Etiqueta: pressió assistencial

“No estem demanant res revolucionari”, assegura Tarragón, i argumenta que volen que el Govern compleixi amb les mesures aprovades pel Parlament, com equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut o establir unes ràtios professional-usuària segons les realitats de cada territori que permetin una correcta assistència.

D’on sorgeix la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya?

La Mesa està formada per diferents sindicats (ara Usoc, Catac, CGT, SAE, FTC, Fapic, PSI Lluitem, Cos i Infermeres de Catalunya) i sorgeix arran d’una moció del Parlament de l’abril del 2022 relacionada amb la situació laboral dels treballadors i treballadores de la sanitat. També qüestionava algun punt del propi model sanitari, sobretot com està l’Atenció Primària, però bàsicament era sobre condicions laborals. D’aquesta moció, presentada per la CUP, es van aprovar alguns punts, i altres no, però després, el Govern no ho va fer efectiu. Vam intentar parlar amb el conseller Argimon, que era qui hi havia llavors, per veure quina voluntat hi havia i, quan semblava que ens havíem de reunir, va haver canvi de conseller, amb Manel Balcells ara. Al final, no hem pogut parlar amb ningú.

Quines mesures heu pres?

La primera mesura que vam prendre va ser fer una crida als treballadors i treballadores de la sanitat a què no fessin hores extres els set primers dies de cada mes a partir del desembre. No era gens ambiciós, tampoc no estàvem demanant tant. Pensàvem que, si realment tothom s’hagués afegit a aquesta crida, hauríem pogut posar el sistema en un problema perquè, sense anar més lluny, aquí, a l’Hospital del Mar, a tot el Parc Salut Mar, durant aquest any s’han fet més de 20.000 hores extres. Imagina’t tota l’activitat que s’hauria deixat de fer si no s’haguessin fet aquestes hores extres, i doblatges de torns, etc. Són 20.000 hores reconegudes per l’empresa, tenint en compte que hi ha un màxim de 80 hores per treballador i any a l’Estatut del Treballador. A tots els hospitals hi ha aquesta manca de personal i tenen la necessitat que la gent faci hores extres per poder mantenir tota l’activitat.

Des del novembre ja s’estaven intensificant les mobilitzacions a diversos centres.

Sí, es van fent coses. Davant la convocatòria de vaga de MC, seiem i diem que això no va només de metges, només d’infermeria, ni només d’auxiliars d’infermeria, sinó que això és un problema del sistema i del model sanitari. Aleshores, per què no aprofitar aquesta convocatòria de metges i convoquem els mateixos dies? Hi havia qui deia que els metges diluirien la nostra lluita perquè surten més als mitjans. Sembla que només hi hagi vaga de metges, quan, en realitat, hi ha vaga de totes les categories de la sanitat. Vam decidir fer vaga el 25 i el 26. I, els motius, no estem demanant res revolucionari, són el compliment d’allò que mana el Parlament, que el Govern ho compleixi. Ja sabem que moltes vegades no fan cas, però el que exigim és que el manament del poble es compleixi.

També estem demanant allò que tothom diu que és necessari i que tots els consellers que van passant reconeixen, que és que el 25 per cent del total del pressupost destinat a sanitat vagi a Atenció Primària.

Gairebé dos anys després dels aplaudiments al sector sanitari per la covid, pel reconeixement i l’esforç humà, sentiu que teniu el suport de la ciutadania?

Sí que és cert que hi ha hagut un canvi des dels moments més crus de la pandèmia, el març, abril i maig del 2020. Jo crec que s’ha perdut una mica aquesta sensibilitat, que està per sobre de l’època prèvia a la pandèmia, però que no està en els nivells màxims dels moments més forts. Amb els aplaudiments, tot eren lloances, ja no sols de la ciutadania, sinó dels parlamentaris, dels grups polítics, però malauradament es va quedar en això, en paraules buides de continguts, aplaudiments per fer la foto i poc més. No s’ha traduït en cap fet que diguis, aquí sí que veiem alguna cosa.

Esperàveu més de l’Administració.

Seguim esperant més de l’Administració i d’aquí que convoquem tota aquesta sèrie de mobilitzacions, perquè veiem que si no tenen algun estímul extern que els forci, costarà. Venim d’anys de retallades del 2010, teníem la sanitat totalment destrossada, i la pandèmia ha fet que, un sistema que ja estava totalment tensat, saltés pels aires. I ara ens trobem sense professionals. Estem veient com, en aquest centre, per exemple, s’està invertint una fortuna per ampliar-ho, que jo no dic que no sigui necessari, però no sé si és el millor moment. No tenim treballadors i treballadores, quan aquestes obres acabin, que està previst a finals d’any, tota aquesta nova activitat que hi haurà amb aquests nous espais, nous quiròfans, nous llits i noves plantes d’hospitalització, amb quin personal ho pensen cobrir, si ja no en tenim ara? Qui planifica que s’havien d’aprofitar els fons de Next Generation, potser hauria d’haver anat planificant també com consolidar i millorar les condicions dels treballadors i treballadores.

