Just Deploy It!

Etiqueta: premis

  • «En biociències no hi ha Marc Zuckerbergs, els processos són un pèl més llargs»

    Marc Güell és investigador en Biologia Sintètica Translacional del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha estat recentment guardonat amb el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Ell, entre riures, ens diu que ja no és tant jove.

    Güell desenvolupa enginyeria genètica amb finalitats terapèutiques. Amb el seu equip, ha elaborat una teràpia aplicada a la distròfia muscular genètica, per a la que injecten el gen terapèutic directament al múscul a través de virus com el de la SIDA prèviament buidat del seu genoma i inoculat amb el gen terapèutic. Güell també està desenvolupant amb èxit enginyeria per modificar genèticamnet els òrgans dels porcs, i que es puguin fer servir en transplantaments a humans.

    El seu currículum podria seguir i per això hem parlat amb ell. Més enllà de conèixer els seus nous projectes, de Güell també ens interessa com ha arribat fins aquí havent començat a estudiar química i quins reptes s’ha trobat pel camí.

    Què premia exactament el Premi Nacional per a la Recerca Talent Jove?

    Ha estat un premi a la trajectòria. Es diferencia d’altres premis que van a coses concretes. El què van reconèixer és la part traslacional de la recerca que hem anat fent, recerca aplicada. Amb el meu equip estem molt centrats en les tecnologies d’edició genètica. Les hem aplicat per diferents coses i una d’elles és intentar fer cors més adequats per fer trasplantaments. Després, aquí a Barcelona, estem més centrats en fer enginyeria del gènere humà amb finalitats terapèutiques i també  del microbioma de la pell. És a dir, dels bacteris que viuen amb nosaltres a la pell. Aquests són els eixos: treballar amb DNA amb aquesta orientació aplicada.

    Ets químic.

    Sí. És una cosa una mica estranya. De fet, el món de la biotecnologia sintètica està ple d’intrusos. És un camp que es mou moltíssim. Hi ha gent de tot arreu i sobretot molts enginyers. Vaig estudiar química i enginyeria de la comunicació i vaig fer un doctorat en biociències.

    Quin va ser el moment en què vas decidir treballar per pacients, persones?

    A mi sempre m’ha agradat molt la disrupció tecnològica. Em sento molt enginyer. Ens agrada construir coses que serveixin per alguna cosa i em vaig adonar en acabar la carrera que m’agradava treballar molt en contexts de biologia.

    Crec que fer enginyeria amb sistemes vius ens dóna unes possibilitats molt infinites. Un exemple: animals fets amb les mateixes peces que tu i que jo poden no tenir mai càncer, viure perpètuament. Un altre exemple molt il·lustratiu: la complexitat del cervell humà al costat de l’Apolo 11 no té color. La vida ens dóna una profunditat en fer dissenys que a part de ser espectaculars i molt sofisticades tenen molt impacte.

    Sempre parlem molt de teràpies però en un altre aspecte on també té molt impacte és en el planeta. La biologia sintètica està proposant moltes solucions per això: processos industrials molt més raonables, noves fonts d’energia o models d’alimentació i producció de productes molt més respectuosos amb els drets dels animals per exemple. Totes aquestes tecnologies verdes, verdes en el sentit de biològiques, crec que han arribat per quedar-se.

    Aquí al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona esteu en un espai privilegiat. Teniu per exemple l’Hospital del Mar al costat. Com ho feu per provar amb pacients els vostres estudis?

    Estem en un món molt globalitzat. És important la geolocalització però ara mateix tot el que té a veure amb el neotransplantament s’està fent a Boston, a l’Hospital General de Machassusets. Les fases clíniques de tota la part de microbioma les hem fet curiosament a la ciutat de Magdeburg, a Alemanya. Pel que fa al projecte de teràpia gènica encara no hem arribat a la fase clínica i estem fent la part d’investigació amb animals i rosegadors aquí al laboratori.

    Just avui has vingut a treballar directament de l’aeroport. Per això viatges tant.

