Just Deploy It!

Etiqueta: Placenta

  • La primera placenta artificial d’Europa que Barcelona prepara ja ha permès sobreviure dotze dies el fetus molt prematur d’una ovella

    Prematurs extrems es consideren els nascuts abans de les 28 setmanes de gestació, quan són encara immadurs la majoria dels òrgans. La supervivència d’aquests nadons es situa entre el 25 i el 75% i, sobre aquells que aconsegueixen sobreviure recau una major incidència de patologies que poden provocar que els òrgans no es desenvolupin bé.

    Des de fa dos anys i mig, un equip d’investigadors liderat pel doctor Eduard Gratacós treballa a Barcelona el desenvolupament d’una fidel reproducció de les condicions naturals de l’úter materialitzada en un prototip de placenta artificial, una mena de pre-incubadora. L’arribada idònia d’oxigen, líquid amniòtic i tot el que pugui necessitar el fetus per al seu correcte desenvolupament està incorporat en aquest úter de laboratori del qual aquest dilluns s’ha fet pública la seva exitosa eficàcia. En aquesta placenta artificial s’ha aconseguit que sobrevisqui dotze dies en bones condicions fetals la cria d’una ovella que va ser extreta de l’úter de la seva mare amb sis mesos de gestació. Això evidencia que el manteniment d’un prematur molt extrem en un sistema de placenta artificial és viable.

    Aquests han estat els resultats de la primera fase del projecte anomenat CaixaResearch Placenta Artificial, el primer projecte experimental en un model animal de placenta artificial a Europa. És la taula d’assaig per aconseguir que els fetus humans, nadons prematurs extrems, surtin de la mare i continuïn la seva maduració sense perill per a ells ni per a la mare. S’evitarien així infeccions que les mares poden contagiar als seus nadons abans, durant i després del part, més encara tenint en compte les condicions de fragilitat d’un nadó tan prematur.

    Imitant la natura

    La placenta artificial és un contenidor translúcid fabricat amb material biocompatible i connectat a un sistema de circulació de líquid amniòtic que permet mantenir el fetus en un entorn líquid aïllat dels estímuls exteriors, però accessible per fer controls ecogràfics i permetre el monitoratge continu del fetus.

    S’ha creat a més un sistema de circulació extra corpòria, compost d’una membrana que oxigena i un sistema de peces (tubuladures) dissenyades específicament per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació, que simula el que es produeix de manera natural a la vida intrauterina gràcies a la placenta materna i el cordó umbilical. L’equip interdisciplinari del projecte ha treballat també en la creació d’un sistema de monitoratge no invasiu en temps real que permet mantenir una vigilància permanent de manera remota per tal que l’equip mèdic pugui tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Així mateix, s’han dissenyat protocols propis de suport mèdic que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicacions, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los

    Segons ha explicat el  doctor Gratacós: 2Aquest és un dels projectes de recerca més disruptius i singulars que es poden realitzar avui a medicina fetal. Només disposar d’una plataforma experimental com la que es construirà ja permetrà investigacions paral·leles de gran importància per entendre el desenvolupament fetal normal i anormal. Això ampliarà la capacitat d’atraure inversió per R+D+I a Barcelona, Catalunya i Espanya, i una nova generació de tècniques i procediments que revolucionaran la medicina fetal i neonatal actuals”.

    El projecte el desenvolupen conjuntament BCNatal, centre clínic i d’investigació en medicina fetal i neonatal de referència internacional adscrit a l’Hospital Clínic Barcelona i a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. En aquesta gran aposta de recerca en salut hi treballen més de 35 investigadors de manera directa, amb la col·laboració de més de 30 professionals més.

    En paraules del Dr. Eduard Gratacós, especialista en medicina fetal i perinatal i director de BCNatal, “és una proesa haver arribat als 12 dies, i d’aquí a final d’any intentarem arribar a les 3 setmanes i, potser fins a les 4 l’any que ve. És molt delicat, però  volem acabar l’any amb un model molt preclínic, el més semblant possible al que faríem servir amb humans”. Gratacós creu que “en un parells anys aquesta prova pilot podria portar-se ja a la clínica”.

