Etiqueta: periodisme

  • Sentit homenatge a Josep Cabayol i al seu llegat periodístic i humà

    Un centenar de persones han participat en l’homenatge al periodista i activista Josep Cabayol i Virallonga, en què s’ha destacat la seva trajectòria professional, la defensa dels drets humans a nivell global i alguns dels temes en què es va especialitzar, com l’habitatge, la salut, les migracions i el canvi climàtic. En Pep, com se l’ha recordat, va morir el 8 d’agost als 70 anys.

    L’acte, realitzat dimarts a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona, va ser conduït per Frederic Pahisa, membre de l’associació Solidaritat i Comunicació (SICOM), que va destacar la seva capacitat de feina i anàlisi: “Era escrupolós en la praxi professional, i entenia el periodisme com una eina de transformació, no només per informar”.

    Antoni Vidal, exdirector de RNE i company de feina, també es va fer ressò del sentit crític d’en Pep amb els mitjans de comunicació, de la profunditat amb què abordava els temes i d’un projecte que li va proposar el 2001, el programa ‘Gent de Món’: “Mai s’havia fet a la ràdio un programa d’aquestes característiques, amb el nivell crític i entrevistes amb persones tan qualificades”.

    Antoni Vidal a l’homenatge | Pol Rius

    Fer una ràdio de qualitat amb un pressupost petit va ser quelcom que en aquesta i altres ocasions va aconseguir Cabayol per la seva força i constància, tal com van anar descrivint les diferents persones que van recordar el periodista.

    Habitatge

    Des del món de l’habitatge, Salva Torres, de l’associació Lloguer Públic i Assequible 500×20, va explicar que Cabayol va ser des del col·laborador, amic i membre, per aquest ordre, de l’entitat. “Era un dels nostres”, va dir, pel seu compromís en la divulgació de “l’estafa de les titulacions hipotecàries” per part dels bancs, en la reivindicació d’un parc públic de lloguer de qualitat i en el “combat” envers el capitalisme.

    L’acte ha recordat alguns dels documentals que va dirigir o produir. Així, ‘La Plataforma’, en què explica la història i les reivindicacions de la Plataforma d’Afectades i Afectats per la Hipoteca (PAH), en què parla amb algunes de les primeres afectades pels desnonaments a Espanya.

    Intervencions a l’homenatge | Pol Rius

    El dret a la salut

    Josep Cabayol va ser un dels impulsors i fundadors de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya, de la qual tres dels seus membres, Pep Martí, Trini Cuesta i Josep Vallhonesta, van recordar-lo com un referent. Bon periodista, bona persona, home d’idees i d’acció en la lluita per la salut i la vida, van ser alguns dels qualificatius que li van dedicar.

    Una de les aportacions de Cabayol va ser fer entendre que la salut no és només l’absència de malaltia, sinó que hi ha determinants socials, econòmics, d’alimentació i d’habitatge que hi influeixen, tal com va plasmar al documental ‘La Salut el negoci de la vida’ o el reportatge ‘Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut’, escrit amb Siscu Baiges i Ester González.

    Pep Martí, Josep Vallhonesta i Trini Cuesta de Marea Blanca | Pol Rius

    Migracions

    D’altra banda, el documental ‘Descendents’ tracta sobre les discriminacions que afronten moltes persones nascudes a Catalunya i que són de famílies migrants africanes asiàtiques i llatinoamericanes, com ara no tenir dret a votar o a accedir a feines públiques.

    La Fatima Hamed, que apareix a l’audiovisual, va denunciar diferents racismes a la salut pública, la feina, la vida quotidiana i les institucions. Els microracismes, va dir Hamed, no es diuen micro per ser petits sinó perquè s’han normalitzat, com sorprendre´s pel fet que una persona amb cognoms diferents als habituals a Catalunya parli bé el català, o no voler llogar el pis a una persona migrada per si no el paga.

    Intervenció de Fatima Hamed | Pol Rius

    L’antropòleg i autor de llibres d’assaig com ‘Refugiados climàticos, un gran reto del siglo XXI’, Miguel Pajares, va fer referència al gran coneixement dels temes que tractava Cabayol en les seves entrevistes i, al contrari que molts periodistes, deixava parlar i desenvolupar les idees. No només es documentava, en aquest cas, sobre les migracions, sinó que coneixia com es vulneraven els drets de les persones i com es produïen els fenòmens migratoris. “Ell és l’activista total”, va resumir.

    Canvi climàtic

    En aquesta línia, el documental sobre canvi climàtic ’50 graus’ relaciona la crisi climàtica, de salut, alimentària, energètica i el dret a migrar. L’investigador de l’IRTA (Institut de recerca i tecnologia agroalimentàries) Robert Savé va posar en relleu l’efecte de l’alimentació en la salut i com la realitat climàtica, amb sequeres i canvis dràstics de cultius, esdevé una emergència social.

    La investigadora Marta Guadalupe Rivera, membre del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, va accentuar el treball de Cabayol per la feina de documentació, el rigor, l’enfoc cap als drets humans i la confiança en la persona que entrevistava.