    Sí. Va amb el gen investigador. Crec que la ciència és una de les coses més universals que hi ha. Més enllà de la política. El llenguatge de la ciència. A més el nostre laboratori està finançat en gran part per coses estrangeres. He estat als EUA perquè la part de microbioma, per exemple, ens ho finança el Departament de Defensa dels Estats Units.  Cal anar de tant en tant a presentar informes, a rendir comptes, a buscar col·laboradors…

    Marc Güell, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) / UPF

    Tens dues empreses creades. Els investigadors heu de recórrer a autogestionar-vos perquè no hi ha gaire finançament públic?

    Crec que va amb l’evolució natural de les biociències. Un ecosistema sa amb un bon impacte a la societat té tres pilars: els centres acadèmics i les universitats, els hospitals que apliquen aquestes medicines i, un tercer pilar també molt important, el sector privat. Hi ha coses que el sector acadèmic no sap fer gaire com ara fer un producte. Tampoc el sector acadèmic té el múscul financer en l’assaig clínic… A vegades es fa però no és molt habitual. I clar, és molt important tenir una sinergia entre aquests tres pilars: el sector privat, l’acadèmic i el sanitari. Això és el gran secret d’algunes ciutats com Boston o San Francisco. Inclús a nivell de professionals, ets un estudiant que fas el doctorat aquí, trobes feina a l’empresa… és una relació molt bona.

    Sempre és una gran queixa dels investigadors la poca economia del PIB que es destina a les ciències a general.

    Tot i que jo sóc un dels que això ho veu una mica diferent. Aquí a Espanya hi ha un problema important amb el poc compromís del govern. Tenim una inversió del PIB que és poc més de l’1% i això està lluny de països com Alemanya que està en el 3% o els EUA que està entre l’1 i el 3%. Això és un problema greu perquè sense diners es poden fer menys coses o es fan de manera més precària. Això també fa que gent que té talent no es pugui dedicar a la ciència.

    L’altra cosa és que aquí a Barcelona crec que hi ha molt bona ciència bàsica, també hi ha molt bons hospitals. Crec que en el sector privat hi ha un creixent compromís. Cada vegada veus que en els nivells d’inversió risc, els capitals són més alts. Tot i que a nivells absoluts no estem a Boston, els ingredients més o menys hi són i es van consolidant.

    Has començat dient que no ja no ets tan jove però amb aquesta trajectòria, deuries dedicar-te a la ciència des de molt aviat. 

    En aquest sentit la carrera científica és una mica peculiar. Pot ser comparada amb la de medicina. Són carreres molt llargues. Acabes als 20 i alguna cosa, aleshores has de fer un doctorat. Després és quasi obligat anar a fer una formació postdoctoral a algun lloc bo del món… Clar, així ja sumem quasi bé 10 anys d’estudis. És diferent del món que a vegades tenim en ment de la disrupció tecnològica. Comparat amb el Marc Zuckerberg del Facebook que amb 20 i pocs anys… Això en biociències no passa, els processos són un pèl més llargs.

    De fet, l’únic cas que hi ha d’una persona molt jove biotech que va muntar una empresa crec que és el de la Elizabeth Holmes de Theranos. Com va acabar deu haver estat el fiasco més gros de la història del biotech realment.

    Què tens ara entre mans?

    La part dels porcs s’ha quedat més a Boston. Ara estem més centrats en fer millors tecnologies de teràpia gènica de manera més segura i també fer créixer totes aquestes tecnologies relacionades amb el microbioma. El microbioma fins ara l’hem fet servir com un probiòtic digestiu, com un iogurt, però creiem que va molt més enllà que realment aquests bacteris que tenim a la pell i al sistema digestiu són màquines moleculars molt molt espectaculars que els hi podem fer fer coses molt interessants.

    Coses com ara què?

    Una cosa que m’inspira molt és que quan fem un medicament ens el prenem i actua durant tot el temps que el tenim voltant pel cos. Jo crec que podem anar més enllà, podem pensar en aquest smart terapèutic, que tingui un sensor que sàpiga quan s’ha d’activar, que s’activi i que faci la feina que li pertoqui. Aquesta precisió temporal i espacial jo crec que pot tenir molt d’impacte.