    I tal  com  expliquen des de BCNatal, “a més a més de disminuir significativament les complicacions derivades de la prematuritat extrema (i altres condicions fetals), augmentant la supervivència i reduint la morbiditat associada a la prematuritat extrema, en una fase més avançada, faria possible intervencions sobre el fetus en malformacions o malalties greus.

    Ara l’equip acabarà de perfeccionar determinades parts del sistema, com ara els oxigenadors o les cànules que aporten tot el que necessita el fetus per desenvolupar-se com si continués fins al temps adequat de gestació a dins de l’úter de la seva mare. Serà part d’una segona fase -d’uns 2,5 a 3 anys de durada- per al desenvolupament de la qual la Fundació “la Caixa” aporta 4,3 milions d’euros, després dels 3,35 milions que va aportar a la primera fase del projecte.

    Els hàndicaps de la prematuritat

    “Actualment, s’estima que fins a 25.000 fetus pateixen problemes greus anualment a Europa. Són fetus que es podrien operar si no existissin les dificultats actuals per accedir-hi”, segons BCNAtal.

    Algunes de les anomalies que pateixen els nadons prematurs són: una quantitat insuficient de glòbuls vermells (anèmia), apnea i altres problemes relacionats amb la respiració, com la displàsia broncopulmonar i síndrome disneiconeonatal, un excés de bilirubina en sang, que s’associa a icterícia, una coloració groguenca de la pell i el blanc dels ulls. També poden patir una malaltia intestinal greu anomenada enterocolitis necrosant, el problema de cor conegut com a conducte arterial persistent i retinopatia del prematur, que és un problema a la retina de l’ull.

    El director general de la Fundació ”la Caixa”, Antonio Vila Bertrán; el director general de l’Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo; el director de BCNatal i líder del projecte, Eduard Gratacós; l’especialista sènior de BCNatal i coordinadora científica sènior del projecte, Elisenda Eixarch, i el director de l’Àrea de Relacions amb Institucions de Recerca i Salut de la Fundació ”la Caixa”, Ignasi López, van presentar conjuntament els resultats de la primera fase del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, com a primer projecte experimental en un model animal de placenta artificial a Europa.

    Transmissió des de l’úter natural fins a l’artificial

    Fins ara, mitjançant l’ús d’un model animal oví, l’equip ha dissenyat i descrit les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per fer una transició sense incidents des de l’úter fins a un sistema de placenta artificial, i ha aconseguit dur a terme amb èxit totes les transicions dels últims 12 mesos. Després que un panel d’experts de cinc països, de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal, hagin analitzat i avaluat el projecte CaixaResearch Placenta Artificial, comença ara una segona fase (2023-2026) el la qual l’equip del projecte centrarà els esforços en una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, que ha de permetre optimitzar els dispositius mèdics utilitzats. A més, en aquests anys l’equip del projecte ha de dissenyar i descriure els protocols necessaris per a la transició a la vida neonatal; és a dir, el naixement del fetus des de la placenta artificial a la vida extrauterina, de manera que comenci a utilitzar els seus pulmons com qualsevol recent nascut.

    L’equip també realitzarà experiments en un altre model animal gran, com el porcí, per poder demostrar la capacitat de transferir el sistema a altres espècies, avaluarà els efectes a llarg termini sobre el desenvolupament cerebral, cardíac, pulmonar i metabòlic, i farà tots els preparatius (ètics i legals) perquè es pugui aprovar un primer estudi clínic en el context de teràpia d’ús compassiu.

    Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases de més risc per a l’ésser humà. Un dels problemes principals encara no resolts és la prematuritat extrema. Abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no es troben preparats per funcionar de manera correcta. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nounats necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per poder-se mantenir amb vida, però això pot provocar complicacions i tenir un impacte en la seva vida futura. Per aquesta raó, la placenta artificial pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.

