Just Deploy It!

Etiqueta: PP

  • La ministra de Sanitat s’enreda 24 hores en una confusió d’anuncis i rectificacions sobre el copagament

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    «Demà dilluns 9, a les 9.30 podeu escoltar-me al programa El Matí de Ràdio 4. Us hi espero». Així anunciava la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, la seva entrevista de dilluns passat. Aquí van començar 24 hores d’anuncis, rectificacions i amenaces al voltant del copagament farmacèutic dels pensionistes.

    A l’entrevista a Ràdio 4, Montserrat va avisar que pretenia «ajustar» la quantitat de diners que els jubilats han d’aportar a l’hora d’adquirir medicaments. L’ajust, en les seves paraules, havia de complir que «qui més té hauria de pagar més».

    A qui podria afectar aquests plans? El copagament actual, decretat pel Govern de Mariano Rajoy el 2012, fa trams per rendes: menys de 18.000 euros -que paguen un límit de 8 euros al mes-, de 18.000 a 100.000 euros -el màxim és de 18 mensuals- i per sobre de 100.000 que estan limitats a 62 euros.

    Sense especificar res més, les paraules de la ministra van ressonar: es plantejava retocar el copagament de manera que es pujaria a un grup de pensionistes. Montserrat va recular. Ho va fer mitjançant un twit que deia «no és cert que es vagi a pujar el copagament farmacèutic als pensionistes de més de 18.000 euros».

    A més, la ministra va concertar una intervenció a Los Desayunos de TVE per a l’endemà (aquest dimarts). Allà, directament, ha declarat que el Govern del Partit Popular no té previst «la reforma del copagament farmacèutic». I s’ha adherit al sistema actual: «Defenso», la fórmula executada per l’anterior equip de Mariano Rajoy.

    No obstant això, al mateix temps, s’ha mostrat «oberta» a «estudiar el que diguin els experts» sobre els copagaments. Segons el seu criteri, «modificar» no implica encarir, sinó que pot fer «que els hi baixis als que tenen menys»: sentit contrari al que va expressar 24 hores abans, en incidir en el fet que els que més guanyen han de pagar més. A més, d’aquesta manera, pot desaparèixer el copagament de les rendes més baixes. Montserrat també ha repetit que defensa el decret de Mariano Rajoy.

    El Partit Popular està sòlidament instal·lat en el copagament farmacèutic. De fet, l’anterior ministre de Sanitat, Antonio Alonso -estant en funcions- va afirmar, el maig del 2016, que si el PP tornava a governar «no se suprimirà [el copagament]». Dolors Montserrat ha tancat aquesta jornada d’avenços i retrocessos sobre el finançament de medicaments demanant «no alarmar» als pensionistes.

  • Dolors Montserrat, un valor a l’alça del PP català amb molts deures en Sanitat i violència masclista

    Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona, ​​1973), ha confirmat amb la seva designació com a ministra de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat que és un dels valors a l’alça del PP català. La seva cartera inclou un ampli ventall de tasques pendents per revertir les retallades del primer Govern de Mariano Rajoy.

    Sanitat té deures endarrerits. El primer, crear un document específic perquè els immigrants en situació irregular accedeixin a la sanitat pública primària. Un anunci de l’anterior ministre, Alfonso Alonso, que mai va arribar a veure la llum. Un reconeixement que es va tractar d’un error des del punt de vista de salut pública perquè abocava als pacients a acudir a urgències i privava al sistema de fer un seguiment de malalts.

    A més, el nou Ministeri haurà de decidir si el copagament farmacèutic és un bon assumpte tenint en compte que ja l’any passat es va constatar la pèrdua d’efecte dissuasiu: hi va haver creixement en la despesa farmacèutica. Aquest 2016, mes rere mes, es va confirmant aquesta tendència.

    El Govern exerceix la seva acció sanitària molt especialment en la salut pública. Espanya no fa cas a l’Organització Mundial de la Salut i no ha redactat un pla específic per al fenomen del suïcidi: més de 3.900 a l’any. És la primera causa de mort violenta al país. Supera amb molt als accidents de trànsit o als homicidis.

