Just Deploy It!

Etiqueta: Plataforma CAP Raval Nord Digne

  • La Plataforma CAP Raval Nord Digne celebra una victòria veïnal: la Misericòrdia és seva

    Les entitats del Raval organitzades al voltant de la Plataforma CAP Raval Nord digne celebra el que descriuen com una victòria veïnal. I és que s’ha fet públic l’acord que permet que es construeixi al nou CAP del Raval Nord a l’antiga Capella de la Misericòrdia. Aquesta ha estat la reivindicació de treballadors i veïns durant mesos com a «única opció respectuosa per al barri».

    En un comunicat publicat després de donar-se a conèixer oficialment la notícia, la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne deia: «Ha estat un triomf dels “de baix” contra els “de dalt”, de la justícia enfront de l’abús i l’arrogància. No ha estat una victòria fàcil, però estableix un precedent que esperem doni ànims a tantes lluites per ajuntar-se i aconseguir els seus objectius. És un triomf per a la gent davant de les retallades en llibertats i drets. Des de fa anys, la lluita per Barcelona es lliura al Raval i avui podem dir que, en aquesta lluita, les veïnes hem guanyat una important batalla tant simbòlica com tangible. Per primera vegada des de la construcció del MACBA, la salut, la vida de les veïnes, pesa més que la col·lecció privada d’una Fundació».

    Des de l’Ajuntament de Barcelona la regidora de Salut, Envelliment i Cures ha estat una de les primeres a manifestar-se:

    També ho ha fet Gala Pin. La què va ser regidora de Ciutat Vella ha piulat que «mai no va ser un enfrontament entre salut i cultura, sinó un conflicte sobre què passa i qui perd privilegis quan poses el benestar del veïnat al centre i les veïnes lluiten pels seus drets» juntament amb la frase Mario Benedetti «Lo imposible sólo tarda un poco más en llegar»

     

    Els escenaris que han situat finalment el CAP a la Capella

    Ens despertàvem amb una notícia publicada a El País on s’avançava que el CAP Raval Nord es situaria finalment a la Capella de la Misericòrdia i que pel MACBA es construirà un edifici nou al costat del Convent dels Àngels. Membres de la Plataforma per un CAP Raval Nord digne asseguraven no saber res més que allò que havien llegit a premsa i que, com la resta de moviments socials en defensa d’una sanitat pública i de qualitat, estaven pendents de com s’acabaria resolent la disjuntiva.

    La situació a la qual s’enfrontava l’Ajuntament enfrontava a diversos agents: Departament de Salut, Departament de Cultura, Diputació de Barcelona, el MACBA, el mateix CAP Raval Nord i l’espai de la Capella de la Misericòrdia.

    La capella estava destinada a l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) però just al mes de maig de 2018 el conveni de cessió gratuïta d’aquest espai caducava després de cinc anys. Després de diverses discussions entre octubre i novembre de 2018, l’Ajuntament i el CatSalut oferien un possible intercanvi d’espais físics entre l’edifici actual del Sert i la capella de la Misericòrida. El MACBA ho rebutjava al·legant “falta d’idoneïtat” per les seves necessites expositives.

    La Plataforma per un CAP Raval Nord Digne va guanyar els suports de múltiples entitats i organitzacions i es va erigir com un agent fort al barri. Pocs mesos després de l’inici de les discussions públiques, la xarxa que s’havia creat va ocupar la Capella de la Misericòrdia on a dia d’avui encara hi segueixen.

    La disjuntiva des d’un inici, defensen des de la Plataforma, no era si s’havia de triar cultura o salut. De fet, en boca d’Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord, durant un debat realitzat el febrer de 2019: “a dia d’avui el que cal fer és prioritzar. No és decidir entre Salut i Cultura perquè entenc que la cultura és essencial per la mateixa salut de les persones”. Així, el que plantejaven ja aleshores des de la Plataforma en defensa del CAP Raval Nord era trencar aquesta dicotomia i qüestionar el model de ciutat pel qual s’estava apostant en no prioritzar recursos per al CAP Raval.  Els fets que van conduir cap aquí el debat els vam explicar en un article que vam definir com «la cronologia de la modernització cultural però no veïnal del Raval«. I és que el Raval disposa de 9 equipaments culturals enfront l’únic CAP que hi ha per salut.

    Amb la Capella de la Misericòrdia ja ocupada per part de la xarxa veïnal per fer pressió, els grups municipals de Barcelona en Comú i la Candidatura d’Unitat Popular van defensar en els diversos plens on es va intentar parlar sobre el CAP allò que els veïns deien als carrers. No obstant això, les discussions entre grups municipals van esborrar repetidament el punt de l’ordre del dia i van relegar el futur del CAP a l’acord de Generalitat i Diputació. Elles, per la seva part, després d’entregar informes tècnics i oferir nous espais, rebotaven les responsabilitats a Barcelona.

    La Plataforma demana ara als responsables «que es posin les piles», que ja fa 13 anys que esperen. A més, en aquest sentit, si bé agraeixen tot el suport rebut i la xarxa creada, destaquen que no tot és positiu. «Sempre hi ha els seus peròs», diuen. I és què lamenten que «l’ampliació del MACBA, una ampliació qüestionada per la infrautilització de molts dels espais dels quals ja disposa, elimina una mica més d’espai públic, tan necessitat al Raval». Afegeixen que no entenen la necessitat d’aquesta ampliació i que continuaran «lluitant per vigilar que es compleixin els terminis per a la construcció del nou CAP, així com per replantejar la Plaça dels Àngels en funció de les necessitats veïnals».

