Etiqueta: pseudociència

  • L’homeopatia no cura ni pot estudiar-se a Medicina: claus del pla del Gobierno contra les teràpies falses

    L’ús de teràpies falses a Espanya no és residual. El 53% de la població creu que l’homeopatia és efectiva, segons les dades de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El 60% considera que l’acupuntura funciona. El Govern va presentar aquest dimecres un pla per fitar les pseudoteràpies des de la publicitat, l’avaluació científica, les titulacions universitàries i els establiments on s’apliquen aquestes tècniques.

    Fi de les consultes homeopàtiques amb llicència sanitària

    La legislació actual té un apartat que empara la consideració de consultes d’homeopatia i altres pseudoteràpies com a «centres, serveis i establiments sanitaris». Un reial decret de 2003 els assigna la denominació U.101 Teràpies no convencionals, les quals tenen prou que estiguin a nom d’un llicenciat en medicina en descriure-les com a unitats en les quals «un metge és responsable de realitzar tractaments de les malalties per mitjà de medicina naturista o amb medicaments homeopàtics o mitjançant tècniques d’estimulació perifèrica amb agulles o uns altres que demostrin la seva eficàcia i la seva seguretat». És a dir, la legalitat venia a emparar el valor curatiu de l’homeopatia. Les comunitats autònomes han estat les responsables d’aplicar la normativa a l’hora d’autoritzar o clausurar aquests centres.

    El pla del Govern explicita que pretén modificar aquest reial decret per aclarir les definicions de les unitats d’assistència i «eliminar qualsevol possible inclusió de pseudoteràpies».

    Sense pseudoteràpies als centres autoritzats

    Gairebé de forma lògica, si un establiment d’homeopatia no pot rebre la certificació de «sanitari», un centre mèdic no podrà dispensar aquestes teràpies sense base científica com a part dels tractaments. La Ministra de Sanitat, Luisa Carcedo, ha especificat que «en un hospital no es podran aplicar». Per descomptat un metge exercint com a tal en un centre reconegut legalment com, per exemple, «proveïdor d’assistència sanitària sense internament», no podria fer ús de l’homeopatia. En l’epígraf d’aquests proveïdors estan «els centres de salut, les consultes mèdiques, d’atenció primària, consultes d’altres professionals sanitaris i fins i tot les clíniques dentals». Tots recollits en el reial decret que es canviarà amb el seu codi específic.

    Els títols acadèmics

    Un altre pilar en el qual s’ha recolzat molt l’Executiu en dissenyar aquest pla «per a la protecció de la salut enfront de les pseudoteràpies» és la formació. El nínxol de negoci que les teràpies no convencionals han anat obrint en el negoci de l’educació no obligatòria hauria de veure’s fitat per la nova normativa.

    Aquest curs ha estat el primer en el qual la universitat pública no ha acollit algun ensenyament oficial relacionat amb l’homeopatia (va desaparèixer l’última assignatura en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca). Però encara persisteixen multitud de cursos oferts com a «superiors» o de «postgrau» en l’ensenyament privat online.

    La idea és que les universitats espanyoles (i els col·legis professionals) rebutgin les pseudoteràpies com a matèria d’estudi sanitari: «No promoure títols propis o oficials», diu el Govern. I afegeix que pretén aclarir «les pràctiques i mètodes que no es consideren amb coneixement i evidència científica suficients per ser impartits». Els títols propis, moltes vegades emparant a escoles o acadèmies privades, s’han convertit en una font de finançament per a les universitats que, a canvi d’estampar el segell de la institució, perceben un percentatge dels ingressos per matrícula dels cursos.

    Avaluació científica dels mètodes

    El Govern, mitjançant aquest decret, pretén elaborar una avaluació de les pseudociències «sota els principis del coneixement i l’evidència científica». Suposa un viratge oficial, ja que la postura de l’Administració fins ara era molt més permissiva.

    El 2011, el Ministeri de Sanitat va elaborar un document en el qual, si bé reconeixia obertament que «poques teràpies naturals han demostrat la seva eficàcia en situacions clíniques concretes mitjançant l’aplicació de mètode científic», afegia tot seguit: «Aquesta absència de demostració de la seva eficàcia no ha de ser considerada com a sinònim d’ineficàcia». A partir d’aquí, els defensors de l’homeopatia han tingut un agafador d’influència política fins fa ben poc.