    De la mateixa manera li toca a l’Executiu lidiar amb els tractaments mèdics de llarga durada i grans quantitats de pacients com els de l’hepatitis C. El finançament públic de tractaments, la cartera de serveis, es va retallar res més entrar al Govern Mariano Rajoy. ¿Podran recuperar algunes prestacions?

    Violència de gènere

    La lluita contra la violència de gènere és un altre dels grans reptes a què s’enfrontarà la nova titular de Sanitat, després que la partida de prevenció hagi experimentat una retallada del 26% des del 2010. S’espera que aquesta ministra lideri l’aprovació d’un pacte d’Estat contra la violència masclista, que ja ha determinat com a «prioritat» l’Executiu.

    Aquesta era una de les exigències que el PSOE va anunciar a canvi de l’abstenció i també apareix en el pacte d’investidura signat pels populars i Ciutadans. Aquest mateix dijous era detingut a Burgos un home acusat d’assassinar la seva exdona. Amb ella, són 37 el nombre de dones assassinades per violència de gènere en què va d’any, segons dades oficials.

    Modificar la llei integral del 2004 i ampliar-la a altres tipus de violència -més enllà dels que es donen en el si de la parella o exparella– és un altre dels reptes que li esperen. Així, posaria en pràctica el Conveni d’Istanbul, ratificat el 2014, i que obliga a això. Una altra de les línies ja perfilades és la posada en marxa d’un Pla de Sensibilització i Prevenció de la Violència de Gènere tal com estableix la llei. Tot, això sí, condicionat pel pressupost amb què es dotin les mesures, que condicionarà la seva posada en pràctica.

    Caldrà veure si els grups de l’oposició que s’han manifestat contraris a la reforma de l’avortament que obliga les noies de 16 i 17 a comptar amb el consentiment patern per interrompre voluntàriament el seu embaràs posen sobre la taula la seva reforma. Hauran de lluitar amb Montserrat, que el 2009 va confirmar assistència i es va mostrar favorable a una de les marxes que diversos col·lectius antiavortament celebraven a Madrid contra la llei de terminis que preparava aleshores José Luis Rodríguez Zapatero.

    Quant al sistema de dependència, la nova titular de Sanitat es trobarà amb pràcticament tota l’oposició exigint al Govern la restitució de la partida destinada al qual es va cridar quart pilar de l’Estat de Benestar i que després de diverses tisorades ha quedat col·lapsat. En la passada legislatura l’Executiu va complir el compromís d’incorporar als dependents moderats al sistema -que ho van fer amb vuit anys de retard-, però encara molts esperen a ser atesos. La llista d’espera de la dependència ascendeix, segons les últimes dades publicades a 360.000 persones.

    Nova generació del PP català

    Montserrat forma part de la nova generació de polítics conservadors catalans liderats per Xavier García Albiol que es van veure superats sense pal·liatius per Ciutadans a les darreres eleccions al Parlament, però que van superar els taronges en els comicis estatals.

    La seva relació amb la seva antiga cap de files i que anava un lloc per sobre seu en les llistes del 26-J, Alícia Sánchez Camacho, es va tensar per les enquestes que posaven en dubte el quart diputat dels populars per Barcelona. A més, ja venia tocada perquè des de l’entorn de Camacho s’acusava a l’ara ministra de ser una de les veus que més va pressionar perquè abandonés la direcció del PP català després de l’escàndol de la Camarga. Finalment les dues van aconseguir el seu escó el 26-J.

    La nova ministra de Sanitat és filla de la Dolors Montserrat, una veterana del PP català que va abandonar la primera línia política en 2015 després de gairebé trenta anys com a diputada. La seva filla, per contra, no ha format mai part de les files populars a la Cambra catalana, sinó que va iniciar la seva activitat política com a regidor al seu municipi, Sant Sadurní d’Anoia, i al Congrés, on és diputada des del 2008.

    L’empresa de la família de la nova ministra deu 2.305.822,98 euros a Hisenda

    Montserrat Operador Logístic, empresa que pertany a la família de la nova ministra de Sanitat, deu 2.305.822,98 euros a Hisenda, segons l’última llista de morosos publicada per l’Agència Tributària al juny passat amb dades corresponents al tancament del 2015. A la primera llista de morosos, publicada al desembre de l’any passat, la quantia pendent de regularitzar amb el fisc era d’1.277.896,03 euros.