  • La Fundació Infermeria i societat premia l’excel·lència professional d’infermeres que han destacat per la seva trajectòria i aportació a la societat

    Arriben de nou els Premis Infermeria i societat, aquest cop del 2018, que s’entregaran el pròxim 11 d’abril. Els Premis Infermeria i societat 2018 posen sota el focus i el reconeixement professional a un grup d’infermeres i infermers que han estat determinants en el desenvolupament de la disciplina infermera i han contribuït a la projecció social de la professió a través dels seus projectes, trajectòries professionals, innovacions i visions sobre l’aportació infermera al benestar i salut de les persones que atenen cada dia.

    La Fundació Infermeria i societat premia a persones i institucions en set categories. Aquests guardons anuals esdevenen un important reconeixement en el sí de la pròpia professió infermera  i tenen una dotació econòmica global de 33 mil euros. Els set perfils professionals que es reconeixen són: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

    El premi a la trajectòria professional. Ex aequo aquest any és per Núria Fabrella Padrés i per Glòria Seguranyes Guillot. El reconeixement a la trajectòria professional de Núria Fabrella, doctora en infermeria, és per l’assoliment d’objectius per a la professió en l’assistència, gestió, investigació i recerca. Destaca especialment la seva aportació al desenvolupament de les competències infermeres a l’atenció primària, potenciant el rol autònom i el treball sobre el concepte de la gestió infermera de la demanda. Amb una experiència assistencial de 6 anys en l’àmbit hospitalari i 20 a l’atenció primària, Fabrella va liderar l’activació de diferents programes des de la direcció d’infermeria d’atenció primària de l’ICS, com ara el Pla docent de l’especialitat d’atenció primària o els grups psico-educatius. Va dinamitzar en aquest marc els grups de treball per unificar criteris d’actuació en diferents àmbits i va impulsar la visibilitat dels serveis infermers a la intranet de l’ICS.

    Per la seva banda, la trajectòria professional de Glòria Seguranyes, llevadora i doctora en infermeria, és reconeguda en tots els àmbits en els que ha deixat empremta: en l’assistència, la docència, la gestió i la recerca. Seguranyes és un referent de les llevadores catalanes gràcies a la coherència i tenacitat en la visió de futur que l’ha dut a liderar projectes pel desenvolupament de la professió, especialment de les llevadores, posant l’eix central en l’atenció a les dones. Glòria Seguranyes va ser presidenta i membre del Comitè assessor de formació de llevadores de la Comunitat Econòmica Europea (1986-1992) i, juntament amb Dolors Costa, va promoure la creació del Programa d’Atenció a la Dona del Departament de Salut. Va dirigir durant 11 anys la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya (UDLLC), on es van formar 18 promocions de Llevadores Internes Residents.

    El Premi a la bona pràctica se l’endu la Unitat d’infeccions de transmissió sexual (UITS) Drassanes-Vall d’Hebron. Així, es reconeix la tasca de l’equip d’infermeria d’aquesta unitat, principal centre a Catalunya d’atenció a les infeccions de transmissió sexual (ITS), per la seva visió i capacitat organitzativa que ha permès donar resposta l’augment de la incidència de les ITS a Barcelona. L’equip d’infermeria de la UITS, que atenen pràcticament el 50% de les 10 mil visites anuals que es reben, ha contribuït enormement a millorar la salut sexual de les persones i a interrompre la cadena de transmissió d’aquestes patologies a la comunitat a través de les funcions de cribatge, seguiment i control dels usuaris, especialment els afectats per l’VIH. Les infermeres i infermers de l’UIT desenvolupen en aquesta unitat tasques assistencials, de docència i de recerca.

