Etiqueta: Petroquímica

  • Regulació o reconversió: entitats ecologistes demanen més acció del govern després de l’explosió a la petroquímica

    Fa un mes es va viure un nou accident químic al Camp de Tarragona. L’explosió d’un reactor a l’empresa Industrias Quimicas del Óxido de Etileno S.A. (IQOXE) va provocar un incendi al polígon sud de la petroquímica, situat al municipi de la Canonja. L’accident, que va deixar diversos ferits i tres morts (un veí del barri de Torreforta – a 3 km de la planta –, l’encarregat i un altre treballador de l’empresa), es va produir en una empresa que tracta amb un gas especialment inflamable: l’òxid d’etilè, que s’utilitza com a desinfectant.

    L’explosió ha reobert debats latents a una zona molt sensibilitzada pels perills inherents d’acollir el complex més gran d’aquestes característiques del sud d’Europa. És l’«enèsim accident al Camp de Tarragona provocat per l’activitat de la petroquímica i per la manca de control per part de governs», denuncia Cel Net, una plataforma creada el 2008 per veïns del complex petroquímic de la Vall del Francolí.

    «Es demostra, un cop més, que ens trobem envoltats d’un perill inassumible que tanmateix és tolerat i aplaudit per part d’una classe política irresponsable i aliena a les necessitats reals de la població», afegeixen des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), una associació de defensa i estudi de la natura per la millora del medi ambient de les terres de l’Ebre, Priorat, Conca de Barberà i Camp de Tarragona des del 1985.

    Les diferents entitats ecologistes del territori coincideixen en denunciar una mala gestió per part de les autoritats públiques de les comunicacions en els moments posteriors de l’accident, tant pel que fa als efectes del gas sobre la salut de les persones com pels passos que la ciutadania havia de seguir per protegir-se. «Les declaracions de les autoritats sobre la innocuïtat del producte cremat en aquesta explosió són irresponsables, igual que el mal funcionament del pla d’autoprotecció, més tenint en compte la possibilitat d’un efecte dominó en una zona tan massificada», exposen des del GEPEC-EdC.

    Els membres d’aquest grup d’estudi recorden que, quan hi ha un accident amb un producte tòxic – com ho és l’òxid d’etilè, «al risc inherent del producte que s’inflama cal afegir-hi el risc associat als gasos i fums derivats de la deflagració o combustió». En el cas d’aquest gas, expliquen, «els seus efectes passen des d’irritació a les vies respiratòries, trastorns a l’aparell digestiu i neurològics fins a avortaments espontanis, sense menystenir els efectes cancerígens i mutagènics demostrats que té aquest compost sobre les cèl·lules».

    Sobre els protocols d’avís i autoprotecció, les entitats denuncien que s’ha demostrat que el PLASEQCAT (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya) no és una eina eficient. «La desinformació des dels canals oficials ha arribat tard i esbiaixada, per la qual cosa la població s’ha hagut d’informar mitjançant les xarxes socials per entendre que el que estava succeint era veritablement greu», diuen des del GEPEC-EdC.

    Des d’Ecologistes en Acció, recorden també que no van funcionar les sirenes per avisar a la població ni hi ha hagut coordinació entre administracions. «La població no en té ni idea del que ha de fer ni on ha d’anar per fugir del perill de l’accident i l’única opció que se li dona és el confinament», denuncien des de l’entitat.

    Els grups ecologistes exigeixen canvis a les administracions

    Per tot això, els diferents grups ecologistes reclamen que es revisi la normativa de seguretat i riscos laborals de la petroquímica per part de la Generalitat i es faci un estudi exhaustiu de l’impacte de les indústries sobre la salut. També demanen un nou Pla de Seguretat davant del Risc Químic, que tingui en compte l’efecte dominó i disposi de mecanismes de comunicació clars i efectius davant una emergència en temps real.

    Des del GEPEC-EdC, també volen que es revoqui l’autorització de funcionament d’IQOXE i es depurin les responsabilitats penalment. «No ens conformarem amb una sanció econòmica», afegeixen. A la Plataforma Cel Net consideren necessari disposar d’una «nova legislació que controli, reguli i redueixi l’impacte de la indústria contaminant, que acabi amb el risc permanent i la impunitat amb què actuen les empreses». Per Ecologistes en Acció, «la concentració massiva d’indústries perilloses en aquest complex petroquímic, i els successius accidents que es produeixen fa necessari replantejar les instal·lacions avui existents a Tarragona cap a una indústria més sostenible, més ecològica i sobretot més segura».

    «Són moltes més les morts prematures i malalties produïdes durant anys», es queixaven des de Cel Net. I és que l’impacte de tenir el complex petroquímic més gran del sud d’Europa a només 2,5 km de la població, fa que sigui un «còctel químic convertit en polvorí» que constantment interfereix en la vida de les persones i el medi ambient en forma de sorolls, males olors, contaminació i inseguretat permanent. «Cal tenir en compte que, més enllà d’accidents com aquest, la indústria té un risc i impacte permanent i diari en la salut del territori i la població, provocant morts prematures i malalties de manera continuada», recorden des de la plataforma.