    Fins al juny, quan es va declarar en fallida, l’empresa tenia com a administrador únic a Jaume Montserrat, germà de Dolors Montserrat. Entre els seus apoderats també hi ha la mare de la nova ministra, Dolors Montserrat Cullere, històrica dirigent del PP català. En la seva declaració de béns al Congrés dels Diputats, Dolors Montserrat no va comunicar cap participació en aquesta empresa.

    Amb una xifra de negocis de 3.647.769 euros l’any passat (un 10,8% més), 27 empleats i pèrdues de 254.616 euros el 2015, l’empresa va presentar concurs voluntari de creditors (antiga suspensió de pagaments) el passat 17 de juny perquè no podia atendre els seus deutes.

    Montserrat Operador Logístic té seu a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona), municipi del qual va ser regidora la nova ministra, i és «un grup d’empreses totalment familiar que ofereix solucions integrals de logística: emmagatzematge, transport i manipulació», segons la seva web.

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

  • Espanya segueix concebent la transsexualitat com una malaltia mental

    Un diagnòstic psiquiàtric. És el que necessita la majoria de persones transsexuals a Espanya per poder accedir a tractaments hormonals, cirurgies de reassignació o modificació del sexe en els documents oficials. Han d’acreditar mèdicament que pateixen disfòria de gènere, un «malestar» associat a la diferència «entre el gènere experimentat o expressat i el que els altres li assignarien».

    És la definició que l’Associació Nord-americana de Psiquiatria fa al manual de malalties mentals de major influència, el DSM. En la seva última edició, del 2012, va moure la transsexualitat de la categoria de trastorns sexuals a una pròpia i la va reanomenar. Encara que l’associació accepta que no és una malaltia en si mateixa, els col·lectius LGTBI i activistes trans fa anys que demanen sortir de l’anomenada «bíblia de la psiquiatria».

    El mateix exigeixen a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que en la desena versió de la classificació Internacional de Malalties (CIE-10) inclou «els trastorns d’identitat de gènere» sota l’epígraf «trastorns mentals i del comportament». Una filosofia que subjau en la majoria dels països del món, també a Espanya.

    La manca de regulacions o la diversitat de normes dibuixen un panorama autonòmic desigual. Hi ha lleis en comunitats com Navarra, País Basc o Canàries, però les més despatologizants, segons l’opinió dels col·lectius trans, han estat les recents de Madrid i Andalusia, que suspenen el requisit diagnòstic. A això se suma ara Catalunya, que ha dissenyat un nou model de salut, i pròximament València, que aprovarà una norma en aquest sentit.

    Autodeterminació de la identitat

    En l’àmbit estatal, el passat 26 d’octubre la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats aprovava una proposició no de llei impulsada per Ciutadans i que van donar suport tots els grups polítics excepte el PP. En ella s’urgia al Congrés aprovar una llei que possibilités tant a menors com a adults trans canviar el sexe registral en els documents oficials sense necessitat d’acreditar els requisits a què obliga la llei.

    «És una declaració d’intencions que ens dóna una mica de llum, però s’ha de concretar», apunta Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma pels Drets Trans. La norma del 2007 estableix com a condicions per modificar el nom d’acreditar «que li ha estat diagnosticada disfòria de gènere» i que «ha estat tractada mèdicament durant almenys dos anys per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat».

    En aquest sentit, el Consell d’Europa va adoptar a l’abril del 2015 una resolució que insta els Estats a «garantir que les persones transsexuals, inclosos les menors, no siguin considerats com a malalts mentals». Amnistia Internacional també ha sol·licitat que «el reconeixement de la identitat de gènere no s’ha de fer dependre de diagnòstics psiquiàtrics», apunta en el seu informe ‘L’Estat decideix qui sóc’.

    L’esborrany que ha elaborat la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (FELGTB) exigeix ​​l’aprovació d’una llei estatal que es basi en el dret a l’autodeterminació de la identitat de gènere i que garanteixi que «cap persona podrà ser obligada a sotmetre a tractament, procediment mèdic o examen psicològic». Volen assegurar-se que no hi hagi desigualtats segons la comunitat autònoma i virar el rumb cap a la despatologització.

