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus.
    • Protegir el cervell de possibles agressions físiques exteriors fent servir el cinturó de seguretat en els vehicles i el casc quan es viatgi en moto.

     

  • Un nou estudi vol detectar el Parkinson en fase primerenca per revertir-lo

    L’estudi se centra en fer un qüestionari on line (https://www.cervellsaludable.cat/es/) a unes 10.000 persones entre 50 i 80 anys a Catalunya. D’aquestes, es preguntarà a 2.600 si poden desplaçar-se a casa seva a fer un test d’olfacte i, en una fase més avançada, faran seguiment presencial a la clínica a entre 200 i 300 persones, tant d’alt risc com de baix risc.

    El projecte rep el nom d’‘Envelliment cerebral saludable’ (HeBA, de l’anglès ‘Healthy Brain Aging’) i, a més de la Unitat de Parkinson de l’Hospital Clínic de Barcelona, hi col·laboren centres d’investigació d’Alemanya i Àustria, que també s’encarreguen de fer qüestionaris als seus països. El promotor d’aquesta iniciativa és la Fundació Michael J.Fox per a la investigació del Parkinson.

    La investigadora principal del projecte al Clínic, la doctora Maria Josep Martí, explica que es nodreixen d’investigacions anteriors segons les quals les persones amb Parkinson prèviament han patit durant anys diferents problemes de salut, com pèrdua d’olfacte, malsons, falta de memòria o depressió.

    “Aquests símptomes apareixen molt abans que la tremolor i l’alentiment motor. El 80% dels pacients afirmen que han perdut olfacte, amb diferents graduacions, segons el cas. Entre el 30% i el 40% han tingut malsons a la nit, cridant i movent-se, fins i tot hi ha gent que ha caigut del llit. Sovint, han patit ansietat o estrenyiment. A més, ser home és un factor més de risc, i no haver fumat mai també és un factor de risc”, resumeix la neuròloga.

    Un cop contestades preguntes diverses sobre aquests i altres símptomes, s’aplica una fórmula, i el programa informàtic estableix si la persona té un risc alt o baix de desenvolupar la malaltia.

    Objectiu: detenir la malaltia

    El Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que progressa lentament i afecta el sistema nerviós central. Apareix quan entre el 50 i el 70% de les cèl·lules que produeixen la dopamina han reduït la capacitat de produir aquest neurotransmissor. Normalment, la mort de les neurones comença molts anys abans dels clàssics símptomes, i és aquí on se centra la investigació.

    Martí: «Quan apareixen els símptomes típics i els pacients van lents a l’hora de caminar, ja és molt tard» | Cedida

    Martí assenyala que l’objectiu és “intentar veure si som capaços, amb un qüestionari, de saber quines persones estan més en risc de patir la malaltia del Parkinson. Ens interessa perquè el que estem veient és que quan apareixen els símptomes típics i els pacients van lents a l’hora de caminar, ja és molt tard”.

    “Avui dia hi ha bastants laboratoris que estan intentant fer medicaments per revertir la causa o parar la malaltia, però ha sigut un desengany, perquè arribem tard i no ha sigut exitós. Per això, intentem buscar els pacients a edats més joves, per trobar un medicament eficaç”, afegeix.

    Tot i que se sap poc sobre aquesta fase primerenca, l’equip mèdic considera que poder detectar les persones durant aquest període, ajudaria a alentir, detenir o revertir el procés de la malaltia.

    Qui pot participar

    La decisió de preguntar a persones a partir de 50 anys té a veure amb el fet que ja hi ha una trajectòria llarga de vida per recollir tots els símptomes susceptibles d’avisar del risc de tenir Parkinson, a part del valor genètic. Tot i això, en funció dels resultats, l’experta no descarta que es pugui fer l’estudi a persones de menys de 50 anys.

    El qüestionari poden fer-lo persones neurològicament sanes i també persones que tenen familiars amb malalties neurodegeneratives de la vellesa. En canvi, no poden participar en aquest projecte malalts de Parkinson, Alzheimer i altres trastorns neurològics del moviment, demència, vessament cerebral o esclerosi lateral amiotròfica (ELA), ni persones que prenguin medicació que pugui augmentar o desencadenar els símptomes d’una malaltia neurodegenerativa.