    Els bons resultats obtinguts pel projecte es presentaran a la comunitat mèdica en el Congrés Mundial de Medicina Fetal que se celebrarà a València del 25 al 29 de juny d’aquest any, on hi haurà una sessió específica sobre placenta artificial. El grup de recerca liderat pel doctor Gratacós té un caràcter fortament interdisciplinari i compta amb la participació directa en el projecte de més de 35 investigadors de diferents disciplines (diverses especialitats de medicina, biologia, enginyeria, infermeria) i la col·laboració de 35 professionals més. A més, el projecte disposa de diversos comitès supervisors que integren experts en altres àmbits (en drets reproductius i bioètica, entre d’altres), i mares i pares d’infants prematurs. A part del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, en aquest moment només hi ha quatre grups més al món (Filadèlfia i Michigan, als Estats Units; un consorci Austràlia-Japó, i Toronto, a Canadà) que han desenvolupat models experimentals amb avenços significatius els últims anys.

    BCNatal és un centre conjunt en el marc de l’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu – Hospital Clínic Barcelona. Amb quasi 7.000 parts i entre 100 i 120 cirurgies fetals a l’any, i amb 600 professionals sanitaris, dels quals gairebé 100 estan dedicats a R+D+I, BCNatal és una de les àrees clíniques maternofetals i neonatals més grans d’Europa. Es tracta d’un centre pioner en clínica i investigació en cirurgia fetal i els seus especialistes han desenvolupat i han dut a terme per primera vegada al món algunes de les tècniques actuals de cirurgia fetal. El centre rep metges dels cinc continents per a formació especialitzada i se situa entre els que tenen més producció científica internacional en aquest camp. BCNatal ha liderat grans projectes d’investigació en medicina i cirurgia fetal, i té una gran experiència en la col·laboració interdisciplinària amb centres d’excel·lència en biotecnologia, motiu pel qual disposa de l’experiència i la massa crítica necessàries per desenvolupar un projecte tan ambiciós com el presentat.

  • Prendre píndoles de placenta «no és una bona idea»

    «No és una bona idea». Amb aquesta rotunditat ve a resumir el que diu un extens article publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Ginecolgy la pràctica de l’anomenada placentofàgia humana. O, el que ve a ser el mateix, consumir, en qualsevol de les formes possibles, algun tipus de preparat a partir de placentes humanes. L’article, que respon a la fórmula de revisió científica, desaconsella el seu consum per no tenir garanties de seguretat alimentària. Tampoc no aporta, segons es desprèn de la seva lectura, cap benefici rellevant als seus consumidors, sobretot dones que han parit de fa poc temps. Un segon estudi, elaborat per la New York University, conclou que les mares que es mengen les seves placentes no mostren cap canvi significatiu ni en el seu estat general de salut, nivells d’energia, nivells hormonals o en la llet materna si es compara amb placebo.

    No hi ha xifres ni estadístiques fiables sobre si la placentofàgia és un fenomen estès socialment o fins quina mesura. Però sí que hi ha la percepció que alguna cosa s’està movent a favor de la seva promoció i comercialització. Fins ara, la ingesta de la mateixa placenta després de donar a llum es considerava un acte anecdòtic i poc freqüent, associat sempre a tendències molt concretes del pensament naturalista. Això entre humans, és clar, perquè al món animal la placentofàgia és un fenomen comú.

    Però aquesta tendència, probablement per la bona acollida de campanyes publicitàries, sembla haver crescut. Al mateix temps, han proliferat empreses, de major o menor grandària, amb pràctiques més artesanals o clarament industrials, que centren la seva activitat comercial a l’elaboració de preparats en forma de píndoles, infusions o altres fórmules a partir de placentes humanes. L’exemple més cridaner, i més potent mediàticament, és el de Kim Kardashian i la seva germana, que no només donen publicitat a la ingesta de les seves pròpies placentes, sinó que han impulsat una companyia amb l’objectiu de tractar i elaborar diferents preparats de placenta.