    Més enllà d’avenços autonòmics com Andalusia, que permet la modificació registral a la targeta sanitària, o Aragó, que obliga els centres educatius a tractar a l’alumnat pel seu sexe sentit, Espanya continua contradient alguns paràmetres internacionals. Països com Argentina, Dinamarca, Noruega o Irlanda ja han reconegut en les seves legislacions el dret que cada persona decideixi com vol ser tractada legalment sense necessitat de diagnòstic mèdic.

    I les operacions estètiques?

    Aquest canvi de filosofia està basat en un gir de l’enfocament que, per l’activista trans Pol Galofre, part d’assumir que el malestar que pot sentir una persona trans «no és intrínsec». «Què és el que genera malestar? ¿El seu propi cos o la mirada que el sistema ens retorna d’ell?», qüestiona. Assegura que generar «la teva personalitat al voltant d’un problema implica pensar-te i créixer entenent que tens una patologia, cosa que minva l’autoestima d’un mateix».

    La ginecòloga Rosa Almirall va posar en marxa fa quatre anys a Barcelona el servei de salut Trànsit, en el qual s’ha basat la Generalitat per implementar el nou model. En la seva opinió, el paper del metge s’ha de centrar en l’escolta i en l’acompanyament perquè «l’única prova diagnòstica és el seu relat de vida». «No em diu res», conclou sobre el terme disfòria de gènere. «Jo com a dona també puc tenir aquest malestar, que és social», prossegueix.

    El relat d’ambdós s’assenta sobre una crítica al binarisme home-dona, a la noció de gènere i a la idea que totes les persones trans volen seguir un camí hormonal i quirúrgic predeterminat. Sobre la necessitat de modificar el cos, Galofre es pregunta: «Qui no modifica avui dia el seu cos per sentir-se millor? ¿I les dietes, els gimnasos, els blanquejaments dentals o les operacions estètiques? ¿Són tot això trastorns?».

    El gènere, diu, «és una construcció social, si el cos no determinés el gènere, la gent no tindria necessitat de modificar-lo». Galofré posa l’accent en la necessitat d’ampliar els imaginaris sobre cossos diversos en comptes de seguir insistint que «aquests cossos estan equivocats i que s’arreglen modificant-«. «Fins on? ¿Fins quan? ¿No seria més interessant treballar per eradicar les pressions que s’exerceixen i ampliar els cossos habitables?».

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

  • Seguim sense fer els deures

    El govern popular de Mariano Rajoy acaba de presentar uns pressupostos que incompleixen els objectius de dèficit fixats per Brussel·les. És improbable que la Unió Europea passi per alt aquest petit detall, especialment quan ens acaba de multar per incomplir el dèficit del 2015. Tampoc penso que s’apiadi de la seva incapacitat per formar govern o per aprovar uns pressupostos. No cal massa astúcia política per entendre que haurem d’afrontar una segona tanda de mesures d’ajust o en termes més casolans, unes noves retallades. L’experiència del 2012 ens fa témer que el sector de la salut tornarà a ser un dels més perjudicats. Malauradament aquesta vegada les retallades cauran sobre una cartera de serveis reduïda, unes llargues llistes d’espera, uns copagaments de farmàcia pels pensionistes i sobre una plantilla esgotada, empobrida i desanimada.

    M’enerva que la història es repeteixi. El novembre del 2008 la prestigiosa revista The Economist dedicava un número al president socialista José Luis Rodríguez Zapatero titulat ‘Spain: The Party is over’. L’advertia que mentre seguia gastant com si no passés res, el seu país havia entrat en una profunda crisi. Al cap de pocs mesos ningú s’atrevia a criticar el setmanari. Avui, el govern central, que no controla ni el dèficit ni l’atur, s’atreveix a parlar de brots verds. La portaveu de salut del Partit Demòcrata Català, que dóna suport al govern, declara que el Conseller de Salut Toni Comín no s’ocupa dels veritables problemes dels ciutadans. Critica que es limiti a desprivatitzar serveis per complaure als partits d’esquerra sense implantar cap millora tangible i efectiva. Per segona vegada serà Brussel·les qui ens farà tocar de peus a terra. Ens tornarà a castigar per no haver fet els deures. És molt probable que forci l’aplicació d’unes noves mesures d’austeritat que plouran sobre mullat.