    Els anuncis no podran dir que curen si no ho proven

    L’objectiu és evitar la publicitat enganyosa de les pseudoteràpies per poder fitar la promoció comercial de productes o serveis amb pretesa finalitat sanitària. En no poder ser considerats disciplines curatives de patologies no podran anunciar-se amb aquests efectes tret que els demostrin. En aquest sentit, la indústria homeopàtica solament ha sol·licitat la indicació terapèutica de 12 dels 2.008 productes que volen regularitzar en el recentment obert procés d’autorització.

    També es planteja impedir que les trobades i fòrums de teràpies falses es facin passar per congressos mèdics i mostrar al públic el certificat d’esdeveniment científic. Aquest caràcter científic és atorgat per l’Administració, segons recollia una ordre ministerial del 1984. Es va redactar davant la proliferació d’actes derivats de la multiplicació de societats i «l’interès social pels coneixements de recerques en el camp sanitari». El segell de caràcter científic implica «un estímul i respatller oficial» per a aquestes actuacions. És a dir, es revestia d’interès científic una trobada sobre teràpies alternatives o homeopatia.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El CoMB inhabilita un metge per practicar un mètode sense evidències científiques en malalts oncològics

    La Junta de Govern del Col·legi de Metges de barcelona (CoMB) ha comunicat aquest matí la inhabilitació d’un dels seus metges col·legiats per haver divulgat i posat en pràctica amb pacients oncològics l’anomenat Mètode Hamer. La sanció, que implica cinc anys d’inhabilitació per a l’exercici de la professió mèdica, arriba després d’analitzar l’expedient que se li va obrir al metge inhabilitat per aparèixer en un reportatge sobre pseudoteràpies.

    El citat expedient que recentment ha resolt la Junta de Govern del CoMB es va iniciar arran d’un escrit que el mateix metge sancionat va adreçar al Col·legi el juny de 2017, poc després de la seva aparició en un reportatge sobre pseudoteràpies que una cadena de televisió estatal va emetre el maig de l’any passat. El contingut d’aquest escrit, en el qual el metge defensava l’eficàcia de l’aplicació del Mètode Hamer, i el visionat posterior del reportatge van ser considerats per part de la Junta motius suficients per obrir un expedient de manera immediata.

    Des del CoMB, expliquen que el mateix col·legiat ja havia estat inhabilitat per un període de dos anys al 1995 per fets pràcticament idèntics. Aleshores, la resolució del Col·legi va ser ratificada judicialment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

    El col·legiat inhabilitat, que té consulta a les províncies de Barcelona i Castelló, ha rebut de nou un requeriment explícit des de la Junta del CoMB per tal que no torni ni a practicar ni a difondre en un futur procediments no validats i sense evidència científica. Ho fa per, segons el CoMB, divulgar i practicar procediments sense cap evidència científica amb pacients oncològics.

    El CoMB preveu sobre les pseudociències

    Entre les funcions essencials del Col·legi, expliquen, hi ha la de vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques i actuar com a garant de la protecció de la salut dels ciutadans. En l’àmbit concret de les anomenades teràpies alternatives i pseudocientífiques, el CoMB ha mantingut una actitud molt ferma quant al compliment d’aquestes funcions, i ha obert diversos expedients en els darrers anys.

    Amb aquests expedients i la feina que fan per explicar les conseqüències de les pseudociències o pseudoteràpies el CoMB vol alertar els ciutadans del risc que suposen per a la salut en no tenir evidència científica demostrada, especialment quan «impliquen l’abandó d’altres tractaments d’eficàcia validada». Aquest posicionament l’han deixat clar amb la denúncia de la celebració d’un congrés anomenat Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant mesos després de presentar el document El malalt amb càncer. Els tractaments oncològics i pal·liatius i les teràpies sense evidència científica i pseudociències, un treball elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

    Una de les teràpies denunciades és la que realitza el metge inhabilitat. El Mètode Hamer, segons el CoMB, suposa un risc per als pacients per la seva manca de fonament científic i perquè, «de manera explícita, anima els pacients amb càncer a apartar-se de tractaments eficaços i validats per la comunitat mèdica i, per tant, els aboca a perdre l’oportunitat de beneficiar-se de la millor estratègia terapèutica disponible per a la seva malaltia». El CoMB aprofita aleshores per recordar que aquesta pràctica va en contra les normes deontològiques i de bona praxi.

