Just Deploy It!

Etiqueta: Pla salut mental

  • Equipaments, salut mental en joves i formació de personal públic: els propers passos del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’informe del primer any en marxa del Pla de Salut Mental 2016-2020 afirma que s’ha aconseguit iniciar el 82% de les 111 mesures previstes i transmet la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la població. En aquest segon any de Pla, l’Ajuntament de Barcelona pretén introduir la millora dels equipaments sanitaris, crear més Espais de Consulta Jove i formar en salut mental personal públic. Després de formar els treballadors de Barcelona Activa ara els hi toca a l’Oficina d’Habitatge introduir una perspectiva de salut mental en l’atenció al públic del seu dia a dia.

    Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, va publicar un enllaç a l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que resumeix i desglossa els problemes i l’estat de salut mental a Barcelona així com l’atenció que s’ha donat. També ha valorat públicament la importància de treballar la salut mental: «Hem estat massa temps sense parlar de salut mental. Fins que no es va aprovar, ara fa un any, el Pla de Salut Mental 2016-2022, les polítiques que abordaven la salut i el benestar emocional a la ciutat de Barcelona i al conjunt del país eren molt fràgils». Així, per Tarafa, l’informe presentat condueix a fer front a l’actualitat, ja que presenta uns «indicadors preocupants» com ara l’increment del patiment psicològic en adolescents i també en persones amb dificultats laborals.

    Després de la presentació d’aquest primer any del Pla en marxa s’inicia una segona fase de desplegament que busca «més professionals, millors equipaments, nous serveis per joves i més formació per professionals».

    Tarafa conclou la seva valoració a la feina feta dient que «el repte és important, però també ho és la nostra determinació per mirar el problema a la cara». Afegeix que, donat que «la salut mental va molt lligada a factors de desigualtat, d’exclusió social i de vulnerabilitat, na ciutat més cohesionada i justa ens portarà sens dubte a una ciutat més saludable».

    El primer any del Pla de Salut Mental 2016-2022

    L’Ajuntament de Barcelona presentava al juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer d’aquestes característiques a la ciutat i que va comptar amb participació d’associacions i entitats especialitzades. El definien així: «Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat».

    Amb aquesta voluntat, el Pla, un any després té en funcionament el 82% de les 111 mesures previstes. Ara, a banda dels projectes ja engegats, l’Ajuntament té previst desplegar d’immediat tres línies «que pretenen impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara». Millora dels equipaments sanitaris, Espais de Consulta Jove i formació en salut mental són aquestes tres línies.

    Pel que fa a la millora d’equipaments, el departament de Salut de la Generalitat va destinar un increment de 12 milions d’euros del seu pressupost per l’actuació en salut mental dels serveis sanitaris de Barcelona. L’Ajuntament està treballant junt amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) on es centrarà aquest augment que, principalment anirà a «incrementar i adequar els serveis de salut mental i reforçar la figura del Pla de Serveis Individualitzats (PSI) als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials en salut, amb l’objectiu de gestionar els casos de trastorns mentals severs a la comunitat», «incrementar la intensitat de la teràpia psicològica a la xarxa de salut mental de la ciutat» i «ampliar el nombre de professionals als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA)».

    L’Ajuntament obrirà fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. En aquests espais comunitaris es podran atendre consultes presencials o telefòniques per donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys. L’objectiu és donar respostes especialitzades així com dotar als infants i adolescents d’eines per afrontar una situació personal angoixant. També oferir un servei als professionals que treballen a les escoles i a d’altres equipaments o serveis amb adolescents o joves, amb assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària i orientar i donar recolzament especialitzat a les famílies de l’infant o adolescent que siguin atesos.

