Just Deploy It!

Etiqueta: Plataforma Pel Dret a la Salut

  • Tres anys de la Marea Blanca de Catalunya. Cinc anys de lluites sanitàries 2011-2015

    La Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) neix el 2011 per defensar la salut i la sanitat pública arran dels atacs amb retallades i altres mesures del govern de Catalunya (euro x recepta) i del Decret del govern de Madrid que vol acabar amb el sistema sanitari públic universal. Esdevenien retallades en finançament del sistema públic i en externalitzacions / privatitzacions com a norma imperant.

    Va agrupar i coordinar diferents col·lectius, entitats, plataformes, organitzacions en lluita i persones disposades a lluitar per aquest objectiu. Va néixer volent ser un instrument i un camí per la coordinació i la confluència. En els seus primers manifests va tenir les adhesions de 33 entitats ciutadanes i de salut.

    PRIMERA ETAPA. Denuncia i Protesta. Tres manifestos i tres manifestacions: 28 juliol 2012, euro per recepta, al Raval, 11 novembre 2012 i 17 de febrer de 2013 (aquesta darrera junt amb la coordinadora de sindicats de la funció pública).

    SEGONA ETAPA. De la protesta a la desobediència i accions de resposta a les agressions amb increment de la radicalització i extensió al territori de les lluites. També es van realitzar mobilitzacions contra el Departament de Salut i concentracions a les portes dels centres i hospitals. Xerrades nombroses i extensió territorial de la plataforma.

    A partir de l’assemblea de la Sedeta (Sedeta 1), el novembre del 2013, amb forta participació d’entitats i plataformes, on s’aproven les noves línies d’acció: denuncia, desobediència, accions de resposta, ocupacions, etc.

    Aquestes accions s’estenen per tot el territori durant el 2014, no només impulsades per la PDS, sinó també per altres plataformes: «Can Ruti diu prou», «No marxis sense hora» o «No a les llistes d’espera». Es van recollir reclamacions, es van fer tallers, taules als hospitals i campanyes de denuncia com «obrim plantes», «no ens manca ètica, ens manquen llits» o no a les derivacions a la privada. les accions es van realitzar a pobles i ciutats com Reus, Badalona, Bellvitge, Lleida, Tarragona, Terrassa, Sabadell, Baix Valles, Mataró Maresme, Tortosa, Viladecans, Clínic, Vall d’Hebron, i a tantes altres localitats com CAPs retallats.

    TERCERA ETAPA. «Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya».

    Propostes:

    • Proposta de programa per un Servei Nacional de Salut: proposta de document de Programa, a debatre junt amb altres organitzacions i plataformes, que sigui una alternativa feta des de baix (usuaris i treballadors de la salut), de punts comuns, a l’actual sistema sanitari dual (públic/privat) de Catalunya.
    • Jornada de Debat del document, amb assistència de 150 persones de 25 entitats i plataformes de salut de Catalunya, el 6 de setembre de 2014
    • Presentació del document als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
    • Assemblea Sedeta 2 el 25 de novembre de 2014. Passem «De la protesta a la Proposta».
    • Suport a la Marea Blanca de Lleida. Anada amb autocars de Barcelona, Sabadell, també del Baix Llobregat/Hospitalet i Mataró/Maresme a la manifestació de la Marea Blanca de Lleida. La Marea Blanca de Catalunya ja és un agent social present i actiu en totes les situacions relacionades amb la salut i la sanitat.

    La Marea Blanca de Catalunya neix oficialment, en una sessió del Parlament Ciutadà al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat Central, el dia 28 de febrer de 2015.

    Es vol decidir sobre la nostra salut i el Sistema sanitari de Catalunya, que és el decàleg dels nostres valors, de quin model de salut i sanitat volem per Catalunya. Amb aquest document i la voluntat de coordinar lluites i ser més forts la Marea Blanca de Catalunya la van constituir més de 300 persones de 70 entitats: 11 entitats de salut,  42 plataformes territorials o sectorials, 7 sindicats, 5 partits polítics i 5 ajuntaments. Totes elles van aprovar la constitució de la Marea Blanca de Catalunya al paranimf de la Universitat de Barcelona amb el següent document:

    Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

    Programa per un Servei Nacional de Salut

    1. Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. Sobre les condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Caldrà doncs posar el valor salut en totes les polítiques.
    2. Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobre dimensionades de la capacitat del sistema sanitari.
    3. Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població.
    4. Posar en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Regenerar el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics han de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC, dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC.
    5. Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent, lluitar contra la corrupció. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, amb més autonomia dels territoris, centres i treballadors de la sanitat. I amb una avaluació independent i amb control democràtic.
    6. Fomentar la participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris.
    7. Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris.
    8. Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones, amb dotació pressupostària pròpia i suficient.
    9. Derogació de coREpagaments sanitaris i compromís de no imposició de noves taxes.
    10. Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i la llibertat individual en les decisions sanitàries.. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

    Des de llavors l’activitat de Marea Blanca ha estat ininterrompuda. Amb situacions ben complicades d’atacs al caràcter públic del sistema de salut. També (amb victòries poc publicitades) però ben reals, com va ser la mobilització, elaboració, lluita i definitiva aturada de l’anomenat Pla Visc+ que pretenia la venda i cessió del big data de les dades de salut de la ciutadania.