  • Els grups municipals empenyen el CAP Raval Nord cap el cub i el MACBA segueix tenint la Capella

    La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha dut de nou el punt sobre la revocació de la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia al Ple de l’Ajuntament. Finalment l’ha hagut de retirar però ha explicat que si el presentava de nou era perquè el 22 de febrer es va aprovar una iniciativa ciutadana que va recollir 6.500 signatures recollides i calia una resposta. A més, a canvi de retirar el punt, ha demanat que abans que acabi el mandat ha d’haver la cessió en ferm dels terrenys per part de la Diputació de Barcelona. Davant la valoració del CatSalut per l’espai del cub, Pin ha explicat que tot i orientar-se pels requisits del servei, el que ells diguessin «no podia ser un xec en blanc». Apuntava que en termes urbanístics i per a les veïnes, la Capella seguia sent millor alternativa que el cub.

    La reacció de la majoria dels grups municipals amb excepció de la Candidatura d’Unitat Popular ha estat acusar Pin, Colau i Barcelona En Comú d’iniciar la seva campanya amb la discussió al voltant de la ubicació del CAP Raval Nord i no fer res més que buscar la confrontació.

    El Partit Demòcrata ha qualificat de vergonya que es portés de nou el tema al plenari quan hi ha acord entre el CatSalut, el Govern i la Diputació. Ciutadans ha parlat d’irresponsabilitat política i ha acusat el govern de l’Ajuntament de crear conflictes i els hi ha preguntat perquè segueixen enfrontant cultura i salut. El PSC en la mateixa línia ho ha titllat d’incomprensible i també ha utilitzat la idea d’acusar BEC de sentir-se més còmodes en el conflicte. El PP és qui més ha incidit que el govern utilitzava el MACBA com a míting de campanya electoral

    ERC ha declarat astoració davant l’exigència de compromís a canvi de retirar el punt donat que «Patrimoni ha fet les valoracions, hi ha una diferència de quantitat efectiva, tothom està disposat a signar-lo i el CatSalut ha dit que el CAP al cub és millor, que tindrà 10 consultes més i serà un edifici de nova construcció». Al torn de rèplica, Pin ha respost: «el senyor Coronas ens ha donat ara més informació que la que teníem per part del Partit Demòcrata i per això demanàvem el compromís».

    Tot i això, ERC, qui també ha fet callar els veïns en un moment donat, ha demanat al govern que deixessin de fer «de músics del Titanic: el vaixell s’enfonsa, vostès segueixen tocant la seva musica i a sobre desafinen ja n’hi ha prou».

    La CUP, com sempre, a banda del govern de Barcelona En Comú ha estat l’única que ha defensat la reivindicació de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne. Eulàlia Reguant ha criticat que els grups municipals acusin que parlar del CAP sigui generar conflicte quan qui l’ha generat és «qui s’ha dedicat sistemàticament a aquells que han volgut privilegis en comptes d’escoltar les veïnes». Tampoc entén com tothom «s’omple la boca parlant del dret a la salut» i que després, quan es miren les conseqüències, «ningú pensa en el dret a la salut, ja que ningú pensa què supondrà traure les zones verdes, ni les afectacions per a les veïnes de l’ampliació de les voreres per a les ambulàncies, ni el que suposarà això pels veïns de Joaquim Costa. Només pensen en preservar la Capella de la Misericòrdia pel MACBA i aquí alguns s’haurien de plantejar a qui responen».

    Gala Pin ha tancat el punt del ple traslladant que l’Organització Mundial de la Salut diu que hi hauria d’haver 15 metres quadrats de zona verda per habitant en una ciutat i que mentre en Barcelona només en té 7, el raval es queda en 3 metres quadrats. Tot i indicar que si hi ha consens polític, el govern no posarà cap trava per tal de construir el nou CAP, han deixat clar que el MACBA té alternatives, que el cub no és la millor opció pel CAP i que a vegades el PDeCAT «se n’oblida que la ciutat s’ha construït sobre molts conflictes i necessitats invisibilitzades que fan què 13 anys després haguem d’estar en aquesta situació».

    Una situació que per la CUP, com han indicat en el torn de rèplica, també aplaudit per les veïnes, està blindant el model de ciutat que s’ha construït a les esquenes de les veïnes del Raval. La CUP ha indicat que no garantir els seus drets és expulsar la gent del barri i ha recordat amb això que decidir sobre el CAP i el MACBA «no és una discussió sobre edificis, és una discussió per parlar de les veïnes». Una població que si ve ha perdut avui al ple, està organitzada des de fa mesos i «aquí sí que ha guanyat».

    El punt ha acabat amb crits de rebuig per part dels membres de la Pataforma per un CAP Raval Nord Digne presents al consistori. Davant això, l’alcaldessa, que en tot moments havia demanat calma i respecte pels torns de paraula, ha volgut defensar les veïnes. «Demano barri sempre a les veïnes que respectin els torns però també és cert que si els grups municipals en fan referència com si els veïns no tinguessin criteri propi, és normal que saltin», ha dit Ada Colau als grups municipals. Grups que han saltat exigint-li que com a moderadora no podia prendre part, que no tenia dret a renyar-los i que deixés de provocar.

  • Molta tensió i poca concreció: el ple de l’Ajuntament de Barcelona relega el debat sobre el futur del CAP a l’acord de Generalitat i Diputació

    Una hora i mitja després de l’inici del ple ha arribat el punt que havia de desestimar les al·legacions formulades pel consorci sobre la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia per part del MACBA. Si la revocació s’hagués donat, s’hagués aconseguit el que els veïns demanaven després de conèixer l’acord que la Diputació de Barcelona i les conselleries de Cultura i Salut van establir ahir: la igualtat de condicions entre CAP i MACBA per a dos espais (la Capella i el cub).

    En una primera intervenció, Gala Pin ha explicat que si el punt s’ha dut al plenari ha estat perquè després de 13 anys ja no es pot arrossegar més aquest tema. Sobre l’acord fet ahir, ha manifestat que des del govern de Barcelona En Comú no posarien cap trava però que aquest no els hi dóna cap confiança. Ha recordat de nou que «el Raval necessita un CAP en condicions i hem de prioritzar les necessitats sanitàries dels veïns del Raval».