    En la mateixa línia de donar eines a professionals i entorn proper de joves en possible situació de vulnerabilitat psicològica, l’Ajuntament de Barcelona vol formar en salut mental al seu personal. Durant l’any 2016 Barcelona Activa va formar el seu personal tècnic amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de salut mental en els seus serveis. Al gener del 2018 s’iniciarà un programa específic adreçat a les 10 Oficines d’Habitatge que hi ha a la ciutat per després fer-ho extensible a altres àrees. «La intenció és que el personal que hi treballa en aquestes oficines sigui capaç d’identificar aquests problemes entre els usuaris i usuàries d’aquest servei, tot partint de la premissa que la pèrdua de l’habitatge és un focus important d’angoixa i patiment per l’afectat». Formar el personal servirà perquè l’atenció sigui més adequada i adaptada a les necessitats de suport del malestar emocional i que s’ofereixi una primera orientació i es detectin els casos més greus mitjançant la necessària coordinació amb la xarxa de salut i social. Un equip de suport i orientació oferirà un assessorament permanent a aquest personal de les Oficines d’Habitatge per «mantenir i actualitzar la formació rebuda, facilitar l’acompanyament cap als serveis professionals, donar pautes d’autoprotecció i, en definitiva, donar suport i assessorament immediat sempre que sigui necessari».

    Els antecedents i la necessitat del Pla de Salut Mental 2016-2022

    El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus. Així, en termes generals, els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

    Estudis diuen que entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona té algun problema de salut mental. Ara bé, l’estudi La salut mental a Barcelona ja mostra xifres on aquests percentatges han empitjorat. Les darreres dades mostren que les noies adolescents i els homes adults són els que més han empitjorat la seva salut mental durant els últims anys.

    Entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les de 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’informe explica la importància de l’edat d’aquesta manera: «tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys».

    Les visites registrades i ateses als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. Aquests centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ. La resta de visites, expliquen a l’informe, tenen a veure amb «un increment progressiu de la notificació dels casos, amb un increment de l’oferta i amb una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental».

    Pel que fa a la població d’entre 18 i 64 anys, en el període 2011 i 2016, els diferents estudis diuen que la mala salut mental ha pujat especialment en el cas dels homes, que passen d’una prevalença de l’11,5% al 16,2%, tot i que el problema continua afectant més a les dones, que passen d’un 16% a un 18,9%. En aquesta franja d’edat, entre les persones aturades la prevalença de mala salut mental supera amb escreix el 25% i en aquelles que pertanyen a les classes socials més desafavorides la mateixa prevalença és d’un 27,3% entre els homes i d’un 31,3% en dones.

    La població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la seva prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

    Pel que fa a les visites registrades en adults, els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) van passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.

  • Comín defensa el sistema sanitari català i titlla d’»il·legal, il·legítima i nociva» l’aplicació del 155

    Un dia abans del Ple al Parlament, el conseller de Salut, Toni Comín ha apel·lat a preservar la democràcia durant la seva conferència titulada ‘Salut i república: les polítiques sanitàries en l’horitzó del segle XXI’ en el marc d’un esmorzar informatiu de Nova Economia Fórum. També ha afegit que ser una república no és una finalitat si no un instrument per aconseguir que Catalunya tingui una identitat forta relacionada amb el dret a la salut. «Tenim la millor sanitat del món i hem de ser reconeguts internacionalment, hem d’aspirar a tenir aquest sistema de salut que el país està capacitat i preparat a tenir», ha dit Comín. Per ell, allò que permetrà al sistema de salut català aconseguir aquest objectiu “és una república al servei de la justícia social, sense un estat que ens vagi a la contra. I l’1 d’octubre, Catalunya es va guanyar el seu dret a disposar d’aquesta República”.

    Ha aprofitat l’esdeveniment per lloar el sistema sanitari de salut i arremetre contra el Gobierno de l’estat espanyol. «Quan no hi ha hagut interferències, quan ens han deixat, ho hem fet especialment bé», ha dit en repassar el seu mandat mentre ha recordat que «ningú té dret a posar les seves mans en el sistema de salut i posar la sanitat en perill». Ha afegit que «ningú, i menys amb només un 8% dels vots a Catalunya, té dret a gestionar en exclusiva la sanitat». Dirigint-se directament al Govern del Partit Popular ha conclòs que «qui pretengui això, s’està excloent de les regles del món de la democràcia».  Així, el conseller ha sentenciat que “l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és il·legal, il·legítima i nociva”.

    El que la conferència del conseller ha volgut destacar, fent un repàs del seu mandat i del sistema sanitari català en general. Ha posat en valor la feina feta per tots i cada un dels consellers de Salut fins avui, que “han construït sobre el llegat anterior, preservant l’esperit d’unitat de l’Assemblea de Catalunya” i ha manifestat que «hem d’aspirar a tenir un dels tres millors sistemes de salut d’Europa perquè Catalunya no pot renunciar a allò que té capacitat de fer que sigui realitat”.