    A més, Marea Blanca de Catalunya s’ha coordinat amb altres «Marees Blanques» de l’estat espanyol (12 actualment) amb la confecció d’un Document-Manifest de Barcelona, que aporta 38 punts consensuats de reivindicació fonamental, actualment en gestió, extensió i debat amb organitzacions ciutadanes i les Administracions competents. També s’ha relacionat amb diverses xarxes europees en defensa de la sanitat pública i contra les privatitzacions.

  • Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat pública

    Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb més activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l’objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d’accés universal. Prèviament més de 40 entitats havien firmat el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, el document central d’aquesta organització.

    Aquest dissabte s’ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d’aquest moviment i fixar les línies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.

    Aquesta plataforma naixia de l’esforç de confluir lluites de diversos col·lectius que s’havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s’hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Català d’Atenció Primària) o Dempeus per la Salut Pública que s’havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l’intent de l’euro per recepta de l’executiu català i al decret espanyol de 2012 que limitava l’accés universal a l’atenció sanitària.

    “La PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com podíem unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut”, explica l’Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. “Però uns anys més tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant”, afegeix. D’aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, que marcarà després la línia ideològica de l’organització. “La Marea Blanca neix per la confluència de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i després per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esforç més enllà de les lluites particulars”, explica Feliu a Catalunya Plural.

    Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessió del Parlament Ciutadà a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d’aquesta organització va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma més de 70 entitats i 300 persones. “La Marea Blanca ha tingut importància sobretot en aglutinar esforços, gent diversa amb interessos comuns”, explica Jordi Mir, director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

    “El punt de trobada al que s’arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents és el de dir: som gent diversa però ens hem de recolzar els uns als altres”, emfatitza Mir.

    La Marea Blanca de Ponent i Pirineus

    Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esforços de ciutadans i treballadors de la província de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organització va prendre forma fa dos anys, quan el govern català va decidir impulsar el projecte de la creació del Consorci Sanitari de Lleida.

    “L’inici de la Marea aquí parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se”, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.

    La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir més de 38.500 signatures a favor d’aturar el projecte. “Això evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutadà i significava un rebuig a les polítiques empeses pel govern”, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l’assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.

    Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per aquest moviment ciutadà. “En les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, allí es va visibilitzar que el model sanitari català era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest anàlisis compartit va ser el que va unir forces”, explica Sala, que pensa que el triomf d’aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.

    La importància d’un manifest

    “Redactar el decàleg sobre el servei nacional de salut ens va donar la línia ideològica”, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s’aglutinen moviments socials de diversa índole amb un mateix objectiu; la creació d’un sistema nacional de salut. Més enllà de les lluites particulars aquest document resumeix les línies principals amb les quals tots els col·lectius hi estan d’acord. Es parla de model d’atenció sanitari públic i universal, d’assegurar l’eficiència, eficàcia i la transparència. De fomentar la participació del personal, potenciar l’atenció primària o derogar els copagaments, entre altres coses.

    El fet d’elaborar un manifest que es converteix en l’eix central del moviment és, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perquè es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col·lectiu. “Aquest document vol ser un element clar d’aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la línia”, explica.

    Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO
    Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO

    Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Començava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les polítiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quiròfans, per les llistes d’espera i per la pèrdua de qualitat i de drets laborals. “Marea Blanca ha tingut gran incidència en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Això no és tan visible com les grans mobilitzacions, però han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com és el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari”, explica Mir.

    De fet, segons aquest expert en moviments socials, és difícil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. “És difícil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a polítiques diferents és possible que fruit de l’esgotament la mobilització no vagi a més”, explica Mir. “No estem davant d’un actor com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilització perquè tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca té tota una llista d’objectius i qui es mobilitza no són activistes sinó més aviat afectats”, explica. Això fa que pugui ser més difícil mantenir la mobilització en actiu o organitzar grans accions.

    La lluita al carrer

    L’Enric Feliu recorda com un dels grans dies la manifestació del 14 de novembre a Mataró per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasió els manifestants, 700 persones vingudes d’arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalescència del centre Sant Jaume a l’Hospital de Mataró, perquè suposaria perdre 40 llits d’aguts de l’Hospital. “Aquell dia hi havia presència de tots els col·lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes desplaçar-se, perquè entenien que aquesta lluita era també la seva lluita”, relata l’Enric.

    “Hem d’entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta és també la nostra lluita”, puntualitza. Destaca també les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l’acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d’això.

    Una altra de les accions destacades va ser la cadena humana que va envoltar de la mà de 1.500 persones l’hospital Vall d’Hebron el 17 de maig de l’any passat. Exigien un sistema nacional de salut català, de qualitat, universal, públic i demanaven, com havien fet en altres ocasions, la dimissió del conseller de salut, Boi Ruiz.

    Vist en perspectiva, l’Enric Feliu està satisfet amb el que han aconseguit. “El fet d’establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja és una victòria”, diu. “El primer èxit ha estat posar en seu parlamentària aquests defectes o problemes dels quals ens queixàvem al carrer. És un èxit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d’àmbits polítics”, afegeix. Per altra banda anima a més gent a unir-se a la lluita perquè diu que «cal defensar la salut perquè és la primera qualitat que tenim com a persones”. “Sense salut estaríem desapareguts”, reflexiona per acabar.