Just Deploy It!

Etiqueta: qualitat de l’aire

  • La qualitat de l’aire a Europa millora, però continua preocupant

    Les concentracions de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen a l’aire són l’objecte d’estudi amb els quals es mesura la qualitat de l’aire.

    Tal com s’informa al Canal Salut, a Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural realitza una vigilància permanent dels nivells dels contaminants presents en l’aire ambient a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

    A més, entre els mesos de maig i setembre, es fa una campanya específica de vigilància de l’ozó troposfèric perquè les condicions meteorològiques afavoreixen la formació d’aquesta substància. I en el web de Medi Ambient i Sostenibilitat, es pot conèixer la qualitat de l’aire actual en temps real.

    L’any 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir unes directrius mundials sobre la qualitat de l’aire. I, d’acord amb aquestes directrius, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», i el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS)–, ha estimat les concentracions ambientals diàries de diferents partícules en suspensió (PM2.5 i PM10), diòxid de nitrogen (NO2) i ozó troposfèric (O3) en un ampli conjunt de regions europees entre el 2003 i el 2019. Ho ha fet basant-se en tècniques d’aprenentatge automàtic. L’objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius fixades per l’OMS en un o diversos contaminants.

    L’equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, on viuen 543 milions de persones. Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) han disminuït en la major part d’Europa. En concret, els nivells de PM10 van ser els que van disminuir més durant el període d’estudi, seguits dels de NO2 i PM2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d’O3 van augmentar anualment un 0,58% al sud d’Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

    Tot i les millores en la qualitat de l’aire, el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea viu en zones que superen els nivells recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament.

    Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

    Segons els experts, les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l’estiu potencien la formació d’O3 mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d’O3 acceleren l’oxidació dels compostos orgànics de l’aire. Aquest procés d’oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d’incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O3 com de PM2,5. Segons alerta l’investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi, Joan Ballester Claramunt, “aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d’abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica».

    Aquesta és, de fet, la gran utilitat d’estudis com aquest, que serveixin per abordar després polítiques que encaminin a les societats a contribuir a millores globals per a les persones i per al Planeta. Per això, cada contaminant estudiat, un cop determinats els nivells d’acumulació i, per tant, d’agressió a la salut, ha de portar a mesures per a combatre aquesta emissió o formació concreta al nostre entorn.

    Un exemple és l’O3 troposfèric. Expliquen els investigadors que es troba a les capes baixes de l’atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)– que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l’ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

    Ballester Claramunt explica que «la gestió de l’ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació atmosfèrica, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden no ser suficients per mitigar eficaçment els alts nivells d’O3 i els dies amb contaminació composta associats”. I afegeix que, “abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d’ozó a través de l’augment de la llum solar i l’increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l’ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública».

    Diversos contaminants alhora

    L’estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l’any durant el període d’estudi, i les combinacions de PM2,5-NO2 i PM2,5-O3 són les més comunes.

    Els resultats posen en relleu les millores significatives de la qualitat de l’aire a Europa pel que fa a les PM10 i NO2, mentre que els nivells de PM2,5 i O3 continuen superant les directrius de l’OMS en moltes regions, fet que es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d’aire contaminat. «Es necessiten esforços específics per abordar els nivells de PM2,5 i O3 i els dies amb contaminació composta associats, especialment en el context del ràpid augment de les amenaces del canvi climàtic a Europa», diu Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

    «La nostra estimació de l’exposició de la població a esdeveniments de contaminació atmosfèrica composta proporciona una base sòlida per a la investigació futura i el desenvolupament de polítiques per abordar la gestió de la qualitat de l’aire i les preocupacions de salut pública a tot Europa», assenyala Carlos Pérez García-Pando, ICREA i AXA Research Professor al BSC-CNS.

    Distribució geogràfica heterogènia

    L’equip de recerca ha desenvolupat models d’aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d’alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics, com ara PM2,5, PM10, NO2 i O3. Aquest enfocament, basat en les dades, crea una imatge diària completa de la qualitat de l’aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d’aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l’ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l’equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l’OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

    L’anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d’estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d’ozó (O3) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l’exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones on almenys 4 dies superaven les directrius diàries de l’OMS per a PM2,5 i O3 el 2019, mentre que les xifres per a NO2 i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

    Durant el període d’estudi, els nivells de PM2,5 i PM10 van ser més elevats al nord d’Itàlia i a Europa oriental, mentre que els nivells de PM10 van ser més elevats al sud d’Europa. Els nivells elevats de NO2 es van observar principalment al nord d’Itàlia i en algunes zones d’Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l’O3 va augmentar un 0,58% al sud d’Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D’altra banda, les reduccions més significatives de PM2,5 i PM10 es van veure a Europa central, mentre que en el cas del NO2 es van donar sobretot a les zones urbanes d’Europa occidental.