    Donat que alguns grups municipals havien demanat que Barcelona En Comú retirés el punt, Gala Pin ha demanat disposar de la Capella «perquè si al final el CUB no és viable, no podem quedar-nos sense opció». Ha repetit de nou que la necessitat de tenir les dues opcions en igualtat de condicions ve perquè no els hi dóna confiança l’acord. Tot i així, ha explicat que des del govern estan disposats durant l’abril a crear un grup de treball entre Generalitat i Ajuntament que mostri quina és la millor opció.

    Les respostes de tots els grups municipals han estat les esperades: l’aprovació per part de BEC i la CUP i la negativa de la resta. ERC, no obstant, ha indicat que si finalment no hi hagués més possibilitat que la Capella, votarien i es decantarien per això per tal d’estar amb els veïns.

    La primera intervenció de resposta ha estat del PDeCAT. Xavier Trias ha demanat que es retirés el punt per coherència: «van dir que si les conselleries es posaven d’acord ho retiraríem i s’ha donat aquesta circumstància». Trias ha acusat el Govern de rebre això amb desconfiança i ha afegit que «actuen sempre de destructors» i que no busquen mai l’entesa. «Si hi ha un acord anem a mirar com s’aplica i com traiem el màxim profit». La reacció dels membres de la Plataforma ha fet que l’alcaldessa, moderadora del plenari, hagi hagut de demanar calma.

    Ciutadans s’ha estranyat que, després de 13 anys, BEC vulgui resoldre-ho en dos mesos i ha demanat també retirar el punt per coherència. El grup municipal ha aprofitat per fer campanya i culpar tots els governs anteriors tant de la Generalitat com de l’Ajuntament: «La sanitat pública és el primer però justament està així per la deixadesa i les retallades». S’ha queixat de tornar al debat de «confrontar salut i cultura» i, a més, ha denunciat que es facin «escraches» a la seu de Ciutadans per exigir-li una intenció de vot i ha exigit al Govern que deixés de fer electoralisme i populisme.

    Davant les paraules de Carina Mejías, un dels membres de la Plataforma, presents com a públic al ple, ha esclatat contra la seva intervenció i Colau ha intervingut per cridar a la calma: «Entenc que pot haver-hi emocions a flor de pell i més quan parlar de serveis bàsics és tant important». Carina Mejías li ha demanat a Colau que controlés l’ordre i l’alcaldessa li ha dit que no li indiqués com havia de fer la seva feina. La tensió ha estat latent durant tot el ple.

    Esquerra Republicana de Catalunya ha fet ús del seu torn de paraula per explicar l’acord i concloure que amb aquest guanya la ciutadania. En aquesta lògica ha demanat responsabilitat, ja que com és molt difícil posar d’acord a dues institucions, ara que s’ha aconseguit, cal aprofitar aquest consens. «La regidora va dir que acataria la decisió que prengués el Departament de Salut i ahir en va dir una», han indicat.

    El PSC ha valorat que calia «demanar disculpes als professionals de la sanitat pública, als veïns del Raval perquè aquest espectacle ha estat lamentable. Els desgoverns de la Generalitat i de l’Ajuntament han provocat que una solució que es va donar ahir es podria haver donat fa tres mesos».

    El PP també ha demanat que es retirés el dictamen de l’ordre del dia perquè des que es va formular l’acord a avui ha sorgit un acord que canviava l’escenari.

    La CUP ha lamentat que tothom defugís el centre del debat i el portés cap on cada grup municipal considerés. Eulàlia Reguant ha assenyalat que «aquí el que s’ha fet és esquivar el conflicte que hi ha amb el MACBA i la seva Fundació però no ha importat anar contra les veïnes» i ha demanat que la ciutat no formulés propostes o debats pensant en els interessos dels equipaments sinó que pensés en les necessitats del barri. A més, «cal que abordem qui és el projecte cultural del MACBA, que és un projecte tancat en si mateix com molts dels museus d’aquesta ciutat. Amb aquest debat s’ha reforát la idea del MACBA tancat, el MACBA que busca preservar els seus interessos en contra les veïnes».

    Després de les intervencions dels independents, Gala Pin ha demanat que es respongués si es volia revocar o no la cessió d’ús, ja que aquest era el punt del debat i ha entés que ningú havia respost a la demanda concreta.

    Davant aquesta petició, PDeCAT s’ha queixat de nou però no ha contestat directament, Ciutadans ha dit que no i ERC ha dit que volia estar amb les veïnes i que, per tant, si no hi hagués cap altra opció que la Misericòrdia estarien a favor. El PSC ha reafirmat creure en l’acord. El PP ha demanat que es retirés de nou per poder dialogar però que, mentrestant, la resposta seria que no. La CUP no ha utilitzat de nou el torn de paraula perquè ja havia manifestat la seva voluntat de vot positiva.

    Gala Pin finalment ha retirat la proposta perquè donat que no hi havia acord, si es votava, encara que fos que no, l’informe tècnic es tancaria i caldria obrir-ne un de nou cosa que provocaria que no es votés de nou fins setembre. Així queda en stand by. «Jo hauria d’estar fent una intervenció més enfadada però realment estic trista perquè no entenc que aquí no es vegi la realitat en aquest ple», ha tancat Pin que ha acusat davant l’actitud del PDeCAT que «el govern del senyor Trias no va fer res i ahir surten amb un acord a última hora i han hagut d’estar les veïnes les que s’han hagut de mobilitzar per posar el debat damunt la taula».

    Els veïns han abandonat la sala al crit de vergonya.

  • Generalitat i Diputació acorden un solar annex al MACBA per al CAP Raval Nord però els veïns el reivindiquen a la Misericòrdia

    «Aquest manifest està firmat per diverses plataformes veïnals del Raval en les que hi ha votants de tots els colors». Així donaven inicia a la roda de premsa on la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne convocava a una manifestació que va aplegar ahir un centenar de veïns pels carrers del barri.