    Les retallades iniciades el passat 2012 estan sent especialment doloroses pels pacients i el personal sanitari. Patim unes reduccions lineals de salaris i plantilla que només busquen disminuir de la despesa. No hem proposat cap política efectiva de promoció de l’eficiència o la productivitat. Però és important recordar que altres països també perseguits per la troica han sabut aplicar polítiques d’ajust més sofisticades. Irlanda, per exemple, va aprofitar per retallar el personal directiu i de suport al mateix temps que preservava i fins i tot feia créixer l’assistencial d’atenció directa al pacient. Va treure “greix” al seu sistema sanitari.

    Nosaltres ens hem aprimat i debilitat perquè hem perdut tant greix com musculatura. Les plantilles dels centres han caigut però mantenim tota la burocràcia que no aporta valor. Seguim amb totes les delegacions, ineficiències i duplicitats del Catsalut i de l’ICS. Seguim pagant tots els costos de transacció que genera el complex entramat d’empreses que formen el complicat sistema sanitari català concertat. Els irlandesos també van intentar, encara que sense massa èxit, reduir els serveis hospitalaris d’aguts i fer créixer els d’atenció primària i d’atenció a la cronicitat. Nosaltres ni ens ho hem plantejat. Al contrari, anunciem la construcció d’un nou hospital d’aguts a Tarragona quan a Reus acabem de fer-ne un de sobredimensionat. Ni tan sols ens hem proposat ordenar seriosament el terciarisme. Tampoc apliquem cap política per aprofitar millor les competències dels diferents col·lectius professionals. Al contrari, avui les infermeres tenen menys competències en la utilització autònoma dels medicaments.

    Governar implica fer els deures. La història recent ens mostra que quan no ho fem ens castiguen i ens marquen el que hem de fer. Cal recuperar el lideratge dins del sistema sanitari. La població i els professionals hem assumit estoicament unes retallades que no han resolt la situació. Segurament així podrem entendre millor que s’adoptin mesures orientades a millorar l’eficiència i assegurar la sostenibilitat.

  • Un hospital de Castelló va pagar irregularment 25 milions a empreses vinculades a la Gürtel

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Generalitat Valenciana denunciarà davant la Fiscalia Anticorrupció una presumpta trama de facturació irregular de l’Hospital Provincial de Castelló que hauria superat els 25 milions d’euros amb empreses vinculades a la Gürtel. Segons ha avançat la Cadena SER el presumpte frau de factures, que consistirien en treballs no realitzats, sense expedient de contractació o pagats per sobre del seu preu de contracte, s’hauria desenvolupat almenys entre 2006 i 2015, amb governs del PP a les administracions que formen part del consorci sanitari, la Generalitat i la Diputació de Castelló.

    La principal empresa de la trama seria Piaf, que entre els seus propietaris té a Alejandro Pons, empresari que el passat mes d’abril va reconèixer donacions il·legals al PP. A més també estaria l’empresa Telecso, lligada familiarment a l’anterior. Pel que fa als responsables polítics, durant aquest període van presidir la Generalitat Francesc Camps i Alberto Fabra, tenint com consellers de Sanitat a tres imputats en la Gürtel com són Vicente Rambla, Manuel Cervera i Luis Rosado, i d’altra banda Rafael Blasco, a la presó pel ‘cas Cooperació’, a més de Manuel Llombart, l’últim conseller popular amb Fabra. Pel que fa a la Diputació, durant aquest període van exercir la seva presidència Carlos Fabra (condemnat per frau fiscal) i l’actual president, Javier Moliner.

    La denúncia serà presentada davant la Fiscalia Anticorrupció pels responsables de la conselleria de Sanitat Universal que dirigeix ​​Carmen Montón, que aportaran milers de factures analitzades fins al 2006, però no es descarta que la trama es remunti a més temps enrere, de manera que s’ha ordenat que tota la documentació sigui custodiada per evitar que pugui ser manipulada.