Just Deploy It!

Etiqueta: pobresa energètica

  • La pobresa energètica provoca una pitjor salut física i mental

    Qui no pot pagar les factures dels subministraments energètics, o qui en redueix el consum que necessitaria per qüestions econòmiques, pateix una pitjor salut física i mental que la població que no es troba en situació de pobresa energètica.

    Ho ha confirmat un estudi elaborat per experts de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de l’Autònoma de Madrid (UAM) o de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    La mostra compara l’estat de benestar dels gairebé 2.500 participants d’un programa d’atenció a la vulnerabilitat energètica de la capital catalana amb una mostra similar de població barcelonina amb els subministraments assegurats.

    Més asma i bronquitis

    L’estudi compara la prevalença de tres malalties, així com la sensació de salut percebuda per la persona. En tots quatre valors, les persones que patien pobresa energètica abans de començar el programa d’atenció pública reportaven pitjors indicadors que el grup que sí que pot pagar les factures de llum, aigua o gas.

    Donat que els resultats estan disgregats per gènere, se sap que les dones que es troben en situació de pobresa energètica tenen una prevalença superior als homes a patir les patologies analitzades. Ara bé, en tres dels quatre valors, l’empremta de la pobresa energètica marca més els homes, en comparació amb el grup de control.

    En concret, l’estudi troba que menys del 5% de la població general barcelonina pateix asma. En canvi, és el cas del 15,6% de les dones i de l’11,8% dels homes en situació de pobresa energètica. Això suposa una incidència 3,22 vegades superior en el cas del gènere femení i del 2,23 en el masculí.

    Deixant de banda l’asma, en els altres aspectes estudiats són els homes sense recursos per a l’energia els que reporten un pitjor benestar, en comparació amb el grup que té garantit els subministraments.

    El cas més greu és el de la bronquitis crònica, amb una incidència 5,43 vegades més alta en els homes en situació de pobresa energètica. És a dir, del 17,1% enfront del 3,1% del global de la població masculina de Barcelona. Pel que fa a les dones la incidència de la bronquitis és 4,94 vegades superior entre les quals es troben en aquesta condició respecte de les que no ho estan.

    Impacte en salut mental i percebuda

    L’impacte de la pobresa energètica també deixa una marca en la salut mental de qui la pateix. L’estudi analitza els símptomes de depressió i d’ansietat de manera conjunta i troba una incidència del 17,9% entre el global de dones barcelonines i de l’11,5% dels homes.

    En canvi, focalitzant entre qui participa del programa per a afectats per pobresa energètica, els valors incrementen al 57,5% i el 46,7%, entre dones i homes respectivament. Així, la incidència es multiplica per 3,23 i per 4 per a cada gènere.

    Per últim, els investigadors comparen un valor més abstracte i ampli, com és la sensació percebuda de salut dolenta. El 58,6% de les dones i el 56,7% d’homes en situació de pobresa energètica així ho senten. Entre el grup general només és el cas del 24% i el 17,5% dels enquestats.

    Més pobresa, pitjor salut

    Les dades exemplifiquen clarament la relació entre pobresa energètica i una pitjor salut. Encara més, els científics han fragmentat els resultats segons la capacitat econòmica de les persones que formen part del programa d’atenció a la pobresa energètica entre els qui pateixen una de tipus baixa, mitjana o alta.

    Els resultats tornen a apuntar en la mateixa línia: «Com més alta és la intensitat de la pobresa energètica, major és la prevalença en gairebé tots els problemes de salut estudiats», diu el grup d’investigadors a l’informe.

    Per exemple, un home en situació greu de pobresa energètica té el doble de prevalença d’asma que un en situació d’emergència baixa. La situació es repeteix, en el cas de les dones, amb una multiplicació d’1,88 en la possibilitat de patir bronquitis crònica.

    La pobresa energètica afecta desproporcionadament dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’estudis, aturats i llogaters

    Els investigadors troben diferents explicacions a l’alta incidència de malalties mentals i físiques entre la població en situació d’emergència energètica. Mentre relacionen els problemes respiratoris amb “males condicions d’habitatge”, troben que la problemàtica mental i emocional es deu a “la preocupació pel deute i l’assequibilitat, el malestar tèrmic i la preocupació per les seves conseqüències per a la salut”.

    Quant a l’anàlisi sociodemogràfica de qui més pateix la pobresa energètica i les seves conseqüències sobre la salut, l’equip investigador conclou que afecta «desproporcionadament dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’estudis, aturats i llogaters», en la línia de «conclusions d’estudis previs».

    Per tot plegat, el col·lectiu científic considera que a «les regions del sud d’Europa es necessiten urgentment programes adaptats per reduir la pobresa energètica». Creuen que és el primer aspecte on cal actuar, ja que és més fàcil eliminar a curt termini la pobresa energètica que la pobresa en ingressos.

    “Les polítiques i programes específics haurien de coexistir amb polítiques estructurals més àmplies destinades a millorar les condicions de vida, treball i habitatge”, apunten. En cas de combinar els programes, asseguren, «es reduirien els efectes sobre la salut i les desigualtats en la salut en les poblacions afectades per múltiples privacions socials”.

  • El dret universal als subministraments, el gran oblidat als programes electorals a Barcelona

    Aquest document s’ha elaborat fent una anàlisi dels programes electorals de les candidatures que van tenir representació en les passades eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

    Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) considerem essencial la lluita contra la pobresa energètica des de l’àmbit municipal i per això hem volgut avaluar com inclouen aquesta problemàtica als seus programes les principals candidatures que es presenten per governar la ciutat.

