A principis de juliol de 2018, la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudés a desplegar la perspectiva de gènere en salut que, com explicava en el marc de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, es volia prioritzar en aquesta legislatura.
En el camí per una incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en salut, l’Institut Català de la Salut va organitzar la seva primera Jornada «Incorporem la perspectiva de gènere en salut». El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va ser l’encarregat de donar inici i tancar la jornada. Per una banda va opinar que la jornada servia «per despertar consciències i per treballar diàriament amb aquesta perspectiva». La voluntat de la jornada i de la feina que s’està desenvolupant és «incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit de la salut permet visibilitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural i, també, trobar línies de reflexió i d’actuació per erradicar les desigualtats».
Tot això arribava després que el mes de maig passat l’ICS aprovés dotze mesures per avançar en la igualtat efectiva en tots els àmbits assistencials i estaments de la institució. «Es fa imprescindible incorporar als programes assistencials d’expertesa la perspectiva de gènere com una nova línia d’actuació. A efectes pràctics, això es tradueix en la inclusió en els protocols sanitaris de les diferències biològiques i simptomatològiques entre dones i homes», explicaven.
Així, l’ICS organitzava aquesta Primera Jornada de Perspectiva de Gènere en Salut amb l’objectiu de donar eines a tots els professionals de la institució perquè aquesta perspectiva sigui una realitat en tots els àmbits assistencials. Després que Laura Pelay, secretària general del Departament de Salut, inaugurés la jornada, quatre conferències i una taula rodona van acabar d’omplir el matí. Finalment, la jornada va comptar amb persones provinents a diferents vessants i institucions com ara l’Institut Karolinska d’Estocolm, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat d’Alacant, el Servei Català de la Salut i diversos centres i serveis de l’ICS.
Pelay va deixar clar que cal fer polítiques efectives a nivell micro que milloren el sistema de salut. Així, va explicar que com a Govern han de tenir una visió holística per acabar amb les escletxes: «aquesta visió holística l’hem de tenir amb les polítiques de salut, amb les de Treball, de Serveis Socials, de Recerca…» Pelay va declarar que és cert que homes i dones tractem la nostra salut de manera diferent i ho va voler argumentar explicant que les dones van més tard al metge, consumeixen menys serveis assistencials i que, quan arriben se les tracta de manera diferent: «a les dones se’ns medicalitza molt més, a les dones se’ns diagnostica molt més tard i patim els determinants de la salut d’una manera diferent. També va afegir que fins i tot les dones moren de manera diferent: els homes moren més a casa i les dones més a residències i en centres sociosanitaris. Una altra diferència que va voler aportar va ser la que inclou el món de la recerca, on predominen «patrons andocèntrics».
La conferència d’obertura va anar a càrrec de Jörg Muller, de la Universitat Oberta de Catalunya, sota el nom «Gènere i sexe. Una aproximació des de les ciències socials». Amb ella, va voler defensar que la perspectiva de les ciències socials en quant a sexe i gènere és fonamental per executar qualsevol tipus de treball tant de l’atenció primària com dels hospitals. durant la seva ponència, a part de posar la base del què és una cosa i l’altra, va voler exemplificar a través de realitats que afecten al sector sanitari també com sexe i gènere interactuen i afecten.
Seguidament, sota el nom «Experiència de gènere en salut», Karolina Kublickiene de Karolinska Institute d’Estocolm va desenvolupar una ponència carregada d’arguments per integrar la perspectiva de sexe i gènere en tota la medicina.
A través de diferents diapositives, va mostrar com les malalties actuen diferent en homes i dones o també com sexe i gènere s’influeixen en aspectes com ara la salut mental o el tabaquisme. Pel que fa a la salut mental, va explicar des de la vessant del sexe que les dones tenen el doble de possibilitats de patir una depressió per canvis d’humor relacionats amb les hormones durant certs períodes. Des de la vessant del gènere però, les dones són més propenses a admetre aquests estats d’ànim negatius i a buscar tractaments de salut mental. Com actuen les malalties va dur a Kublickiene a parlar també de quina resposta se’ls hi dóna: no s’inclou en els articles les diferències d’estudis entre homes i dones i, en recerca, els animals mascles encara dominen les investigacions.
La conferència que va seguir va ser: «Biaixos i innovacions de gènere en el diagnòstic i el tractament clínic de malalties comunes en homes i dones», a càrrec de María Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant. Segons un estudi de la Universitat de Copenhague, el diagnòstics es retarden molt més en les dones que en els homes en com a mínim 700 malalties. Alguns exemples van ser que en càncer per exemple les dones són diagnosticades dos anys i mig més tard que els homes.
Antònia Sambola, del Servei de Cardiologia HUVH, i Anna Berenguera, de l’Àrea Científica IDIAP Jordi Gol, van ser les encarregades d’omplir d’experiències concretes una taula rodona. Sambola va conduir «Experiències de gènere a l’ICS Cardiologia amb perspectiva de gènere» i Berenguera «Les actituds, diferències i control de la diabetis tipus 2. Diferències entre gèneres».
Caridad Pontes, gerent d’Harmonització Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut (CatSalut), va ser l’encarregada de realitzar l’última conferència sota el títol «Importància de la perspectiva de gènere en l’anàlisi de dades sanitàries: exemples de prestació farmacèutica».