    Òrgan d’un sol ús

    Menjar-se la placenta, com dèiem, és un acte comú en el món animal, òbviament entre els mamífers. Com és sabut, la placenta és un òrgan que creix al mateix temps que el fetus. La seva funció és, precisament, contribuir a la seva nutrició, però també donar cabuda a les deixalles que el mateix fetus va generant durant el seu desenvolupament intrauterí.

    En el moment de donar a llum, la mare expulsa fetus i placenta. Entre els animals, el comú és que la mare netegi la seva cria i, de forma quasi instintiva, es mengi la seva pròpia placenta. En determinades cultures humanes, aquesta pràctica també està documentada. En estudis amb animals s’ha vist que menjar la placenta juntament amb el líquid amniòtic contribueix a esmorteir el dolor de part, fet que s’atribueix a l’efecte analgèsic de factors que actuen de forma similar a la morfina.

    Imatge d’una placenta / Beth Bernier – Pixabay

    Avui la pràctica ha ressorgit de la mà de la cultura naturista. L’interès creixent pels productes d’origen natural, la defensa de dietes alimentàries que abominen del consum d’aliments processats o ultraprocessats, o la cada vegada major tendència a prescindir de solucions artificioses que governin les seves vides, han influït, segons els experts, a l’auge de la placentofàgia.

    Més enllà de les motivacions, l’article acabat de publicar, se centra en si la pràctica de placentofàgia reuneix suficients garanties de seguretat. En aquest sentit, els investigadors lamenten la pràctica inexistència d’estudis científics sòlids sobre els beneficis de la ingesta de placentes. En la mateixa línia, en el seu treball de revisió de literatura científica alerten de la gran proliferació, especialment a través de les xarxes socials, de «literatura pseudocientífica», suposats estudis sense els deguts avals acadèmics i fins i tot una mena de «fake news» que donen per certs fets que en absolut ho són, diuen els investigadors.

    Qüestions de seguretat

    La principal qüestió, però, és la resposta que donen els investigadors als aspectes relatius a la seguretat. De les mateixes placentes, d’una banda, i dels processos d’elaboració dels diferents preparats que es comercialitzen, de l’altra.

    Sobre el primer aspecte, els científics recorden que la placenta, per la seva pròpia naturalesa, recull les deixalles que es van generant durant la gestació. D’aquests residus, una part, adverteixen, són nocius i una altra clarament tòxics. Encara que sigui a títol anecdòtic, els investigadors recorden que s’han donat casos d’intoxicacions i, fins i tot, s’ha reconegut una mort deguda al consum de píndoles de placenta. En aquest cas, que va saltar als mitjans de comunicació recentment pel seu impacte mèdic i jurídic, es va reconèixer davant els tribunals que un lot de píndoles estaven contaminades. I que la contaminació tenia el seu origen en una greu malaltia sanguínia que patia la mare donant de la placenta que no va ser tinguda en compte en preparar el compost.

    Precisament, aquesta manca de control centra l’últim gran paquet de crítiques dels experts. Argumenten que, en general, no hi ha controls analítics de cap tipus sobre la placenta, la matèria primera. L’absència de control és lògica, asseguren. Entre altres raons, perquè mèdicament es considera un producte de rebuig. Només en casos molt concrets, associats a l’estat de salut de la donant, es fa un seguiment analític de la placenta per la probable presència de tòxics acumulats. La resta, que és la gran majoria, quedarien fora de control.

    En aquesta línia, si es pretén aprofitar la placenta pel seu suposat benefici nutritiu, si el procés de transformació és artesanal, per exemple per dessecació per a elaborar infusions, no està assegurat ni el procés en si mateix ni el producte final. Pel que fa a l’elaboració «industrial», els experts tampoc adverteixen ni certificacions de qualitat ni de bon tros de seguretat alimentària.

    Pel que fa als beneficis atribuïts a les píndoles de placenta, els experts lamenten igualment la manca d’estudis científics que ho corroborin. I sobre l’argument que els humans, com mamífers que som, hauríem de rebre els mateixos beneficis que moltes altres espècies animals, la resposta és rotunda: la capacitat immunològica i del sistema digestiu dels humans, com a fruit de l’evolució, difereix substancialment de la resta de mamífers.