  • El Camp de Tarragona reclama solucions al problema de la qualitat de l’aire provocat per la indústria: «no és enfrontar-s’hi, és conviure»

    El paisatge del Camp de Tarragona es caracteritza per la petroquímica. Preocupats per l’impacte que aquesta, així com altres indústries de la zona, podien tenir sobre la població, diverses entitats s’han anat activant al llarg dels anys per treballar en defensa del territori i la salut de la seva gent. La Plataforma Cel Net va néixer el 2008, entre un grup de gent que ja es coneixia, sense que fos res seriós. El motiu va ser l’ampliació del polígon nord i el pla parcial urbanístic que havia de créixer riu amunt. Aquest pla va quedar paralitzat i van decidir seguir treballant en altres temes: va ser aleshores quan es van centrar en l’estudi de les olors i els contaminants.

    Anys de feina van culminar en un estudi de la qualitat de l’aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona que, com expliquen en el seu comunicat, va treure en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones. L’estudi, realitzat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya, va comptar en la seva primera edició amb el conveni dels ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp. Va sortir l’any 2014 després d’estudiar durant un any i mig la qualitat de l’aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí, en aquests municipis propers al complex petroquímic.

    Els resultats d’aquest primer estudi i la pressió que va exercir en posar sobre la taula el problema van fer que el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat crear una taula de qualitat de l’aire per buscar solucions per contaminants que no estaven legislats. Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, ens explica que abans d’això la Generalitat «obviava que hi havia un problema, deien que no patíssim per les pudors, que no era tòxic». Els acusa també de treure importància a un fet històric: «ja havíem aprés a viure amb la petroquímica i ningú qüestionava què implicava».

    La creació d’aquesta taula, que ara mateix està aturada, ha estat, per Roig, «l’excusa per als ajuntaments per deixar de finançar l’estudi». «Entenem perfectament que ara que s’ha creat un òrgan els ajuntaments es retirin, ja que qui ha de liderar-ho és la Generalitat. Això fa, no obstant, que no tinguem un control real de la zona», afegeix. El Morell ha estat l’únic municipi que sí que ha seguit pagant aquests estudis independents. Això suposa, però, que no es tingui una visió clara del que ha passat. Des de Cel Net expliquen que tot i que s’han creat més punts de control dins la xarxa de contaminació de Catalunya, la majoria de punts extres no són captadors en continu. Si hi ha una fuita, ha de coincidir que el captador estigui en actiu.

    «La Vall del francolí. L’alè del Camp»

    Tota aquesta denuncia, aquesta realitat, aquesta convivència, l’expliquen Saurines Produccions en el seu documental «La Vall del francolí. L’alè del Camp». En un dels seus textos introductoris, Saurines diu: «al Camp de Tarragona fa més de 40 anys es va imposar un model de desenvolupament econòmic que va portar feina i riquesa als pobles on es va implementar, però a la llarga ha hipotecat el territori. Problemes de salut i de contaminació ambiental han fet que avui en dia el que en un moment es va considerar progrés ara es posi en qüestió». Així, el documental recull diversos testimonis i explica la realitat de la zona comunicant també els resultats dels estudis i la situació legislativa actual.

    L’objectiu del documental, com ens explica la seva directora, Elisenda Trilla, ha estat «donar llum a la situació al camp de Tarragona». Trilla, de la productora Saurines, una productora audiovisual que tracta temes de territori i paisatge de la zona, volia que aquest documental servís per reivindicar la vall del Francolí. «Nosaltres ens trobem a pocs quilòmetres de la refineria i, si bé no rebem totes les agressions com la gent del Morell, sí que és cert que la refineria forma part del nostre paisatge… El paisatge que coneixien els nostres avis ha desaparegut sota la indústria», explica.

    Des de la Plataforma Cel Net celebren la seva existència, doncs, per Roig, qui creu que «el Camp és la terra oblidada de molta gent», aquests tipus de documentals «obren fronteres». De fet, amb aquesta premissa, avui dimecres 23 de gener, el documental s’estrena a Barcelona a les 19 hores al cine cooperativa Zumzeig.

