Just Deploy It!

Etiqueta: pla de xoc

  • L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

    Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

    Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:

    • Clara governança de l’APS ja des del mateix Departament.
    • Increment del pressupost destinat a APS (que ha anat perdent pes en els darrers anys)
    • Disminuir la fragmentació de proveïdors assistencials i diferenciar els òrgans de gestió de l’APS dels hospitals.
    • Mesures per evitar la fuga de professionals propis de l’APS (i procurar-ne el retorn).
    • Increment de metgesses de família: es fan propostes concretes, posant de manifest que som per sota la mitjana espanyola i molt lluny de la UE.
    • Augmentar en un 50% les places de MFiC dins del sistema MIR: Hem passat de ser el 42% del total (encara per sota del 50% recomanable) a tan sols un 26%!
    • Autonomia de gestió dels EAPs, amb pressupost públic propi assignat a l’equip (i no a altres nivells de gestió o entitats).
    • Millora de condicions laborals que posin fi la precarietat i permetin temps d’atenció adequats.
    • Impossibilitat d’assumir el necessari increment de la capacitat resolutiva si no s’apliquen alguns dels punts anteriors.
    • Posar en valor l’atenció longitudinal que aporten les metgesses de família i reorientar el treball dels hospitals.

    La camfic centra els seus plantejaments en l’òptica de les metgesses de família, però molt del que es proposa en aquest pla de xoc seria vàlid per la resta de professionals dels equips d’atenció primària (personal administratiu, treballadores socials i infermeres). Mesures prou concretes i factibles que, si no es porten a terme, mostren la manca de voluntat política per apostar per l’atenció primària de salut, com a garantia d’un sistema sanitari públic sostenible i de qualitat.

    En el document, però, també s’aposta per l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’APS i salut comunitària). És aquesta una aposta que creiem equivocada. L’ENAPISC no pot ser una bona estratègia per a revitalitzar i millorar l’APS perquè parteix justament de la negació del paper central dels EAPs en el sistema sanitari, diluint-los en una xarxa, mal anomenada d’atenció primària, en la que hi participen dispositius d’atenció secundària. Sobre aquest tema ja en vàrem parlar en el seu moment: ”Volem fets, no només paraules”.

    En qualsevol cas, ens congratulem que la camfic recuperi el seu rol científic (basat en les evidències) de defensa d’una atenció primària de la salut forta, veritable eix del sistema sanitari.

    La darrera frase del posicionament de camfic és d’obligada lectura (especialment pels responsables del nostre sistema sanitari): “Davant una situació actual del tot insostenible, ara i avui toca cuidar els professionals, desenvolupar una estratègia moderna, modèlica i exportable, i restablir unes condicions professionals que permetin afrontar el futur amb optimisme”.

    Aquest article s’ha publicat originalment a la web del FoCAP a finals d’octubre.

  • De 103 a 45 milions: així ha rebaixat el Govern el pressupost previst per reduir llistes d’espera

    El pla del govern per reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista comptarà amb la meitat del pressupost inicial. En el projecte de pressupostos pel 2017 presentat aquesta setmana pel vicepresident Oriol Junqueras la dotació per fer front a les llistes d’espera redueix a la meitat el que preveia el projecte de pressupostos de 2016 -que no va aconseguir prou suport parlamentari-. Si en el projecte anterior es preveien 103,3 milions, tal com s’especifica en la memòria explicativa, en aquest segon projecte pel 2017 la partida que inclou el Pla Integral per reduir les llistes d’espera comptarà amb només 45 milions.

    Tot i destinar-hi la meitat de recursos, fonts del Departament de Salut insisteixen que els objectius continuen sent els mateixos que ja es van fixar en el pla de xoc de Junts pel Sí ara fa un any. És a dir, reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    Fonts de Salut consultades per aquest mitjà argumenten que la primera dotació pressupostària del pla era «una estimació inicial». «De moment posem aquests 45 milions d’euros de base i si són necessaris més, els posarem», asseguren. D’on sortiran aquests diners? Segons les mateixes fonts, els diners que calguin i que no estiguin pressupostats es trauran «de la desviació pressupostària». De fet, des de Salut afirmen que és habitual que el pressupost de Salut presenti una desviació total important any rere any entre el pressupost meritat i l’executat. «Aproximadament la desviació és d’entre 500 i 1000 milions d’euros anuals», comenten.

    Eulàlia Reguant, diputada de la CUP a la Comissió de Salut, comenta a aquest diari que el fet que s’hagi reduït a la meitat el pressupost «és bastant preocupant» però assegura que «encara ho és més que sobre la marxa es canviïn els pressupostos i funcionin amb la lògica de canviar la desviació pressupostària». «Si ja ens basem en això llavors per què són tan importants els pressupostos?», es pregunta Reguant. La diputada comenta però que la seva formació encara està estudiant el projecte presentat per Junqueras per analitzar per què no es poden trobar 50 milions d’euros més o veure d’on podrien sortir. Tot i que valora positivament que s’hagi fet un esforç per millorar el model d’atenció en salut mental -partida que s’endú 99 milions d’euros addicionals- no descarta fer esmenes al projecte de pressupostos per tal que s’augmenti la partida per les llistes d’espera.

    Què prometia el Pla Integral per reduir les llistes d’espera?

    El Pla Integral presentat a l’abril pel conseller de Salut preveia complir amb els objectius de reducció de llistes promesos en el pla de xoc augmentant l’activitat assistencial gràcies a una quantitat associada de 96 milions d’euros. Basant-se en el registre d’esperes a desembre de 2015 -quan a Catalunya hi havia 153.103 persones esperant per ser operades i 117.235 per fer-se una prova diagnòstica- es preveia que durant aquest any es pogués fer més activitat amb el pressupost. Concretament: 20.000 intervencions més, 30.000 proves més i 300.000 visites addicionals a consultes externes. D’aquesta manera Salut confiava a reduir el temps mitjà d’espera per una prova de 71 dies a 35 i pel que fa a visita a l’especialista, de 163 a 82. Tot plegat en un termini de 12 mesos des de l’aprovació del pla.

    A causa de la pròrroga pressupostària però el pla només s’ha pogut desplegar parcialment. «Es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica», va assegurar llavors el conseller de Salut.

    Què deia el Pla de xoc de Junts pel Sí sobre les llistes d’espera?

    Els objectius de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista els recollia ja el primer pla de xoc de Junts pel Sí en matèria de sanitat tot i que no s’especificava com es pretenia fer.

    Davant el rebuig de la CUP al primer esborrany, el segon pla de xoc que va presentar Junts pel Sí preveia per primera vegada una dotació econòmica per a la reducció de llistes d’espera: 96 milions d’euros. Aquesta quantitat era insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d’euros.

    Les llistes d’espera a juny de 2016

    Segons les últimes dades disponibles, el juny de 2016 hi havia 161.730 persones en llista d’espera quirúrgica i 138.606 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, amb un temps de demora mitjà de 66 dies. Quant a la primera visita a l’especialista el temps mitjà d’espera era de 106 dies i hi havia fins a 552.113 persones esperant.

    En comparació amb desembre de 2015 hi ha 3,1% més persones esperant per ser operades però en canvi hi ha una disminució respecte les esperes per prova diagnòstica (-4,7%) i per veure l’especialista (-16%). Això s’explica perquè “malgrat no disposar dels recursos addicionals previstos en els Pressupostos 2016, s’ha fet un esforç per tal d’augmentar l’activitat realitzada durant el primer trimestre de l’any” segons Salut.