    Abans de començar quatre membres de la Plataforma donaven una notícia: potser demà s’elimina el punt de l’ordre del dia per un acord entre els Departaments de Cultura, Salut i la Diputació de Barcelona que cediria el cub annex al MACBA per al nou CAP. Aquest solar ara pertany a la Diputació de Barcelona i al CCCB. Davant això, en una reunió on també ha participat l’Ajuntament de Barcelona, que ha explicat als veïns no estar a favor de l’acord, Salut ha valora molt positivament l’oferiment de la Diputació de Barcelona per «desencallar la ubicació del CAP Raval Nord».

    En un comunicat el Departament de Salut ha explicat que per la consellera de Salut, Alba Vergés, l’espai ofert per la Diputació de Barcelona és una bona notícia perquè “és una urgència davant la situació de bloqueig. El CAP és prioritari pel barri del Raval. L’atenció sanitària és un pilar fonamental i un tema cabdal per la ciutadania i pels veïns i les veïnes del Raval”. Vergés ha insistit que aquest espai va ser ofert per l’Ajuntament i des del Departament de Salut es va fer un estudi  i es va considerar que podia ser òptim. “Tenim una altra alternativa viable sobre la taula i per tant ara l’hem de fer possible entre tots”, ha afegit.

    Per la seva banda, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha agraït aquest nou escenari que permet “trobar un espai per facilitar i poder resoldre el conflicte de la ubicació d’aquest cap del Raval, que és necessari”. Budó ha qualificat aquesta proposta com “un triple win” perquè “surt guanyant el Departament de Salut i el Departament de Cultura, amb l’ampliació del MACBA i del CCCB”. Ara, “l’Ajuntament de Barcelona ha de fer el seu planejament urbanístic i traslladar-nos una resposta en la pròxima reunió”, segons ha explicat la consellera de la Presidència. A més, com la construcció del nou CAP Raval Nord es faria en un solar del CCCB, on estava previst que fes una ampliació, aquest centre cultural utilitzarà l’antic edifici del CAP del Raval per poder créixer.

    La primera reacció de la Plataforma CAP Raval Nord Digne, que ha explicat la trobada que han tingut amb els dirigents polítics després de la seva reunió abans de la manifestació, han dit que seguiran batallant per la Misericòrdia o, si més no, per poder-hi optar amb igualtats de condicions que el MACBA. Perquè això passi és necessari que demà es revoqui la cessió d’ús. «Volem que es voti la revocació de l’acord perquè si no es fa es blinda directament la Capella pel MACBA. Volem estar en igualtat i que tant nosaltres com l’ampliació del MACBA siguem opcions per anar al cub», han demanat des de la Plataforma. A banda també han explicat que un acord «verbal moral» entre PDeCAT i ERC no els hi dóna massa confiança i que no es voti demà pressuposa posposar-ho fins el primer ple del proper mandat que, el més segur, és que no es celebri fins setembre.

    La manifestació, que ha acabat a plaça Sant Jaume i ha estat activa i plena de càntics i reivindicació tota l’estona, ha volgut explicar també que la Plataforma seguirà amb l’ocupació de l’espai fins que no es decideixi en una assemblea.

    La manifestació del CAP Raval Nord s’ha aturat davant el MACBA / Carla Benito

    Els veïns del Raval han passat a ser actors polítics en una lluita pel barri

    El manifest, així com la mateixa manifestació, volien deixar clar que els veïns que defensen el CAP a la Misericòrdia no estan instrumentalitzats ni volen que se’ls infantilitzi. La Plataforma recorda que el Raval però també la ciutat es troba davant un moment històric i que els polítics únicament el què han de fer és votar per aquesta iniciativa veïnal que ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona. L’excusa del consens no els hi val: «nosaltres, les veïnes, us diem que mai no hem vist un consens tan gran al Raval com el que hi ha ara amb el CAP». Un CAP que es troba en el barri amb l’esperança de vida més curta de tota la ciutat. Des de la Plataforma defensaven a la roda de premsa del matí que «és urgent i l’opció més ràpida, i fins ara l’única, és construir-lo a la Capella de la Misericòrdia».

    L’altra excusa, la de la necessitat del MACBA, tampoc els hi val a la Plataforma. El MACBA aquesta setmana ha plantejat una altra vegada l’opció de la plaça Terenci Moix per a construir el CAP però per als veïns aquesta no és una opció vàlida. Entenen que sent un dels barris amb més densitat de població i menys espai públic de Barcelona, no es poden permetre perdre ni un metre d’espai públic en un barri en el que ja estan «ofegats». A més, la Plataforma assegura que no pot obviar que «el MACBA té espais infrautilitzats o que es destinen a finalitats no museístiques, com ara el Convent dels Àngels, el qual lloguen regularment per a festes i esdeveniments privats». «Podeu entrar a la web del MACBA, on hi diu «Lloguer d’espais» i fer-ne un ús privat», expliquen per exigir després a les «personalitats» del MACBA: «no insulteu a la nostra intel·ligència i no ens preneu més el pèl».

    L’exterior de la Capella de la Misericòrdia dijous abans del ple municipal / Carla Benito

    De fet, els treballadors del CAP es plantegen diverses accions a emprendre si la resposta de demà és no. Algunes serien accions legals contra la conselleria de Treball per les condicions que viuen cada dia a consultes i altres ampliables a tot el sector salut més enllà del mateix CAP. Opcions, totes elles, que han de desenvolupar, parlar i discutir amb calma en assemblees que vindran, ja que com han precisat «no podran amb nosaltres; estem cansades però no mortes».

    Així, en col·lectiu, al llarg de la setmana l’espai s’ha dotat d’activitats. Durant la jornada de dijous, prèviament a la manifestació, s’hi va instaurar una exposició temporal de l’artista feminista Mari Chordà, que va fundar el primer Bar-Biblioteca feminista de l’Estat, La Sal. L’exposició es presenta acompanyada del lema «Per un art contemporani amb els veïns i les veïnes del Raval i en defensa de la salut pública». Altres activitats que s’hi han donat tallers de primers auxilis, de relaxació o sessions clíniques sobre nutrició.