    Marta Guadalupe Rivera, membre del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic | Pol Rius

    Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que prepara un altre homenatge per al mes de gener, la Matilde Font va destacar el caràcter afable del Pep, així com la seva coherència i bonhomia, a més de ser un bon periodista: “Era un més del moviment social. Era un activista i donava a conèixer el que reivindicàvem, com conservar les zones humides per la importància de la biodiversitat”.

    Diari de la Sanitat

    En acabar els parlaments previstos, vàries persones del públic, tant a títol individual com representants d’entitats, van expressar el seu record i agraïment a Cabayol, de qui van enfatitzar aspectes com la integritat, el compromís, la solidaritat i la valentia per denunciar i actuar davant les injustícies, així com per donar veu a persones que habitualment no surten als mitjans de comunicació.

    El Diari de la Sanitat a l’esdeveniment | Pol Rius

    Josep Cabayol va escriure nombrosos articles al Catalunya Plural i al Diari de la Sanitat, ambdós de la Fundació Periodisme Plural. Pots llegir aquí el seu darrer article i també l’entrevista en ocasió del seu documental “50°C”.

    Per això, i en commemoració a la tasca divulgativa del periodista, el Diari de la Sanitat publica en la seva revista anual en paper cinc dels seus articles sobre l’impacte de l’emergència climàtica en les persones, que és el tema central de la publicació d’enguany. Amb motiu de l’homenatge, es van repartir un centenar d’exemplars.

  • El Diari de la Sanitat compleix un any al servei del dret a la salut

    Avui fa un any El Diari de la Sanitat començava a caminar coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, que se celebra el 7 d’abril. Ho feia gràcies al suport inicial de persones individuals que confiaven que era necessari un mitjà independent que des de la defensa del dret a la salut informés sobre temes de salut pública, sanitat i política sanitària, entre altres. Avui seguim en la defensa de drets fonamentals i ho fem amb el suport dels nostres lectors.

    Durant el nostre primer any de vida hem escoltat les veus que ens han assessorat des de l’expertesa i hem volgut posar el focus en aquells temes menys visibles en la premsa generalista com ara els determinants socials de la salut, la salut mental o l’Atenció Primària. Entrevistes al president de la Federació Salut Mental Catalunya Israel Molinero, la gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Carme Borrell o el psiquiatre Joseba Achotegui en són exemples. Així com també reportatges com Acció comunitària per combatre les desigualtats en salut als barris més desfavorits, La pobresa energètica:una amenaça per a la salut o La soledat no volguda en gent gran: un factor de risc per a la salut mental, entre altres.

    També hem intentat seguir i explicar de manera entenedora els canvis més importants a nivell polític que afecten directament o indirectament la salut de les persones. Durant els darrers mesos hem explicat, per exemple, com serà el nou ‘Big Data’ sanitari català i hem donat claus per entendre el col·lapse a les urgències dels hospitals. També hem analitzat com la Generalitat està duent a terme l’anomenat procés de desprivatització de la sanitat pública o quins són els escenaris possibles amb l’Hospital General de Catalunya. Per aprofundir més en l’actualitat política hem parlat en llargues entrevistes amb el mateix conseller de Salut, Toni Comín, i amb la comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa.

    Per altra banda, i com no pot ser d’una altra manera, ens hem fet ressò de les lluites ciutadanes i professionals que reivindiquen una sanitat pública de qualitat i universal. Hem parlat de les demandes dels treballadors de l’Atenció Primària (Amb el cas de Can Vidalet com exemple), de les demandes de llargues esperes per ser operat o visitar l’especialista, de les signatures perquè es tanqui Barnaclínic, de la temporalitat dels contractes de les infermeres i els metges o de la situació de les urgències a l’Hospital Vall d’Hebron o a Sabadell, entre altres. A més a més, hem seguit de prop la lluita de plataformes que denuncien casos d’exclusió sanitària o facturació il·legal, com el de la Sabrina Piras, que va passar mesos sense saber que tenia càncer per culpa de l’exclusió sanitària.

    Per últim, i d’això n’estem molt orgulloses, durant aquest any de vida hem comptat regularment amb col·laboradors i col·laboradores -cada vegada més- per a la secció d’Opinió que han donat el seu punt de vista expert, aportant així valor afegit als temes d’actualitat que hem anat tractant i generant debat al voltant. Si bé és cert que desitgem incorporar més veus femenines, confiem que en un futur ho aconseguirem.

    Un any en xifres

    Durant els últims dotze mesos, hem registrat 209.604 sessions i 283.809 pàgines vistes i hem superat els 150.000 usuaris. De mitjana, per tant amb pics pronunciats que coincideixen amb determinats articles, cada mes hi ha prop de 15.000 usuaris que visiten almenys una vegada el nostre web. En xarxes socials – d’on provenen la majoria dels usuaris- hem acumulat durant el primer any de vida gairebé 1.800 seguidors a Twitter i gairebé 3.000 seguidors a Facebook. Al butlletí que enviem cada setmana ja s’hi han subscrit més de 800 persones, associacions i entitats diverses.