    Per dur a terme aquesta avaluació hem seleccionat diferents indicadors:

    • Enfocament de drets: per tal de poder plantejar mesures valentes que lluitin contra la pobresa energètica des de l’arrel, no podem deixar de banda que en essència es tracta d’un tema de drets i que el fet que es considerin l’aigua o l’energia com a simples mercaderies és la principal causa perquè existeixin famílies que pateixen la problemàtica.
    • Defensa de la Llei 24/2015: és imprescindible que des del municipi es facin servir totes les eines disponibles per lluitar contra la pobresa energètica. En aquest sentit, la Llei 24/2015, com a norma que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls només a la ciutat de Barcelona, ha de ser aplicada de forma completa i que des de l’Ajuntament es sancioni a les empreses subministradores que la incompleixin en qualsevol terme.
    • Apoderament energètic: la nul·la voluntat de les grans subministradores per donar a conèixer els drets energètics de la ciutadania s’ha de combatre des de l’àmbit municipal. Per això creiem imprescindible reforçar i ampliar el servei municipal d’assessorament energètic perquè sigui capaç d’arribat a totes les habitants de la ciutat.
    • Accés universal als subministraments: per culpa de l’actual situació de dificultat per accedir a un habitatge assequible, a Barcelona hi ha milers de persones que viuen en situació d’ocupació en precari i és imprescindible garantir que, mentre la seva situació habitacional no es regularitz,i tinguin accés a aigua i energia, donat que es tracta de drets universals necessaris per una existència digna.
    • Transversalitat de gènere: el gènere és un factor de risc en la pobresa energètica i cal tenir-lo en compte en les polítiques públiques que es desenvolupin en matèria de vulnerabilitat energètica.
    • Transició energètica inclusiva: no podem pensar en una transició energètica sense tenir en compte a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i això ha d’estar reflectit en les mesures que es plantegin en aquest sentit.

    Barcelona en comú

    El programa de Barcelona en Comú té un apartat específic de lluita contra la pobresa energètica on s’inclou l’enfocament de drets de manera concreta i es proposen mesures en la línia de garantir els drets energètics.

    Pel que fa a la defensa de la Llei 24/2015, se’n fa menció com eina que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls, així com a mecanisme per tal de sancionar talls il·legals per part de les empreses subministradores.

    En relació a l’apoderament energètic s’inclouen com a mesures concretes el reforçament dels Punts d’Assessorament Energètic, així com l’ampliació del programa pilot de la Marina per detectar casos de pobresa energètica.

    En relació, a les ocupacions en precari, tot i que no es criminalitzen, no s’esmenta la necessitat de garantir l’accés al subministraments bàsics en aquestes llars, qüestió que és imprescindible si parlem de drets universals.

    BeC inclou en el seu programa mesures concretes per pal·liar els efectes diferencials en el gènere de la pobresa energètica a través de mesures com l’apoderament de les dones i en especial de les llars monomarentals en els drets energètics, així com la creació d’una xarxa de dones que puguin assessorar en matèria energètica, entre altres.

    Per últim, pel que fa a la rehabilitació proposa un programa d’ajuts per la rehabilitació en entorns vulnerables.

    Junts per Catalunya

    Junts per Catalunya fa menció específica a la pobresa energètica però no utilitza l’enfocament de drets sinó que simplement relaciona la pobresa energètica com un problema de rendes i de consums ometent la causa principal que és la pujada dels preus d’aquests serveis.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 ni al dret als subministraments bàsics.

    En relació a l’apoderament, es proposa obrir un nou Punt d’Assessorament Energètic que doni servei al Turó de la Peira, Vilapicina, Porta i Can Peguera.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquestes situacions i proposa lluitar contra elles.

    Junts per Catalunya no fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere tot i que reconeix que existeix la feminització de la pobresa i proposa una atenció especial a les dones sense concretar mesures.

    Per últim, en relació a l’estalvi energètic inclou mesures concretes com una línia d’ajuda especifica per les persones en situació de vulnerabilitat per tal que amb sistemes d’autoproducció renovable pugui disminuir el consum d’electricitat.

    Barcelona pel Canvi – Ciutadans

    Ciutadans en el seu programa parla de la pobresa energètica i la necessitat de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics a les persones en situació de risc d’exclusió residencial que viuen a la ciutat.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 com a eina essencial per aturar els talls de subministrament de les famílies vulnerables.

    Pel que fa a l’apoderament inclou continuar impulsant els punts d’assessorament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies afectades tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquest tipus de situacions.

    Mencionen el gènere com a factor de risc en la pobresa energètica però no preveuen cap mesura concreta per fer-hi front.

    En relació a propostes com la rehabilitació d’edificis no tenen en compte a la població més vulnerable.

    Esquerra Republicana de Catalunya

    En el programa d’ERC inclouen la garantia al dret als subministraments bàsics davant els interessos de l’oligopoli.
    No fan cap referència a la Llei 24/2015 com a eina essencial per lluitar contra els talls de subministrament ni inclouen cap mesura d’apoderament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions, reconeix l’existència del fenomen però no parla de que les persones en aquesta situació tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però sí es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures en pobresa energètica.

    Finalment, en el programa parlen de garantir l’equitat de la transició ecològica per reduir la pobresa energètica com una prioritat però no ho concreten en cap mesura.

    Partit Socialista de Catalunya

    El PSC parla de pobresa energètica però només des de la vessant de l’eficiència energètica i no fa cap referència a un enfocament de drets.

    Tot i així menciona la Llei 24/2015 però sense concretar cap mesura per aplicar-la ni esmentar a la possibilitat de sancionar com ajuntament a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    En el programa proposa reforçar el que anomena el servei d’eficiència energètica però no fa cap menció explícita als Punts d’assessorament energètic ni a l’apoderament de la ciutadania que es troba en situació de vulnerabilitat.

    Pel que fa a les ocupacions només fa referència quan parla de preservar els drets dels propietaris anteposant-los als drets de les persones que ocupen en precari i tampoc explícita que tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però si es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures concretes.

    Per últim, planteja una ac¬ció de rehabilitació dirigida a sectors amb riscos d’exclusió.

    Partit Popular

    En el programa marc del PP per les municipals no es fa cap menció a la pobresa energètica ni tampoc al dret als subministraments bàsics.

    Tampoc es menciona la Llei 24/2015 ni cap mesura d’apoderament ciutadà en drets energètics només parla del bo social elèctric.

    No fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere ni a que existeixi feminització de la pobresa.

    En relació a les ocupacions no només no parla de que tinguin dret als subministraments bàsics sinó que les criminalitza i proposa mesures per endurir la seva prohibició així com una regressió dels seus drets proposant que ni tant sols puguin empadronar-se als habitatges.

    Per últim, en l’apartat d’energia i canvi climàtic menciona el tenir en compte els més vulnerables però no concreta com.