    Lídia Martí Hereu, pel projecte “Ús de la realitat virtual immersiva com a mètode de relaxació a l’entorn d’una unitat de cures intensives” s’emporta el premi a la innovació infermera. Aquest estudi que consisteix en utilitzar la realitat virtual immersiva (RVi) com una eina de millora de la qualitat de l’estada en una Unitat de Cures Intensives (UCI). Aquest mètode d’estimulació pot ajudar a les persones ingressades a relaxar-se, disminuir l’ansietat així com prevenir el delirium, el deteriorament cognitiu, disminuir la necessitat d’analgèsics i sedants ajudant a l’acceleració de la recuperació. A tall d’exemple, la reducció de 1 o 1.5 dies d’estada, pot suposar per l’hospital un estalvi anual de més de 600 mil euros anuals en una UCI amb 16 boxs, com és el cas del centre en el que es farà la prova pilot. L’objectiu de l’estudi és comprovar la viabilitat de l’aplicació de RVi en les persones ingressades a l’UCI amb o sense ventilació mecànica mitjançant una prova pilot i comprovar la seguretat de l’aplicació mesurant constants vitals abans, durant i després del seu ús.

    El Premi Flors Sirera a la Cooperació Sanitària Internacional va pel projecte “A prop seu, a prop meu” d’EMSIMISION. Aquesta organització d’acció humanitària té com objectiu millorar la qualitat de vida i reduir de forma significativa l’índex de morbimortalitat de les poblacions de països d’extrema pobresa, a través del voluntariat i l’acció sanitària. Treballen a l’àrea de l’Àfrica Subsahariana, especialment a Burkina Faso, des del 2005. L’organització dedica esforços a la formació del personal autòcton, que inclou professionals de la salut, professors i pares, a fi de reduir la dependència de professionals estrangers i dotar de sostenibilitat els programes sanitaris endegats. En resum: donar, capacitar i practicar. Les infermeres de l’equip treballen en la línia assistencial, formació i l’educació per a la salut i prevenció. El projecte premiat conté diverses línies d’acció entre les que destaca el Programa d’apadrinament, orientat als infants amb sordesa i que pateixen marginació social i d’educació; el Training Medical Center, que suposa el desenvolupament d’infraestructures sanitàries sostenibles i seguir treballant per determinar els elements claus per a la promoció d’estils de vida saludable i prevenció de malalties, tenint en compte els factor socioeconòmics i culturals de la zona.

    El Premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat infermera va per a la Junta d’Infermeria de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. En motiu del Dia de la Infermera de l’any 2018, la junta d’Infermeria va posar en marxa una exposició fotogràfica, “Cuidant 365 dies”, amb l’objectiu de reflectir la feina del dia a dia de les infermeres de l’hospital, a mode de testimoni de la professió. L’exposició de fotografies, fetes per les pròpies infermeres i infermers, es va mostrar al propi hospital, a la Fundació Universitària del Bages (FUB) i a diversos centres adscrits a l’hospital amb molt bona acollida per part de la població. Aquest premi reconeix la iniciativa d’apropar amb imatges l’essència de la professió infermera.

    Per altra banda, el premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat altres professionals, empreses o institucions va per la periodista Carme Escales Jiménez. La Fundació posa en valor les entrevistes i articles realitzats per aquesta periodista. La seva sensibilitat envers les infermeres i la seva visió sobre l’aportació d’aquest col·lectiu a la societat amb un llenguatge entenedor, contribueix especialment a la projecció social de la professió.

    El Premi a Entitats aquest any va cap a la Fundació d’atenció a la dependència Sant Joan de Déu (FAD-SJD). Aquesta entitat, constituïda el 2011, va néixer des d’una mirada assistencial infermera per atendre les necessitats de les persones amb pèrdua d’autonomia i que necessiten el suport d’un cuidador professional a domicili. Se li reconeix la millora de qualitat de vida que suposen els seus programes assistencials per a les persones que atenen, tant persones grans com persones amb trastorns de salut mental, persones en fase final de vida o infants en situacions de pluridiscapacitat o malalties amb dependència. Destaca especialment l’aportació pel que fa a la implementació d’un model de cures infermeres sota el lideratge infermer i el desplegament de projectes formatius en l’àmbit de formatius amb alt impacte.