    Tot i que les xifres són modestes, podem estar molt satisfetes del que hem aconseguit en un any i necessitem del vostre suport per continuar fent-nos un lloc i ser definitivament un mitjà referent per informar-se, com ja ho som per actors clau del sector.

    Com ens pots ajudar?

    • Fes possible un periodisme independent: El Diari de la Sanitat, com la resta de projectes de la Fundació Periodisme Plural, és possible gràcies a la publicitat però sobretot també gràcies als mecenes. Tu decideixes quin grau d’implicació vols tenir, qualsevol ajuda és benvinguda.

    • Dóna’ns més visibilitat: Si ens vols ajudar tens moltes maneres de fer-ho. Pots començar per seguir-nos al Twitter i al Facebook i fer difusió compartint els nostres articles i ajudant-nos a maximitzar la visibilitat.

    • Sigues part de la comunitat: Apunta’t al butlletí i cada divendres t’enviarem les informacions més destacades que hem publicat en els darrers dies. Així ens ajudes a fer créixer la comunitat.

    • Comparteix informació: Per a nosaltres és important la relació amb el consell assessor i les opinions de professionals, usuaris i experts. Si tens una proposta de reportatge, entrevista o opinió ens la pots fer arribar a redaccio@diarisanitat.cat

  • Novetats en quarentena

    El que és nou. Els periodistes i comunicadors vibren amb la novetat, tenen una inclinació genuïna per tot el que és nou. Però aquesta tirada sol ser la seva perdició, com a mínim pel que fa a la informació mèdica, doncs el nou és habitualment el més incert. En canvi, els científics recelen de la novetat, doncs saben que la veritat no sol trobar-se en els primers treballs; encara que, quan oficien de comunicadors per donar visibilitat a les seves recerques més noves, tendeixen a menysvalorar les limitacions d’aquests estudis. Si el coneixement científic és aproximat i provisional, el més nou ho és doblement.

    La veritat. En medicina, «la meitat del que ensenyem és fals i l’altra meitat és cert. El problema és que sabem quina és cada meitat», deia a mitjans del segle XX Charles S. Burwell, degà de Medicina de la Universitat Harvard. Ara tenim una idea més precisa d’aquesta intuïció que dividia el coneixement mèdic en dues meitats. El 2005, en el seu aclaridor article ‘Why most published research findings are false‘, John Ioannidis va mostrar que els estudis inicials, aïllats i no replicats tenen més probabilitats de ser falsos. Tot el que és nou té una aroma de falsedat més intensa, que es torna pudent quan els resultats innovadors estan viciats de conflictes d’interessos i defectes metodològics. La veritat científica es troba en algun lloc central d’un imaginari espai ponderat amb tots els estudis realitzats sobre un problema, com il·lustra el logotip de la Col·laboració Cochrane. Aquesta és la base de les revisions sistemàtiques i les metanàlisis, que són la resposta més precisa a les preguntes de salut.

    En la seva predilecció per la novetat, els periodistes se centren en els resultats inicials i rarament informen quan altres estudis els desmenteixen. Un recent article sobre la validesa dels missatges de biomedicina difosos a la premsa mostra que menys de la meitat dels resultats publicats van ser confirmats en posteriors metanàlisis. Aquest treball mostra també que la premsa informa cinc vegades més dels estudis inicials que dels de seguiment, i que les revisions i les metanàlisis, que ofereixen els missatges més propers a la veritat científica, són àmpliament menyspreats. Aquest desdeny per la veritat consolidada no és responsabilitat exclusiva dels mitjans de comunicació, sinó també dels aparells de comunicació de les revistes i institucions que elaboren els comunicats de premsa. I el que entre tots dos aconsegueixen, al final, és obstaculitzar la capacitat de prendre decisions informades en l’àmbit de la salut.

    El millor. La informació té sens dubte un component ètic, i per això cal distingir entre bona i dolenta. Només la informació contrastada ajuda a metges i pacients a prendre decisions informades, mentre que la falsa pot resultar perjudicial per a la salut. Ja que el primer deure dels metges és no fer mal, tenen l’obligació de gestionar i traslladar als seus pacients la informació més veraç. I, ja que la primera obligació dels periodistes és explicar la veritat, els qui es dediquen a informar sobre la investigació mèdica han de ser conscients que la informació falsa pot causar dany.

    I les presses. Els tempos de la comunicació no són els de la ciència. Les presses, tan habituals en els mitjans com la passió per la novetat, no són bones mediadores de la veritat. Per això, quan no és possible prendre les degudes cauteles sobre les novetats de la investigació, el silenci informatiu pot ser una bona mesura higiènica. Abans de difondre missatges de salut probablement falsos, pensem en els beneficis de posar en quarantena l’actualitat mèdica. Això és una cosa que, d’una manera o altra, ens incumbeix a investigadors, periodistes i metges.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.