Just Deploy It!

Etiqueta: pressupostos 2016

  • La millora de les urgències dels hospitals no està només als hospitals

    Davant de la situació de col·lapse (i la que vindrà) de les urgències hospitalàries cal fer un bon diagnòstic de les causes i posar-hi tractament urgentment. És veritat que per culpa de les retallades de pressupost del sistema sanitari els hospitals han tancat llits i reduït personal. Una vegada retornats aquests recursos ja millorarem la situació actual, però el diagnòstic ens dirà que molts pacients que arriben a urgències segurament no hi haurien arribat si haguessin pogut tenir un bon control de les seves patologies cròniques. Són aquests pacients els que col·lapsen realment els ingressos.

    Si l’Atenció Primària i Comunitària pogués fer correctament la seva feina, amb els recursos necessaris i amb resolució i qualitat, podria ser proactiva en el control i prevenció de les complicacions dels seus pacients crònics i d’edat avançada. Podria prevenir i tractar adequadament a molts d’aquests pacients al seu domicili o al mateix CAP. Si els CUAPs (Centres d’Urgències de Primària) tinguessin més recursos i poguessin ingressar directament a centres sociosanitaris de subaguts, no caldria anar a urgències dels hospitals i ingressar als hospitals d’aguts aquells pacients que només necessiten uns dies de control, tractament mèdic i observació. Si el control mèdic i d’infermeria dels pacients ingressats en residencies geriàtriques fos portat per l’atenció primària del seu territori (com un domicili més i amb més recursos) estalviaríem molts patiments i ingressos als hospitals si les activitats comunitàries poguessin ser més preventives i promotores de salut de la població. Si moltes coses més com potenciar i reforçar la Primària (condicions laborals, motivació, lideratge, etc.) fossin possibles…

    Però, com deia la Cesca Zapater en el seu article, per què l’Atenció Primària pugui fer tot això necessita no només el pressupost retallat des del 2010 (el 2010 tenia un 18% de pressupost de salut i el 2015 un 13,7%, 334 milions menys) sinó fins a un 25% del pressupost no retallat (2010), que és el que es considera necessari en els països amb models semblants al nostre.

    Això vol dir que hem de posar a l’Atenció Primària, per poder fer bé la seva feina, 660 milions més. Així podríem començar a arreglar realment les urgències dels hospitals. I els ciutadans, ciutadanes i professionals de la salut viurien menys angoixats i amb més salut.

  • El Govern preveu blindar per llei la utilització privada d’espais del Servei Català de la Salut

    L’ús d’espais sanitaris públics per part d’empreses privades s’enfronta a una nova regulació. El director del Servei Català de la Salut podrà autoritzar l’ús de béns immobles públics per part d’entitats proveïdores de serveis sanitaris, ja sigui de forma gratuïta o a canvi d’una contraprestació. Així es contempla en l’avantprojecte de llei de mesures fiscals –la norma que acompanya els pressupostos i que modifica una vuitantena d’articles de diferents lleis sectorials- que el Govern preveu presentar a finals de mes.

    En concret, es proposa una modificació de la llei 15/1990 d’ordenació sanitària (LOSC), que blindaria per llei l’ús d’immobles públics per part de diverses entitats proveïdores de serveis sanitaris. Així segons la proposta, el CatSalut (l’ens gestor de la sanitat pública catalana) podrà “autoritzar l’ús de béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris, a fi de garantir el correcte funcionament de la xarxa pública de salut”.

    Si finalment el Parlament dóna llum verda a la norma tal i com està redactada a l’avantprojecte de llei, això autoritzaria al director del CatSalut, David Elvira, a ser ell qui faci aquesta cessió d’espais, deixant la porta oberta a que siguin entitats privades les que acabin fent activitat dins dels centres públics.

    Això és així ja que la modificació de la llei presentada pel govern no estableix a quin tipus d’entitats –públiques o privades- es poden fer aquestes cessions d’espais ni amb quins criteris es determinarà si la cessió es fa de forma gratuïta o a través d’una contraprestació. Segons la memòria de la llei, la utilització dels centres públics s’autoritzaria «únicament per les entitats proveïdores» del CatSalut, cosa que deixa un ampli marge de possibilitats. A dia d’avui són proveïdores del CatSalut tant empreses sense ànim de lucre com empreses privades, com ara el gran grup privat Quironsalud –fins fa un meses anomenat IDCsalud.

    D’altra banda el CatSalut també contempla cedir aquests espais a «altres administracions o entitats públiques i entitats privades sense ànim de lucre» sempre i quan ho destinin a finalitats «d’utilitat pública o d’interès social complementaris de les activitats de salut».

    La memòria d’avaluació d’impacte de l’avantprojecte de la llei de mesures fiscals –on s’especifica quina és l’afectació en els ingressos i despeses públiques de cada una de les modificacions de llei proposades- no especifica quin serà el resultat d’aquesta mesura, i si tindrà o no impacte econòmic.

    El Govern fa aquesta proposta malgrat que el maig de 2015 el Parlament de Catalunya va suspendre la resolució 5/2015 a través de la qual el Govern volia regular l’activitat privada duta a terme dins de centres sanitaris de la xarxa pública. Tot i la suspensió, la modificació de la llei que ara proposta el Govern permetria regular aquest tipus d’activitat als centres públics.