    CUP Capgirem Barcelona

    El programa de les Cup Capgirem Barcelona inclou l’enfocament de drets on vinculen clarament la pobresa energètica al fet de que l’energia o l’aigua es tractin com una mercaderia enlloc de com un dret.

    Fa referència a la Llei 24/2015 i a la prohibició de talls però interpreta que qui s’ha de fer càrrec de les ajudes és l’administració pública enlloc de l’oligopoli. No fa cap referència al fet de que l’ajuntament pugui sancionar a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    Pel que fa a l’apoderament energètic no fa cap referència.

    En relació a les ocupacions és l’única candidatura que explicita clarament que les persones en situació d’ocupació han de tenir garantit el dret als subministraments bàsics.

    Pel que fa al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no el menciona però si proposa mesures com dotar de recursos econòmics i assistencials específics per dones en situació de precarietat i vulnerabilitat.

    Per últim, en relació a mesures cap a la transició energètica proposen que els sistemes de producció i distribució, així com la seva gestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania per tal de garantir l’accés a tos els veïns i veïnes i també parlen de crear una tarifa social en relació a la renda.

  • Els efectes d’abordar la pobresa energètica des de l’àmbit local

    L’Atles d’Iniciatives de Pobresa Energètica a Europa, promogut per l’associació Ecoserveis, és el resultat d’una revisió exhaustiva de les pràctiques dutes a terme a Europa a la fi de 2016. El document recull i analitza les 65 millors pràctiques contra la pobresa energètica i ofereix un retrat de la situació amb l’objectiu de facilitar el procés d’intercanvi d’informació, tant pel que fa a les accions en si com sobre el coneixement que han generat.

    L’anàlisi d’aquests casos d’estudi ha il·lustrat la importància de la contribució dels agents socials a aquest camp. Per tot arreu d’Europa s’està perfeccionant l’experiència en intervencions contra la pobresa energètica i en la manera d’implementar aquestes mesures en llars en situació de vulnerabilitat. La participació d’agents diferents, però complementaris (com els departaments públics d’energia, habitatge, benestar, protecció del consumidor i salut, així com les organitzacions de la societat civil), és clau per a configurar un sistema resistent i eficient amb el qual identificar i abordar la pobresa energètica.

    Tant a escala nacional com regional, es recomana dissenyar estratègies que estableixin mesures a curt termini per a alleujar els casos d’emergència, però també estratègies a llarg termini dirigides a abordar les causes estructurals de la pobresa energètica. La combinació d’ambdós tipus d’estratègies podria compensar de manera efectiva les tendències cada vegada més a l’alça de les taxes de pobresa energètica observades en molts països.

    Un vincle entre la pobresa energètica i els costs sanitaris

    Malgrat que diversos casos d’estudi han indicat que la pobresa energètica té un impacte directe en la salut, les iniciatives que involucren a professionals sanitaris són escasses. La utilització de professionals de la salut en programes de pobresa energètica podria ser molt prometedora en termes de sensibilització, identificació de llars vulnerables i millora de la qualitat de vida de les llars vulnerables.

    A més, la pobresa energètica està vinculada amb despeses indirectes substancials per als sistemes de salut dels Estats membres. Establir un vincle directe entre les mesures contra la pobresa energètica i la reducció de costos en els sistemes de salut podria ser una oportunitat per a crear consciència entre els prenedors de decisions sobre la necessitat d’invertir en estratègies a llarg termini per a reduir la pobresa energètica com una forma d’optimitzar el pressupost públic.

    Contra la pobresa energètica, la cooperació entre agents és imprescindible

    La col·laboració i la responsabilitat compartida són essencials. L’eficiència energètica és un camp emergent en molts països, raó per la qual el procés de formulació de polítiques ha de preveure la integració de les lliçons apreses de les iniciatives locals, així com el progrés aconseguit en països similars.

    En molts dels casos d’estudi va haver-hi una sèrie de barreres associades a l’assoliment de l’eficiència energètica. Més que les limitacions financeres, un dels principals impediments va ser la falta de voluntat política o la col·laboració adequada entre els agents rellevants. Això subratlla la necessitat de col·laborar i crear sinergies entre les diverses parts interessades. D’aquesta manera es podria ajudar a pal·liar situacions que es troben obstaculitzades per manca de coneixement o d’experiència.

    S’ha demostrat que la cooperació entre agents impulsa solucions creatives per als problemes trobats. Els aspectes clau en planificar estratègies de pobresa energètica a escala nacional, regional o local són:

    • Treballar per a establir una xarxa sòlida. Involucrar agents públics i privats (empreses i societat civil) i assegurar coneixements i competències transversals mitjançant la participació d’agents de diferents camps (per exemple, energia, protecció del consumidor, habitatge, salut i benestar). Per mantenir relacions sòlides és vital establir objectius i reunions periòdiques.
    • Preveure mesures d’emergència i estratègies a llarg termini. La sostenibilitat a llarg termini és un factor clau per al desenvolupament de programes eficients.
    • Aprendre dels èxits i els desafiaments d’altres organitzacions i països a escala local, nacional i internacional. Dedicar esforços a aprendre d’altres iniciatives pot ser més productiu que no fer-ho.

    Per a resumir, i com s’ha destacat, existeixen moltes iniciatives contra la pobresa energètica a Europa. Haver d’aprendre d’elles abans de poder implementar-les pot semblar una pèrdua de temps. No obstant això, la veritat és que pot estalviar temps i ajudar a aconseguir millors resultats.

  • La Generalitat presenta un protocol per a persones amb dependència energètica relacionada amb la salut, que els evitarà els talls de subministrament

    Amb aquest protocol es protegeix, des de l’1 de gener, les persones adultes, infants o joves afectades per condicions de salut cròniques i que necessitin dispositius de connexió elèctrica pel tractament, com per exemple, teràpies respiratòries domiciliàries o diàlisi peritoneal automatitzada. Les persones amb dependència energètica relacionada amb la salut podran demanar als Centres d’Atenció Primària (CAP) de Catalunya un informe que acrediti la situació de vulnerabilitat.

    Una altra finalitat d’aquest protocol és que des del Centre d’Atenció Primària (CAP) podran actuar per tal de detectar situacions de risc on el subministrament energètic és necessari per al manteniment de la salut. Es podran detectar risc de pobresa energètica tant a les consultes com en els domicilis. En tots dos casos, malgrat les alertes, caldrà adreçar la persona als serveis municipals o del consell comarcal competents per tal d’analitzar cada cas.