  • Catalunya tindrà una comissió per vigilar els congressos de teràpies pseudocientífiques

    Aquest article és de eldiario.es

    La Generalitat engegarà a partir de març una comissió que controli la difusió de teràpies pseudocientífiques. Més enllà de la multa imposada aquesta setmana al congrés Un món sense càncer, el departament de Salut es planteja com mantenir una supervisió periòdica de tots els esdeveniments, webs i publicacions en els quals es publiciten pseudoteràpies perilloses per a la salut pública.

    «La seva principal funció serà identificar quina oferta hi ha d’aquests productes i teràpies i estudiar si podem adoptar mesures per protegir als pacients», comenta a eldiario.es Neus Rams, directora general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del departament de Salut. La comissió estarà integrada per professionals de Salut, de l’Agència Catalana de Consum i de diversos col·legis professionals (com el de Metges o de Farmacèutics), encara que encara no s’ha decidit quants seran, cada quant es reuniran ni amb quin pressupost explicaran.

    El principal focus d’estudi d’aquesta comissió, d’entrada, serà examinar els cursos i jornades en els quals es difonen productes i tractaments per al càncer. «En aquesta malaltia és on hi ha més incidència d’oferta d’aquest tipus de teràpies», assegura Rams, «perquè es tracta de pacients especialment vulnerables i, per tant, més susceptibles de ser seduïts per falses expectatives».

    És el que va succeir el passat 13 de gener al congrés organitzat per Cocó March a Barcelona, que ara ha estat multat pel departament de Salut. Davant 700 inscrits, ponents com Txumari Alfaro, divulgador de remeis naturals, va arribar a aconsellar a la mare d’una pacient de càncer de mama «prendre consciència» i «no fer res» per avançar en la curació de la malaltia.

    Passos d’una Administració fins ara passiva

    Malgrat que metges i associacions de pacients fa anys que demanen més duresa per part de l’Administració per censurar missatges que consideren que poden posar en perill a la ciutadania, no hi ha massa precedents a Espanya de lluita institucional contra les pseudociències. Congressos com Un món sense càncer solen celebrar-se davant la passivitat de les Administracions, segons lamenten des de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.

    La seva presidenta, Elena Campos-Sánchez, valora la nova comissió de Salut com un «pas en la bona adreça», com el van ser les instruccions que la Generalitat valenciana va enviar a facultatius per evitar tractaments sense evidència científica. El més semblant a una comissió de seguiment seria l’Observatori contra les Pseudociències de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya.

    «Estem sortint de molts anys de deixadesa», considera Fernando Frías, advocat especialitzat en la matèria, que defensa que existeix abundant legislació que impedeix la difusió de tractaments i productes amb finalitat sanitària sense estar testats científicament. La mateixa Llei General de Sanitat preveu «limitacions preventives» de les activitats que «puguin tenir conseqüències negatives per a la salut», alguna cosa que encaixa, segons Frías, amb aquests esdeveniments.

    La mateixa Generalitat va recórrer a una altra norma, el decret llei de 1996 de promoció comercial de productes sanitaris, per justificar la multa que va imposar al congrés del passat mes de gener. Aquest decret estableix que qualsevol publicitat de productes o mètodes que es presentin com a «útils» per a diagnòstics i tractaments han d’ajustar-se a «criteris de veracitat en el que concerneix la salut».

    Sobre la gestió de les denúncies, Rams detalla que la comissió es limitarà a detectar i supervisar els casos, que es remetran després al departament de Salut perquè siguin els seus tècnics els que avaluïn si és mereixedor de sanció.