    I per últim, el Premi A prop teu se l’endu Núria Martí Carrasco. Martí és considerada una de les grans impulsores de la professionalització de la infermeria catalana. Ha estat la directora infermera de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant més de 30 anys fins la seva jubilació el juliol de 2018. De la seva amplíssima trajectòria professional destaca el seu lideratge indiscutible en l’adopció d’un model de cures, a la dècada dels 90, i que va cristal·litzar amb el programa d’harmonització d’estàndards de cures de l’any 2006, amb el reconeixement de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol per part de l’ICS com a primer hospital del sistema sanitari públic català a implantar els registres informatitzats. En el seu gran projecte de gestió de les cures, Núria Martí ha posat especial èmfasi en que el desenvolupament del rol autònom de lesinfermeres és possible mitjançant l’aplicació del procés de cures, basat en el mètode científic pel quan en tenen els coneixements específics per establir judicis clínics, definir diagnòstics infermers, fer les intervencions adients i avaluar-ne el resultat.

    Els premis s’entregaran en un acte de lliurament el pròxim 11 d’abril.

  • «Amb aquest projecte vull que les cures de la infermera tinguin un valor afegit, que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient»

    Fa ben poc s’han entregat els Premis Infermeria i societat 2017 que reconeixen set perfils professionals: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

    El Premi Infermeria i societat a la Innovació Infermera ha estat per Montserrat Llinàs Vidal, pel Model integrat d’assistència a pacients urològics que requereixen la instauració de rentats vesicals continus (LVC). El LVC (rentat vesical continu), com expliquen, és un procediment que consisteix en mantenir la permeabilitat d’una sonda uretral, a través de la introducció d’una sol·lució d’irrigació de forma continua i el seu posterior buidatge. Actualment es una tècnica manual supervisada per les infermeres i la innovació proposada permetrà l’automatització mitjançant el desenvolupament d’un dispositiu tecnològic. El projecte estima que amb el redisseny del procés assistencial que asseguri una atenció integral del pacient urològic, la fabricació del prototip, la validació clínica del mateix per la seva translació al mercat, així com el disseny d’un programa formatiu per la seva utilització per part de les infermeres es podrà evitar el 80% de les complicacions que actualment presenta la tècnica manual.

    Montserrat Llinàs ens explica com es va iniciar el projecte, en quin punt es troba ara i quins beneficis aportarà a la pràctica infermera.

    Quin és el projecte d’innovació premiat pels Premis Infermeria i Societat? De què tracta?

    És una tècnica indicada per pacients que o bé tenen una hipertrofia benigna de pròstata (un creixement benigne de la glàndula prostàtica) o tenen un càncer de pròstata o de bufeta. Totes elles requereixen d’una intervenció quirúrgica i durant tres dies estar hospitalitzats i connectats permanentment a un rentat vesical continu. Això vol dir que durant el dia li estaran passant per una sonda vesical una solució de sèrum fisiològic contínuament. De la mateixa manera que entra aquesta solució surt ajudant a cicatritzar la intervenció que li han fet i a treure coàguls, ja que la bufeta és un espai molt petit. Aquest rentat, que primer conté molta sang, al llarg d’aquests tres dies es va aclarint fins que surt net i ja vol dir que ha cicatritzat.

    Quin és el problema? Que degut a la manualitat del procediment poden aparèixer moltes complicacions Quan la bossa s’acaba s’ha de canviar a l’instant però una infermera d’una unitat d’urologia pot ser la responsable a la vegada de 4 a 5 rentats. Ha d’estar entrant i sortint de les habitacions mirant que no s’acabi la bossa del sèrum i que no se li ompli massa la del drenatge. Tot això produeix elevades carreges de treball i a la vegada insatisfacció laboral. Durant aquests tres dies per pacient s’estan manipulant uns 300 litres de sèrum fisiològic: buidar, posar, pujar, baixar, buidar, posar… Hi ha moltes patologies musculoesquelètiques dels professionals que produeixen baixes laborals. Si no es fa bé aquest procediment i no canvies la bossa a temps es poden formar coàguls que provoquen que hagis de tornar a iniciar el procediment. Algunes vegades hi ha complicacions importants: dolors, espasmes… hi ha pacients que durant la nit no dormen controlant que no se’ls hi acabi la bossa. La idea del projecte és doncs automatitzar aquest procediment i fer-ho d’una manera segura.

    Com i quan va néixer la idea?