    El document s’ha presentat al CAP Indianes, a Montcada i Reixac, aquest dijous amb la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, Des de l’Ajuntament de Barcelona ha lamentat que el govern l’hagi exclòs de la presentació del protocol. A través de Twitter, la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha expressat que “es presenta un protocol fruit de 3 anys de treball conjunt i pioner a l’Estat que vam iniciar des de l’Ajuntament per protegir la salut de les persones amb dependència energètica. Trist que s’hagi convertit en un acte de partit més que de país, i sense comptar amb Barcelona”.

    El protocol neix amb motiu de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En l’article 5.13, es demana que “es prenguin mesures de protecció” en les llars en què, malgrat que la unitat familiar no compleixi els requisits de pobresa energètica, “hi visqui alguna persona afectada per dependència energètica, com en el cas de les persones que per a sobreviure necessiten màquines assistides”.

  • Les dones amb problemes habitacionals tripliquen la seva percepció de tenir mala salut 

    La meitat de les persones han patit algun tipus d’inseguretat residencial; una de cada quatre persones pateix inseguretat derivada d’un règim de tinença insegura; una de cada cinc persones ha patit algun desnonament els darrers cinc anys; una de cada quatre persones ha hagut d’ocupar o ha viscut d’acollida a casa de familiars o amistats; quatre de cada cinc persones pateix pobresa energètica. Aquestes dades s’obtenen a partir de l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” que ha elaborat conjuntament l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    És el tercer informe que presenten i ho fan per donar una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica. Irene Sánchez és membre de la PAH i una de les persones que ha participat dins el projecte perquè l’informe fos possible. Un informe que sorgeix gràcies a membres de la PAH o de l’APE que van respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

    De les 167 persones entrevistades, en relació a la percepció del seu estat de salut el 31,8% dels homes i el 52,6% de les dones referien tenir un estat de salut regular o dolent, front el 15,5% i 18,4%, respectivament, de la població de Barcelona. Això suposa que els homes presentaven el doble de mala salut percebuda que la població general de la ciutat, 3 vegades més en el cas de les dones.

    De totes les que van respondre el qüestionari, el 72,9% eren dones i gairebé la meitat amb edats entre els 35 i 49 anys sent les dones més joves que els homes. La majoria, un 71,3%, eren residents a Barcelona ciutat, de les quals la majoria de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Dues terceres parts eren persones nascudes a un país estranger i d’aquestes, el 93,6% portaven més de 10 anys vivint a l’estat espanyol i només un 6,4% es trobaven en situació irregular. Altres dades que s’han tingut en compte mostren que la meitat de les persones es trobaven a l’atur en el moment de l’entrevista, en concret un 57,8% dels homes i un 47,5% de les dones. Sobre ingressos, un 57,8% dels homes i un 48,7% de les dones vivien en una llar amb uns ingressos totals per sota del 750€ mensuals.

    Sánchez destaca que on creu que més incideix en l’estat de la salut el trobar-se en una situació d’emergència habitacional és en l’aspecte psicològic: «et canvia el caràcter i estàs sempre amb por». De fet, els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental i en general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut.

    En entregues anteriors, els impulsors d’aquests informes havien radiografiat l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general i la conclusió havia estat que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. En tots els informes es suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua.

    Davant això i sempre amb els resultats de l’informe en mà, els impulsors recomanen treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials. A més, fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Asseguren que és necessari que Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut treballin de forma conjunta. Per últim, també demanen crear o millorar els sistemes d’informació i posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

    L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) asseguren que «aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit».

    Avui, després d’haver fet públic fa uns dies l’informe, presentaran l’estudi «La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica a les 18 hores a la Lleialtat Santsenca.

  • L’impacte de la renda sobre la salut en dos municipis veïns: Badia dobla les malalties derivades de la pobresa energètica de Castellar

    Viure de forma continuada en un habitatge amb temperatures inadequades té un impacte negatiu a la salut, especialment a grups vulnerables, com nens, adolescents, persones grans o malalts crònics.

    El fet de viure en temperatures fredes a la llar pot portar a situacions d’estrès tèrmic i afectar no només al sistema immunològic sinó també al cardiovascular, augmentant la probabilitat de patir malalties cardiovasculars i infarts. Aquestes són les conclusions que s’extreuen dels estudis sobre la relació entre pobresa energètica i salut.

    Pot crear, o empitjorar, malalties osteoarticulars o reumatològiques, com l’artritis i les humitats que genera un habitatge fred poden generar un agreujament de certes malalties respiratòries com l’asma o al·lèrgies.

    S’han demostrat dades tant alarmants com que en habitatges amb pobresa energètica el risc per als nens d’haver d’anar a l’ambulatori o hospital augmenta en un 30%.

    Badia del Vallès té un 19,9% més de casos de malalties cardiovasculars i un 73,4% més de malalties pulmonars que Castellar del Vallès

    Badia del Vallès i Castellar del Vallès són dos municipis amb característiques climàtiques i demogràfiques similars però amb un risc a la pobresa energètica molt diferent, valorant els indicadors bàsics, renda i qualitat de l’habitatge (tenint en compte que el preu de l’energia és el mateix).

    A les malalties cardiovasculars és on costa més veure la diferència entre municipis ja que moltes malalties no estan relacionades amb la pobresa energètica. Tot i això estem parlant d’un percentatge 19,7% més alt de malalts a Badia del Vallès. Les malalties on es veu més clara la diferència entre el municipis són:

    La hipertensió arterial no complicada, vinculada a l’exposició continuada al fred, té una diferència d’un 19,33% més alta a Badia del Vallès, sent escandalosament més gran en els nens (de 0 a 14 anys) on hi ha un 706,2% més de casos en proporció a la població.

    La cardiopatia isquèmica sense angor, on hi ha un 53,95% més de casos a Badia del Vallès. On es nota més la diferència és a la franja d’edat de 15 a 65 anys, on hi ha un 60% més de casos en proporció a la població.

    Comparació de malalties cardiovasculars a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès/ Daniel Serrano Serrat

    Les malalties pulmonars representen la part més important del problema. En aquest cas hi ha un 73,35% més de malalts.