  • Petroquímica de Tarragona: 4 morts en 4 accidents en només 8 mesos

    Quatre morts i almenys catorze ferits de diversa consideració és saldo dels quatre accidents produïts a la zona petroquímica de Tarragona des de maig de 2019. Per això, avui, la societat del camp de Tarragona, en especial els sindicats i els veïns propers a la petroquímica, estan convocats a una jornada de vaga i de mobilització general. La clau de volta d’una coincidència tan gran és la sensació d’inseguretat que tenen els treballadors de la zona i també els veïns dels barris propers a una de les concentracions industrials químiques més importants d’Europa.

    El 14 de gener passat es va produir un accident a l’empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE). De resultes de l’explosió van morir dos treballadors de la companyia i es va produir una tercera mort al barri de Torreforta. Una tapa del reactor que va explotar va impactar en el domicili d’aquest tarragoní, situat al número 7 de la plaça García Lorca. La reacció al sinistre ha estat la que ha causat la insòlita on participaran els sindicats CCOO, UGT, USOC, CGT i I-CSC, a més d’organitzacions cíviques i socials del camp de Tarragona.

    Tot això, però, no hauria passat si el desgraciat accident no hagués estat precedit per altres sinistres que han encomanat la sensació d’inseguretat a treballadors, veïns dels barris circumdants i també als dels pobles que són a tocar dels polígons petroquímics.

    Els accidents que han precedit IQOXE

    Divendres 31 de maig de 2019, una explosió a l’empresa Carburos Metálicos, de la Pobla de Mafumet, causava la mort d’un treballador de 44 anys, pare de dos fills i resident al barri tarragoní de l’Albada. Un altre treballador va ser hospitalitzat en estat crític. Segons es va informar, l’accident va deixar 13 ferits més, inclosos diversos bombers i tècnics de la Generalitat que havien acudit a centre de treball després rebre l’avís de l’accident.

    El juliol de l’any passat es produïa un altre accident: l’incendi a l’empresa Miasa Logística, al polígon Entrevies de Tarragona, situat entre aquesta ciutat i Salou. En aquella ocasió hi va haver sort i no es van produir víctimes, encara que a conseqüència de l’accident es va activar el pla d’emergències químiques (PLASEQCAT).

    A mitjan juliol es produïa un altre accident, en aquest cas a l’empresa Clariant, situada també al polígon tarragoní d’Entrevies. Va ser, un altre cop, un incendi en una caldera d’oli tèrmic. Hi va haver fortuna i no es van produir afectacions personals, ni tampoc danys materials d’importància. Ara bé, els serveis d’emergència es van activar perquè un veí que passava a prop de la fàbrica va veure l’incendi i va avisar els bombers. Aquesta circumstància, més que tranquil·litzar els treballadors, els neguiteja, segons ha explicat a Diari del Treball, José Manuel Martín, secretari general de CCOO d’Indústria de Tarragona.

    Confinament sense que sonin les alarmes

    El gener de 2020 es va produir l’accident més greu de la sèrie descrita, l’explosió a IQOXE, amb els tres mort ja coneguts i la sensació d’inseguretat que van sentir els treballadors de la indústria química de Tarragona i també dels veïns de la zona, que van veure com s’activava el PLASEQCAT, es confinava la població però, no sonaven les alarmes, mentre un núvol químic afectava l’indret.

    Martín, líder de CCOO, explica que una de les raons del reguitzell d’accidents que es produeix a l’àrea petroquímica de Tarragona “és la visió mercantilista de les direccions de les empreses que, en lloc d’apostar per la seguretat i l’excel·lència, busquen essencialment rebaixar costos”. Això “es tradueix en retallades en les despeses de manteniment i en les inversions que ajuden a fer que la producció eviti riscos innecessaris”.

    La precarietat laboral genera inseguretat

    En el mateix sentit opina Ángel Clúa de la Federació d’Indústria Construcció i Afins de la UGT a les comarques tarragonines. “Els accidents no s’haurien produït si no haguessin proliferat tantes indústries auxiliars que assumeixen bona part de la feina que abans feien les empreses de capçalera. Això comporta més precarietat, perquè els treballadors no acaben d’especialitzar-se, ja que estan una setmana en un lloc i al cap de poc en una altra empresa, cosa que evita que coneguin a fons el funcionament dels processos de producció i de la seguretat que això suposa”.

    Martín abunda en el concepte d’externalització. “Les empreses intenten subcontractar molts dels processos que abans formaven part del cor de la seva producció”, diu. En aquest sentit, hi ha una baralla sorda entre sindicats i empreses pel que seria fixar quines parts de la producció es poden subrogar o no. “El nostre conveni diu que les feines continuades que duren més de sis mesos es poden subrogar. Per tant, les empreses intenten estirar les feines per mirar de delegar-les a companyies auxiliars”.

    En el cas d’IQOXE, els treballadors s’havien queixat abans del tràgic accident que els va afectar de la gran càrrega de feina que havien de suportar. “Quan hi havia algú malalt, ens feien doblar el torn”, explica un dels operaris. Martín, de CCOO, esgrimeix que una recerca feta als treballadors va donar com a resultat que el 98,5% consideraven que en la seva feina hi havia riscos psicosocials i només un 1,5% pensaven que el risc era mitjà baix. Quan ho van comunicar a la direcció els van respondre “que era una enquesta i que no era significativa”. De fet, l’empresa accidentada va patir una vaga just uns mesos abans del sinistre. Els treballadors denunciaven que havien fet fora sis companys pel simple fet de presentar una candidatura al comitè d’empresa.