Etiqueta: professional sanitari

  • L’oferta de formació sanitària especialitzada a Catalunya puja a 1.432 places

    L’oferta de formació sanitària especialitzada (FSE) aprovada pel Departament de Salut per a la convocatòria de l’examen estatal de l’any que ve arriba a màxims històrics amb 1.432 places de 54 especialitats diferents que van des de metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs, passant per altres professionals com biòlegs, físics i químics. És un creixement d’un 9,6% més respecte el 2018 i manté la tendència ascendent dels últims 5 anys. Aquest creixement de més de 125 places suposa una inversió afegida a partir de l’any que ve de 6 milions d’euros en els pròxims 5 anys.

    També bat rècords l’oferta d’especialitats mèdiques 2019 amb 1.134 places de 40 especialitats diferents. Són 83 places més que el 2018 i suposa el creixement interanual més important des que hi ha registre. En percentatges, és un 8% superior a l’oferta de l’any passat i és també un 5,3% superior a l’oferta d’abans de la crisi. De fet, actualment 8 de cada 10 places que es convoquen a Catalunya són MIR.

    En la roda de premsa de presentació d’aquesta oferta de formació, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que “aquesta oferta que presentem demostra la ferma aposta que fem pels professionals i contempla la voluntat de fer de la primària el motor del sistema de salut de Catalunya».

    Les especialitats que més creixen

    Les especialitats mèdiques amb un major increment absolut en nombre de places són les de medicina familiar i comunitària amb 35 places més; les de pediatria amb 10 places més i també destaca el creixement de les de cirurgia general i de l’aparell digestiu amb 5 més; les de l’al·lergologia amb 4 més i també amb 4 més les de medicina preventiva i salut pública.

    D’altra banda, es manté la tendència creixent de l’oferta de places per a la formació d’infermeres especialistes amb un total de 199 places, un 12,4% més que el 2018. D’aquestes 199 places, s’ofereixen 6 especialitats diferents i les que tenen un major increment absolut en nombre de places són les d’infermeria geriàtrica i pediàtrica -totes dues amb 6 places més- i les d’infermeria familiar i comunitària amb 5 més. A més, i per primer cop, el Departament de Salut ofertarà dues places d’infermeria del treball.

    Pel que fa a la resta d’especialitats, destaca el creixement important de l’oferta de places de psicologia clínica, que dobla l’oferta de fa quatre anys i arriba a les 41 places, gairebé un 60% més que el 2018.

    També creix l’oferta de farmàcia hospitalària amb 25 places -cosa que suposa un augment d’un 4,2% respecte el 2018- i també la d’altres professions amb 33 places, un 13,8% més que l’any passat.

    Per regions sanitàries, la de Barcelona encapçala el rànquing amb major nombre de places ofertades. De fet, 3 de cada quatre places de FSE s’oferten en aquesta regió. A Barcelona ciutat es convocaran 521 places (un 6,9% més que el 2018); a l’Àrea Metropolitana Nord, 327 (un 7,9% més); a l’Àrea Metropolitana Sud, 232 (un 11,2% més); al Camp de Tarragona, 96 (un 6,7% més); a Girona, 92 (un 16,5% més); a Lleida, 63 (un 6,8% més); a la Catalunya Central, 79 (un 17,6% més) i finalment a les Terres de l’Ebre, 22 (un 22,2% més). Per tant, les regions que més creixen són les de Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Girona.

    Com cada any, els criteris que han guiat la configuració d’aquesta oferta són la reposició d’especialistes per jubilació i a l’hora l’anticipació a les necessitats futures del model sanitari català. En aquest sentit, per configurar l’oferta d’aquest any, ja s’han tingut en compte propostes treballades al Fòrum de Diàleg Professional, una iniciativa del Departament per alinear les polítiques de planificació i d’ordenació professionals amb els models d’atenció que s’han d’impulsar per donar resposta a les necessitats de salut de la població.

  • Quin metge necessita la societat? La professió afronta el repte de renovar-se

    L’envelliment de la població, la consolidació de les noves tecnologies o un pacient cada vegada més informat són alguns dels aspectes sobre els quals pivotarà el canvi de la professió mèdica en els pròxims anys. Un canvi que els professionals destaquen com a necessari per actualitzar la professió, i de retruc, la formació dels metges i metgesses futurs.

    Quin metge necessita la societat? Com s’ha de formar el nou metge? Com poden facilitar les organitzacions sanitàries que el metge exerceixi el seu rol? A quins reptes ètics i deontològics haurà de fer front? Prop d’un miler de professionals miraran de donar resposta a aquestes preguntes en el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC), que se celebrarà aquesta setmana a Girona després de vuit anys des del darrer congrés. Sota el lema Construïm junts la professió del futur al servei de les persones, els assistents debatran al voltant d’aquests quatre eixos, que ja s’han treballat en els darrers sis mesos.