    En el cas del síndrome d’apnea del son hi ha un 178,4% més de casos a Badia del Vallès, cosa que crida bastant l’atenció, però torna a ser en el cas dels nens on la dada és més alarmant ja que hi ha un 605,4% més de casos.

    La diferència entre casos de pneumònia (trastorn inflamatori del pulmó) és del 34,62%, havent-t’hi més casos a Badia del Vallès, i és especialment curiós que la diferència només es percep en els grups més vulnerables de població, tenint un 55,5% més de casos en nens (de 0 a 14 anys) i un 61,3% més de casos en gent gran (més de 65 anys). Passa quelcom semblant en el cas de la grip, on la diferència entre municipis no és massa alta (un 16,07% més de casos a Badia del Vallès) però si ho analitzem per grups d’edat veiem que la diferència entre nens és de 55,5% i entre gent gran de un 69,8%.

    En el cas de la bronquitis, que també és una malaltia molt relacionada amb l’exposició continuada al fred, hi ha el doble de casos a Badia del Vallès que a Castellar del Vallès, sent especialment greu en el cas dels nens on hi ha un 201,7% més de casos.

    En el cas de l’asma, segurament més vinculada a la mala salubritat dels habitatges que al fred dins de la llar, hi ha un 61,98% més de casos a Badia del Vallès i és rellevant que no afecta més als grups de població vulnerables sinó que no hi ha diferència entre les edats.

    Comparació de malalties pulmonars a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès / Daniel Serrano Serrat

    Els resultats de la comparació entre malalties pulmonars entre els dos municipis és molt rellevant, ja que les diferències són enormes. En el cas de Badia del Vallès, això ens pot conduir a pensar que probablement a part de l’exposició continuada al fred, la humitat i la mala salubritat, també pot venir donada per l’amiant, un fibrociment que acaba sent tòxic quan entre en descomposició, i que a Badia del Vallès n’hi ha a tots els blocs.

    Per altre banda, els nivells de tabaquisme a Badia del Vallès són molt alts (50,85% més de casos que a Castellar del Vallès), de manera que poden afectar als nivells de salut pulmonar del municipi. Tot i així, tal com s’ha explicat, les diferències més notables són en grups d’edat de nens de fins a catorze anys, de manera que aquesta variable no els hi afecta.

    En quan a la salut mental, és un capítol a part, ja que són patologies més multicausals i on atribuir un motiu de forma clara és impossible. Els resultats són tant alarmants que costa treure una conclusió sobre el tema. Hi ha un 54,43% més de casos a Badia que a Castellar del Vallès (cal tenir en compte que el tabaquisme i l’abús de l’alcohol estan inclosos a aquest percentatge, i la diferència en aquests casos és molt important). Ens centrem en els resultats de malalties vinculades a persones amb risc de vulnerabilitat; depressió i ansietat.

    Comparació de malalties salut mental i addiccions a Badia del Vallès i a Castellar del Vallès / Daniel Serrano Serrat

    Curiosament, a la depressió la diferència entre municipis és només de un 10% més a Badia del Vallès. Tot i així, cal tenir en compte que en el cas dels nens surten un 19,4% més de casos a Castellar del Vallès, cosa que també es pot interpretar de manera que la gent dels municipis més acomodats tendeixen més a portar als seus fills al psicòleg que els de municipis més pobres.

    Si ens fixem en l’ansietat, angoixa i estat ansiós, que són malalties molt lligades a les persones vulnerables, veiem que hi ha un 71,13% més de casos a Badia del Vallès afectant igual a nens i gent gran, amb un 40% més de casos, i de forma més clara a la gent adulta (de quinze a seixanta cinc anys) amb un 78,2%.

    La ineficiència energètica a la llar combinada amb ingressos baixos i un augment del preu dels subministres provoquen pobresa energètica

    Entre finals dels anys setanta i la dècada dels vuitanta hi han varis autors que proposen varies definicions, però no és fins 1991 que Brenda Boardman teoritza la definició que ha sigut la més acceptada de forma majoritària.

    La definició original és: “la incapacitat d’un habitatge per assolir una temperatura adequada degut a la ineficiència energètica de la llar”. El mètode per determinar aquesta situació era, en primer lloc, ser pobre, i en segon lloc tenir una despesa energètica superior al doble de la mitja del percentatge gastat pels habitatges de la zona. En el cas d’Anglaterra la mitja del cost de l’energia per un habitatge era un 5% del sou en aquell moment, de manera que el doble era un 10% i aquesta va ser la línia vermella que es va marcar. Això no vol dir que sempre s’hagi d’utilitzar el 10% per fer la diagnosi.

    Aquestes teories es van publicar l’any 1991, però tot i això la pobresa energètica no va tenir el seu lloc dins de la legislació fins l’any 2000, amb l’aprovació de Warm Homes and Energy Conservation Act. Aquesta normativa exigia al govern d’Anglaterra crear una estratègia a nivell estatal per afrontar el problema. Això es va traduir amb la presentació del primer pla contra la pobresa energètica, al 2001.

    El nivell de risc de patir pobresa energètica del municipi de Badia del Vallès és molt alt, ja que les persones que hi viuen tenen ingressos baixos de mitjana i hi han bosses de pobresa així com un atur molt alt i una població envellida, amb molts pensionistes. A part, aquestes persones viuen en habitatges que tèrmicament són deficients, ja que no tenen quasi aïllant tèrmic i tota la pell és de formigó armat prefabricat, amb una transmitància tèrmica molt alta, amb unes fusteries que en la majoria del casos són d’acer, sense trencament de pont tèrmic ni doble vidre ni càmera d’aire. Això sumat a l’augment del preu de l’energia fa que es reuneixin totes les condicions perquè els nivells de pobresa energètica es disparin al municipi, cosa que queda reflectida amb els nivells de salut del mateix.

    Tot i això, cal tenir clar que factor de risc no és sinònim de causa de malaltia o mort. Per relacionar tots dos fenòmens l’OMS utilitza grups de control i càlcul estadístic per assignar a cada factor de risc un percentatge sobre el nombre de morts totals i, així, calcular el nombre de morts atribuïbles. Per exemple, el càncer de pulmó pot ser causat per la contaminació interior, però també per la contaminació exterior o el consum de tabac (entre altres factors), per això és necessari aïllar l’efecte de cadascun dels factors de risc.