El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores

La pressió assistencial és una bomba de rellotgeria?

Sí, a salut mental, a nivell sociosanitari i, sobretot, a les urgències. A les urgències és un problema crònic que venim arrossegant des de fa anys, però en els últims mesos i setmanes està sent salvatge. A l’Hospital del Mar, a Vall d’Hebron, a Bellvitge… Jo crec que és un problema de model que està basat en l’hospitalocentrisme, que dedica molts diners a l’hospitalària. Això també és un nínxol de negoci per a tota la indústria farmacèutica i tecnològica sanitària. Totes les intervencions quirúrgiques, tots els materials que s’han d’utilitzar, això és el que genera negoci. El que dona prestigi són els estudis i tot el que fa l’hospitalària, i es deixa de banda, considerem, el que ha de ser vital i ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari, que és l’Atenció Primària comunitària i familiar.

Per què es deixa de banda?

Tenen les seves prioritats. El pressupost és limitat, diuen, i han de repartir com creuen, perquè evidentment el 25 per cent no està anant a la Primària. Si tinguéssim una Primària poderosa, amb el pressupost que necessita, amb els recursos necessaris, els resultats en salut probablement millorarien i el pressupost de sanitat es reduiria. Hi ha un munt d’estudis que reconeixen que els resultats en salut, amb una Primària potent, milloren.

La longitudinalitat.

Sí, el seguiment del mateix metge a una persona durant anys, salva vides i millora la qualitat de vida. Si això no es pot mantenir, al final les malalties s’agreugen, no hi ha el seguiment adequat, han de venir a urgències, necessiten intervencions costosíssimes… El sistema pateix també, però tot el negoci i tota la indústria que hi ha al voltant de la sanitat deixaria de nodrir-se, i creiem que hi ha una certa voluntat política en mantenir això.

“Hem normalitzat la falta de personal a costa de la nostra salut i de renunciar als nostres drets com a treballadores i treballadors”. Ho dieu a la convocatòria de vaga. Aquesta frase podria resumir el que està passant?

Totalment. Tota la gent que fa hores extres al final acabarà claudicant, acabarà agafant baixes, fet que empitjora la situació de manca de personal perquè per suplir aquestes persones necessitem unes altres que tampoc no tenim, i s’hauran de fer més hores extres… No tenim personal, d’acord, plantegem-nos què necessitem, perquè amb les places que s’han generat noves d’infermeria no n’hi haurà suficient.

Des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus

El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores, i que malgrat tot aquest esforç, a les urgències, no pot ser que els mateixos treballadors que tenen estipulada una afluència de pacients, vegin que dia rere dia, per molt que de vegades s’intenti reforçar aquest servei amb més professionals, vegin un col·lapse brutal. Aquí, a l’Hospital del Mar, la capacitat és de 96 boxs i volem que tots els pacients estiguin col·locats adequadament i atesos com caldria. Fa pocs dies teníem 190 pacients en algun moment, i 130, 140, 150, 160, és habitual tots els dies. Que hi hagi pacients que estiguin més de 100 hores al servei d’urgències és habitual, quan no haurien d’estar més de 24 hores. Això comporta al treballador i a la treballadora un estrès, en veure que, per molt que s’esforci, la feina no surt i potser el pacient no està atès com caldria. Això va calant i, des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus.

Demaneu increments salarials per apropar-vos a altres països d’Europa, com per exemple Alemanya. Ho veieu factible?

Ara, no. S’ha de lluitar per arribar a equiparar-nos. Sabem que si algun dia s’aconsegueix, serà d’aquí a molts anys. Hem d’anar encaminats a això. El que sí que demanem és equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat. Tenim un model tan fragmentat, tan diferenciat… A més, en relació a la resta de comunitats autònomes, som uns alumnes avantatjats en això de la privatització i la col·laboració públicoprivada. Al PS Mar tenim les nostres condicions pròpies perquè tenim un conveni propi, al Sant Pau exactament igual, al Clínic igual, cadascú amb les nostres condicions. Després estan els que són del tot públics, els del sector ICS, que tenen unes condicions; després el sector concertat del SISCAT, que acaben de signar un conveni per nosaltres del tot insuficient, tot i que després cada hospital té els seus pactes de millora i de negociació en el comitè. Encara que tots treballin per al CatSalut, cadascú té unes condicions diferents, una jornada anual diferent i una ràtio de personal-pacient diferent.

Aquesta fragmentació debilita el personal?

Sí, el debilita. Intentar unificar la lluita de tots els treballadors és complicat perquè cadascú té la seva realitat en el seu centre. L’ICS sí que és una empresa molt gran i aquí sí que podríem fer força.