    Teràpies fraudulentes més enllà del càncer

    La Generalitat es focalitzarà en els remeis alternatius contra el càncer per la gravetat que poden comportar als pacients, però les pseudoteràpies no solament abunden en el terreny de les malalties oncològiques. Fredes recorda en cas del MMS, l’anomenada Solució Mineral Miraculosa, un producte a força de clorit de sodi en solució aquosa que es ven en alguns casos com a suposada solució a l’autisme, encara que està perseguit per l’Agència Nacional del Medicament.

    Altres àmbits en els quals abunden remeis fraudulents que poden tenir efectes negatius sobre la salut, segons aquest advocat, són el dels suplements per a esportistes o el dels productes per combatre l’alopècia.

  • El CoMB denuncia un acte que dubta sobre la feina dels metges contra el càncer

    El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) denuncia un acte que assegura que «posa en dubte, de manera explícita, el paper dels metges a l’hora d’informar de manera veraç sobre el càncer als pacients i als ciutadans en general». L’acte es celebrarà el proper 13 de gener sota el nom «Un món sense càncer. El què el teu metge no t’està explicant» i està removent diferents comptes a les xarxes socials. Més enllà del CoMB, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també ha opinat que a l’acte li manca tota evidència científica i ha demanat que «cap pacient es deixi enganyar per aquestes persones».

    Davant d’això, a més de plantejar la prohibició de l’acte, el CoMB ha posat els fets en coneixement del Departament de Salut, com ha explicat Jaume Padrós, president del Col·legi, a Rac1, «per determinar si els continguts de l’acte poden ser un atemptat contra la salut pública». A més, no neguen que puguin emprendre altres accions.

    En un comunicat que han fet públic a través de la seva pàgina web, el CoMB recorda que «el metge és l’únic professional amb formació, coneixements i competència per diagnosticar una malaltia i indicar-ne el tractament més adequat». A més a més, també ha aprofitat per recordar que, pel què fa a les pseudociències, mai han dubtat en «perseguir i denunciar metges i no metges a través de processos que han derivat en condemnes judicials o administratives».

    En aquest sentit, durant el juny passat, el Col·legi va presentar un document elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives on s’alertava del risc que les teràpies alternatives i les pseudociències sense cap evidència clínica ni científica suposen per a la salut.

  • Els col·legis de metges adverteixen als seus membres contra les teràpies pseudocientífiques

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha donat aquest dijous la veu d’alarma contra les teràpies pseudocientífiques, principalment en els malalts amb càncer. En una roda de premsa en la qual han presentat un document amb recomanacions, el president del CCMC i del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha fet una clara advertència als seus membres col·legiats, recordant que han obert 5 expedients a metges per aplicar teràpies anomenades «alternatives».

    En el document presentat, elaborat conjuntament amb la Societat Catalano-Balear d’Oncologia i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, els col·legis recorden als metges les seves obligacions d’informar rigorosament sobre les teràpies alternatives -com l’homeopatia o l’acupuntura- sense evidència científica.

    Les organitzacions professionals adverteixen que un incompliment dels deures legals i deontològics del metge a l’hora de traslladar al pacient informació suposa «una infracció molt greu que pot implicar la inhabilitació professional». Així, recorden que dels cinc expedients oberts un d’ells es va tancar amb la inhabilitació del metge.

    «La funció primordial dels Col·legis de Metges és vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques», asseguren en una nota de premsa. Per això, el document de posició traslladat als facultatius recorda l’especial vulnerabilitat del pacient de càncer, a l’»estar sotmès a un elevat patiment i incertesa».

    Informar el pacient dels riscos

    Entre les recomanacions que llancen observen que l’obligació dels metges és informar el pacient «sobre els beneficis esperats dels tractaments que disposen de la millor evidència disponible». Aquesta informació, enumeren, ha de ser «rigorosa, comprensible, mesura, prudent i esperançadora, sense crear, però, falses expectatives».

    Si bé el Consell recorda l’obligació de respectar drets del pacient, com el de no voler ser informat o el de rebutjar totalment o parcialment un tractament, alerten que aquestes situacions no poden ser pretextos perquè els facultatius acceptin «la mentida, l’engany o la confusió». Per això, reclamen que abans que un pacient abandoni un tractament amb evidència científica sigui informat de les conseqüències previsibles que la seva decisió podria comportar.