  • L’augment de la mortalitat a l’hivern es dóna tres vegades més a les cases exposades al fred

    La mort addicional d’hivern (MAH) és l’augment de mortalitat que es produeix durant els mesos freds. La diferencia entre la mitjana del percentatge de morts de tot l’any amb el percentatge de morts els mesos d’hivern.

    Segons estudis referents de MARMOT TEAM la mort addicional d’hivern (MAH) és tres cops més alta a les cases fredes que a les càlides. El 21,5% de la mort addicional d’hivern és imputable a les cases exposades al fred, sent el 40% per problemes cardiovasculars i el 33% per problemes respiratoris, malalties també relacionades amb l’exposició continuada al fred.

    Les persones més vulnerables a la mortalitat addicional a l’hivern són la gent de més de 75 anys i els nens. Segons els estudis d’Anglaterra, a l’hivern de l’any 2005/06 hi van haver 20.200 morts addicionals entre la gent de més de 75 anys. La majoria de persones d’aquesta edat són més vulnerables al fred i a tenir problemes mèdics. A part el control de la temperatura subcutània és més dèbil degut a que tenen menys grassa subcutània que els fa més vulnerables a la hipotèrmia. En la gent gran, 1ºC de reducció de la temperatura de la sala d’estar s’associa amb un augment de la pressió arterial en 1,3mmHg, degut a les extremitats fredes i la baixa temperatura del cos.

    /Daniel Serrano Serrat

    Les persones més grans d’edat també tenen més probabilitats de ser pobres energètics, ja que són més propensos a passar més temps a la llar i per tant necessiten confort tèrmic durant més hores, cosa que és més cara i difícil de pagar amb ingressos de pensionista. En el cas dels nens i les persones amb malalties cròniques, tenen més risc degut a que encara estan en procés de desenvolupament físic o tenen mancances en el seu metabolisme.

    Les dades que es poden veure al gràfic mostren el nombre de morts per any en proporció a la població (morts per cada 100 habitants a l’any) i és la mitjana des de l’any 1998 fins 2014. Les temperatures mínimes són la mitjana de la comarca dels últims 10 anys (ja que no hi han registrades les dades del municipi).

    Hi ha un 56,82% més de Mort Addicional d’Hivern a Badia del Vallès que a Castellar del Vallès

    La mort addicional d’hivern és molt diferent als dos municipis. Cal tenir en compte que cada mes que es veu a la gràfica és la mitjana de morts per cada 100 habitants d’aquell mes des de l’any 1994 fins l’actualitat, de manera que són dades sòlides que no es distorsionen si un any hi ha hagut més o menys mortalitat per temes puntuals.

    En el cas de Badia del Vallès podem veure clarament que a partir de l’octubre, quan comencen a baixar les temperatures és quan les morts addicionals comencen a augmentar de forma significativa. Això també passa en el sentit contrari, ja que quan comencen a augmentar les temperatures a partir de febrer-març, la mortalitat baixa de forma molt significativa.

    Si ens fixem en els punts d’inflexió veiem que cada cop que les temperatures mínimes baixen de la seva mitjana anual les morts per habitant comencen a augmentar. L’època de l’any on hi han menys morts són agost i setembre mentre que els mesos on n’hi ha més són desembre i gener. Així doncs, podem veure de forma clara que les baixes temperatures fan augmentar la mortalitat al municipi.

    En el cas de Castellar del Vallès, podem veure que a octubre, novembre i desembre pràcticament no puja la mortalitat amb el descens de temperatura. Podem veure que durant el mes de febrer la mortalitat es manté en la mitjana de morts de tot l’any. El que si que es pot apreciar és que el mes de gener, que és el que té temperatures mínimes més baixes, és on la mortalitat és més alta de forma clara. Tot i això, cal dir que durant el març, que és un mes amb temperatures molt més suaus la mortalitat té uns nivells pràcticament iguals. A diferència de Badia del Vallès, Castellar té un augment de morts molt significatiu durant el mes de Juny, quan comencen a pujar les temperatures.

    Relació entre temperatura i mortalitat / Daniel Serrano Serrat

    Així doncs, podem veure que la relació entre la mortalitat i les baixes temperatures no és tant clara a Castellar del Vallès, ja que tot i que durant el gener, que és el mes amb mínimes més baixes hi ha un nivell de mortalitat més alt, la resta de mesos no tenen una relació entre mortalitat i temperatura. A Badia de Vallès en canvi hi ha una relació pràcticament lineal entre la mortalitat i les temperatures (menys temperatures es tradueixen amb més morts).

    El fet que a Badia del Vallès li afecti molt més la baixada de temperatures, afectant així al nivell de mortalitat té una relació claríssima amb la pobresa energètica i demostra que els veïns d’aquesta població viuen en cases més mal aïllades i tenen menys capacitat de pagar climatització, de manera que a l’estar de forma continuada més exposats al fred fa es posin més malalts i es morin més durant els mesos freds de l’any.

    La pobresa energètica, agreujada pel deteriorament dels habitatges, la baixada de rendes disponibles i l’augment de preu de l’energia han fet augmentar notablement la MAH des de 2002

    Abans del 2002 quan baixava la temperatura no es veia un augment de mortalitat addicional a l’hivern, mentre que a partir de llavors cada cop que han baixat les temperatures mínimes ha augmentat la mortalitat, i viceversa, quan les temperatures mínimes han pujat la mortalitat ha baixat.

    El què ha canviat és el preu de l’energia que des de 2002 ha pujat sense parar, a part d’un envelliment de la població, que cada cop té un percentatge més gran d’habitants de més de 75 anys.

    Les diferències més grans, i per tant relacions més clares, entre temperatures i morts es produeixen entre 2006 i 2012 que són les dates que tenen lloc entre el principi de la crisis i el principi de pagament de factures energètiques per part de l’administració a persones vulnerables.

    Aquest resultat ens fa intuir una relació entre el fred i la mort addicional d’hivern en aquest municipi, degut a la seva vulnerabilitat a la pobresa energètica, al mal aïllament dels blocs i l’augment de preu de l’energia.