    Fa 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron parlant amb una companya també infermera i amb la que havíem treballat molt en l’àrea d’hemodiàlisis i diàlisis peritoneal, que és un tractament automatitzat, vam veure que a urologia hi havia un procediment que feia 40 anys que es feia igual. Ella estava aleshores de supervisora a urologia i mentre esmorzàvem vam pensar en aquest projecte per canviar aquell procediment tan antic.

    Els principis van ser difícils perquè vam anar a diverses universitats i a empreses del sector salut però no ens van fer massa cas. Vam veure que era molt complicat innovar i ho vam deixar en un calaix. El 2013 es convoca un premi d’innovació i vaig pensar a presentar-ho. Vam passar la preselecció i en una segona part se’ns va assignar un tutor, el Sergi Trilla, un metge que fa anys que es dedica a l’emprenedoria. Gràcies a això vam poder desenvolupar el projecte, donar-li cos i guanyar el primer premi.

    Montserrat Llinás, guanyadora del Premi Infermeria i Societat a la Innovació 2017 / Carla Benito

    Què significava guanyar aquest premi?

    Doncs seguir. Després de passar per molts congressos vam trobar una empresa comercial que va voler el producte i des de fa 4 anys estem treballant en això. Durant aquest temps el projecte s’ha pogut fer més potent i ara ha derivat en un model integral: cal redissenyar tot el procés des que el pacient sap a consultes externes que l’han d’operar fins que se li dóna l’alta. Ens hem adonat que el pacient no tenia coneixement de què suposava el post operatori i li donava molta ansietat saber de cop que en tres dies estaria connectat a un rentat vesical continu.

    Dins del nou projecte hem dissenyat una bufeta artificial que ens servirà per a la formació al personal d’infermeria de la màquina. De pensar només en la tècnica hem derivat a un procés més integral per la garantia del pacient i dels professionals. A més, també s’han creat pautes a seguir amb els pacients des del minut u.

    Estimem que amb tot això podem arribar a disminuir en un 80% les complicacions que es tenen amb la tècnica manual. Podrem reduir quasi un 40% el que és el cost, ja que t’estalvies reiniciar procediments o intervencions quirúrgiques, cosa molt important per a la qualitat de vida del pacient.

    La idea és aplicar el projecte arreu o limitar el seu ús en un inici a Vall d’Hebron?

    Ara estem a punt d’acabar el prototip però abans de llançar-la al mercat cal fer un assaig clínic. La idea és que arribi al mercat, comercialitzar-ho i que el seu ús arribi a escala internacional. La tecnologia de la qual parlem ràpidament pot ser internacionalitzada perquè tant a Espanya com a la resta del món és manual, segons el que hem vist.

    I com us esteu finançant?

    La innovació és una manera de fer les coses però requereix esforç, molta feina i diners. Aquest projecte està pressupostat en uns 430.000 euros. Hem aconseguit un DTS i un CDTI que ens ha suposat 200.000 euros amb els quals hem aconseguit fer el prototip per exemple. També ens hem presentat a la compra pública innovadora perquè a finals d’aquest any ja estarem a punt de fer l’assaig clínic. Calculem que encara tenim per dos anys.

    Arran d’aquest projecte estem redactant dues possibles patents i això també ens donarà força a la translació al mercat.

    Montserrat Llinás, Supervisora d’Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron – Drassanes / Carla Benito

    Entenc que el fet d’estar a premis com el d’Infermeria i societat us ajuda a difondre el projecte. Com ha anat?

    Sí. A més són uns premis on no et presentes tu directament, hi ha una persona que et proposa. En el meu cas ha estat Montserrat Artigas, Directora d’infermeria quan jo pensava en aquest projecte a la Vall d’Hebron, qui em va proposar per a la secció d’innovació. Estic molt contenta perquè els diners que ens han donat per haver guanyat van també al projecte i això és el que fa que tiri endavant. A més a més, que es publiqui a diversos llocs i també a la web de l’hospital i ens obri el camí per anar a altres congressos dóna peu a què en properes convocatòries el projecte ja sigui considerat com un projecte d’èxit.

    Per què creus que no se li havia acudit a ningú? Els cirurgians també havien vist que se’ls hi retornaven pacients per ser operats de nou però ha estat la vivència de la infermera qui ha vist necessari aquest projecte, és així?