  • Al Raval, la cultura és la comunitat: «que deixin que ens seguim cuidant»

    El CAP Raval Nord juntament amb la Plataforma que el defensa segueix dins la Capella de la Misericòrdia des de l’ocupació de l’espai dijous passat. Com inicialment volien fer, seguiran aquí com a mínim fins a la celebració del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona aquest divendres 29.

    Al llarg de tota la setmana diversos col·lectius s’han apropat a donar el seu suport però també a fer ús de l’espai, reunint-se i celebrant assemblees. No només ho han fet col·lectius del mateix barri sinó que la solidaritat s’ha estés més enllà i també a diversos sectors. Així, grups com el col·lectiu de residents de l’atenció primària La Capçalera o Rebelión Primaria s’hi han passat però també col·lectius socials o de temàtiques fora del sector salut. A més, s’han realitzat alguns actes com un cinefòrum amb el documental «El forat de la vergonya» que, com deien a través de xarxes, «il·lustra sobre la lluita veïnal contra l’especulació immobiliària».

    Un altre dels actes forts ha estat una xerrada-debat entre Miquel Fernández, antropòleg i autor del llibre ‘Matar el chino’ i amb qui vem parlar en una entrevista per aquest diari, Manuel Delgado, també antropòleg, Elisenda Puchades, veïna del Raval i Antonia Raya, infermera del CAP Raval Nord. Sota el nom «Cuidem-nos. Per una cultura de la salut pública al Raval».

    Elisenda Puchades va fer un repàs de la història del CAP des dels seus orígens com ja havia fet anteriorment en altres espais i com explicàvem temps enrere en el reportatge Batalla contra la cultura o el model de ciutat? El CAP Raval Nord denuncia 25 anys sense un accés digne a la salut al barri. Situa el problema bàsicament en què l’edifici data de 1936 i fer una reforma és inviable. L’edifici està protegit i com va explicar Puchades, «cada cop que es trenca una rajola, s’ha de reposar la mateixa», cosa que encareix qualsevol reparació. No podem fer canvis és incompatible amb la realitat actual de les consultes: «per les portes no entren ni lliteres ni cadires de roda, moltes no tenen llum natural i hi ha esquerdes i despreniments arreu». Puchades també va voler traslladar la incoherència dels fets: quan l’any 2013 es cedia un espai al MACBA, feia 10 anys que es deia que el CAP no reunia les condicions necessàries. » Des del 2002, quan comença a donar símptomes d’obsolescència, fins ara han passat 17 anys. A la Comissió d’Economia i Hisenda de febrer ens demanaven un mes… Pensaven que en un mes podien solucionar tot això i un mes després és quan ERC ens dóna l’opció de la UB. No té cap sentit», va opinar per tancar la seva intervenció.

    Una de les pancartes que es troba a l’entorn de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

    Antonia Raya, infermera del CAP, va fer una de les intervencions sobre les cures més humanes que podríem trobar. Va explicar que a la facultat d’infermeria normalment et diuen que el metge cura i la infermera cuida però Raya va opinar que al CAP Raval cuidaven tots: des del personal de neteja que ajuda als pacients a trobar on han d’anar quan està tot tan atapeït que no poden ni passar, fins el personal de seguretat del matí que lleva aquells que dormen davant el CAP i els ajuda a recollir i netejar per deixar l’espai transitable. Raya afirma que aquest «és un cuidar que també cura» i més quan «el model biomèdic està bastant obsolet perquè els símptomes de la majoria de persones que es visiten al CAP responen a causes socials».

    Donat que l’envelliment o les patologies cròniques no tenen cura, el personal del CAP Raval Nord el què més fa és acompanyar aquestes persones: som acompanyants de vides. A més però, en un barri com el Raval, Raya considera que és molt necessari tenir en compte els determinants socials que influeixen en la salut de les persones. «Quan a consultes veus una dona que et diu que ella no pot venir a visitar-se perquè la seva senyora no li dóna festa… no podem pretendre que la seva situació de salut millori si està fent jornades ininterrompudes perquè altres persones tinguin una vida millor. Si quan ve una persona amb un pic hipertensiu perquè necessita consumir per poder aguantar jornades laborals de 14 hores no tenim això en compte, ja podem medicalitzar que la hipertensió seguirà. Aquestes persones necessiten que les cuidem però també necessiten un bon sindicat que lluiti pels seus drets laborals».

    Així, de la mateixa manera que va dibuixar com és l’usuari del CAP Raval Nord i les necessitats socials que tenen, també va demanar que es cuidi amb perspectiva de gènere. «Som una professió totalment feminitzada i no ho tenim en compte. Les dones vénen a consultar a l’Atenció Primària temes que són fruit de la desigualtat social que sorgeix dels salaris més baixos i de l’excés de cures. I què fem? Les medicalitzem i ens fem còmplices de perpetuar la seva inequitat social».

    Unes desigualtats i un maltracte que, per Raya, també reben els pacients per part de les institucions quan «es deshidraten a l’estiu i se’n van a dormir a les 17 hores a l’hivern perquè no poden pagar la calefacció». Però tot i això, la màgia del barri és que els usuaris es cuiden entre ells per un «pacte de vulnerabilitat» i també cuiden als professionals que els atenen. «Ens cuiden quan són les 10 h del matí i tu ja vas 20 minuts tard i t’has menjat la teva estona d’esmorzar però tot i així et diuen que pugis a fer el cafè. Ens cuiden quan saben que quan vénen han d’esperar perquè finalment els atendràs el temps que faci falta. Ens cuiden quan mai protesten ni posen reclamacions perquè si avui li passa a un altre potser demà són ells els qui necessiten temps».

    Davant aquesta realitat, cal cuidar les persones però també el barri i Raya valora que no s’ha de fer malbé el barri, un barri que només té un 4% de zones verdes i que, si situés el CAP a la UB, en malmetria una bona part.

    Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

    La Capella ocupada i els grups municipals en qüestió: camí cap el Ple Municipal

    Durant el matí de dimarts, abans de celebrar la xerrada membres de la Plataforma han fet una petita ruta per diferents seus polítiques dels grups municipals en contra de la cessió de la Capella al CAP. Ho han fet amb una pancarta que deia: «El CAP a la Misericòrdia és un consens del barri. Partits, a quins interessos serviu?» i després d’anunciar-ho per xarxes.


    A la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, van manifestar posar en qüestió el canvi de posicionament del partit en relació a l’emplaçament del CAP i els hi van exigir que el grup «divendres voti de manera clara i en coherència a la Conselleria de Salut».

    Seguidament es van dirigir a la seu del PDeCAT on van entregar el manifest en defensa del CAP a la Capella i van exigir que en la votació del Ple municipal es votés a favor de la legítima reivindicació de les veïnes per un CAP Raval Nord Digne.

    A Ciutadans, la Plataforma els hi va demanar responsabilitat, «ja que han votat sempre en contra de les necessitats del Raval. Demanar consens, no és esperar el permís de ningú. La situació del CAP és límit i exigim que el divendres es posicionin a favor del CAP a la Capella de la Misericòrdia».

    Finalment, l’última parada va ser a la seu del PSC. A través d’un tuit del perfil @RavalNord els acusaven de posar pals a les rodes i, a més, girar l’esquena al veïnat: «El @pscbarcelona afirmeu que durant el vostre mandat vau construir molts equipaments. I quan no governeu, què feu? Ja us responem nosaltres: partidisme i ignorar al veïnat del Raval. Ni tan sols heu sortit a rebre el manifest de la plataforma on demanem el «

  • El CAP Raval Nord no es rendeix: la dignitat de treballadors i veïns guanya a la «decepció i el malestar»

    L’entrada al CAP Doctor Lluís Sayé (Raval Nord) segueix sent la mateixa que els darrers mesos i que els darrers 27 anys. Una petita sala amb poc més de 10 cadires en fila i un mostrador amb dues treballadores del centre. La porta massa petita. Tant que amb prou feina passa un cotxet, no parlarem ja de lliteres. L’edifici compta amb tres plantes funcionals i una quarta tancada amb una petita cadena. No és segur pujar-hi per l’estat de les finestres, el guix de les parets i la inestabilitat de les baranes de la terrassa amb la que compten.

    A la sala d’espera, un home s’ha d’apartar cada cop que algú vol entrar i ja s’acumulen tres cotxets. Entra una dona i agafa número d’una màquina que recorda a les de les xarcuteries. A les plantes de dalt, els passadissos ja són ben plens. Són les 10.30h de l’endemà de la celebració de la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona que va dir que no de nou. Els professionals sanitaris que han fet una petita pausa per esmorzar es creuen amb els usuaris del centre abans d’entrar a atendre’ls. Els hi pregunten com es troben. Tot i que ells responen que bé, que avui vénen per la boca i no per cap refredat, la mirada pregunta a la inversa: ‘què ens passarà ara?’

    És evident que aquesta situació no es pot allargar més en un Centre d’Atenció Primària que dóna cobertura a la meitat de la població que viu al Raval. I tot i que els grups municipals presents a l’Ajuntament de Barcelona diuen estar d’acord amb aquesta idea, les seves votacions han anat en contra de solucionar el conflicte de l’espai. I les treballadores del centre ja no poden més. Ho resumeixen en una necessitat tan bàsica com tenir drets: «salut pels veïns i poder desenvolupar l’activitat assistencial en condicions dignes pels treballadors».

    Aquests drets des del CAP entenen que no es poden posposar més: «ja fa anys que s’avaluen espais i si només s’ha donat per bo la Capella de la Misericòrdia en un informe serà per alguna cosa». Davant l’opció que posava ahir damunt la taula ERC d’ubicar el nou CAP al solar de la Universitat de Barcelona, a banda de l’oposició de la mateixa universitat, els treballadors veuen que és inviable. Si s’aprovés, opinen, a part de canviar els usos i treure la funció didàctica que compleix per la UB, l’espai seria zero pràctic per les ambulàncies i també li trauria espai verd als veïns. Antònia Raya, infermera del centre, troba injust que hagin de ser ells els qui estiguin pendents: «és una emergència del barri que s’ha de resoldre fora del debat polític i electoralista que s’està generant». A més quan, en el seu parer, «el MACBA és evident que acabarà trobant un espai» i el què hauria de fer ara és cedir i «quedaria bé amb tots els veïns».

    La prohibició d’accés a la quarta planta no està ben indicat i l’estat de finestres i parets és deplorable / Carla Benito

    Veïns que com els professionals de Raval Nord també senten «decepció i molt malestar». L’Iñaki Garcia, veí del Raval que forma part de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne, creu que «l’opinió pública té clar que la salut és prioritària» i, per tant, «construir el nou CAP o ampliar el MACBA, que funciona amb normalitat, no és comparable».

    Antònia Raya pateix el mateix estat d’ànim dels veïns: «ens sentim trists, enfadats i maltractats i això és un símptoma del cansament». Tot i així, no s’aturaran perquè entenen que és «un tema de dignitat i de justícia social». I en aquest sentit, una de les coses bones que han derivat d’aquesta lluita ha estat la unió que s’ha creat al barri. Un guany social que s’ha vist reforçat pel treball conjunt entre entitats del barri.

    Un dels usuaris que Raya ha atès justament avui, l’endemà de la negació d’una solució pel CAP, patirà un desnonament en menys d’un mes. Al CAP, com en la majoria dels centres d’Atenció Primària, el temps no és un bé molt comú. Davant de situacions com aquesta, on usuaris et demanen ajuda perquè «no volen haver de tornar al psiquiàtric» per patir violència socioeconòmica, Raya apunta que «la xarxa amb la gent de la PAH ajuda molt a mantenir aquestes persones amb menys malestar». Així, les aliances socials que s’han creat ajuden a donar resposta a problemes que l’Atenció Primària no empara per seguir un model més biomèdic.