    Recorden així mateix que el metge «no pot utilitzar procediments ni prescriure medicaments amb els quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basats en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient ho consenti o ho sol·liciti». Tant és així que si el metge detecta que al pacient se li estan recomanant teràpies sense base científica ha de comunicar-ho al Col·legi.

    Finalment subratllen que algunes teràpies complementàries poden suposar a vegades «una ajuda perquè els malalts puguin fer front a la malaltia». Per això, «és desitjable que aquests procediments s’ofereixin integrats en el mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta al pacient. La seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense evidència científica o eficàcia clínica donant-li l’aparença de tractament validat», adverteix la nota.

  • Ciència i pseudociència de la felicitat

    La felicitat passa per ser un objecte científic. Una legió d’investigadors s’ocupa d’estudiar aquesta sensació subjectiva d’estar a gust amb la pròpia vida. A PubMed hi ha milers de treballs sobre les bases, els paràmetres, els requisits i altres aspectes de la felicitat i els seus contorns físics, psicològics i socials. No només es difonen en publicacions de psicologia i ciències socials, sinó també en revistes del màxim nivell, com Science o PNAS; hi ha fins i tot algunes consagrades a la matèria, com el Journal of Happiness Studies. Aquests estudis fan gala d’usar el mètode científic, quan no tecnologies tan sofisticades com la ressonància magnètica funcional (MRI) o tècniques genètiques. El resultat de tanta perquisició és un devessall d’informació que es perllonga en llibres, xerrades i altres materials que conformen una autèntica indústria de la felicitat. El problema és que els secrets de la felicitat que venen experts i xarlatans diversos estan trufats de ciència i pseudociència. I no sempre és fàcil distingir-les.

    Què és la felicitat? Com es pot mesurar? Quins són els seus ingredients? És hereditària o adquirida? Com varia en les diferents cultures i països? Fins a quin punt depèn de l’economia? La ciència de la felicitat vindria a ser el conjunt d’aportacions científiques realitzades des de la psicologia, la biologia i l’economia, principalment, per respondre a aquestes i altres preguntes. Si ens atenim als resultats de tanta investigació, hi ha patates respostes, que no és fàcil resumir-les. Una idea essencial és que la felicitat se sustenta en les relacions interpersonals i socials, incloent aquí les sexuals i les familiars. Una altra idea clau és que la felicitat depèn de l’economia i, per tant, pot comprar-se, encara que només fins a cert punt. Així, als països rics hi ha més gent que es considera feliç que als països pobres. Però la geografia de la felicitat té les seves singularitats, com l’anomenat «bonus llatinoamericà», que aporta un plus de felicitat als llatins i que no s’explica per la renda. Per més que alguns dels principals ingredients de la felicitat siguin gratuïts, és a dir, el sexe, la música, l’exercici físic i la conversa, el seu gaudi té molt a veure amb els usos socials i la psicologia individual. Per això, entendre la felicitat en clau científica no és tan senzill com pot desprendre’s d’algunes respostes, per més científiques que semblin i més números que les recolzin.

    No és ciència tot el que llueix amb nombres. La ciència té unes condicions que van més enllà de l’aplicació d’una metodologia més o menys ajustada al mètode científic. El plantejament d’hipòtesis, la formulació de teories, la verificabilitat, la capacitat predictiva i la falsabilitat són algunes de les característiques pròpies de la ciència que no es compleixen en moltes de les investigacions sobre la felicitat. La ciència, analítica per definició, es defensa malament amb els objectes complexos, i la felicitat, com l’amor o l’amistat, és un d’ells. Per això, bona part de l’anomenada ciència de la felicitat no va molt més enllà del sentit comú i es recolza en idees sense confirmar que difonen alguns gurus, per als que la felicitat pot ser una sensació, un sentiment, un procés, un camí i tantes altres coses, segons convingui per les seves receptes. Però, si es pretén estudiar-la científicament, cal poder definir amb precisió i descompondre-la en ingredients susceptibles de ser analitzats. Sigui el que sigui la felicitat, sigui o no sigui un assumpte científic i independentment dels ingredients, el que està clar és que procurar aquest benestar subjectiu no és l’objectiu de la medicina, que s’ocupa tan sols d’un dels seus components: la salut.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.