Vam demanar al Departament de Salut dades de diversos centres que tenen aquestes realitats i convenis diferents, com Vall d’Hebron, PS Mar, Clínic i Taulí. Volíem conèixer les ràtios d’infermeres per pacients per cada especialitat i per cada torn, així com d’auxiliars i de zeladors. Aquestes dades no ens les han passat. Han donat l’excusa que és molt complex, que necessitarien molts recursos i que no creuen que sigui tan necessària aquesta informació com per dedicar tants recursos. Una mica la resposta va ser aquesta.

Tenint en compte les mobilitzacions i la convocatòria de vaga, hi ha hagut algun apropament, reunió o conversa amb el Departament de Salut?

No. Zero. Nosaltres ho sol·licitem, i si volen evitar la vaga, jo crec que haurien de seure amb nosaltres. D’altra banda, nosaltres convoquem vaga, però pel que fa a hospitalització, els serveis mínims que imposa treball i la interpretació que fa l’empresa, pot passar que, si tenim tres infermeres i tres auxiliars en el torn de tarda, els serveis mínims que imposen siguin tres infermeres i tres auxiliars. En algun servei, demanen més serveis mínims dels que tenim habitualment, i això acredita la falta de personal que hi ha.

És un contrasentit.

Tenim limitat el dret de vaga a l’hospitalització. Sí pots fer vaga a consultes externes, a exploracions complementàries, potser a quiròfan, on només deixen que hi hagi activitats per intervencions urgents, i a l’Atenció Primària.

Si una persona té programada una operació per al dia 25, és possible que se l’ajornin?

Si no és urgent, és possible. En realitat, l’empresa no sap qui farà vaga.

I una visita al CAP?

Haurien d’anul·lar tot el que no sigui urgent, però després hi ha trampes. Hi ha un ordre jeràrquic brutal i tenim comandaments, càrrecs i càrrecs intermedis que, més enllà de gestió, estan per controlar i van fent feina tirant de que som un equip i que hi ha bon rotllo, i demanen ‘tu faràs vaga, no faràs vaga’. Juguen amb això, depenent de qui sigui més o menys hàbil per tenir aquesta informació, suposo que es programarà més o es programarà menys. Després fan trampes amb els plannings, però costa molt denunciar-ho a Inspecció de Treball. Per exemple, si una persona fa vaga i l’empresa fa doblar torn a una altra, això ho portes a Inspecció de Treball per intentar acreditar que s’ha vulnerat el dret de vaga d’aquesta treballadora perquè al final el servei l’han mantingut fent aquestes trampes, però no és fàcil… Suposo que els recursos que tenen a Inspecció de Treball també són molt limitats.

Demanem equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat

Després de la vaga del 25-26, hi haurà més mobilitzacions?

Aquesta és la intenció. Treballem en les mobilitzacions que farem aquests dos dies i, probablement, hi haurà una altra dissabte 28, en què també farem crida als agents socials i a la ciutadania. El 25 i 26, serà més per un tema laboral de treballadors i treballadores, i el 28 cridem també a la ciutadania perquè, al final, interpel·la el conjunt de la població quan parlem de millors condicions laborals, reduir ràtios treballador-pacient, potser reduir jornada anual, i no tenir aquesta obligatorietat de fer hores extres. Al final, això redundarà en un millor servei a la ciutadania; per tant, ho hem de fer amb ells.

El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social

Hem de veure la resposta que rebem dels treballadors i de la ciutadania. Hem de recordar que Ustec i altres sindicats d’ensenyament s’han sumat a la vaga per intentar que no sigui només una cosa de sanitat, per iniciar un cicle de mobilitzacions, ja no només de la sanitat, perquè no és només el problema de la sanitat el que ens està preocupant. A veure si això serveix per anar escalfant motors i arribar a una suposada, algun dia, vaga general exitosa. Ho estem iniciant, i estem parlant amb diferents agents socials que estan mobilitzant-se. Hem parlat amb Marea Blanca, amb Marea Pensionista… El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social, més enllà de la sanitat i l’educació”.

Us fa por que després de tot l’esforç, canviï poca cosa?

Som conscients de la força que tenim, no som innocents. Sabem que els grans sindicats no han convocat, tret de Metges de Catalunya. CC.OO. i UGT ni estan ni se’ls espera i Satse es va despenjar, va firmar el seu conveni del SISCAT i, de moment, no se’ls sent. És una mica sorprenent. Hi ha afiliats seus que ja ens han comentat que no ho entenen.

El que nosaltres qüestionem és, com signes un conveni que és del tot insuficient quan hi ha una vaga convocada per Metges de Catalunya, que sí que està en aquesta mesa del SISCAT. Si  t’haguessis afegit i haguessis amenaçat el Departament de Salut, o les patronals, ‘ull, mireu que està muntant aquesta gent’, haguéssim tingut més força. Ho han desaprofitat. Per mi, ha sigut un error estratègic monumental, era una oportunitat única d’anar tots a una.