  • La lluita contra la pobresa energètica: un tema social, de salut i legislatiu

    Ho explicàvem just fa un any: la pobresa energètica és una amenaça per a la salut. Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Durant els últims mesos s’han aprovat i suspès lleis i ja s’inicien les sancions contra elèctriques.

    El Tribunal Constitucional va anul·lar els articles referents a l’emergència habitacional del decret de pobresa energètica i un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat que evita els talls d’aigua i llum a les famílies en situació de vulnerabilitat. En tot cas, Juli Carrere, coordinador de Fuel Poverty Group – Energia Justa, una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, explica que és perillós i de difícil resolució. Opina que les elèctriques «fan publicitat per explicar que la llei ha caigut i que el bo social estarà per sobre» però realment «només han tombat el principi de precaució en un cas concret, segueix totalment vigent».

    L’aprovació del bo social elèctric a principis d’octubre fixa els llindars de renda per percebre descomptes en la factura de la llum i  impedirà que als consumidors atesos per serveis socials se’ls talli el subministrament. Diverses ciutats han denunciat aquest decret com insuficient. Una d’elles, Barcelona, estima que aquesta mesura oblida el 43% de la població afectada de la ciutat.

    Repassem diferents moviments i mesures al voltant de la pobresa energètica.

    L’Ajuntament de Barcelona sancionarà Endesa per talls de subministrament

    L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat cinc sancions de 70.000 euros cadascuna a Endesa per incomplir la llei 24/2015 de pobresa energètica en no demanar l’informe d’exclusió residencial als Serveis Socials municipals abans de procedir a tallar el subministrament d’electricitat. A més a més, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable o el bo social. Ho ha fet en considerar que va en contra de la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i perquè vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.

    Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials, ha anunciat aquestes sancions remarcant que l’Ajuntament de Barcelona ja havia advertit que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. Així ho va denunciar el consistori en estudiar que, la mesura aprovada aquest octubre pel Govern, oblida a un 43% de la població afectada. Aquest percentatge es tradueix en què gairebé la meitat de les persones ateses per pobresa energètica per l’Ajuntament de Barcelona aquest any –unes 10.000– no podran acollir-se als descomptes, ni tampoc al principi de precaució, amb el nou bo social de l’Estat.

    Les primeres sancions que executa Barcelona responen a talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015 en llars habitades per persones vulnerables. Els talls van ser detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE).

    Laia Ortiz va aprofitar la roda de premsa per explicar que l’Ajuntament de Barcelona no té com a objectiu sancionar però sí ser estrictes per garantir que «tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica». A més a més, també va criticar el nou decret: «el nou bo social de l’Estat respon als interessos de l’oligopoli energètic i no pas a les necessitats de la ciutadania. Per això en reclamem la nul·litat.»

    Concentració a la plaça Sant Jaume per exigir l’aplicació de la llei 24/2015 l’any passat / ROBERT BONET

    El protocol de la Generalitat contra la pobresa energètica anul·lat per un jutjat de Barcelona

    Un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat per evitar els talls de subministrament d’aigua i llum a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica. Aquesta, sorgida d’una ILP de la PAH i d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), contenia normes en matèria d’emergència habitacional i pobresa energètica. El Tribunal Constitucional ja havia anul·lat alguns preceptes relatius a l’emergència habitacional, però els relacionats amb els talls encara seguien vigents.

    En la seva sentència la jutgessa argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d’envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l’Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern. Així dóna la raó a Endesa, que havia recorregut al considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar els subministraments al moment que es produeix un impagament.

    El tribunal Constitucional ja havia anul·lat l’abril de 2016 el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, en considerar que envaïa competències estatals. Aquest protocol se suma així a la llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.

    Alternatives contra la pobresa energètica

    No entendre les factures, no saber si estàs pagant allò que perceps o més, no conèixer trucs per estalviar tant econòmicament com en termes ecològics… Informació que poques vegades està a l’abast de la població si és que aquesta no busca per iniciativa pròpia recursos, gens fàcils de trobar.

    A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l’hivern. Per respondre això, hi ha qui aposta per la intervenció social contra la pobresa energètica mitjançant l’entrega de kits de microeficiència o, altrament dits, kits de supervivència. Això és el que realitza Fuel Poverty group en xarxa amb altres arreu de l’estat. Aquí a Barcelona, junt amb ABD, formen Energia Justa.

    Amb l’entrega de kits busquen incrementar el confort a la llar sense gastar més del que les famílies ja gasten. Els kits compten amb dues bombetes de baix consum, viret per sota portes, viret per finestres, regleta amb interruptor, pel·lícula aïllant finestres, temporitzador i termòmetre i higròmetre.

    Els diferents instruments pretenen rebaixar les implicacions que comporta tenir dificultats per accedir al consum d’energia. Alguns dels problemes que es troben les persones que pateixen pobresa energètica és no poder encendre la calefacció i mantenir la llar a una temperatura de confort, patir impagaments en les factures de la llum i per tant sumar deutes, desenvolupar i empitjorar certes problemàtiques de salut o que se’ls hi tallin els subministraments i es quedin sense llum, aigua o gas.

    Energia Justa és un projecte nascut de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Fuel Poverty. Suma així les vessants d’una entitat social i d’una entitat per l’eficiència energètica. A partir de formacions preparen als seus voluntaris per detectar les problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Existeix un punt informatiu on aquests voluntaris treballen individualment amb les afectades. Les trobades serveixen per assessorar en eficiència energètica però també per ensenyar a entendre les factures de les elèctriques.

    La població gran és la més vulnerable però sovint, ens explica Juli Carrere, hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l’idioma també necessita entendre què se li està cobrant i què pot fer. És aquí on Energia Justa també intervé: «ens demanen ajuda per pagar factures però en comptes d’això nosaltres els hi ensenyem a reduir-les» donant informació de consum responsable.

    Des d’Energia Justa realitzen tallers, punts d’informació i també intervenció directe. Carrere ens explica que en algunes ocasions els ajuntaments se’ls hi han dirigit però «la feina dels voluntaris arriba on arriba» i, a més, aquesta «no hauria de suplir l’activitat de les administracions».