    A Espanya, el Parkinson afecta prop de 140.000 persones i, amb l’envelliment de la població, es preveu que la xifra augmenti significativament en els pròxims anys. Avui dia no hi ha un tractament curatiu per a les malalties neurodegeneratives.

  • La Societat Espanyola de Neurologia calcula que els afectats de Parkinson es duplicaran en 20 anys i es triplicaran en 2050

    El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa i crònica que afecta a unes 120.000-150.000 persones a Espanya. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la malaltia d’Alzheimer, entre els majors de 65 anys. L’11 d’abril és el Dia Mundial del Parkinson i des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estimen i aprofiten per alertar que el número d’afectats es duplicarà en 20 anys i es triplicarà per 2050.

    Des del SEN expliquen que la prevalença i la incidència del Parkinson s’ha incrementat considerablement en les últimes dècades, «fonamentalment per l’augment de l’esperança de vida, els avanços diagnòstics i terapèutics i a una major sensibilització respecte a aquesta malaltia».

    El 70% de les persones diagnosticades de Parkinson a Espanya tenen més de 65 anys. Ara per ara es diagnostiquen cada any uns 10.000 nous casos però aquests pacients triguen una mitjana d’entre 1 i 3 anys a obtenir un diagnòstic i es creu que fins a un 25% dels pacients diagnosticats tenen en realitat una altra malaltia.

    A més, de les entre 120.000-150.000 persones a Espanya afectades, un 15%  no superen els 50 anys i es troben casos en els quals la malaltia s’inicia a la infantesa o l’adolescència. El 2% dels majors de 65 anys i el 4% dels majors de 85 pateixen Parkinson a l’estat.

    La malaltia de Parkinson és una malaltia caracteritzada principalment perquè els pacients presenten tremolor de repòs, rigidesa, pèrdua d’habilitat o rapidesa per realitzar funcions motores, trastorns posturals i/o trastorn de la marxa. El doctor Javier Pagonabarraga explica que «un pacient amb Parkinson pot desenvolupar, entre 5 i 10 anys abans del començament dels símptomes motors, molts trastorns no relacionats amb la motricitat, com són la pèrdua d’olfacte, el trastorn de conducta del somni REM i la depressió». «Conèixer-los i identificar-los pot ser clau per poder millorar els temps de diagnòstic d’aquesta malaltia”, assenyala el doctor.

    Des de la Societat Espanyola de Neurologia expliquen que els símptomes no motors com la depressió, el restrenyiment, alteració de l’olfacte o trastorn de conducta del somni REM podrien actuar com a marcadors precoços de la malaltia en el cas de disposar de fàrmacs neuroprotectors. El restrenyiment pot aparèixer al llarg de l’evolució de la malaltia fins a en el 80% dels pacients, la pèrdua involuntària de saliva en fins al 75% i els trastorns del somni afecten fins a un 90% els pacients, especialment en les fases avançades de la malaltia. Símptomes com l’ansietat, depressió o restrenyiment són més freqüents en les dones que en els homes, mentre que la somnolència diürna, la producció excessiva de saliva i la disfunció sexual són més prevalents en els homes. Des del SEN també diuen que cal tenir en compte, a més, que en el 30-40% dels casos els pacients no presenten tremolor.

    D’altra banda, també assenyalen que els pacients amb malaltia de Parkinson ingressen a l’hospital amb major freqüència i el temps d’hospitalització és ser més perllongat. Entre el 20 i el 25% dels pacients afectats per la malaltia de Parkinson requereixen un ingrés hospitalari anual i el motiu de l’ingrés és sovint diferent de la seva malaltia, per la qual cosa no són atesos als Serveis de Neurologia. Un recent estudi europeu assenyalava que el 21% dels pacients van experimentar un empitjorament dels símptomes motors durant l’ingrés, el 33% va patir una o més complicacions i el 26% no va rebre correctament el tractament per a la seva malaltia.

    “Els nombrosos símptomes motors i no motors que comporta aquesta malaltia, juntament amb les diverses complicacions que poden sorgir, fan que el maneig de la malaltia de Parkinson no sigui senzill, ja que aquests pacients precisen d’un maneig adequat, hauria de realitzar-se des de les Unitats especialitzades de Trastorns del Moviment”, conclou el Dr. Javier Pagonabarraga.