    L’empoderament del pacient

    En Carles Blay fa trenta-tres anys que exerceix de metge. Treballa al CAP Santa Eugènia de Berga. Valora molt positivament que tingui lloc un debat en què es revisin els reptes actuals, ja que al seu parer “la medicina és una pràctica subjecte a canvis en molts aspectes i cal que estigui en revisió contínua”. Un dels principals àmbits de canvi, destaca, és l’empoderament de les persones. “Avui el pacient té un posicionament més madur, és més autònom i està més informat. Cal que el metge tingui una pràctica menys paternalista i més d’acompanyament”, apunta Blay.

    En això coincideix la Mireia Garcia, que fa quatre anys que va acabar el MIR i treballa com a metgessa de família al CAP l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona). “Tot i que des d’alguns sectors es veu l’empoderament del pacient com una amenaça, la introducció del pacient com agent actiu ha de promoure una nova relació metge-pacient en què hi hagi més diàleg i interacció”, assegura. En aquest sentit, però, matisa que cal també fomentar més educació en salut: “Els pacients s’han de responsabilitzar molt més de les seves malalties”.

    Potenciar la col·laboració entre professionals

    Per a la Mireia Garcia una de les línies de canvi ha de consistir en “treure la jerarquització” que té el metge a dalt de tot. “S’ha de donar molt poder a tot l’equip assistencial (metges, infermeres, psicòlegs, auxiliars…) i que cadascú des del seu coneixement pugui tenir un rol actiu”, assegura. Amb tot té clar que hi ha d’haver molta més relació entre l’Atenció Primària i l’especialitzada essent el metge de capçalera “qui porti la batuta”.

    “Els canvis en l’àmbit demogràfic i epidemiològic implicarà cada vegada més persones grans amb més multimorbiditat, és a dir, que presenten més d’una malaltia. “Això ens obligarà a atendre processos molt més complexos en què cadascun dels professionals haurem de ser més generalistes, més col·laboratius i còmplices d’altres professions”, afegeix Carles Blay.

    Una formació actualitzada

    N’hi ha prou amb un bon expedient acadèmic? S’han de valorar habilitats, a més de coneixements, per ser metge? Convé que matèries com comunicació o ètica tinguin més pes? Aquestes reflexions ocuparan part de la jornada de dijous. La Mireia Garcia, que fa uns anys era tot just acabant la carrera de medicina, troba a faltar en el seu dia a dia a la consulta recursos per abordar problemes o malalties que tenen una base psicosocial. “Gairebé un 80% de les malalties tenen una base psicosocial, que té a veure amb com viu la gent: si es troba a l’atur, si té bronquitis i viu en un pis sense ascensor, etc.”, assegura. Per ella “ningú ensenya això a les facultats de medicina”. “Si la professió està canviant la carrera també ho haurà de fer”, sentencia.

    «A les facultats s’ensenya poc d’empatia o de bioètica, per exemple, s’ha de repensar en funció del que la societat reclama. La universitat també és dels sectors que els costa més canviar», assegurava fa uns mesos a aquest diari en una entrevista el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.

    L’indubtable paper de la tecnologia

    Un dels reptes més grans serà el paper que jugarà la tecnologia en el dia a dia de la pràctica mèdica. “Com gestionem la ingent quantitat d’informació que hi ha a la xarxa, que les persones tinguin accés digital a la seva història clínica i els condicionants ètics de tot plegat són reptes que imposa la tecnologia”, diu Carles Blay.

    De rerefons: l’impacte de la crisi

    El darrer congrés de la professió mèdica es va celebrar a Tarragona fa vuit anys i els efectes de la crisi en forma de retallades, pressió assistencial i precarietat laboral seran el teló de fons d’aquest dijous. La Mireia recorda com en acabar la residència va agafar una suplència d’estiu i des de llavors encadena contractes cada any. “Vas encadenant contractes, guàrdies i jornades laborals aquí i allà i això passa factura. A més, no pots planificar quan podràs ser mare o agafar-te una excedència”, lamenta aquesta metgessa.

    Amb tot, en Carles Blay, es mostra orgullós de l’actitud del col·lectiu del qual forma part. “Hem mantingut el compromís amb els pacients amb la mínima conflictivitat malgrat tenir més pressió, més complexitat clínica i menys recursos”, diu. “La professió mèdica ha estat capaç de mantenir el compromís amb les persones per damunt de condicionants adversos. Això em fa sentir content de ser metge”, confessa.

    Punts de vista sobre la professió mèdica

    Recupera entrevistes amb professionals de la medicina en què hem abordat qüestions que tenen a veure amb el que es debatrà aquest dijous al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC).

    DOLORS FORÉS: “La majoria de vegades és mentida que sigui millor anar al metge especialista”

    JOSEP MORERA: “Amb els sous actuals no pots mantenir una flota de metges entregats al sistema”

    VICTÒRIA CAMPS: “En medicina mai hi ha respostes automàtiques, el que importa és plantejar-se el dubte ètic”

    SALVADOR ESQUENA: “Ens toca haver de donar un diagnòstic de càncer en deu minuts”