L’ús de teràpies falses a Espanya no és residual. El 53% de la població creu que l’homeopatia és efectiva, segons les dades de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El 60% considera que l’acupuntura funciona. El Govern va presentar aquest dimecres un pla per fitar les pseudoteràpies des de la publicitat, l’avaluació científica, les titulacions universitàries i els establiments on s’apliquen aquestes tècniques.
Fi de les consultes homeopàtiques amb llicència sanitària
La legislació actual té un apartat que empara la consideració de consultes d’homeopatia i altres pseudoteràpies com a «centres, serveis i establiments sanitaris». Un reial decret de 2003 els assigna la denominació U.101 Teràpies no convencionals, les quals tenen prou que estiguin a nom d’un llicenciat en medicina en descriure-les com a unitats en les quals «un metge és responsable de realitzar tractaments de les malalties per mitjà de medicina naturista o amb medicaments homeopàtics o mitjançant tècniques d’estimulació perifèrica amb agulles o uns altres que demostrin la seva eficàcia i la seva seguretat». És a dir, la legalitat venia a emparar el valor curatiu de l’homeopatia. Les comunitats autònomes han estat les responsables d’aplicar la normativa a l’hora d’autoritzar o clausurar aquests centres.
El pla del Govern explicita que pretén modificar aquest reial decret per aclarir les definicions de les unitats d’assistència i «eliminar qualsevol possible inclusió de pseudoteràpies».
Sense pseudoteràpies als centres autoritzats
Gairebé de forma lògica, si un establiment d’homeopatia no pot rebre la certificació de «sanitari», un centre mèdic no podrà dispensar aquestes teràpies sense base científica com a part dels tractaments. La Ministra de Sanitat, Luisa Carcedo, ha especificat que «en un hospital no es podran aplicar». Per descomptat un metge exercint com a tal en un centre reconegut legalment com, per exemple, «proveïdor d’assistència sanitària sense internament», no podria fer ús de l’homeopatia. En l’epígraf d’aquests proveïdors estan «els centres de salut, les consultes mèdiques, d’atenció primària, consultes d’altres professionals sanitaris i fins i tot les clíniques dentals». Tots recollits en el reial decret que es canviarà amb el seu codi específic.
Els títols acadèmics
Un altre pilar en el qual s’ha recolzat molt l’Executiu en dissenyar aquest pla «per a la protecció de la salut enfront de les pseudoteràpies» és la formació. El nínxol de negoci que les teràpies no convencionals han anat obrint en el negoci de l’educació no obligatòria hauria de veure’s fitat per la nova normativa.
Aquest curs ha estat el primer en el qual la universitat pública no ha acollit algun ensenyament oficial relacionat amb l’homeopatia (va desaparèixer l’última assignatura en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca). Però encara persisteixen multitud de cursos oferts com a «superiors» o de «postgrau» en l’ensenyament privat online.
La idea és que les universitats espanyoles (i els col·legis professionals) rebutgin les pseudoteràpies com a matèria d’estudi sanitari: «No promoure títols propis o oficials», diu el Govern. I afegeix que pretén aclarir «les pràctiques i mètodes que no es consideren amb coneixement i evidència científica suficients per ser impartits». Els títols propis, moltes vegades emparant a escoles o acadèmies privades, s’han convertit en una font de finançament per a les universitats que, a canvi d’estampar el segell de la institució, perceben un percentatge dels ingressos per matrícula dels cursos.
Avaluació científica dels mètodes
El Govern, mitjançant aquest decret, pretén elaborar una avaluació de les pseudociències «sota els principis del coneixement i l’evidència científica». Suposa un viratge oficial, ja que la postura de l’Administració fins ara era molt més permissiva.
El 2011, el Ministeri de Sanitat va elaborar un document en el qual, si bé reconeixia obertament que «poques teràpies naturals han demostrat la seva eficàcia en situacions clíniques concretes mitjançant l’aplicació de mètode científic», afegia tot seguit: «Aquesta absència de demostració de la seva eficàcia no ha de ser considerada com a sinònim d’ineficàcia». A partir d’aquí, els defensors de l’homeopatia han tingut un agafador d’influència política fins fa ben poc.
Els anuncis no podran dir que curen si no ho proven
L’objectiu és evitar la publicitat enganyosa de les pseudoteràpies per poder fitar la promoció comercial de productes o serveis amb pretesa finalitat sanitària. En no poder ser considerats disciplines curatives de patologies no podran anunciar-se amb aquests efectes tret que els demostrin. En aquest sentit, la indústria homeopàtica solament ha sol·licitat la indicació terapèutica de 12 dels 2.008 productes que volen regularitzar en el recentment obert procés d’autorització.
També es planteja impedir que les trobades i fòrums de teràpies falses es facin passar per congressos mèdics i mostrar al públic el certificat d’esdeveniment científic. Aquest caràcter científic és atorgat per l’Administració, segons recollia una ordre ministerial del 1984. Es va redactar davant la proliferació d’actes derivats de la multiplicació de societats i «l’interès social pels coneixements de recerques en el camp sanitari». El segell de caràcter científic implica «un estímul i respatller oficial» per a aquestes actuacions. És a dir, es revestia d’interès científic una trobada sobre teràpies alternatives o homeopatia.