    Els treballadors només demanen salut pels veïns i condicions per a ells. «La majoria som fixes i si volguéssim marxaríem però no volem; no podem plegar perquè no podem deixar aquesta gent sense un centre de salut», declara Raya. Saben que les condicions de treball no són amables, diuen que tampoc hi ha les condicions necessàries de seguretat però que tot i així, fa tant de temps que això s’allarga, que ja ho han normalitzat. De la mateixa manera que entenen que, donat que el Raval és un barri on els seus habitants són «majoritàriament pobres i/o immigrants i on, segons informes, és on menys es vota, això fa que la seva població no importi als partits polítics». Raya encara s’atreveix a afegir que s’està seguint una lògica clara: «si aquesta gent marxa, no caldrà un centre de salut». En el mateix sentit, aquesta lògica duu a afirmar que «no és un debat de necessitats bàsiques, és un debat de classes socials».

    L’estat de l’edifici del CAP Raval Nord està molt antiquat i no compleix les condicions de seguretat necessàries / Carla Benito

    Alguns dels membres dels grups municipals han defensat en debats i xerrades organitzades per la Plataforma CAP Raval Nord Digne que busquen el millor pel barri perquè ells també formen part. Raya, així com els seus companys de feina, troben ofensiu que ara els polítics «treguin els 8 apellidos vascos«. «Els hi agradaria estar al poltre ginecològic i que els hi caigués el sostre a sobre? O ara, com la consellera, acabar de tenir un fill i estar de peu amb el cotxet i el teu recent nascut en un passadís, perquè no tenim ni sala d’espera, amb 20 nens més amb mocs i cagarrines? Poden haver nascut o viscut al Raval però no só nosaltres. Diuen ‘nosaltres som vosaltres’, però és mentida. No són nosaltres».

    I aquest nosaltres és una població que potser no és la que més importa a la ciutat però una població molt resilient que ha aprés a conviure amb tot tipus d’adversitats, indica Raya.  D’aquesta manera, «els pacients no es queixen, no valoren la situació material sinó el tracte i el servei que reben». De nou doncs la responsabilitat de l’espai, com en molts dels casos dins el sistema sanitari, recau sobre els seus professionals. Treballadors que ara ja fa uns mesos que s’han fixat en deixar clar que «no pot haver-hi ciutadans de primera i ciutadans de segona». Que «per molt que això passi, no pot ser així en els serveis bàsics com el de la salut».

    Com a Plataforma, l’Iñaki explica que la ciutadania no donarà per tancada la reivindicació i que, fins el pròxim ple que es celebrarà divendres vinent, es realitzaran diverses accions tant en el sector salut com a nivell de barri. Un barri que tot i esperar les reaccions de Partit Popular i Ciutadans pels antecedents, no esperaven que ERC, entenent que des de Conselleria es defensa la Misericòrdia, fes aquest canvi d’actitud. Així, la Plataforma demana a ERC que ho reconsideri i Iñaki apunta que «si això queda així, el MACBA tindrà una responsabilitat molt gran contra el barri». «Ara la prioritat és el CAP, després ja vindrà la resta».

  • Batalla contra la cultura o el model de ciutat? El CAP Raval Nord denuncia 25 anys sense un accés digne a la salut al barri

    La lluita al voltant de la dignificació de la salut i també dels espais on s’ofereixen els seus serveis s’han materialitzat al barri del Raval a Barcelona al voltant del CAP Lluís Sayé, conegut com CAP Raval Nord. Tot i que l’espai fa temps que va quedar obsolet per les activitats que reprodueix, les reivindicacions dels professionals del centre i els seus veïns han ocupat els mitjans de comunicació i el carrer del maig de 2018 cap aquí. El motiu? Un espai idoni pel CAP segons diversos professionals que van des del mateix CAP a l’Ajuntament de Barcelona seria la capella de la Misericòrdia.

    La capella estava destinada a l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) però just al mes de maig de 2018 el conveni de cessió gratuïta d’aquest espai caducava després de cinc anys. Després de diverses discussions entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i els Departaments de Salut i Cultura, entre octubre i novembre de 2018, l’Ajuntament i el CatSalut oferien un possible intercanvi d’espais físics entre l’edifici actual del Sert i la capella de la Misericòrida. El MACBA ho rebutjava al·legant «falta d’idoneïtat» per les seves necessites expositives.

    Des d’aleshores la Plataforma CAP Raval Nord Digne insisteix que es revoqui aquest acord i que es posi ja en marxa la construcció del nou equipament necessari pel barri. Com a professionals, el sentiment és el que descriu Antònia Raya en un article d’opinió: «Treballo a la trinxera d’un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona. I ho faig juntament amb la resta dels meus companys i companyes en un edifici del passat segle! Concretament de l’any 1937.»

    La manera que té la Plataforma d’exigir aquest canvi ja és mitjançant múltiples xerrades i debats però també mobilitzacions. Sense anar més lluny, dijous 21 de febrer a les 19 hores a les portes del CAP hi ha convocada una manifestació sota el lema CAP a la Misericòrdia Ja. Després, l’endemà, divendres 22, tots els centres d’atenció primària estan cridats a aturar-se a les portes dels seus CAP a les 11 hores en solidaritat.

    La demanda és clara i, en boca d’Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord, «urgent». «A dia d’avui el que cal fer és prioritzar. No és decidir entre Salut i Cultura perquè entenc que la cultura és essencial per la mateixa salut de les persones», explica Romagosa en un dels múltiples debats on ha participat. Un dels darrers es va celebrar a la Nova Escola Massana amb la presència del director del MACBA, Ferran Barenblit, la directora del CAP Raval Nord i una membre de la Plataforma però també membres de tots els partits polítics a Barcelona amb l’excepció del PP.