    A nivell d’infermeria estem molt envoltades de tecnologia però sempre ha estat exògena, mai ha estat ideada o pensada per portar al mercat. La majoria de la tecnologia està molt pensada per àrees on no només la infermera supervisa i ha de fer la tècnica. El fet de ser una tècnica amb elevades càrregues de treball, grau d’insatisfacció i problemes de salut laboral en Infermeria, potser passa inadvertit per altres categories.

    Quan una és infermera i és sensible amb les seves competències professionals, té una visió de com poder millorar la feina de les infermeres. No és un tema d’estalviar recursos, el que jo vull és que les cures de la infermera tinguin un valor afegit i no estigui entrant i sortint de l’habitació. Vull que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient, per educació sanitària, per atendre’l i no en controlar un sèrum i buidar bosses de diüresis.

    Serà infermeria qui estigui més sensibilitzada en detectar-ho. Vull pensar que és això.

    Ara estàs al capdavant d’infeccioses. Com has anat cap aquest projecte?

    Com a infermera m’he desenvolupat en moltíssimes àrees. Fa un any que estic al capdavant d’Infeccioses però vinc més del món de l’automatització. Vinc de l’hemodiàlisi. De fet vaig fer un stage al Canadà on vaig veure els canvis de fer les coses de manera manual aquí a automatitzades allà. A Vall d’Hebron també he estat al Departament de Qualitat i Seguretat de Pacients i vaig veure que moltes de les complicacions que existeixen ara es poden resoldre amb la tecnologia.

  • Premis Infermeria i societat per a la re-valorització i la projecció social

    Per posar en valor el paper de la infermeria i les cures que realitzen en el seu dia a dia, la Fundació Infermeria i Societat torna a convocar la presentació de propostes per als Premis Infermeria i societat 2017.

    Les propostes es poden presentar fins l’11 de desembre de 2017  i el jurat farà pública la seva valoració el 2 de febrer de 2018. Poden optar als premis tant persones com institucions que hagin aconseguit millores rellevants en l’àmbit professional o disciplinar o que siguin exemple de trajectòria «decidida i dedicada a la professió infermera».

    A la seva pàgina web expliquen com s’han de fer arribar les candidatures i faciliten el formulari pertinent així com les bases per poder-se presentar. Es pot accedir a cinc categories diferents que es divideixen en els següents sectors: Premi Infermeria i societat a la Trajectòria Professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera i a Entitats. A més, hi ha un sisè premi anomenat A Prop Teu que representa el màxim guardó i és amb el que es valorarà la contribució al desenvolupament de la Infermeria en tant que ciència i disciplina professional i la seva «concreció en línies específiques capdavanteres a favor del desenvolupament professional i que contribueixen decisivament a la seva re-valorització i a la seva projecció social». L’explicació de cada categoria també es desenvolupa dins el web.

    Els premis, amb una dotació econòmica de 28.500 euros, «volen reconèixer i valorar l’esforç de qui, d’una manera o altra, contribueix a millorar la qualitat de les cures infermeres». La voluntat d’aquesta convocatòria és també «contribuir a projectar el nou perfil professional de la infermera a través del reconeixement públic».

    Per exemple, dins la categoria de Bona Pràctica, es valora la tasca d’aquelles infermeres i infermers que des d’alguna de les quatre competències fonamentals: l’assistència, la docència, la recerca i la gestió, «mereixen el reconeixement d’infermera excel·lent». Dins l’àmbit de Bona Pràctica entra l’impacte de la pràctica infermera a les persones i a les comunitats.

    Pel que fa a la voluntat de valorar la projecció social, la categoria Premi Infermeria i societat a la difusió i la comunicació de la professió infermera premiarà aquelles iniciatives dutes a terme per infermeres a través de mitjans de difusió i comunicació en suport virtual, audiovisual o escrit, orientades a difondre la bona imatge de la infermera.

    Aquesta mateixa Fundació també convoca el Premi Infermeria i societat Flors Sirera, que reconeix projectes de cooperació. No obstant, aquest premi té caràcter biennal i no toca que es convoqui.