  • Els professionals sanitaris de Barcelona es convertiran en detectors de pobresa energètica

    Habitualment els casos de pobresa energètica es detecten a través dels serveis socials quan ja hi ha un avís de tall per impagament. Ara, l’Ajuntament de Barcelona vol que altres agents que considera clau en la identificació dels possibles casos, com ara treballadors socials sanitaris dels Centres d’Atenció Primària, participin en els protocols específics de detecció.

    La idea parteix de la premissa que no tots els casos arriben als serveis socials i que agents com els treballadors socials sanitaris o metges i infermeres que visiten pacients al domicili tenen un rol molt important a l’hora de detectar possibles casos. L’Ajuntament espera, d’aquesta manera, detectar millor la pobresa energètica oculta a la ciutat. «Una cosa són els casos concrets que podem veure i l’altra és quin és el conjunt de la realitat de la pobresa energètic a al ciutat de Barcelona, una fotografia que encara no tenim però esperem tenir», ha explicat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials Laia Ortiz.

    També s’espera fer-ho de manera precoç per evitar les conseqüències que la pobresa energètica té sobre la salut física i mental. Segons ha indicat la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, «la pobresa energètica genera i generarà importants impactes en la salut de la ciutadania». En aquest sentit ha recordat, per exemple, el pes de patir pobresa energètica en malalties respiratòries o els efectes sobre la salut mental en una família que no pot pagar la factura de la llum.

    De moment el consistori ha fet ja una primera formació específica sobre pobresa energètica als treballadors socials sanitaris dels CAP amb la idea que aquests actuin com a formadors també d’equips de metges i infermeres ja que sobretot els que visiten a domicili són clau en la detecció de casos. També han rebut formació treballadors dels Centres d’Atenció i Seguiments a les drogodependències (CAS) que depenen de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’objectiu és que els professionals puguin derivar casos en situació de risc als Punts d’Assessorament Energètic que estan en marxa a la ciutat des de fa dos mesos. Durant aquest període han atès 1.800 persones. D’entre els casos que han arribat en aquests punts 184 casos van requerir d’una intervenció directa i urgent a la llar.

    Segons ha explicat aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona, pròximament s’ampliarà la formació a centres hospitalaris i de salut mental. A més a més, s’ha creat una taula de treball amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i les diferents administracions implicades per determinar aquelles condicions sanitàries que donen dependència energètica i que haurien de quedar emparades per llei i per l’establiment de circuits específics a seguir en aquests casos.

    Més agents clau en la detecció de pobresa energètica

    Al febrer, els bombers van denunciar que en diverses ocasions tenen la sospita que moltes de les víctimes que atenen per incendis ho són en realitat de la pobresa, que els impedeix escalfar-se o il·luminar-se en condicions de seguretat. Ara aquest col·lectiu també podrà, com reclamaven, actuar com a detector de possibles casos.

    Així, un cop a dins d’un habitatge, els Bombers hauran d’observar si hi ha manca de subministrament energètic a partir d’una sèrie d’indicis que han estat identificats. Per exemple, la presència de fogonets a la cuina en un edifici amb subministrament de gas; l’acumulació de garrafes d’aigua del carrer; la presència d’espelmes o làmpades sense bombetes; o bé la presència de goteres i humitats, entre altres aspectes.

    També participaran en aquest protocol ampliat de detecció que inclou diferents serveis municipals, les Unitats d’Exclusió Residencial (UCER) i el Servei d’Intervenció i mediació en situació de Pèrdua i/o Ocupació d’Habitatge (SIPHO). Aquests equips, en cas d’observar senyals d’alerta, hauran de verificar si efectivament es tracta d’un cas de pobresa energètica.

  • Vuit de cada deu persones vulnerables no poden mantenir la llar a una temperatura adequada

    La pobresa energètica afecta cada vegada més persones vulnerables. La Creu Roja, que ofereix a aquestes persones diferents tipus d’ajuts, ha detectat que ja són vuit de cada deu persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa les que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adient.

    L’encariment del preu de l’energia, les condicions dels habitatges (un aïllament tèrmic precari) o un baix nivell de renda són alguns dels motius que, segons l’entitat, explica aquest augment de pobresa energètica entre les persones amb una major situació de vulnerabilitat. Amb tot, recorden en un comunicat, la pobresa energètica afecta un 11% de la ciutadania i és un fenomen «amb efectes transversals i permanents».

    Davant la informació recollida per l’entitat, que ha avançat dades de l’Observatori de la Creu Roja 2016, fan una crida a adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d’habitatges. En la mateixa línia insten a què es produeixin electrodomèstics més eficients energèticament així com treballar perquè els preus de l’energia no segueixin creixent -durant el segon semestre del 2016, el preu de la llum va pujar un 24,6% i un 16,2% entre 2012 i 2015-.

    Actualment Creu Roja té programes de lluita contra la pobresa i dóna suport a famílies vulnerables per pagar factures d’aigua, llum o gas, així com el lloguer de pis o per tornar a donar d’alta serveis que s’han interromput, entre altres.

    Accions per prevenir els efectes del fred

    Davant de la baixada de temperatures, equips de la Creu Roja rastregen carrers de diverses localitats per oferir a les persones que dormen al carrer anar als albergs habilitats amb aquesta finalitat. També aquests dies reforça els recursos habituals que ofereix als sense sostre la Fundació Arrels. Si la temperatura disminueix fins als 0 graus, com és el cas d’aquests dies, es posa en marxa el Servei d’Estades Breus del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un recurs nocturn de 108 places que s’habilita de forma temporal i que la nit passada va allotjar 66 persones, algunes d’elles amb el suport de voluntaris de Creu Roja.

    De moment, el dispositiu format per voluntaris s’ha activat ja a Barcelona, Mataró o Terrassa i està previst que continuï durant la matinada de dimarts a Sabadell, Figueres i Tarragona. Aquesta acció serveix de reforç a la que ja fan unitats d’emergència social de l’entitat com a seguiment de les persones sense sostre.

    A més, també es presta especial atenció a altres col·lectius vulnerables com ara persones grans, amb malalties cròniques o infants per prevenir els efectes del fred sobre la salut, ja sigui mitjançant un seguiment telefònic o visitant-los a les seves llars, ja que un habitatge amb condicions de fred s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental.

    La psicòloga Carme Manich, apuntava a aquest diari fa uns dies que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.