    Fer-ne difusió i anar més enllà del Camp és important tant per Saurines com per Cel Net, qui explica dins el documental la seva activitat. El per què? Ara per ara, com ens explica Roig, la Generalitat encara està analitzant quin tipus d’estudi s’ha de fer. L’any 2018 va acabar amb una Taula creada i idees per a grups de treball. Cel Net va proposar-ne diversos: per l’impacte sonor, la qualitat de l’aire, l’impacte visual, el del sòl… però només van sortir-ne dos endavant segurs. Un d’ells dedicat a estudiar quins contaminants s’havien de regular o quins s’haurien d’incloure a l’hora de valorar l’impacte sobre la salut. «Vam acabar l’any passat amb una idea de macro-projecte, un estudi super complert per mirar en forma radial tot l’impacte del polígon nord, tot i que el polígon sud seguia quasi sense estudis», fa notar Roig que, a més, «després van reconèixer que era massa macro i que tampoc hi ha diners».

    Cel Net no vol fer estudis pel fet de fer-ne, només demanen mirar què tenen i què es pot fer i ho volen ja: «la legislació al final el que fa són mitjanes anuals», explica Roig, «però els qui vivim al costat no podem viure amb puntes continues de contaminació». La Plataforma, a més, tot i que seria feliç si no existissin els polígons, és conscient que aquest és el model econòmic del Camp de Tarragona i que han de conviure amb ell de la major manera possible: «simplement pel fet que és una industria que dóna molta feina, la gent no s’atreveix a enfrontar-s’hi però al final no és enfrontar-s’hi, és conviure». De fet, amb Repsol, comenta Roig, és amb qui més es comuniquen: «a base dels anys hem guanyat una mica de transparència i si hi ha algun episodi ho preguntem via whatsapp i et contesten».

    Vídeo promocional sobre la campanya que va acompanyar el primer estudi: «Saps què respires?»

  • Fem l’urbanisme de les ciutats més humà, guanyarem en salut

    Shinrin-Yoku és una expressió japonesa que vol dir “caminar per boscos” (per espais amb vida vegetal) per millorar la salut. Al Japó, l’any 1982, el govern va començar a promocionar les caminades terapèutiques en ambients forestals. Avui el Japó ja compta amb 50 centres oficials d’aquesta activitat per on passen milions de japonesos cada any. El departament de salut pública de la facultat de medicina de Tòquio assegura que aquesta pràctica és preventiva i terapèutica per malalties cardiovasculars, la hipertensió, processos cancerígens, redueix l’estrès i estimula el sistema immunitari. Aquests beneficis per la salut d’aquesta pràctica es donen per diversos motius associats: el sols fet de caminar (fer exercici físic) la visualització i tranquil·litat del paisatge natural, amb verd vegetal, sense sorolls ni densitat urbana, l’exposició a aromes naturals d’olis essencials de plantes aromàtiques i altres.

    De fet aquesta pràctica s’ha estès per altres països com Canadà, els Estats Units o els Països Nòrdics a Europa. A Catalunya hi ha la recerca del cap del servei de neurologia de l’hospital de l’ICS de Girona, el doctor Secundí López, feta amb malaltes de fibromiàlgia amb aquesta teràpia.

    Per fer possible i fomentar aquesta pràctica terapèutica en una àrea tan urbanitzada com la conurbació de Barcelona, caldrà una acció política i urbanística específica. Les zones triades a organitzar aquests senders han de ser prou grans per assegurar les seves qualitats (no n’hi ha prou amb petits jardins o parcs urbans que tenen altres funcions) calen arbres en número important, arbusts i plantes aromàtiques (el romaní, farigola, lavanda, etc.) vegetació autòctona, el sol ha de ser preferentment de terra.

    A l’àrea metropolitana de Barcelona tenim espais que ens poden servir (alguns d’ells ja fortament utilitzats) per aquest fi: Les dues lleres dels rius Besos i Llobregat, fent camins específics, amb més arbres, i continus. També tenim tota la serra de Collserola, tot i que a la carretera de les Aigües faltarien arbres a la banda mar i regular estrictament les bicicletes. També podem aprofitar dins de la ciutat el recorregut continu per tots els parcs de la muntanya de Montjuïc i el recorregut planificat dels tres turons.

    Fem l’urbanisme de les ciutats més humà (la nostra espècie forma part de la natura) i més saludable, planificant amplies zones encara avui existents per fer boscos terapèutics prop de la ciutat, que puguem anar-hi caminant des de casa. Defensem aquests territoris de les ambicions dels especuladors que desitgen més ciutat construïda de ciment.