    A més a més, Comín ha trobat un moment per parlar de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Opina que Barcelona segueix sent la millor opció i ha manifestat que només ha patit per la candidatura durant l’1 d’octubre al pensar que «imatges de policies de l’estat espanyol pegant ciutadans a Barcelona estaven corrent per tot el món».

    A l’acte, també han assistit la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí. També hi assistirà el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans. La presentació de la conferència ha estat realitzada pel Dr. Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

    Durant la conferència també s’han anomenat diverses mesures que, segons el conseller, s’han elaborat per «enfortir la sostenibilitat del sistema, a garantir-ne la qualitat i a combatre les desigualtats en salut». Ha esmentat, per exemple, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, la reforma de l’atenció primària, el pla nacional d’urgències de Catalunya o l’augment d’un 30% dels recursos destinats a salut mental.

    Nous acords a les portes de la possible aplicació del 155

    El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per «implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública». L’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut. Toni Comín va comentar al respecte que l’Agència «servirà per respondre amb més agilitat davant les crisis de salut pública mundials i també per coordinar-nos millor amb altres actors del territori o administracions locals». Amb aquest projecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques de les funcions executives i de gestió.

    El conseller de la presidència, Jordi Turull, i el conseller de salut, Toni Comín, durant la roda de premsa on van presentar la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla de salut mental/ Departament de Salut
    Per altra banda, el Govern ha aprovat el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019. Per definició, aquest pla «impulsa, planifica, coordina i avalua les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, des de la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions al seu tractament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars». Dades pronunciades per Comín afirmen que entre el 2013 i 2016 s’han incrementat un 12,5% les visites a l’atenció primària de persones amb problemes de salut mental.  Durant la roda de premsa també ha destacat que “el Govern ha incrementat aquest any un 30 per cent el pressupost de salut mental, un total de 100 milions més». Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2015 (ESCA), 1 de cada 6 persones declara que pateix problemes d’ansietat o depressió, amb més incidència en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%), i en els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix.

    Posicionaments públics en contra del 155

     La Marea Blanca de Catalunya ha estat una de les organitzacions que ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Valoren que el Ministeri de Sanitat intervingui les competències de la Conselleria de Salut «comportarà la plena vigència del RD 16/2012 d’exclusió sanitària i derogant per tant ,malgrat ser aprovada gairebé per unanimitat al Parlament de Catalunya, la llei d’universalització de l’assistència sanitària, que tot i els seus defectes, és segurament l’única aportació de la legislatura del Conseller Toni Comín».

    A més a més, en el seu comunicat diuen que «només la política pot resoldre els problemes polítics» i que «ni el Codi Penal, ni les ordres de presó provisional, ni els estats d’excepció són eines adequades» que afegeixen tensió al conflicte afectant així  a la salut de les persones de manera  tant física com psíquica.

    Per la seva part, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya han expressat el seu «ferm i decidit» suport al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als representants escollits democràticament . Així, rebutgen la decisió del Govern espanyol d’aplicar l’article 155 doncs aquest mostra el menyspreu a les nostres institucions i posa en risc la convivència democràtica i pacífica a Catalunya. Ho han comunicat en una nota conjunta on han aprofitat per fer «una crida per trobar una solució política a la greu situació plantejada, que respecti la voluntat del poble de Catalunya, els principis democràtics i les nostres institucions i que tingui com a base el diàleg entre tots els implicats».

    Per altra banda, el Cercle de Salut, que va néixer no fa ni un any per defensar el model sanitari català, ha mostrat «el total suport al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya, elegit democràticament, i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes». També ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 CE i fa una crida per trobar una sortida a l’actual situació política «entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i l’anihilació de les seves institucions democràticament escollides». Expressen així la solidaritat a tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal i en particular, «al conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut, que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant». Ho fan donada «la greu  preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas, puguin derivar-se dels canvis en l’orientació de les polítiques públiques de Salut» i pel seu «compromís amb la preservació i defensa del model sanitari».