    Una pancarta resta permanentment desplegada per exigir un CAP Raval Nord digne al barri / Sandra Vicente

    En aquesta trobada, titulada “Sanitat o Cultura, és aquesta la qüestió?”, Elisenda Pujades va traslladar que des de la Plataforma no creuen que sigui aquesta la qüestió, que «el que s’enfronta és el model de ciutat». Al mateix temps troba «vergonyós» com la solució per al CAP giri al voltant del MACBA.

    Pel que fa als partits polítics, que fa poc més d’una setmana van suprimir aquest debat del Ple de l’Ajuntament posposant-lo fins el març, van donar argumentaris pobres en general. ERC va rebotar la responsabilitat i la decisió als tècnics del CatSalut d’on ha d’anar al CAP per no haver de renunciar a res. El PSC va entendre la urgència però només va ser capaç de demanar al Govern de l’Ajuntament que aconseguís el consens. Ciutadans va acusar el Govern de voler fer aquest debat estèril i de rebotar la responsabilitat a l’oposició. El PDeCAT va justificar que, tot i entendre les necessitats d’uns i altres, l’agenda ha estat molt justa i no havien tingut temps de reflexió.

    Els dos grups que més es van mullar van ser Barcelona és capital i la CUP. Graupera, de Barcelona és capital, va transmetre que li sabia greu pel MACBA però que el CAP ara era prioritat i va opinar que «el model de ressuscitar barris té limitacions, sobretot a barris com Ciutat Vella que no dóna més de si». Per la seva banda, Jordi Magrinyà, de la CUP, va denunciar que Ciutat Vella es troba 6 punts per sota dels barris rics en esperança de vida. Sobre la dicotomia cultura-salut, Magrinyà creu que “dir alegrement que el MACBA és cultura i que cal més cultura ens porta a parlar de quins interessos i empreses hi ha darrere i preguntar-nos si com a veïnes es vol que una institució relacionada amb La Vanguardia, ABERTIS, La Caixa, volem que amplïi metres al nostre districte”.

    Elisenda Pujades seguint la idea de Magrinyà va denunciar que «13 anys i 30 dies [fent al·lusió al fet d’haver posposat un mes més el debat al Ple de l’Ajuntament] són els que portem esperant un CAP Raval digne. Aquí realment s’enfronten 2 models de ciutat, la de les veïnes contra la de les elits econòmiques».

    En aquest mateix debat, Anna Romagosa va transmetre que el CAP Raval es sentia com «el germà petit que es queda la roba quant a l’altre ja no li va» i va afegir en aquest sentit que esperaven que al MACBA no li anés bé cap de les opcions que se li estaven oferint per no haver de quedar-se el CAP la pitjor de totes.

    L’entrada al CAP Raval Nord no compleix amb els requisits mínims d’accessibilitat i l’edifici està obsolet / Sandra Vicente

    La cronologia de la modernització cultural però no veïnal del Raval

    Entre l’any 1992 i el 1994 es reformava l’antic Dispensari antituberculós del Raval tenint en compte les possibilitats d’un espai protegit pe tal d’adaptar-lo i fer un Centre d’Atenció Primària amb el PSC al Govern. Just l’any 1994 s’inaugura a prop de l’edifici el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i un any després el MACBA.

    Només 10 anys després de l’inici de la reforma, l’any 2002, l’equipament on es troba el CAP Raval comença a estar obsolet i es comença a plantejar un nou espai. Elisenda Pujades, membre de la Plataforma Raval Nord, ha explicat en algunes de les xerrades/debats que s’han anat generant darrerament que, mentre Cultura ha guanyat 9 nous equipaments al barri des de la remodelació del Dispensari, per Salut només s’ha creat aquest.

    I és que després del CCCB i el MACBA, l’any 2006 s’inauguren les facultats de Geografia, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona al Raval i al mateix temps s’habilita la Capella del Convent dels Àngels pel MACBA. Dos anys després l’Institut Català de la Salut reconeix que l’edifici del CAP no compleix les exigències mínimes i inclouen aquest edifici dins les «Previsions i Prioritzacions a realitzar en el període 2008-2015» signades per l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i la consellera Marina Geli.

    Paral·lelament, es preinstal·lava la subestació elèctrica d’Endesa a la Plaça Terenci Moix i un any després, el 2009, Foment de Ciutat Vella oferia ampliar el CAP sota terra, amb accès des d’aquesta plaça. CatSalut ho rebutja per l’espai. Un any després s’inaugura la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Blanquerna.

    El CAP Lluís Sayé, conegut com Raval Nord, dóna cobertura a un dels barris on l’esperança de vida és de les més baixes de Barcelona / Sandra Vicente

    Canvia el Govern i puja Convergència i Unió (CiU). Són ells qui signen el conveni de cessió de la capella de la Misericòrdia per a nova ampliació del MACBA del maig del 2013 fins el maig de 2018. El 2014 el CatSalut estudia de nou fer el CAP a la plaça Terenci Moix però ni per espai ni per interferir amb els fonaments de la preinstal·lació de l’estació elèctrica és possible. L’antiga escola Massana també s’ofereix però el CatSalut la rebutja pel mateix i el 2015 es construeix la Nova Massana. Passa una mica el mateix amb el cas de l’Escola de Música.

    Seguidament, el conveni caduca i comença la batalla entre la Plataforma Raval Nord i el MACBA. El CatSalut segueix convençut que l’únic espai disponible i idoni, després d’estudiar tots aquells que l’Ajuntament de Barcelona ha ofert, és la capella de la Misericòrdia. Amb aquest plantejament tancat, durant gener i febrer de 2019, l’Ajuntament ha estat oferint espais per a l’ampliació del MACBA sense cap acord.

    Des de la Plataforma CAP Raval Nord Digne denuncien que aquests 26 anys a més de malmetre la qualitat de la salut del barri també han provocat unes despeses desproporcionades i que no s’entenen per l’espai en el què s’està treballant. A banda dels 1.912.133,20 euros que va costar la reforma del Dispensari entre els anys 1992-1994, l’ICS ha invertit 401.792 euros en reformes i reparacions.