  • La contaminació de l’aire es converteix en un dels principals factors de risc d’infart cerebral

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La contaminació de l’aire s’ha convertit en un dels principals factors de risc d’accident cerebrovascular a nivell global, segons un nou estudi publicat a la revista The Lancet Neurology. Segons les dades recollides pels investigadors, gairebé un terç de la càrrega dels infarts cerebrals es va atribuir a la contaminació de l’aire. A més, entre 1990 i 2013, els accidents cerebrovasculars associats a aquesta contaminació s’han incrementat més d’un 33%.

    La mateixa Organització Mundial de la Salut ja ha alertat en diverses ocasions dels perills de la contaminació ambiental per a la salut global i ha estimat que prop de 7 milions de persones moren cada any per culpa de la contaminació de l’aire. Encara que ja s’havien realitzat estudis que vinculaven la presència de micropartícules en l’aire amb diverses malalties cardiovasculars, aquest nou estudi s’ha centrat en els factors de risc associats a l’ictus.

    Els resultats obtinguts pels investigadors indiquen que el 29,2% de la discapacitat global associada a accidents cardiovasculars està vinculada a la contaminació de l’aire. «Ha estat una troballa sorprenent, no esperàvem que la proporció de la càrrega d’ictus atribuïble a la contaminació de l’aire fos tan alta, especialment en els països en desenvolupament», assegura l’autor principal de l’estudi, Valery Feigin, investigador de la Universitat Tecnològica d’Auckland.

    La segona causa de mortalitat al món

    Cada any, aproximadament 15 milions de persones a tot el món pateixen un accident cerebrovascular, dels quals gairebé sis milions moren, el que converteix els infarts cerebrals en la segona causa de mort al món. A més, cinc milions d’afectats es queden amb alguna discapacitat permanent.

    Per calcular l’impacte d’aquesta afecció a nivell global els investigadors utilitzen el concepte de càrrega de malaltia, que «és una mesura que ens indica els anys de vida que es perden a nivell global, tant per les persones que moren, com per les que perden qualitat de vida en quedar amb alguna discapacitat», explica a eldiario.es Gregory Wellenius, investigador de la Universitat de Brown i del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

    Per a aquest investigador, el percentatge de càrrega de l’ictus associat a la contaminació ambiental que han obtingut en aquest nou estudi és «increïblement alt», el que «demostra la importància de les polítiques per controlar la contaminació de l’aire». Encara que aclareix que cal analitzar les dades per a cada regió per poder prendre les mesures oportunes.

    Els factors de risc varien en funció de la regió

    L’estudi es va realitzar amb dades de 188 països en què es van analitzar 17 factors de risc. A nivell global, els 10 principals factors són: una pressió arterial alta, una dieta baixa en fruites, un alt índex de massa corporal, una dieta alta en sodi, el tabaquisme, una dieta baixa en verdures, la contaminació de l’aire, la contaminació de les llars a causa del consum de combustibles sòlids, una dieta baixa en grans i un alt nivell de sucre a la sang.

    Encara que una pressió arterial alta és el més important en totes les regions, pel que fa als altres existeixen marcades diferències a nivell mundial i en els països en vies de desenvolupament la contaminació de l’aire juga un paper més important que en els països desenvolupats.

    En particular, la contaminació de l’aire de la llar, a causa del consum de combustibles sòlids, com fusta o carbó, és el tercer factor de risc més important a Àfrica i el sud d’Àsia, mentre que la contaminació de l’aire exterior és especialment preocupant en països de l’est d’Àsia, on ocupa el cinquè lloc com a factor de risc.

    A Europa, el risc està associat a la dieta

    A Espanya, igual que a Europa occidental, els principals factors de risc són una alta pressió arterial al costat d’una dieta sense suficients fruites i verdures, mentre que la contaminació de l’aire ocupa l’onzè lloc.

    Aquests resultats indiquen que més del 90% de la càrrega d’accident cerebrovascular està vinculada a factors de risc relacionats amb la manera de vida, com la mala alimentació i l’escassa activitat física. Segons Feigin, «el control d’aquests factors de risc podria prevenir prop de tres quartes parts dels accidents cerebrovasculars a tot el món».

    Per Wellenius, «si volem prevenir ictus al món, hem de controlar millor la contaminació de l’aire en els països en desenvolupament, mentre que en països d’Europa i els EUA, el més important és mantenir una dieta adequada i l’activitat física».